La consellera general demòcrata Patrícia Riberaygua afirma que amb el projecte de llei de serveis socials i sociosanitaris es pretén assolir “un sistema social molt més just i equitatiu, i que eviti duplicitats”. En relació amb els familiars obligats, que s’hauran de fer càrrec d’una part de les despeses si tenen recursos suficients, Riberaygua deixa clar que primer “l’Estat ajudarà les persones que ho necessitin i després es buscarà els obligats familiars”.

La llei de serveis socials i sociosanitaris és de les més esperades dels últims anys. ¿Creu que el contingut respondrà a les expectatives que hi ha dipositades en aquest text?
Crec que sí perquè han estat molts mesos de treball en col·laboració amb el Govern i també amb totes les entitats implicades en aquest àmbit, com les associacions de discapacitats, de la gent gran o la mateixa Unicef, a més dels comuns, evidentment. Totes aquestes entitats han pogut dir la seva en relació amb la llei i han presentat moltes esmenes, la majoria de les quals s’han incorporat al text. Al final, la decisió política l’hem presa nosaltres, però s’han estudiat totes les aportacions que s’han fet i la majoria han entrat a formar part del text.

¿Quines són les característiques principals del nou model que es posarà en marxa que vostè destacaria?
De manera molt resumida, crec que aquesta llei permetrà evitar duplicitats, ja que fins ara hi havia una barreja de serveis i de prestacions. Quan s’aprovi la llei hi haurà una cartera de serveis molt ben definida, i també han quedat molt delimitades quines seran les competències del Govern i dels comuns, cosa que és molt important.
A més, la llei garantirà que ningú es pugui quedar fora del sistema, per la qual cosa hi vetllarem molt, i destacaria també la implicació que hi haurà entre el sector públic i el privat. A més, hi ha una cosa que ressaltaria, i de la qual no s’ha parlat gaire fins ara, com són les auditories a través de les quals hi haurà un control de totes les associacions a les quals el Govern doni diners.

La llei preveu que hi hagi una cartera de serveis, com passarà també en l’àmbit sanitari...
Dins de la cartera hi haurà uns serveis que estaran garantits i d’altres que seran de concurrència, amb la qual cosa es garantirà que cap persona pugui quedar fora del sistema. Això vol dir que si hi ha alguna cosa puntual que no estigui a la cartera de serveis o que ja no hi ha diners al pressupost del Govern per a alguna qüestió, es farà el que s’hagi de fer perquè aquesta persona pugui igualment ser atesa. S’ha de tenir en compte que hi haurà tota una sèrie de comissions que es crearan, tal com determina la llei, i que permetran definir si hi ha alguna mancança pel que fa a aquesta cartera de serveis, i s’anirà incorporant el que es cregui oportú.

¿Es pot afirmar sens dubte que amb aquesta llei ens posem al mateix nivell que la resta de països europeus en aquest àmbit?
El que hem volgut és que aquesta llei estigui adaptada a la realitat andorrana, que és bastant diferent de la dels països de l’entorn. Però, evidentment, també hem mirat lleis d’altres països per seguir una mica la línia europea en aquesta matèria. Per exemple, pel que fa a la prestació mínima per a les persones que no tinguin recursos, serà més gran que a altres països. En aquest sentit, no hem trobat cap país amb una pensió de solidaritat per als discapacitats i la gent gran com la que es contempla en aquesta llei, ja que està indexada sobre la base del salari mínim interprofessional. Amb això vull dir que amb aquesta llei hem volgut anar a més perquè la realitat andorrana és la que és.

Aquesta pensió de solidaritat suposo que és un dels punts forts de la llei...
En efecte, perquè aquí, per exemple una persona gran que cobri de la CASS uns 500 euros i no tingui altres recursos ni cap persona que la pugui ajudar, podrà arribar amb l’ajuda del Govern fins als 900 euros i escaig, que és actualment el salari mínim.

Una qüestió clau serà que es disposi dels diners suficients per al desplegament de la llei, per a la qual cosa es preveu uns 600.000 euros anuals. ¿Es podrà fer front a aquesta xifra en l’estat actual de les finances de l’administració?
De la memòria econòmica preparada pel Govern es dedueix aquesta xifra, tot i que evidentment podria variar, però no s’ha d’oblidar que també precisament la crisi pot fer que cada vegada hi hagi més gent amb necessitats.

La llei preveu nous serveis, com l’adreçat a adolescents en risc o un altre per a les persones amb problemes mentals.
Pel que fa al primer, el Govern ja té un projecte, amb uns costos molt ben delimitats, perquè es pugui desenvolupar com més aviat millor una vegada la llei estigui aprovada. I, pel que respecta al segon, s’optarà segurament per adequar algunes instal·lacions que es puguin aprofitar, amb la qual cosa no serà un edifici nou. Aquesta és una antiga demanda que s’ha fet  des de les entitats socials que tenen relació amb aquest àmbit i que suposo que també es podrà portar a la pràctica de manera bastant ràpida.

Les entitats privades, com vostè ha esmentat abans, també tindran un paper important en l’aplicació d’aquesta llei.
El Govern haurà de crear, per exemple, una comissió de participació de les entitats cíviques que representen els diferents col·lectius, que tindrà un caràcter consultiu i servirà per assessorar l’executiu, que haurà d’elaborar un pla nacional de serveis socials i sociosanitaris que tingui en compte les aportacions que es facin.
A més les entitats privades seran les encarregades de complir alguns serveis en col·laboració amb el sector públic. Per exemple, l’atenció domiciliària, competència actualment dels comuns i que ara passarà al Govern, podrà ser desenvolupada per alguna associació o empresa amb la qual es firmi un conveni, i se sotmetran posteriorment a una auditoria.

Un dels objectius és evitar duplicitats i això suposo que permetrà també estalviar molts recursos.
Volem un sistema social molt més just i equitatiu, en el qual no hi hagi duplicitats i en què els usuaris tinguin els mateixos serveis i atenció independentment de la parròquia on visquin, cosa que no passa ara. D’aquesta manera s’evitaran duplicitats i serà un sistema també més econòmic. Malgrat tot, és difícil de valorar quin és l’estalvi que es pot aconseguir per aquesta via. A més, es preveu una finestreta única, a través de la qual es canalitzaran les demandes dels usuaris.
Amb aquesta finestreta única hi haurà més agilitat a l’hora de concedir les ajudes i tothom podrà saber quins són els seus drets, que seran els mateixos per a tothom. S’ha de tenir en compte que quan algú passa per una situació difícil no té ganes d’anar d’un cantó a l’altre, com passa actualment per demanar una ajuda que realment es necessita.
A més, anar a demanar una ajuda deu ser molt difícil i el que volem és que des de l’administració es tracti molt bé totes aquestes persones i que rebin tota la informació que necessitin i puguin fer tots els tràmits en un mateix lloc.

La intenció és implantar, a través dels centres de salut que hi ha a les diferents parròquies, aquest nou model.
El que volem és que es doni un servei integral a través d’aquests centres de salut, perquè s’ha de tenir present que moltes de les persones que van a demanar ajudes també poden tenir problemes de salut. Els comuns estan fent molt bé ara, per exemple, el servei d’atenció domiciliària, a través del qual s’ajuda la gent gran a banyar-se o a fer les compres, però aquestes persones han de disposar també dels serveis sanitaris, que són competència del Govern. Aleshores, el que pensem és que hi ha d’haver una atenció en què es tinguin en compte tots els serveis sociosanitaris.

La previsió és que en un primer moment fins al 2% de la població de gent gran pugui ser atesa a casa, xifra que pot semblar massa ambiciosa.
Esperem que aquesta xifra sigui fins i tot superior. De totes formes s’hi haurà d’arribar de manera progressiva. Si mirem els indicadors d’altres països, veiem que és possible arribar a aquest percentatge i ara mateix no som tan lluny d’aquest 2 per cent. Crec que els nostres padrins se sentiran més contents d’estar a casa amb una pensió que no en una residència, ja que hi ha gent que no s’hi adapta.

No s’ha inclòs a la llei, però, la figura del cuidador.
Aquesta figura no està definida a la llei, però pot passar que es desenvolupi aquesta activitat. Potser es podrà regular posteriorment. El que no hem volgut tampoc és anar massa ràpid i que després hi hagi aspectes que no es puguin complir.

Un dels problemes actuals és que de vegades des de l’administració es tarda massa a respondre a les persones que necessiten ajuda de manera urgent. ¿Quedarà solucionat això?
Sobre aquest punt s’ha de dir que la llei defineix fins i tot els dies concrets en què aquestes persones han de rebre una resposta a la seva sol·licitud. Aquesta era una demanda de molts col·lectius, que ens han explicat que els tràmits són feixucs i s’allarguen molt. Des del Govern, però, tenen la percepció que no es tarda tant, però per esvair dubtes vam decidir posar a la llei el nombre de dies perquè les persones puguin ser ateses ràpidament. Hem tractat de pensar en tot a l’hora d’elaborar aquesta llei.

Des del grup parlamentari socialdemòcrata es va dir que el model elegit és assistencialista perquè no atorga drets a les persones. ¿Què n’opina?
Considero que estem en una societat en què evidentment tothom tenim uns drets, però també hi ha uns deures o obligacions que s’han de complir. Per això s’ha inclòs a la llei, per exemple, el cofinançament dels familiars obligats. És un tema que hem debatut moltíssim al si del grup parlamentari, però crec que és normal que una qüestió com aquesta hagi de sortir en una llei. El que és clar és que si una persona no té prou recursos no l’obligarem a ajudar un altre.
Considero, per exemple, que els avis tenen la seva importància en la nostra societat i abans sempre estaven a casa, i crec que se’ls ha d’ajudar. El que fem, com dic, és definir de manera clara en aquesta llei quins són els drets i quins són els deures dels usuaris. A més, és clar que primer l’Estat ajudarà qui ho necessiti i després es buscarà els obligats familiars.

¿No faran falta massa controls per aplicar aquesta llei?
Avui en dia cada dia estem més controlats amb els nous impostos i ja es podran encreuar dades i es compartirà la informació amb els diferents departaments de l’administració. El que és clar és que hi ha molts reglaments a fer i serà important l’historial social, similar al sanitari, perquè se sàpiga què perceb cada persona.

Molta gent està en contra d’una llei com aquesta perquè pot donar peu a molt frau...
Crec que aquesta llei s’ha fet també perquè no hi pugui haver frau. I també, com dic, amb la història social compartida que existirà se sabrà què és el
que rep una persona en cada moment.

¿Es pot dir que ja avui dia hi ha molt frau en aquest àmbit?
Crec que no n’hi ha gaire, pel que ens ha dit el Govern. El problema és que hi ha molta gent necessitada en aquests moments.


“Com que els socialdemòcrates tenen problemes, es pensen que nosaltres també en tenim”

La llei de serveis socials s’obliga a ratificar la Convenció dels drets dels discapacitats.
El que fem amb la llei és obligar d’alguna manera el Govern perquè es posi les piles i vagi treballant en aquest àmbit al més ràpidament possible. D’aquesta manera, sí que es pot dir que en aquest cas ens posem a nivell europeu. Sabem que el Govern té la intenció de fer tota aquesta feina, però a més ho hem volgut posar a la llei perquè no hi pugui haver cap excusa.

El PS proposava que finalment es creï una prestació per atur...
Aquest és un tema que correspon al ministeri d’Interior. Les persones que en aquests moments estan a l’atur poden rebre la prestació per desocupació, però si no és així poden accedir a les ajudes de benestar social. Amb això vull dir que encara que no hi hagi una prestació per atur pròpiament dita, sí que s’ajuda totes les persones que ho poden necessitar.

¿Però no seria ja hora de crear una prestació per atur contributiva cofinançada per treballadors i empresaris, vist el volum d’aturats que ja hi ha al país?
Aquest és un debat al qual encara no hem arribat al grup parlamentari.

Els socialdemòcrates afirmen que la falta de consens dins del grup parlamentari de DA els impedeix avançar en les grans reformes pendents. ¿Què n’opina?
Crec que no és així. Les coses es debaten i s’arriba a un acord. Potser, com que ells tenen problemes, es pensen que nosaltres també en tenim. La veritat, però, és que entre nosaltres s’arriba a un acord i no s’ha hagut de votar gairebé mai. I, pel que fa en concret a l’economia, també s’estan fent moltes iniciatives, però malauradament depenem molt dels nostres veïns.

¿No hi ha una certa inacció, com afirmen els socialdemòcrates?
Només cal veure el volum de lleis que s’han votat en dos anys. De feina se n’ha fet moltíssima des del Govern i des del grup parlamentari.

¿Però en les grans reformes s’està avançant o estan “embarrancades”, com afirma el PS?
Dins de les grans reformes hi ha també l’obertura econòmica que ha impulsat el Govern o aquesta proposició de llei sobre els serveis socials i sociosanitaris.

¿Es podrà començar ja a aplicar aquesta llei a principis del mes de gener del 2014 amb el pressupost corresponent?
Penso que sí, perquè el Govern està treballant ja en el seu desenvolupament reglamentari.