L’esportista professional de Sant Boi de Llobregat ens explica els avantatges i els entrebancs que s’ha trobat per poder residir a Andorra i com han estat els tres anys que fa que viu al Principat. A més, ens relata com ha sigut l’experiència d’escriure el seu primer llibre, ‘Pau Capell: lluita pel que vols i estima el que tens’, i ens revela algunes de les vivències personals que els lectors podran descobrir a l’obra.

Fa tres anys que resideix a Andorra.
Abans del 2020 vaig aterrar al Principat, però un parell d’anys abans pujava bastant a entrenar a Sispony.

Què el va motivar a venir a viure al Principat?
Quan el 2019 vaig complir el meu somni de guanyar l’Ultra Trail del Mont Blanc, vaig sentir que necessitava un canvi a la meva vida per millorar, perquè a Sant Boi ja em coneixia tots els camins. Així que vaig considerar que Andorra era el lloc ideal per entrenar.

Un tràmit que va ser fàcil.
La veritat és que m’ho van posar fàcil i, com que la situació de la meva vida era ideal per fer el canvi de residència, vaig decidir venir cap aquí. I penso que és una de les millors decisions que he pres!

Quines són les millors zones per entrenar?
Sempre he viscut per la vall del Nord. Primer a la Massana, després a Arinsal i ara a Ordino. I no és casualitat. De fet, la vall del Casamanya, el Comapedrosa i Arcalís són zones fantàstiques per entrenar. Tot i que també em moc de tant en tant per la vall d’Orient, més concretament entre Soldeu, el Tarter i la vall d’Incles. Però la meva preferida és el Casamanya.

Entrenar a Andorra ha millorat el seu rendiment?
No ho sé, però sí que he descobert els defectes que tinc com a esportista i com millorar-los. 

Quins defectes té?
Per exemple, les pujades. Aquí puc practicar-ho, mentre que a Sant Boi era difícil, ja que allà les pujades eren molt curtes. Aquí puc fer 2.000 i 3.000 metres positius en un entrenament i això em permet millorar.

Com a professional esportiu, se sent integrat al país?
Si parlem de l’entorn natural, sí. Em sento integrat en la natura andorrana i la conec. Ara bé, si parlem d’institucions i federacions andorranes, no.

Per què?
No he tingut mai cap contacte amb els responsables de la Federació i no s’han interessat mai per si volia aportar. Formo part del Comitè Internacional d’Esportistes amb Kílian Jornet i estaria bé que la Federació s’interessés una mica pels esportistes internacionals. Al final, Andorra m’ha obert les portes i m’agradaria poder fer alguna cosa més que viure aquí i aprofitar-me de les seves muntanyes. Els esportistes professionals també podem aportar el nostre granet de sorra al país.

Considera que Andorra és un atractiu turístic esportiu per a corredors de muntanya?
Ho té tot per ser un dels indrets amb més interès mundial per als corredors de muntanya, fins i tot per cobrir esdeveniments d’àmbit mundial perquè té el potencial hoteler, gastronòmic i de natura per fer-ho. Però avui dia encara no s’ha explotat aquest turisme.

D’altra banda, fa poc ha publicat el seu primer llibre.
Pau Capell: lluita pel que vols i estima el que tens és el primer que publico i tracta de què som els esportistes i què fem des d’una perspectiva més personal amb vivències del dia a dia, la pressió d’una competició, els fracassos i èxits de la vida, la família... 

Què el va motivar escriure’l?
A mi sempre m’ha agradat escriure, tot i que no em considero escriptor. Quan va acabar la pandèmia i vaig començar a viure sol a Andorra vaig sentir que volia explicar coses que mai havia dit. I en poc més d’un any ja el tenia escrit.

La gestió de la pandèmia, també apareix a l’obra?
Sí, tot i que també parlo de la convivència amb un esportista, que té un ritme de vida diferent i ha d’entrenar moltes hores. Moltes vegades la gent del nostre entorn no ho entén.

A què es refereix amb ‘lluita pel que vols i estima el que tens’?
En el meu cas, “lluita pel que vols” són les meves fites esportives de curses de muntanya, i “estima el que tens” ve a ser cuidar les persones del teu voltant.

És difícil aconseguir un objectiu i cuidar les persones que t’envolten?
Penso que de vegades tendim massa a mirar-nos el melic per focalitzar tots els esforços a complir un somni i això fa que oblidem la gent del nostre voltant que ens ajuda. I no ho veus perquè estàs centrat en el teu objectiu. A mi em va passar al 2019 quan vaig guanyar l’Ultra Trial del Mont Blanc i la meva relació de parella es va acabar.

Les relacions personals poden ser un entrebanc per arribar a complir una meta?
En absolut! Considero que tenir persones al voltant et permetrà arribar a l’objectiu, perquè córrer no és un esport solitari. Sempre dic que tinc un equip al costat: la meva parella, família i amics, i, per tant, sense ells seria complicat competir a l’alt nivell.

Ha trobat com aconseguir aquest equilibri?
L’objectiu principal és ser molt metòdic en l’organització i, com destaco al llibre, s’ha de saber diferenciar que quan entrenes, entrenes i quan no entrenes, no entrenes. A més, també recomano que quan entrenis desconnectis el mòbil i quan no entrenis el desconnectis també per connectar-te amb les altres persones.

Té pensat escriure’n més?
La veritat és que sí, potser d’alguna cursa en concret. Però abans la gent haurà de llegir el primer llibre, perquè per entendre una persona, primer l’has de conèixer. I això es descobreix a Pau Capell: lluita pel que vols i estima el que tens.

El somni de guanyar l’Ultra Trail del Mont Blanc ja l’ha assolit. Què ve, ara?
Doncs sí! Ara mateix la meva meta és tornar a guanyar l’Ultra Trail del Mont Blanc i aconseguir el Breaking Twenty, és a dir, baixar de les vint hores a la cursa.