Olalla Losada: “L’Espai Capital és molt l’exemple de com ens agrada treballar”

Quin balanç pot fer d’aquesta gairebé primera meitat de mandat?
Estem molt contents de com ha anat fins ara. Som un equip que treballem de manera coral i crec que això ha anat bé ja que hem escoltat tots els departaments i les persones del carrer. Això ens ha permès poder ampliar algunes coses que teníem al programa que potser eren més senzilles i afegir-hi aspectes gràcies a aquesta feina feta des dels diferents departaments de manera transversal. Hem tingut aquest inici d’anem a veure què hi ha o què no hi ha i quines coses es poden fer, quines són més urgents i quines es podem anar fent per fases. I ara en aquesta segona part de mandat és on venen tots aquests projectes, alguns dels quals ja hem pogut presentar, com l’Espai Capital.

En parlarem.
És molt l’exemple de com ens agrada treballar. S’agafa tots els departaments, s’escolta molt el que es necessita com a parròquia i es posa damunt la taula l’Espai Capital: farem aquesta part de plaça pública, el recinte firal que necessitem, la connexió verda.

Com ha estat l’encaix entre els diferents components d’Enclar?
Crec que hi havia dubtes, sobretot externs, és evident. Però quan decidim anar plegats ja ho fem amb un programa treballat conjuntament, per tant no és la suma de dos programes. Per tant, tots els que anem a la llista ens sentim ben representats. Així que després, a l’hora d’executar-lo, ha estat senzill perquè les discussions han estat prèvies a posar-ho per escrit, i això facilita el treball del dia a dia.

La fórmula d’Enclar és exportable a d’altres àmbits? 
És difícil de dir perquè al final Enclar el fan les persones, no els partits, tot i que, òbviament, ens donen suport i ho fem plegats, però és veritat que Enclar ha funcionat perquè les persones que vam decidir anar-hi creiem en aquest projecte i ens aveníem. Si es pot replicar o no? Si es troben les persones, veient com hem funcionat, per què no? Però és molt important trobar les persones i no els partits que es puguin ajuntar o no. I també tenir en compte les línies vermelles de les persones. Cal cuinar-ho molt bé si es decideix així i tenir molt clar amb quin programa i idees es va perquè al final entrem a  treballar i governar per a la gent.

Des de l’oposició s’ha dit que fins ara s’han dedicat a completar els projectes que ells van iniciar.
L’oposició ha de fer la feina d’oposició, però després, a la realitat, hem engegat molts projectes que són nous, alguns eren al programa electoral com a idea i que no es tenien. Penso per exemple en un programa com el Curulla. Sí que hi havia un projecte anomenat Pitufos però la realitat era que no funcionava. Si hi havia projectes, que hi eren, hi hem posat la nostra identitat pròpia. Tenim un Poblet de Nadal que fa deu anys que es fa i evidentment no és un projecte nou però ja l’any passat vam mostrar aquesta filosofia que ens agrada. Anem a fer que aquest projecte, molt pensat a l’inici per al turista, la gent d’Andorra la Vella se’l senti seu. I amb petites accions, no cal fer grans Xocofest per dir que has afegit o canviat coses. Primer ho analitzem.

El Festxic és un exemple d’aquesta anàlisi?
Sí, el festival de música i tot d’arts escèniques per a famílies, i això no neix perquè avui ens aixequem i diem fem això; al final pagant tot es fa. Hi ha una necessitat? La gent d’Andorra la Vella i del país vol festivals de música on anar amb família i que els nens siguin els protagonistes? Sí? Doncs equip del Comú treballem-ho conjuntament amb el departament de Cultura, el de Turisme i el d’Afers Socials si el necessitem, al final els nostres projectes es fan així, treballats i que tinguin un sentit. Quan arribem al Comú una de les grans pors que hi ha és que comencem a tallar projectes pel simple fet que el feien els altres i nosaltres no fem això. Mirem els projectes i si tenen sentit es mantenen. Seria molt poc responsable per part nostra tallar projectes perquè els feien els altres, seria molt poc racional. 

Com és la relació amb l’oposició, tenint en compte que va començar una mica tensa?
Volem que l’oposició pugui tenir tota la informació. Som conscients que hi ha una part de la ciutadania que els ha votat i que per tant han de poder fer la seva tasca. El nostre mantra és sempre fer les comissions, donar-los tota la informació, hem fet juntes obertes perquè hi puguin participar. Que hi ha hagut tensions? Crec que de vegades formen part de coses del passat més que no pas de l’actualitat. I òbviament hi havia un procés de dol de l’oposició perquè quan et presentes amb un projecte i la ciutadania et diu que no, hi ha una part que s’ha d’assumir, i cadascú ho fa de manera diferent.

Com està el procés de revisió del POUP?
Estem molt contents de com va. Podíem haver fet una revisió de mínims com marca la llei, però teníem molt clar que la cosa havia de ser molt reflexionada, molt profunda i que havíem de treballar molt. Per això es decideix tot el procés participatiu i es demana la col·laboració i es fa trobades i entrevistes amb uns 25 sectors diferents, que crec que és important per veure la visió de quina parròquia volem, no d’un o altre col·lectiu sinó de molts diferents, i a més a més es demana l’opinió a la ciutadania i tenim la resposta a l’enquesta de mil persones, una xifra que ens satisfà. La primera versió final l’esperem tenir pel segon semestre del 2026.

Suposo que de tot aquest procés sí que ja n’han sortit algunes idees.
Aquesta tardor ens agradaria fer una presentació a la ciutadania d’aquests resultats a nivell sectorial. Però, sí que com a idea general, i tot i que no hem acabat tot el buidatge, tenim una cosa que per a nosaltres era important i ens alegrem que la ciutadania també ho vegi així, que és que el ciutadà ha d’estar al centre. Quan parlem de pla urbanístic ens quedem molt en si construïm o no i crec que va molt més enllà. Per nosaltres és: necessito construir? I què necessito construir? Necessito donar un servei a la ciutadania que ara no hi és? I tot això ho hem inclòs també. Hem d’anar més enllà, ens imaginem quina Andorra la Vella volem d’aquí a trenta anys. 

Una de les apostes d’Enclar era canviar una parròquia grisa per una parròquia verda, amb la nova plaça del Poble hi ha qui diu que s’ha traït aquest esperit.
A vegades s’ha de fer molta pedagogia. El  nostre mantra continua sent donar verd al màxim possible a la parròquia, però hi ha zones en què no es pot, i no em refereixo a la plaça del Poble. Pel que fa als arbres, per exemple, s’ha fet un estudi per decidir quins es planten perquè històricament s’han plantat i prou, i no s’ha mirat si creixeran molt, si les arrels seran llargues, si estaran a prop dels edificis i caldrà podar en excés... Ara s’ha fet tot un estudi de quins arbres necessitem i podem tenir. I des de l’equip de Medi Ambient s’ha fet una feina molt important. S’han fet moltes actuacions i se’n continuaran fent. Però el verd a vegades no creix tan ràpid com ens agradaria i aquí enllaço amb la plaça del Poble, que juntament amb la Vinyes té set mil metres i de verd n’hi ha mil. La gent pot dir que és poc, però hem de pensar que és una coberta, que a sota hi ha edificis i que certs arbres no s’hi poden posar. S’han plantat arbres que tindran una alçada correcta per a la plaça però que ara encara són petits.

S’ha criticat també la poca ombra.
Al final a les places en general volem que s’hi facin coses i quan es planten coses s’ha de tenir en compte quin espai necessitaràs per fer actes i que no només sigui un bosquet. Tenim un Parc Central amb tota una zona d’arbres i de gespa i potser s’ha entès que replicaríem això a la plaça, però això no es pot fer. S’han buscat espais d’ombreig i hi ha una part que encara no està acabada que tindrà una zona per als més petits també amb ombreig. Cada zona s’ha pensat per a un públic i també s’ha buscat que les zones d’ombra estiguin repartides. Podem entrar en si fa més o menys ombra, i sempre hem fet escolta activa i s’ha anat recollint les opinions que ens fa arribar la gent. Cal veure com funciona i anar adaptant, no direm “això no ho mourem perquè és perfecte”, però esperem que estigui tot acabat, mirem tots els espais com queden i al final l’opinió serà més real quan la plaça estigui acabada. 

S’han notat ja els canvis que s’han fet en el programa Reviu?
S’han fet ajustaments perquè s’hi presentin més ofertes. En tenim una ja molt encarada com és la del Calones 2 i hi ha algunes ofertes sobre la taula. La part bona del Reviu és que s’està podent parlar molt directament amb els propietaris perquè ens diguin com ho veuen i aquests canvis en ajudaran. Però també ajudarà molt quan tinguem presentat i podem veure aquest Calones 2, al final una imatge val més que mil paraules. És una cosa que la gent veu bé però que espera que facin els altres primer.

I pel que fa als contactes amb els bancs per a l’entrada de finançament privat, s’ha avançat?
S’ha treballat molt amb MoraBanc i ja hi ha un preacord sobre la taula, i també hi ha altres entitats que ho veuen amb bons ulls.

I com funciona el programa d’ajuts a l’habitatge?
Hi ha d’haver una part dels ajuts que Govern t’ha d’haver denegat i aleshores és aquí on entra el Comú, que vol col·laborar allà on un altra administració no arriba. La idea d’aquestes ajudes és que siguin molt puntuals i que ajudin a no fer gran una bola de neu. Fins ara s’han donat ja 2.000 euros per a situacions molt puntuals. Probablement de cara al setembre hi haurà més demandes i també hi haurà un pic un cop Govern doni les resolucions negatives.

El projecte d’habitatges a Terra Vella sembla que no acaba d’arrencar.
No s’ha de veure com un fracàs. Hem iniciat aquesta opció de fer una col·laboració publicoprivada perquè veiem que hi ha la necessitat de disposar d’habitatge a un preu raonable o assequible, i s’hi ha presentat una empresa. No compleix els requisits que el Comú havia demanat ja que ha fet una proposta, que està en el seu dret, que va per sobre del que nosaltres creiem que era òptim i el concurs ha de quedar desert. Ara posem damunt la taula un procés negociat que al final va molt amb el nostre tarannà. El Comú té els seus mínims i màxims, per exemple no deixarem de tenir aquesta idea de preu raonable, però hi ha coses que sí que podem discutir. Així que ara s’obre una oportunitat per a totes aquelles empreses que ja no es van presentar perquè no complien amb el que es demanava per dir què volen i veure si podem trobar una solució. I, si no, buscarem un altre camí, la nostra obsessió és poder treure aquests pisos per ajudar a pal·liar el problema de l’habitatge, al final el Comú el que té és un terreny, que posem a disposició i ja veurem com evoluciona.

Quant a l’Espai Capital, i més enllà de si la paternitat del projecte és d’uns o altres, s’ha avançat  i concretat alguna cosa més?
L’objectiu és treure el concurs a final d’any per poder afinar més quins són els preus, els pressupostos... Deixant de banda de qui és o no, el que és clar és que una part del terreny és del Comú, que de l’altra part qui en paga el lloguer i qui arriba a la negociació amb la propietat és el Comú i és un projecte que el Comú ha treballat amb molts departaments per fer-lo molt transversal i on ha invertit molts esforços per poder fer aquesta primera visió. 

I s’ha avançat amb el ministeri de Cultura per saber les necessitats de cara a un hipotètic museu nacional?
A Cultura, igual com a Turisme i Govern, se’ls presenta aquest projecte al febrer i se’ls explica que hi haurà una plaça, un recinte firal i tota la zona d’adequació del riu perquè hi hagi una zona verda. Fa temps que ho tenen. Les parts tècniques que necessiten, ja siguin per al museu o per al que hi vulguin posar, són ells que les han de treballar sabent que nosaltres tenim l’Espai Capital amb aquestes tres parts. Si el ministeri de Cultura vol fer un museu ens ha de dir que el seu projecte necessitarà tants metres quadrats, una coberta... i a partir d’aquí, si tècnicament hi cap, en parlem.

Tot i dir que no hi recorreria, la ministra de Cultura ja va dir que la llei permet fer una reserva d’espai per a equipaments.
Per mi és important que ells com a Govern decideixin què volen fer. La llei permet això, doncs fantàstic. Nosaltres com a Comú sempre hem estat molt oberts a explicar el projecte que volem fer i treballar-hi plegats, si ells necessiten els seus processos que facin, però nosaltres volem fer això. I a partir d’aquí, hi haurà encaix? No depèn de nosaltres, dependrà d’ells. Nosaltres hem de continuar fent el que creiem que és bo per a la parròquia i per al país, perquè l’Espai Capital justament és un recurs del qual es pot nodrir tot el país. Si el Govern considera que ha de passar per sobre d’aquest projecte per fer-ne un altre, doncs bé, ja ho explicarà, però nosaltres hem de continuar treballant.