La presidenta de l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient d’Andorra (Apapma), Patricia Bragança, celebra que s’hagi imposat el seny amb l’aeroport a Grau Roig i es mostra preocupada pel projecte de Grifols i el telefèric del Carroi. Després del tancament del parc d’animals confia que ha arribat l’hora d’esclarir l’afer del forn.

Un dels projectes d’envergadura ja ha caigut. Satisfets?
L’aeroport ens preocupava perquè havíem rebut moltes peticions de la ciutadania sobre quina Andorra estem projectant, quina imatge donem a l’exterior, que ens venem el país per un aeroport quan la infraestructura és un greuge per al medi ambient mentre tenim a 20 quilòmetres un aeroport. Nosaltres creiem que s’havia d’arxivar al més aviat possible i demanàvem un pronunciament de les institucions públiques. L’anunci ha arribat i ens en felicitem perquè podem descansar una mica. El seny per fi s’ha manifestat i ha fet que el dossier caigui. Ara, la Cambra de Comerç ha canviat de presidència i potser abans d’adoptar pronunciaments d’aquest tipus hi haurà un canvi de tendència.

La Cambra parlava de desenclavament.
Compartim la necessitat de buscar alternatives als desplaçaments per carretera però apostem pel tren, perquè amb menys petjada ecològica pot accedir més gent al Principat i perquè és la tendència a nivell europeu.

El projecte de l’heliport sí que es manté.
És un mitjà molt emprat en zones de muntanya i per tant és necessari. Però tenint en compte que té una contaminació acústica molt elevada hauria d’estar lluny del nucli urbà i assegurar que no hi hagi impacte en la fauna ni arran de les vies d’accés. Per això apostem perquè es faci un informe d’impacte mediambiental preceptiu abans de decidir la ubicació definitiva.

L’altre gran projecte és el telefèric.
De moment formem part de la plataforma que s’ha creat amb altres entitats i veïns però no descartem en un futur pròxim fer alguna altra acció com a Apapma.

Quina?
Està en estudi encara.

S’adheririen a la demanda imposada per Saetde en el cas que arribi a la Justícia?
Ho valorarem més endavant.

Ha comentat que els veïns dels Pouets estan preocupats?
Sí. Hem rebut molts neguits perquè el projecte pot crear una massificació de la zona, un increment del volum de vehicles i del soroll que pot impedir el descans dels habitants. A més, ens preocupa molt si s’ha previst l’expropiació del sobrevol, tenint en compte el precedent del telefèric de la Massana. A banda hi ha les conseqüències mediambientals al pic.

I el projecte de Grifols en una Reserva de la Biosfera?
La resposta a les preguntes que vam enviar no ens ha eliminat els dubtes. Ens preocupa la conseqüència d’aquest laboratori en una àrea que està declarada Reserva de la Biosfera de la Unesco. El Govern entén que és compatible i dona per exemple Tenerife. Amb tot, a Tenerife, el laboratori no es troba en una zona transitòria, sinó externa a la part declarada Reserva de la Biosfera. Però per sortir de dubtes no estaria de més de fer la consulta a la Unesco. Així sabrem si pot posar en risc la continuïtat de la Reserva de la Biosfera. Aquesta consulta seria necessària perquè en el projecte presentat pel Comú d’Ordino en cap moment es fa menció que es preveu un laboratori en aquella zona i perquè el volum de gent que acollirà serà superior al previst. Si l’informe no té ni una vigència d’un any i planteges crear un laboratori amb certa imminència això pot ser molt xocant per a la Unesco. Com a país hem de tenir una credibilitat i si fem una modificació en l’informe ho hem de notificar.

I l’experimentació amb rosegadors?
Un dels objectius de la junta és que es reconegui la sensibilitat dels animals i això suposa adaptació de normatives. A priori no estaríem d’acord, però ho hem de valorar. A més hem de saber quin serà el compromís de Grifols i si la normativa ens ho permet o si hem de canviar-la per adaptar el país a Grifols.

Un èxit de l’Apapma és el tancament del parc d’animals de Naturlàndia?
Ha estat una decisió valenta per part del Comú i la direcció perquè això té una conseqüència econòmica i és desfer un projecte que s’havia previst de llarga durada.

Us reconforta el desenllaç?
Apapma sempre ha estat batalladora i lluitadora, i ha anat a la contra de vegades però a la llarga veiem certs encerts que hem tingut i que el temps ens ha donat la raó. Ens reconforta perquè dona sentit al temps que donem a l’associació, que és voluntària. Felicito el treball fet per l’anterior president perquè el Carles Iriarte ha donat veu a Apapma durant molts anys i ho ha fet amb valentia i criteri. Decisions que no eren fàcils ara estan tenint els seus fruits.  

Com el forn incinerador?
També és la nostra batalla de llarga durada que potser veurem en aquesta era 2020 un resultat. És un forn desmesurat i volem saber què ha passat. Confiem que la Justícia farà declarar les persones al respecte, i que a partir d’aquí hi hagi una investigació real.

Quines fites per a la nova era d’Apapma?
Ara estan confluint tots els beneficis de l’aportació de Carles Iriarte i nosaltres tindrem una línia continuista. Empreses i particulars s’estan oferint per tenir projectes comuns i també hi ha una allau de persones que se’ns adrecen amb inquietuds i per tant caldrà canviar l’estratègia.