Les matriculacions dels primers cinc mesos del 2025 estan si fa no fa en la mateixa línia que en el mateix període del 2024.
No és una mala notícia tenint en compte el període posterior a la Covid. Es van recuperar una mica les vendes però no hem aconseguit arribar als nivells d’abans de la pandèmia. Hem parat el cop i hem pogut mantenir el nivell de vendes. La segona meitat de l’any acostuma a ser millor que la primera i s’haurien d’incrementar una mica les vendes respecte a l’any passat, que van ser fluixetes, i poder arribar al volum del 2022.
És president de l’AIVA, però ja va formar part de la junta directiva.
Vaig començar a la junta amb el Carles Sansa de president durant quatre anys i ara és el meu segon any com a president. S’ha de dir que el Carles va deixar el llistó molt alt.
En què consisteix la feina de l’AIVA?
El que fem és representar el gremi dels concessionaris dels vehicles nous i tallers oficials. Bàsicament, la nostra tasca és intentar fer una mica de pedagogia sobre el que aporta un taller oficial respecte a la compravenda multimarca i al valor afegit que també dona un taller oficial respecte a qualsevol altre taller i donar a conèixer la nostra oferta amb les garanties que dona la casa matriu, que complim uns nivells estàndard i que vetllem per donar un bon servei. Som una mica l’enllaç d’una marca internacional amb el client que pugui venir a Andorra. A través de l’AIVA volem conscienciar dels beneficis que té anar a un taller oficial. També tenim una tasca molt important a nivell polític amb Govern per estar a sobre de totes les regulacions i que no siguin perjudicials per al sector a nivell global.
Estem parlant de tallers i sembla que hi ha problemes de relleu generacional entre els mecànics.
Doncs justament ara venim d’una reunió al ministeri d’Educació perquè hi ha problemes efectivament de relleu generacional. No hi ha mecànics joves i estem mirant de trobar maneres, ja no dic de crear una formació professional, que seria ideal, sinó de trobar alguna alternativa incentivant que els estudiants d’ESO que no tinguin una sortida professional clara ho tinguin en compte com a possibilitat. A l’AIVA intentem fer d’altaveu de tot el sector.
Les pròpies marques et poden formar en mecànica?
Sí. Et donen una formació que no cal tenir una titulació oficial en mecànica per a començar a treballar. Pots fer un període d’aprenentatge i unes pràctiques i a la llarga pots acabar sent productiu.
Quin balanç fa de la gestió a l’AIVA?
Fa molts anys que la línia de l’AIVA és la mateixa, ja amb el Xavi Calvis de president i després amb el Carles Sansa que segueix a la junta. S’han de defensar els interessos dels associats i donar suport i coneixement tècnic a Govern en les normatives que vagin sortint i intentar fer pedagogia amb el valor afegit que donem com a concessionaris oficials.
Com veu la situació del sector de l’automoció?
El punt màxim de volum que pot arribar a tenir un mercat ja l’hem assolit. Ara venen molts canvis en poc temps. Ja n’hem patit un a nivell de model perquè, per exemple, hi ha marques que han passat a la venda online. A Andorra les marques ens necessiten perquè el servei que donarien sense nosaltres no seria el mateix perquè el client hauria d’anar a Tolosa o a Barcelona. Penso que el nombre de vehicles per habitant es reduirà en el temps i tendirem al pagament per ús amb rentings o amb lloguers per hores. Això que a casa tothom tingui el seu cotxe crec que a llarg termini anirà disminuint.
Com funcionaria això del ‘renting’?
Doncs, en lloc d’agafar, comprar un cotxe i desemborsar tot el que val el vehicle en el primer moment fas un lloguer. A tot arreu ja és una tendència clara, que aquesta mena d’oferta es democratitzi a tothom. A Andorra ja hi ha empreses que ho ofereixen i crec que anirà a més en el futur. S’oferiran des de la mateixa casa o fins i tot un model de subscripció, per llogar el cotxe durant cert temps curt. Per exemple, durant l’any aquí no el fas servir perquè tens transport públic gratuït, però a l’estiu que marxes, el necessites.
Cada cop hi ha més concentració de marques en un mateix concessionari.
La competència és molt forta, fins i tot hi ha concessionaris de fora que fan intrusisme i que venen a Andorra i els marges comercials que donen els fabricants han anat disminuint en el temps. O intentes guanyar volum i massa crítica perquè estem en un mercat com l’andorrà en el qual es matriculen cada any 4.000 vehicles en total comptant totes les categories, camions, motos, cotxes...
Quan pot vendre un concessionari a Espanya i un a Andorra?
Un concessionari mig espanyol d’una sola marca matricula 1.200 o 1.300 vehicles a l’any. Aquí el concessionari que més vehicles matricula d’una sola marca en matricula 300 a l’any. Tenim uns estàndards a nivell d’imatge –exposició, metres quadrats...–, que ens exigeixen les marques, formacions al teu personal, personal dedicat a la venda i a la postvenda...
No sé si es tracta d’una llegenda urbana o és real. Els cotxes són més barats a Espanya que aquí?
No, no. No dic que no pugui passar, però en la majoria de casos no és així. Comprar el cotxe a Andorra és més barat. Primer perquè a nivell impositiu, l’IGI és més baix que l’IVA. Després l’impost de matriculació és més favorable a Andorra que a Espanya. També hi ha el fet que el marge que aplica un concessionari espanyol que ven 1.200 cotxes cada any no pot ser el mateix que aquí, però tot i això comprar-lo aquí surt a compte.
Potser hi ha la sensació que els preus a Andorra estiguin inflats per algun motiu en especial.
A veure, el tipus de vehicle que es ven aquí a Andorra, per norma general, té una mitjana d’equipaments molt més elevada que un cotxe mitjà a Espanya. Això potser fa que es creï l’efecte que els preus estan inflats.
Abans fèiem la comparació entre concessionaris espanyols i andorrans pel que fa a les vendes. Però hi ha un altre aspecte, i és la publicitat que es fa a Espanya, que permeten pagar els vehicles en teòriques còmodes quotes.
No hem d’oblidar que a Espanya hi ha molta publicitat amb el tema de les quotes. Anuncien que un cotxe surt des de dos euros al dia o des de 275 euros al mes. D’entrada pot sorprendre. És normal, està fet perquè sorprengui. El que no es llegeix ja, que és la lletra petita, és quan es diu que hi ha una entrada de 7.000 euros i una darrera quota de 25.000 per un cotxe de 36.000 euros. Al final, els preus venen condicionats per la marca, i aquí tenim molt poc a dir i molt poc a fer. No tenim gaire maniobra en compte, que s’han encarit els costos del transport i de les matèries primeres. El nostre és un sector on els marges són cada cop més estrets. Hi ha cotxes que pràcticament no han canviat el seu preu i altres que potser valen un 10% més que fa quatre anys.
Sembla que el vehicle elèctric no s’acabi de consolidar tot i l’interès polític i les campanyes de promoció que es realitzen.
Crec que és un tema que la tecnologia elèctrica no està prou madura i no és una alternativa clara i un clar vencedor respecte a la combustió. En el moment que va sortir el vehicle de combustió tothom tenia clar que el motor de vapor no hi podia competir i es va fer un canvi ràpid. Aquí ha estat una cosa forçada políticament i que el mercat ha acceptat més amb resignació que amb ganes. El cotxe elèctric té molts usos i per anar per la ciutat és ideal i molt més pràctic però per a viatjar està molt lluny de ser una alternativa viable i millor que la del cotxe de combustió. Com tot el que és nou, sempre és més car. Li fan falta uns anys encara perquè acabi de trobar el seu lloc en el mercat i arribarà un dia segur en què el cotxe elèctric competirà de tu a tu amb el vehicle de combustió. De moment, és un vehicle que no acaba d’encaixar al 100% amb el que la gent d’Andorra busca i necessita per moure’ls per aquí. Crec que tenen més èxit a les grans ciutats, perquè és una tecnologia idònia per a una mobilitat exclusivament urbana.
I quina és la tendència de mercat?
És la del vehicle híbrid endollable. Tens la part elèctrica i la mobilitat zero emissions per reduir la petjada de carboni i tens el motor de combustió per a poder-te moure sense limitacions. L’híbrid endollable és una solució excel·lent per a un transport més responsable i respectuós amb el medi ambient, ja que permet una reducció significativa en les emissions de gasos contaminants i una dependència menor dels combustibles fòssils.
És cert que en determinades marques cal esperar mesos per rebre el cotxe o és una idea equivocada?
Amb la pandèmia vam tenir un problema molt gran a Europa, ja que teníem una dependència molt gran a nivell de semiconductors, que venien tots d’Àsia i no arribaven. No hi havia els microxips per als semiconductors i en necessites 27 per al cotxe. Durant un temps va ser crític i tardaves vuit i nou mesos, però a dia d’avui està normalitzat i ara la mitjana per tenir un vehicle és de quatre mesos, que és una cosa raonable. Hi ha models concrets on hi ha llistes d’espera enormes, però això ve donat per les autolimitacions que s’imposen les marques en segons quins models.
També hi ha la sensació que ha crescut el mercat de segona mà. A Sant Julià de Lòria es fa una fira cada maig i hi ha la sensació que cada cop s’exposen més cotxes i es duen a terme més vendes.
Va començar durant la pandèmia i per la crisi amb l’abastiment de semiconductors. Molta gent que havia de canviar el cotxe sí o sí van haver de triar un cotxe de segona mà. La pujada de preus que hi va haver també va fer que el mercat de segona mà es tornés més atractiu. També l’oferta de vehicles nous que hi ha a Europa està molt electrificada i si el vols d’un altre tipus has d’anar cap al vehicle de segona mà. És una realitat que cada cop és una línia més de negoci que va a més. Tenim també una sèrie d’incerteses i de pors que també s’han ficat en la gent amb missatges confusos o que van canviant amb el temps. És un fet que també ha provocat que la gent posposi la decisió o se’n compri un de segona mà, perquè és una inversió més petita i ja donen per fet que els durarà menys, però els dona temps per veure cap on van els trets.
El passat mes de març es va aprovar el reglament d’ajuts econòmics per a la mobilitat elèctrica i per a la millora de l’eficiència energètica del parc automobilístic nacional. És el que popularment es coneix com a Pla Engega. Com està funcionant en aquesta convocatòria?
És un revulsiu per la venda de cotxes elèctrics i per electrificar les flotes. Queda poquet perquè s’exhaureixen les ajudes. Aquest any han volgut fer un incís amb els vehicles de repartiment. Crec que des del Govern haurien de tenir en compte que l’electrificació del parc, que és beneficiosa, hauria d’anar encaminada més a rejovenir el parc que s’ha anat envellint que actualment té una mitjana de 10 anys.
Això a banda de rejovenir el parc contribuiria al mateix temps a la reducció d’emissions i a la contaminació.
Potser reduiríem més la mitjana d’emissions i la petjada si les subvencions al sector anessin destinades a rejovenir el nostre parc mòbil que no pas a aquesta petita part que és l’electrificació. Al mateix temps, potser seria més interessant incentivar la compra d’un vehicle nou que rejoveneixi el parc. Avançaràs molt més amb ajudes d’imports més petits. També s’ha de comentar que els motors de benzina de l’actualitat no tenen res a veure amb els de fa vint anys i que han evolucionat molt.
