Pere Figuereda: “Des que ens aixequem, la nostra vida es regeix pel dret administratiu”

El professor de la Universitat de Girona Pere Figuereda acaba de publicar amb la Societat Andorrana de Ciències (SAC) ‘Les claus del procediment administratiu andorrà’, títol que se suma a altres volums que versen sobre aspectes diversos de la mateixa temàtica.

Després de sis llibres dedicats al dret andorrà, què l’ha portat ara a escriure ‘Les claus del procediment administratiu andorrà’?
Aquest llibre ve motivat per les modificacions del codi de l’Administració que entraran en vigor el 2022. De fet, aquestes modificacions suposen un canvi important perquè es passa d’un paradigma analògic a un altre de digital. Creia que això era important de plantejar-ho en un llibre perquè ja no estem parlant només del procediment administratiu, sinó de les relacions entre l’Administració i el ciutadà que passen de la presencialitat a la digitalitat. 

Entenc que els seus llibres són eminentment tècnics. S’ha plantejat mai fer una versió per a ‘dummies’?
Una cosa com ara Com aprendre dret administratiu en deu dies? 

Pensant en la ciutadania, que no sempre sap quins drets té en relació amb la seva Administració.
És veritat. Ja procuro utilitzar un llenguatge planer que no estigui adreçat només als professionals del dret, sinó també a professionals o persones de qualsevol altre àmbit que hi puguin tenir un interès. Però és cert que de vegades costa perquè tenim uns patrons a l’hora de treballar i allò que tu professionalment veus d’una manera per a algú altre pot resultar incomprensible. Sí que seria interessant fer un decàleg dels deu passos de relació entre l’Administració i el ciutadà. Recullo el guant!

Als ciutadans els tira enrere quan senten “dret administratiu” i en canvi tots tenim una relació amb l’Administració.
Hi tenim més que una relació. El dret administratiu és el dret més important de la ciutadania, ocupa el 90% de les nostres actuacions. Des que ens aixequem fins que anem a dormir, la nostra vida es regeix pel dret administratiu encara que no ho sapiguem o encara que no ho vulguem veure. Quan ens aixequem i obrim l’aixeta, l’aigua ens la subministra el Quart o el Comú, és a dir, una administració pública. Esmorzem i agafem el nostre vehicle, per la qual cosa hem de tenir el nostre permís de circulació en regla. Hem d’estar al corrent del pagament de les taxes del Comú i del Govern. Anem a treballar i aparquem en una zona verda o en un pàrquing comunal. Dinem en un establiment de pública concurrència que ha necessitat una llicència de l’Administració per poder obrir i que està sotmès a uns controls. Recollim les criatures a un equipament escolar. Tornem a casa, sopem i mirem la televisió pública. Fem un balanç de la nostra vida i, sense saber-ho o sense voler-ho, l’Administració ha regit bona part de la nostra vida. Segons com, fa por.

És com el gran germà.
Exacte.

Quins avantatges creu que aportarà la digitalització? 
Els avantatges de la digitalització són la immediatesa i l’accessibilitat. Si una persona viu a la Cortinada i ha de fer un tràmit al Govern, en aquests moments per poder-lo fer necessita que els seus horaris coincideixin amb els de la Funció Pública. Si no és així, haurà de demanar festa a la feina. En canvi, de manera digital pot fer el tràmit des de casa, 365 dies a l’any, 24 hores al dia. Una altra cosa és el moment a partir del qual comencen a comptar els terminis, però el fet de presentar una sol·licitud es pot fer en qualsevol moment.

I quins riscos hi ha?
L’escletxa digital. Estem immersos en una nova revolució industrial. Quan es va passar dels treballs artesanals a la industrialització, molta gent va quedar despenjada. Per tant, el repte que té la societat i l’Administració en particular és que aquí no quedi despenjat ningú. El problema és què passa amb la gent gran. Personalment crec que hi ha d’haver un acompanyament per part de la mateixa Administració. No pot ser que es deixi en mans de l’entorn familiar. És perfectament factible, tenint en compte que hi ha uns funcionaris que ja atenen la gent, que siguin aquests funcionaris qui facin l’acompanyament. Això s’està fent en altres països.

Pot haver-hi problemes de compatibilitat entres els sistemes de les diferents administracions?
S’ha de mirar que els sistemes siguin compatibles i de fet tècnicament és més fàcil avui que fa deu anys. Fa molt que parlem de certificats digitals i d’informatització. Possiblement un dels efectes positius dels molts negatius que ha tingut la pandèmia és que ens ha fet veure que la digitalització és una necessitat primordial. Serà un procés lent, costarà com ha costat a tot arreu, però estic convençut que es farà.