Al ple consistorial de dilluns passat va fer efectiva la renúncia a la regidoria. Òscar Ordeig (Vic, 1978) deixa enrere una etapa de 14 anys a l’Ajuntament però no el Pirineu ni la ciutat, adverteix. Se centrarà en el Parlament ara que s’obre una nova fase, considera, en molts sentits. I el relleu? “Ara no toca”.

Una renúncia ‘cantada’?
Crec que faig allò que tocava: puc contribuir a ajudar més la Seu i el Pirineu des del PSC, més que sent regidor. 

Per què?
Perquè no es pot estar a tot arreu. Calia fer balanç dels 14 anys  com a regidor i pensar què és millor per a la Seu, per al projecte de Compromís i per a mi i la meva família, és clar. 

I marxa.
Estem obrint una etapa post-procés, post-Covid, i molt important per a les zones de muntanya. Per què? Perquè el món ha canviat molt, ho han fet la política i la societat; i si fem les coses bé, la Seu té una finestra d’oportunitats que ha d’aprofitar. Amb noves possibilitats, més cooperació transfronterera amb França, Aragó, Andorra. Hi haurà més polítiques europees en favor del desenvolupament rural i la societat s’esponjarà més perquè hem vist els problemes de la massificació. 

Perdoni, ha dit “postprocés”? Així de contundent?
Sííí, jo crec que és evident que el procés tal com l’hem entès ha acabat. El procés no és el que havia estat els últims anys: ha entrat en una nova fase on no és que els problemes estiguin resolts, ni molt menys, però les prioritats ciutadanes han canviat. 

I els partits?
Les estratègies dels partits han entrat en una nova fase. Una part de l’independentisme vol ponts amb la resta de l’Estat. I molta part del votant independentista vol ser pragmàtic, realista, i centrar-se a superar l’etapa post-Covid, en salut i reactivació econòmica. 

Parlem de Compromís a dos anys de les municipals?
Crec que ara no toca. Primer faré balanç. Jo no marxo, sinó que segueixo treballant per a la Seu i el Pirineu des d’una altra responsabilitat. La maquinària per decidir caps de llista s’engega un any abans de les eleccions.  

Marxa per ambició, per no haver assolit l’alcaldia?
Tothom entendrà que és pràcticament impossible assumir tantes responsabilitats com tinc i seguir sent regidor. És una decisió de sentit comú. He dedicat els millors anys de la meva vida i mai estaré prou agraït als ciutadans per tot el que he après de qui pensi o no com jo. 

Entesos.
Ara, recordo que en un moment molt difícil i advers vam guanyar les eleccions. Bé, no passa res, la democràcia és així: pots guanyar i no governar. Estic satisfet i orgullós del camí que hem fet. Ningú no negarà que m’he dedicat amb cos i ànima a defensar la ciutat. 

Vivint a Lleida s’estalviarà part d’aquestes hores entre Barcelona i el Pirineu. 
El problema no és tant la distància física com la falta de complicitat entre territoris. Entre ells no s’entenen, no s’escolten o no es tenen prou en compte. No es té prou en compte el Pirineu quan es pensa des de Barcelona, Madrid o Brussel·les. Hi ha un desconeixement, una llunyania física i... com ho puc dir? Política: es fa una llei i no té res a veure l’aplicació a l’àrea metropolitana que a un poble de cent habitants. No va enlloc.  

Una ximpleria: en aquest ‘govern a l’ombra’,  per què no assumia Territori?
O economia, oi? Sempre he defensat que ha de ser un orgull per a tots que algú del Pirineu es trobi en un lloc de responsabilitat. Institucional, de partit o d’empresa. Ens convé. Sols una persona sectària no se n’alegraria. Dit això, no és dolent que estigui a economia, agricultura o on sigui. Podia estar a agricultura? Sí. O a economia, on es reparteixen els diners. Necessitem estar a tots els àmbits. Hem de sortir dels clixés. 

‘Oído cocina’. En les seves responsabilitats en aquest govern paral·lel s’inclou el desplegament del 5G. 
En trobades amb Jordi Puigneró, vicepresident i responsable de polítiques digitals, queda de manifest que hi ha molta feina per fer. Quan ell diu que fa arribar la xarxa a les capitals de comarca, doncs, home, no n’hi ha prou. Hi ha un dèficit intolerable no sols en fibra òptica, sinó en cobertura mòbil. També de potenciar empreses tecnològiques i la digitalització del conjunt de la societat. 

Sembla lògic. 
Primer és la infraestructura, però després ha d’arribar al forn de pa, a les botigues, a les institucions, als hotels, a les empreses: hi ha d’haver gent formada per aprofitar les oportunitats. L’eina és bona però calen les persones. És un dels fonaments dels fons Next Generation. 

Jocs d’Hivern. 
La meva renúncia es va presentar coincidint amb el 39è aniversari de les riuades del 1982. L’adversitat es va aprofitar per fer una gran inversió pública. D’aquell projecte de ciutat encara en gaudim avui. Ara, hi ha qui no sap ni on va, i aleshores no hi ha projecte que valgui. 

Hi ha moltes veus en contra.
S’ha d’explicar, definir el model de Jocs que necessita el Pirineu. Seria un error imperdonable deixar passar l’oportunitat de fer un projecte conjunt amb Barcelona, que se’ns posa a disposició per primer cop en 40 anys. El primer cop. 

Amb Andorra?
Sempre he estat un defensor de projectes de tot el Pirineu. Un projecte transfronterer, però, afegeix complexitat. 

Aquests 14 anys.
L’Ajuntament és un aprenentatge, l’essència del que soc com a persona i com a polític és el que he après sent regidor. 

El futur de la Seu?
Complicat si no es fan les coses de manera diferent. Però cal que tots abaixem una mica els fums, que sembla que tots ho sapiguem tot. També esperançador si copiem el tarannà d’altres moments de la història, quan també era complicat i ens en vam sortir.