Diari digital d'Andorra Bondia
El president d'Ski Andorra, Francesc Camp.
El president d'Ski Andorra, Francesc Camp.

“A partir del 2022-2023 hi pot haver xifres similars a abans de la pandèmia”


Escrit per: 
Mireia Suero Comellas / Foto: Facundo Santana

El president d’Ski Andorra, Francesc Camp, alerta que les pèrdues d’aquest hivern posen les estacions en tensió. I malgrat que esperen començar a tenir uns mínims beneficis la temporada que ve no serà fins a la següent que es recuperin les xifres prèvies a la pandèmia.

Una temporada d’hivern per oblidar?
Es podria qualificar la temporada de desastrosa. Aquest no és un qualificatiu massa fort tenint en compte que hem tingut molt pocs esquiadors degut als problemes de mobilitat que hi ha hagut als països veïns i a la pandèmia. Qualsevol número que miris és desastrós, un número històric en negatiu. Pots mirar dies d’esquí, facturació, nombre d’esquiadors... No hi ha per on agafar-ho, tot és negatiu. És una temporada que esperem oblidar, tot i que ràpidament no podrem perquè no s’ha acabat. 

És una temporada que portarà cua.
Aquestes pèrdues històriques que han tingut les estacions d’esquí farà que s’endeutin molt aquest any per poder mantenir la viabilitat d’aquestes empreses. I aquests deutes s’han de tornar. Els endeutaments que tindrem ara al sector de la neu són assumibles (els bancs ens han donat crèdit per assumir-los) però s’han de tornar aquests diners. És per això que esperem que els pròxims anys vagin millor i que es comencin a generar beneficis, tot i que, d’entrada, no seran els mateixos d’abans de la pandèmia perquè la represa del sector turístic no serà de cop, sinó lenta. I això sobretot a l’hivern, quan s’aposta més per un turisme internacional. Esperem que puguem tenir alguna cosa de beneficis ja l’any que ve per poder començar a tornar els deutes. 

Alguna cosa bona?
La part positiva és que s’han obert les pistes, tot i que els dominis no estaven al cent per cent oberts perquè la demanda no hi era. Però s’ha trobat una oferta prou digna a un preu molt assequible, que ha permès esquiar a gent del país que no havia esquiat mai o que ho havia fet poc. L’hem sabut adaptar de forma molt digna i amb una qualitat molt bona a la demanda mínima que hi havia. Aquí s’ha fet un gran esforç per donar aquest mínim servei, i això ha permès al sector de l’esquí més professional, com la FAE o els clubs, tenir la sort ja des del principi de poder practicar l’esport nacional malgrat les circumstàncies. El més fàcil, segurament, hauria estat no obrir les pistes, i així no hauríem tingut tensions entre nosaltres, ni entre nosaltres i Govern, ni amb la resta de sectors implicats. Però les tensions han valgut la pena perquè, quan fas el balanç, la gent que ha pogut esquiar està molt contenta. 

Ha parlat de 40 milions d’euros de pèrdues.
No és una xifra exacta, però globalment vam fer aquesta estimació ja a finals de gener o principis de febrer quan vam estar parlant amb el Govern de possibles ajudes. I no ens n’anirem massa lluny d’aquests 40 milions d’euros de pèrdues globals.

Aquestes xifres posen en risc les societats?
Cada societat té la seva comptabilitat i els seus números. Però, per absorbir totes aquestes pèrdues, això compta com un deute per a l’empresa. I per poder-lo suportar has de tenir fons propis, el que has pogut estalviar al llarg d’aquests anys de bons números i creixement econòmic. Això ho podrem assumir aquest any. Però si tinguéssim un altre hivern tan desastrós com aquest ja estaríem en una situació molt delicada i seria molt difícil d’aguantar a nivell dels balanços d’aquestes empreses. Tots tenim bastant clar que no passarà i que l’any que ve serà un any no com els d’abans de la crisi, però confiem tenir alguna cosa de beneficis. 

Finalment hi haurà ajuts addicionals del Govern?
Sempre hi ha hagut molta interlocució amb el Govern. És indiscutible que sempre hem tingut una porta oberta per poder manifestar els nostres neguits o el Govern fer-nos veure que no es podia anar més enllà a nivell de qui podia esquiar al país. Vam enviar un document que contenia una demanda d’ajudes econòmiques, tot i que ja teníem bastant clar que era molt complicat tenir ajudes directes perquè no s’ha fet amb cap sector d’activitat del país. S’ha ajudat a través dels ERTOs i crèdits tous. I tot això s’ha d’agrair. Però més enllà de la possibilitat de rebre ajuts econòmics, el que també volíem remarcar al Govern era que fos conscient de les pèrdues que tindríem, el que representava per a les estacions fer l’esforç d’obrir, i que obríem malgrat tenir pèrdues. 

Les converses es donen per tancades?
De la part que no són ajuts econòmics, encara ho estem treballant. Hem demanat diferents tipus d’ajuts lligats sobretot a poder ampliar els terminis d’amortització de les inversions, poder ampliar terminis en els contractes de leasing. Això per alleugerir una mica les pèrdues d’aquest any, trossejant-les per als pròxims anys. Per fer-ho possible, caldria algun tipus de reglamentació.

Alguna data?
No tenim dates però aquest proper mes s’hauria de tancar una decisió.

Per tant, les ajudes econòmiques queden totalment descartades.
Pel que hem pogut parlar amb el Govern, entenem que sí. No insistirem més, però ho havíem de demanar perquè si els altres sectors lligats al turisme a l’hivern –com l’hoteler, allotjaments turístics, restaurants, botigues de lloguer d’esquís– treballen és perquè hi ha unes estacions d’esquí que fan venir la gent a esquiar. Si les pistes no obren, la resta de sectors tampoc. Aquest sector com a tal, amb el seu pes estratègic que té, volíem que com a mínim se sabés. I en cas que no hi hagués ajuts, ja faríem el possible per espavilar-nos.

Es podia haver evitat una situació com la d’aquest hivern? S’ha fet tot el possible per garantir la mobilitat?
Vull entendre que tothom ha fet el màxim possible per intentar tenir el màxim de mobilitat en cada moment. També està clar que la pandèmia hi és i és cert que, de vegades, el sector turístic ha apretat molt perquè hi pogués haver més mobilitat de la que hi ha hagut aquest hivern. Des del Govern s’han fet els màxims esforços i està clar que hi ha hagut més setmanes de restriccions que no pas d’una mobilitat mínima per poder treballar a Andorra, tant per part del govern espanyol com del català i del francès. El Govern ha demanat que no fossin tan estrictes i en algun cas se’ns ha escoltat més i en d’altres menys. Quan no depèn de tu és molt difícil tenir incidència i que aconsegueixis fer canviar les coses. Som molt petits, ara s’ha demostrat que el petit que som ens fa molt fràgils i costa molt incidir en governs d’altres països, que segurament estan immersos en moltes decisions a prendre i incerteses. No és evident que se’ns escolti sempre. 

Mirem al futur. Quan podríem començar a tenir xifres similars a les d’abans de la Covid?
A partir de la temporada 2022-2023 podria ser un any més similar al que hi ha hagut abans de la pandèmia. Però encara hem de tenir paciència perquè han de passar moltes coses: les vacunes ara s’estan posant, caldrà comprovar quant dura la immunitat, mentre el virus estigui entre nosaltres el distanciament hi serà i l’aforament estarà reduït encara per molt temps... Malgrat que les vacunes permetran la mobilitat, hi haurà unes restriccions que faran difícil parlar d’una normalitat absoluta la temporada d’hivern que ve. I per altra banda, hi ha el client final, el que decideix comprar un bitllet d’avió i venir a Andorra a esquiar. 

Serà difícil recuperar els mercats llunyans?
La por que s’ha instaurat de viatjar lluny i d’anar a països que no coneixes tant com el teu país o l’entorn més immediat farà que, segurament, els mercats internacionals l’any que ve costin molt de recuperar al cent per cent. Això sabent que a Andorra, a l’hivern, més o menys un 30% dels clients venen d’aquests països llunyans, una xifra important. Per tant, serà un any de centrar-se molt en el client de proximitat, que és més fàcil perquè ens coneix molt més, és més fidel, i segurament l’any que ve tornarà. N’estem segurs. I fins i tot potser alguns dels residents als països veïns que anaven lluny a esquiar es quedaran per aquí. Serà un any de treballar molt amb el client nacional i de proximitat, espanyol i francès. I amb aquest client, poder redreçar els números i entrar en números positius a partir de l’any que ve.

Francesc Camp
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic