Pere Baró: "En el moment que Europa doni el text per tancat s'ha de convocar el referèndum"

A tot just un any de la fi de la legislatura, quin balanç se’n pot fer?
Estem bastant contents. Des del punt de vista que som tres consellers i que la feina és força complicada, podem estar satisfets, tot i que encara queda feina. Gràcies a nosaltres es va tirar endavant la proposició de llei de l’oblit sanitari i de tot el treball d’esmenes i propostes als diferents textos, amb canvis acceptats i els que no, podem estar també satisfets. Si tres a l’oposició estem fent molta feina, imagina la que podríem fer si fóssim en una majoria de Govern. Som un grup que treballem, que fem propostes i que sempre mirem de treballar en positiu.

Altres grups parlamentaris de la bancada de l’oposició es queixen que només s’accepten esmenes de caràcter més tècnic, no és així en el vostre cas?
Hem de tenir en compte que partim de models antagònics. El model de Demòcrates és liberal, el lliure mercat queda per sobre de qualsevol altre àmbit i és complicat que ens puguin comprar certes coses. La sensació que tenim és que ells, com que tenen la majoria, donen per fet que la seva proposta és la bona i no compren absolutament res i després parlen de consens. Sembla que només busquen el consens en mesures complicades i que poden tenir un cost polític, però en aquelles que es poden treballar en conjunt automàticament és no. Això sí, quan van mal dades perquè les seves propostes no funcionen aleshores sí que demanen consens. I l’habitatge n'és l’exemple més clar, ens demanen consens en una llei que expulsarà la ciutadania i nosaltres no hi podem estar d’acord.

A nivell de país estem igual, millor o pitjor que fa tres anys?
No només tres anys, si mirem les dues legislatures de Xavier Espot estem pitjor des que va agafar les regnes del país. En habitatge ja ho vam veure amb la manifestació, estem en un moment en què  la gent té molta por, no sap el seu futur, està marxant del país... En poder adquisitiu la gent no arribar a final de mes, el mateix passa amb les pensions, estem en un moment en què no hi ha capacitat d’estalvi... Amb l’avortament estem també pitjor que fa vuit anys, en fa quatre ja es parlava d’un acord i avui sembla que aquest no arriba... Estem molt pitjor que fa vuit anys, i la frase final per tancar aquest període és que gràcies a DA i gràcies a Xavier Espot tenim una Andorra que no es reconeix, que no sabem on està i que expulsa la seva ciutadania.

Té recorregut encara la legislatura tenint en compte que dels grans projectes anunciats a hores d’ara no n’hi ha cap?
La nostra responsabilitat és continuar treballant i insistint en tots els temes. Amb l’avortament, hem fet una esmena amb la llei del Codi Penal per despenalitzar-lo en el cas que així ho volgués la majoria. Quant a les pensions tenim molt clar quin és el nostre projecte que no passa per privatitzar les pensions i amb la qüestió de la UE tenim molt clar que el referèndum s’ha de fer aquesta legislatura. Però sí, tres grans projectes que tenia Demòcrates cap dels tres ha avançat, i és més estem encara més enrere. Així que titllaria el mandat de Xavier Espot i de Demòcrates de fracàs, un fracàs que la gent ha de veure molt clar encara que ens venguin que les coses estan funcionant i que ha de quedar molt clar en les eleccions d’aquí a menys d’un any que el projecte de Demòcrates ha fracassat.

Parlava de l’avortament, s’ha dit que de cara al juny hi podria haver algun pas endavant, són optimistes que això sigui així?
Al final es tracta de prioritats. Per a nosaltres els drets de les dones són una prioritat i per això fem l’esmena. Quan vam reunir-nos amb el cap de Govern i el ministre Baró els vam dir que els donàvem un temps prudent perquè es moguessin i en cas contrari ho faríem aprofitant la modificació del Codi Penal. Nosaltres hem fet el que vam dir, ells no s’han mogut. Tenim l’obligació, perquè així ho portem al programa electoral, de lluitar, en un primer pas, per la despenalització de l’avortament i, en un segon escenari, per un avortament lliure. L’immobilisme de DA provoca que no s’avanci amb els temes principals, tot i que és evident que estiraran la legislatura fins al final.

Amb les pensions marcava com a línia vermella la privatització, és impossible arribar a un acord de mínims?
Hem de tenir en compte que la comissió de la CASS no és d’aquesta legislatura i és una comissió que continuarà en el temps, és a dir que no tot s’acabarà si no arribem a un acord aquesta legislatura. Dit això, partim d’una base, els estudis actuarials de la CASS a nosaltres no ens quadren. El nostre analista ens diu que les dades no són del tot certes i que manquen moltes variables, així que no ens els creiem. Les mesures que s’han analitzat per nosaltres són insuficients. Es podria augmentar la jubilació de 65 a 67 com volen fer?, sí. Ara, resoldria la problemàtica?, no. Nosaltres mantenim la línia vermella de la privatització. Ens van dir que presentarien un text que encara esperem i quan arribi ja mirarem el que hi ha. Tenim línies vermelles però si podem arribar a acords en certs aspectes, per què no? Però caldria mirar-ho bé.

La CASS va fer un estudi de què suposaria cada una de les mesures que va plantejar i de l’impacte del conjunt d’elles.
El que no ens agrada és que ens intentin prendre el pèl, i penso que tant des del Govern com des de la CASS és el que estan intentant fer. Ens donen unes dades i el que passa és que es trenca el principi de solidaritat, i amb això no estem d’acord. Posar un topall a les pensions? A quantes? També s’haurà de posar al que aporten. L’edat? Qui vol, ara ja pot treballar més enllà dels 65. Fer-ho obligatori solucionaria el problema? Si es modifica el factor de conversió provoques que es treballi més per percebre menys, i això tampoc és el nostre model. Es poden arribar a acords mínims? Que ens presentin el text que van dir que farien.

Hi ha pendent la reforma sanitària, mentre la despesa segueix augmentant.
Passa el que passa amb totes les polítiques del Govern: hi ha una manca de previsió i de treball a  llarg termini que provoca que els problemes s’hagin de resoldre any rere any i corrent. Per totes aquestes qüestions que són a futur cal una anàlisi molt acurada i polítiques a llarg termini.

Tot plegat va lligat al model econòmic.
Sí, i en parlem sempre dels impostos. Per exemple avui de les cotitzacions estem pagant la sanitat i les pensions, i el que pensem és que, de forma progressiva, les cotitzacions han d’anar cap a pensions i la sanitat s’ha de pagar d’una altra manera, que en aquest cas seria amb impostos. Això no vol dir apujar impostos, sinó fer una reforma fiscal. 

Hi ha marge fiscal per recórrer sense apujar els tipus.
Som conscients que hem de ser fiscalment atractius, ara ho podem ser i que paguin una mica més aquells que més tenen. El que és una vergonya és que hi hagi empreses que guanyen milions i que, legalment perquè la llei els hi permet, no paguin res. Al final tenim un model fiscal que qui més està pagant, en proporció, és la gent treballadora i els qui menys paguen són els que tenen més diners, i això no té cap sentit. És un sistema pervers. Ja sabem que Demòcrates no ho vol modificar, ja sabem que Demòcrates vol que el pes fiscal vagi al treballador, i així estem com estem avui, que totes les reformes importants no les podem fer per manca de diners. I això és a causa d’un sistema fiscal que no és proporcional, no és just i que amb el temps no es podrà mantenir.

La lentitud del procés de conclusió de l’acord d’associació amb la UE fa que sembli complicat poder fer el referèndum aquesta legislatura si no es vol fer gairebé en paral·lel a les eleccions.
Confondre la idea d’acord d’associació i DA seria un error perquè nosaltres estem al pacte d’Estat. Som antagònics al model de Demòcrates, no volem que Demòcrates segueixi governant però sí que confiem en l’acord d’associació. Al nostre programa electoral teníem que el referèndum s’ha de fer aquesta legislatura i pensem que ha de ser així. Quan? En el moment que les institucions europees donin el text per tancat s’ha de demanar i convocar el referèndum.

S’ha fet prou per donar resposta a la problemàtica de l’habitatge?
Hi ha hagut mesures i he estat el primer a dir que no és que no s’hagi fet res, sinó que no s’ha fet suficient, i la prova més clara és la manifestació de fa dos dissabtes. Tenim un parc públic insuficient, que no arriba a l’1%, les mesures que s’han fet no estan funcionant, només cal veure que la inversió estrangera en immobiliari continua augmentant i això és per manca de valentia i per falta de voluntat política. Les propostes les hem fet, però no se’ns han comprat. I el que és una bogeria és sense haver fet la feina prèvia, que no s’ha fet, voler començar a descongelar els lloguers. Això és un error històric que pagarem els ciutadans durant anys i molts anys i espero que la gent s’adoni que els màxims i únics responsables de la crisi d’habitatge que tenim avui en dia és Demòcrates per Andorra.

I qui ha generat el problema aportarà la solució?
No serà Demòcrates per Andorra qui resoldrà la problemàtica de l’habitatge. Necessitem un altre govern, un govern progressista que entengui la problemàtica de la gent, que l’escolti i que no faci polítiques a l’esquena de la ciutadania, que és el que s’està fent. I la prova és que hi ha una manifestació massiva i el cap de Govern diu que no modificaran el seu full de ruta. No es pot governar d’esquenes a la ciutadania, i Demòcrates ho està fent.

Com veu tots aquests moviments que estan sortint a la dreta del Govern i que mimetitzen el que està passant als països veïns?
Aquest moviment populista ja hi és al Consell General. Ens preocupa i mostra que hi ha un problema a nivell social i que la gent potser ha deixat de donar confiança a projectes centrats, amb una idea molt clara, i la nostra obligació és fer-los veure que aquests models arreu d’Europa no funcionen, que, sobretot per a la classe treballadora, només porten problemes, que només miren  pels seus... Em preocupen?, sí. Que penso que Andorra és una societat madura i intel·ligent per no donar-los la força que els donen a altres llocs o fins i tot fer-los perdre la força que té ara?, tinc el convenciment que serà així. També nosaltres ens hem d’esforçar més per fer-los veure quins projectes poden ser vàlids o no.

I com estan les converses entre partits i moviments no conservadors de cara a les properes eleccions?
La nostra línia és a la nacional fer llista, és a dir PS, amb  independents, evidentment, i a les territorials, on realment es guanyen les eleccions, parlar amb diferents moviments progressistes per mirar de teixir aliances, el que li podríem dir les forces del canvi. L’objectiu és anar cap aquí, i estem mirant de trobar l’encaix exacte i per Andorra penso que ho farem.

El tema de l’acord amb Europa pot ser una barrera?
Penso que no perquè la nostra base és que cal un referèndum i que sigui la ciutadania qui decideixi. A partir d’aquí respectarem el que hagin decidit, sigui A o sigui B. Per això crec que no ens ha de distanciar, perquè tots estem d’acord que s’ha de fer el referèndum i aquesta legislatura. A partir d’aquí, tots treballarem amb les cartes que ens hagi donat la ciutadania.

Serà un acord simplement per mirar de trencar les limitacions de la llei electoral, com el del 2019, o anirà més enllà?
La idea aquí és després poder fer un govern tots plegats, poder arribar a dirigir aquest país, més enllà que cadascú faci la seva llista nacional. Penso que pot ser molt madur treballar tots plegats i arribar a consensos pel bé del país, i crec que ho podem fer. Que no és una aliança en contra de ningú, com van fer ells el 2011, seria un projecte d’acord fet per Andorra i no en contra de ningú.

Pere Baró encapçalarà la llista nacional del PS?
Pere Baró estarà on li demani el partit. Soc un home de partit, hi milito des de fa molts anys i a partir d’aquí el que faci falta. Ara estem acabant de treballar el programa electoral, que hi ha moltes coses que malauradament encara ens valen tenint en compte el que dèiem de l’immobilisme de DA, i després Pere Baró estarà on el partit li demani, ja sigui donant suport, des del capdavant o d’on sigui de la llista. Però ara mateix no és el que més em preocupa. Em preocupa treballar per la ciutadania des del Consell General, acabar el programa electoral i després ja vindrà el que hagi de venir. 

I quina és la salut del Partit Socialdemòcrata?
Un projecte de 25 és evident que té alts i baixos. La crisi més greu va ser el moment de l’escissió, i a partir d’aquí vam anar recuperant, la legislatura passada érem els líders de l’oposició, el 2023 no vam saber fer arribar el projecte a tota la gent que volíem fer arribar, i els resultats no van ser bons. Aquests quatre anys crec que hem fet bona feina, que s’està fent. La salut del PS està bé, hi ha diverses comissions de treball que s’estan fet en diferents àmbits per treballar el programa electoral, tenim gent jove, gent més gran, un equip de treball molt cohesionat. Molt ferm i que penso que demostrarà a les eleccions que el del 2023 va ser perquè no ens vam saber explicar, ho hem entès, hem escoltat, entès, les problemàtiques i hem de seguir treballant amb l’objectiu que siguem un partit de Govern. El Partit Socialdemòcrata és un partit que vol governar, no un partit que vol estar aquí passant l’estona.