Diari digital d'Andorra Bondia
El president del Col·legi de Psicòlegs, Òscar Fernández.
El president del Col·legi de Psicòlegs, Òscar Fernández.

Òscar Fernàndez: “A partir d'ara ens enfrontarem a una crisi relacionada amb la salut mental”


Escrit per: 
Meritxell Prat / Foto: O. F.

El president del Col·legi de Psicòlegs reivindica la tasca duta a terme durant el confinament i creu que s’ha fet evident que l’atenció psicològica ha de formar part de la cartera de serveis de la CASS. En l’etapa de desconfinament també preveuen l’aparició de patologies, per la qual cosa reclama “el màxim de recursos”.

Durant el confinament van activar un servei d’atenció que ha funcionat fins fa poc. Quina valoració en fa?
Crec que ha estat una iniciativa molt positiva, tant per a les persones que hi han accedit, que han necessitat suport, com per als nostres professionals,  que han vist que una iniciativa solidària tenia un retorn molt positiu.

Aquesta crisi i el confinament ens han fet adonar que som més vulnerables del que ens pensem?
Completament. Crec que aquesta és una de les lliçons de la pandèmia i el confinament. S’ha paralitzat el món. Dit així semblava impossible, però les nostres vides s’han paralitzat. En general ens ha plantejat molts dubtes, moltes incerteses, haver d’enfrontar-nos a un desconeixement que és també un dels factors que més hem vist i que ha estat font d’angoixa, font de por i vulnerabilitat.

Entre la gent que han atès, els motius de consulta han estat bàsicament angoixa i por?
Hem trobat molta casuística. Angoixa i por potser va ser més al principi, també hem trobat moltes persones que havien de patir un dol per pèrdues i ha estat un dol absolutament estrany, a distància, sense contacte, sense poder-se acomiadar... També qüestions com són el neguit d’haver d’estar a casa, els canvis d’humor, la tristesa. Motius de consulta n’hem tingut molts i han evolucionat amb la mateixa pandèmia.

Les conseqüències del confinament es començaran a veure a partir d’ara?
Sí. Fins ara ens hem enfrontat a una crisi sanitària molt centrada en aspectes físics, però hem de tenir present que a partir d’ara ens enfrontarem a una crisi de salut mental, de conseqüències relacionades amb la salut mental, tant dels que han patit algun tipus d’incidència amb el coronavirus com els que no, perquè la tensió a la qual hem estat sotmesos és molt important. Serà qüestió de ser molt curosos i tenir molts ulls posats en l’estat d’ànim i la salut mental de la població.

L’impacte serà important?
Des del Col·legi preveiem un impacte important en la salut mental de la població. En el col·lectiu sanitari, per descomptat. Creiem que és un col·lectiu que ha estat sotmès a un estrès molt important i per tant, probablement hi hagi simptomatologia d’estrès posttraumàtic. No cal alarmar ningú, pot ser en diferents graus, però és molt probable que n’hi hagi, igual que en altres persones. Per tant, reclamaria posar el màxim d’atenció i recursos a salut mental. Tant per a l’àrea de Salut Mental com en la concreció, d’una vegada per totes, del psicòleg com a part dels especialistes de la salut. Crec que no hi ha un millor moment que aquest. És necessari.

Ha quedat demostrat en l’atenció que han donat de forma gratuïta?
S’ha fet evident que era necessària una atenció psicològica, crec que tothom ho ha vist. Nosaltres estem molt contents d’haver pogut donar resposta a moltes peticions d’institucions, administracions i associacions diverses que han vist que necessitaven un acompanyament psicològic. A vegades em sento repetitiu, però veient el que ve, que ja no és futur, és present, és una necessitat atendre les patologies psicològiques i els trastorns psicològics de la població.

Potser hi ha gent que no va al psicòleg per motius econòmics?
Nosaltres hem fet una enquesta que ara estem analitzant amb el CRES, però una de les coses que podem anticipar és que hi ha moltes persones que voldrien anar al psicòleg però per motius econòmics no poden, i menys ara que s’anticipa una crisi.

I ara que arriba el desconfinament, poden sorgir problemes també?
Segur que trobarem persones amb por de sortir o d’estar amb altra gent, por que et facin petons, no donar la mà, o fins i tot la por a la normalitat. Molta gent es pregunta: com serà? Tornaré a anar estressat a la feina? Tornem a la incertesa de l’inici, la preocupació pel desconeixement. També tindrem les qüestions relacionades amb els dols no resolts.

De quina manera han d’afrontar el desconfinament i la tornada a la normalitat els infants?
Com a pare crec que els infants són els que millor han portat la situació. Ha estat molt alliçonador. Ens han demostrat com de bé podien portar la situació i en el fons és amb qui pitjor ens estem portant els adults. Els infants van ser els primers que vam confinar i seran els últims que desconfinarem. Com a psicòleg em preocupen les repercussions a mitjà i llarg termini, per tant, hem de vigilar, ser molt curosos amb qualsevol símptoma i ser capaços d’actuar.

Des de la perspectiva de la prevenció, caldria una presència més important del psicòleg a les aules?
Nosaltres tenim un concepte en psicologia que és cuidar del cuidador. Els sanitaris que ens han cuidat fins ara, necessitaran una atenció. Els mestres, segurament també. És cert que hi ha equip de psicopedagogs a les escoles, però la resposta és sí, hi hauria d’haver psicòlegs atenent a la població escolar perquè probablement requeriran de l’atenció. Si puguéssim anticipar-ho, plantificar a l’avança de cara al curs que ve, seria fantàstic perquè avançaríem feina. Perquè estic convençut que hi haurà simptomatologia, sense alarmar ningú, relacionada amb depressió, tristesa, pors, desconfiança perquè fins ara els hem ensenyat que han de desconfiar de qui s’acosta més del compte, per això pot sortir certa hostilitat cap als altres. Tot això que els adults podem entendre amb més normalitat els nens no estan preparats. Però no només a les escoles, els psicòlegs hauríem d’estar presents a tot arreu.

N’haurem tret alguna cosa positiva de tota aquesta situació?
Segur que sí. I també són coses que probablement les veurem a mitjà o llarg termini. N’hi ha que són evidents, com les iniciatives solidàries, però haurem de valorar més a llarg termini temes com la capacitat d’adaptació, la responsabilitat col·lectiva. Aquesta crec que és molt important i a Andorra en podem estar bastant orgullosos. En psicologia parlem de resiliència, que és la capacitat de superar dificultats de manera positiva, la flexibiltiat d’adaptar-te i sortir endavant, m’agradaria que fos una de les coses que haguem tret de tot això. Però bé, a vegades no soc tan optimista, també hem d'anar molt alerta amb els que s’aprofiten de la situació. En psicologia tenim una  problemàtica endèmica que és l'intrusisme i des del col·legi estem molt atents perquè pensem que és un problema que ens podem trobar. Segurament engegarem una campanya contra l’intrusisme en la labor dels psicòlegs.

Andorra
psicòlegs
Oscar
Fernández
crisi
Salut
mental

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte