25 anys! No ho diuen tots els partits del país...
Seguits cap. És cert que Liberals fa anys que existeixen, però han tingut moments d’estar, moments de desaparèixer. Demòcrates per Andorra ve de Lliberals... Però el partit que ha estat, que porta 25 anys, és el PS, i penso que mostra clarament que tenim un projecte molt clar, sòlid, i que tenim unes bases, tant de gent com programàtiques, que hi ha una estabilitat i que som realment l’únic partit en aquest país amb unes bases sòlides, històriques, sobre quina Andorra volem i vers quina Andorra treballem.
Les sigles volen dir alguna cosa, no és només...
Evidentment, les sigles com són les del Partit Socialdemòcrata, amb les quals, no només a Espanya i França, sinó que tenim família europea i família internacional, realment et fan tenir un bagatge històric que t’ajuda amb el teu dia a dia. Però el PS és molt més que unes sigles, és un projecte molt clar, amb una gent que fa molts anys que hi treballa i, el més important, és que s’ha demostrat que, més enllà que uns durant tots aquests 25 anys ens han volgut enterrar en un moment i en un altre, som els únics que demostrem durant 25 anys un projecte sòlid i que tenim la gent necessària per fer d’Andorra un país millor.
I darrere hi ha uns valors que venen d’una tradició europea, una de les grans famílies polítiques.
Exacte, el suport internacional que tenim ens fa tenir un bagatge extra i gent que ens ajuda, no només a nivell nacional, sinó a nivell internacional, i que ens orienta en temes potser una mica més d’abast global, que ens ajuda i ens dona les seves opinions i fins i tot les seves experiències. Això ens ajuda fins i tot a no haver de caure en errors als quals han caigut altres països. Potser aquesta manca de solidesa internacional o aquesta manca de suport fa que DA hagi de caure quinze vegades abans d’adonar-se d’una realitat. Nosaltres, afortunadament, parlem amb gent que ha tirat endavant projectes sòlids, lleis sòlides, i que abans d’haver d’equivocar-se quinze vegades parlem amb ells per mirar de trobar una solució immediata.
Els 25 anys, lluny de demostrar que s’arriba a un final, són un reforç. I també renoveu la imatge. Per què?
L’exemple més clar que tenim un projecte vàlid i amb molta vida és el congrés de l’anterior cap de setmana. És a dir, un congrés en el qual als actes més d’organització interna érem gairebé una setantena de persones i després, amb l’acte que vam fer més obert a la ciutadania, érem molta més gent. Una sala plena mostra realment que hi ha un projecte molt sòlid, que hi ha un projecte amb ganes i que hi ha un projecte de continuar creixent. Renovar la imatge és molt important, també mostra una mica aquesta frescor i aquestes noves maneres de fer. A l’última executiva, quan vaig agafar el càrrec de president, ja vaig dir que recollíem el missatge de la ciutadania, que ens deia que volia una renovació, i penso que la imatge és una d’elles, però penso també que aquests dos anys hem tingut una executiva renovada, una executiva que repetim tots de l’anterior però que és una executiva molt diferent de la que hi va haver abans d’agafar jo la presidència. A partir d’aquí, al comitè directiu tenim gent d’un bagatge interessant com són Jordi Font, Esteve López, Mariona González, Carles Blasi, gent amb molt recorregut, però també tenim gent d’aquesta darrera etapa, dels dos últims anys, com Mari Carmen Garcia, per exemple, i gent nova com Eva Calero i Sergi Teixeira. Tenir gent nova juntament amb gent que va agafar el repte de fer créixer el partit en un moment molt complicat com fa dos anys, i la gent més històrica que ens dona un cop de mà i que ens ajuda, mostra clarament quin tipus de partit som. Som un partit que vam agafar l’encomana de la ciutadania, de cares noves, però sense renunciar al nostre passat i a aquests 25 anys que han fet del PS un partit referència a nivell nacional.
L’Executiu ha estat validat per unanimitat. Suposo que això us reforça.
El missatge és molt clar, que al PS tots anem a l’una i que tots estem convençuts d’aquest projecte que lidero juntament amb Maria Nazzaro i Marta Pujol, però que tots entenem que és el projecte necessari, el projecte que necessitem. Aquest congrés el que ha demostrat, no només amb la renovació de càrrecs principalment, però també amb les ponències que s’han anat aprovant, és que tots tenim molt clar cap a on hem d’anar, que la ciutadania ha d’estar al centre i totes les polítiques que es facin han d’anar per aquí. Evidentment als membres de l’executiva aquesta unanimitat ens mostra que estem fent bé les coses. També la gent del carrer, hi parles i veus aquest canvi, aquestes ganes de fer, i penso que és una molt bona notícia i que ho veurem reflectit.
Es comença a refer el partit després de la desfeta de les últimes eleccions generals?
Jo no diria refer el partit perquè és un partit sòlid, no s’ha de tornar a fer. El que sí era un moment d’asseure’s i reflexionar d’on venim i cap a on volem anar, era un moment clau. Hi havia l’opció de dir ja està, tanquem, s’ha acabat, o l’opció de dir som el PS, tenim un projecte clar i que pensem que és el projecte de país que necessita Andorra. Llavors vam agafar les regnes juntament amb la Maria i la Marta, no va ser un moment fàcil, és evident, tots ens vam fer moltes preguntes, vam haver de seure i dir què és el que no ha funcionat, què no funciona, per millorar-ho. Dos anys després podem dir que ho estem aconseguint. La feina no està acabada, tenim encara molta feina per fer, ho sabem, en som conscients. Dir el contrari seria enganyar-se un mateix i fer mal al partit, però tenim molt clar que el treball que s’ha de fer és continuar amb aquesta línia, tant a nivell de partit com de grup parlamentari i dels comuns, tant en els que estem a la majoria en coalició o a la minoria, en aquest cas a Encamp, i seguir aquest camí i que la gent torni a confiar en aquest projecte que no fa gaire era, i penso que ara a poc a poc ho tornarem a ser, l’alternativa a DA.
L’objectiu seran les pròximes eleccions d’aquí a dos anys o potser mirem una mica més enllà?
L’objectiu del partit sempre és més enllà. Diferentment a altres partits, com el que està governant ara mateix, la nostra prioritat no són les cadires, no és governar per governar, sinó tenir un projecte molt sòlid. Per això una de les prioritats és el treball del programa electoral per a les eleccions del 2027. Un programa electoral que no mirarà només al 2027, sinó que mirarà molt més enllà. Les ponències aprovades al congrés, per exemple la ponència sobre la regulació de la reducció de la jornada laboral, mostra clarament quina és la nostra perspectiva i que el que volem són polítiques de futur i no només a dos anys. Aquesta és la riquesa del PS, que mirem sempre a llarg termini i, evidentment, posant els problemes principals al focus del dia a dia, com és malauradament l’habitatge, el poder adquisitiu i fins i tot una possible fractura social que hem de començar a parlar. El PS el que fa és treballar problemes del dia a dia, però sempre fent propostes de cara al futur, i això és el que penso que la gent ens veu, una solidesa i una visió a llarg termini que el país necessita.
Dèieu que vosaltres no esteu aquí per les cadires i potser sí que ho estan els altres, que ja estan parlant de pactes i creant una gran coalició en contra de...
És evident, DA, Ciutadans Compromesos, posaria gairebé tota la dreta d’aquest país, no tota, perquè hi ha qui vol anar per separat, però està clar que els partits que estan al govern estan més preocupats per mantenir el poder que per arreglar els problemes de la ciutadania, i això mostra per què la ciutadania està tan malament, per què la situació està tan malament, doncs perquè els nostres governants només es miren a ells mateixos i pensen en les seves cadires i a mantenir el poder. Ho he dit moltes vegades, ho continuo dient. DA i CC legislen per a ells mateixos i pels seus interessos, i això és l’únic que els interessa. Posen per davant l’interès particular a l’interès general, contràriament a nosaltres. Ens demanen si farem pactes nosaltres o no. Nosaltres ara mateix estem centrats a poder tirar endavant millores per a la ciutadania i ho estem aconseguint. A nivell legislatiu, per exemple, la Llei del Raonador Ciutadà que es va aprovar va venir del nostre grup parlamentari, la llei de l’oblit sanitari, que ara mateix està en curs, va venir del nostre grup parlamentari. És a dir, penso que a nivell legislatiu estem fent molta feina malgrat que estiguem a l’oposició i malgrat que siguem tres, i aquest és el missatge. Imagineu-vos, si estem fent coses a l’oposició i som tres, el que faríem amb un govern plenament socialdemòcrata. A nosaltres més enllà de les cadires, repeteixo, ens interessa que la ciutadania pugui viure millor. Malauradament, però, sembla que als que ara mateix governen no els passa el mateix.
Parleu del programa i de millores per a la societat. En el congrés es van aprovar cinc ponències, una és per la reducció de jornada laboral, que ja n’hem parlat en altres ocasions, però també se n’aprovava una sobre les línies mestres del programa. Quines són?
La principal és la ciutadania al centre, i a partir d’aquí fer polítiques tant a nivell econòmic, socials, d’habitatge, culturals, però en totes elles posant el ciutadà al centre. Una vegada tenim això clar i del Congrés sortim dient, aquesta ha de ser la nostra principal línia, ara el que hem de fer a la comissió de programa és treballar amb els diferents posicionaments. El 2023 ja vam tenir un programa molt complet, era un programa de govern, i és la base per al programa del 2027.
No hi haurà grans novetats més enllà de la reducció de la jornada laboral?
Malauradament estem igual o pitjor que el 2023, si el 2023 pensàvem que el programa que portàvem era novedós, amb la gent al centre i era el programa que podia trobar les solucions, nosaltres pensem que més enllà, evidentment, de millorar coses amb les diferents reunions, ens ajudarà a rebre tots els inputs de les diferents associacions i de les diferents parts de la nostra societat, ens ajudarà una mica a afinar aquest programa, però és bo com a base. Una de les coses que farem, per exemple a nivell fiscal, és que l’exempció de l’IRPF sigui fins als 30.000 euros, és a dir, que en lloc que es comenci a pagar a partir dels 24.000, que sigui a partir dels 30.000. Això mostra realment que el que ens interessa és que la classe mitjana d’aquest país no es vegi perjudicada per un sistema fiscal que no és just ni proporcional.
Un dels atacs que sempre es fa al PS des del Govern i la majoria és que voleu apujar els impostos, però aquesta mesura és més aviat baixar-los...
El que volem nosaltres és que pagui la gent amb més poder adquisitiu. Amb aquesta mesura el que farem és que la classe mitjana pagui encara menys del que està pagant avui en dia i que les classes benestants i els famosos youtubers i creadors de continguts paguin molt més del que paguen. Això no vol dir que perdrem atractiu, al contrari, continuarem sent molt més atractius que els països veïns. El que no és normal és que paguin en proporció el mateix algú que està treballant per 2.000 euros que algú que s’estigui guanyant 25.000 euros al mes. Nosaltres el que volem és que qui cobri 25.000 euros al mes aporti a l’Estat molt més que qui en cobra 2.000.
Una altra de les propostes que sorgeixen d’aquest congrés és el projecte del defensor de generacions futures.
Això és un projecte que ja estava al programa electoral. La voluntat és que totes les lleis que es facin o tot allò que s’aprovi hagi de passar per una institució, ja veurem com seria, que certifiqués que això que s’està aprovant no farà mal a les generacions futures. Malauradament estem en un moment en què, per exemple la crisi climàtica o la de l’habitatge potser amb aquest organisme es podria haver evitat, fent estudis o fent encomanes o recomanacions sobre el que s’hauria de millorar per evitar que afectés les generacions futures. El que no volem és que decisions d’ara, que puguin semblar molt encertades, posin en perill les generacions del demà.
A tot això, no hem d’oblidar l’acord d’associació.
La idea és molt clara. Europa no ve a fer-nos mal, no ve a perjudicar-nos. Europa ve a ajudar-nos. Des del PS fa 20 anys o més que defensem un apropament a Europa. Pensem que és el recorregut normal després d’aprovar diferents acords, com el monetari. El següent pas és un acord d’associació per millorar les nostres relacions. Nosaltres no pensem que vingui ningú a fer-nos mal, no pensem que sigui un acord que vagi en contra de la ciutadania. Al contrari, pensem que serà l’acord que ens farà guanyar beneficis socials però també guanyarem beneficis econòmics i guanyarem per a tota la ciutadania. Penso que hem d’aprofitar l’ocasió. Jo no sé si és el millor acord que nosaltres hauríem negociat, no ho sé, no estem a Govern, no hem negociat, però sí que penso que és el millor acord que avui en dia podem tenir i que és l’acord que hem de comprar. I si cal modificar-ho, com va dir el diputat portuguès Paulo Pisco l’altre dia, ja ho farem. Es modifiquen els convenis, i els acords, no hi ha problema. A més, els punts més importants que avui en dia estem patint, no serà l’acord que els solucionarà, evidentment, però tampoc serà l’acord que els empitjorarà. El problema de l’habitatge, el de la inversió estrangera i el problema de la fractura social els hem de resoldre a nivell nacional. No serà Europa qui ens ho solucionarà, tampoc qui ens ho empitjorarà. El que sí que farà Europa és donar-nos eines per mirar de trobar solucions, eines que ells fa anys que les treballen i que serien molt més ràpides i efectives de posar-les en pràctica.