El responsable de l’Oficina de Coordinació del Pla de Rodalies a Catalunya, Pere Macias, parla de la possible connexió entre Andorra i Espanya mitjançant el ferrocarril, el sistema que considera més adient per millorar, també, la mobilitat interna del Principat i a la vegada evitar unes cues que veu incompatibles amb la qualitat ambiental i turística.

Vostè ha defensat la connexió entre Andorra i Espanya en tren.
La connexió entre Andorra i l’Alt Urgell és una connexió que depèn únicament i exclusivament de la carretera i això té una sèrie de febleses, és poc resilient. Si hi ha congestió, funciona malament; si hi ha qualsevol cosa que talla la carretera, ens quedem aïllats. És molt vulnerable. Per tant, com en tots els àmbits en què hi ha episodis de congestió i hi ha gran intensitat de trànsit moltes hores l’any, el que és lògic seria pensar que al costat de la carretera és bo que hi hagi un altre mitjà de transport. El ferrocarril pot oferir una bona alternativa per garantir al màxim la connectivitat. 

Des d’Espanya hi ha una voluntat real de fer aquesta connexió?
De moment hi ha una iniciativa del Govern de la Generalitat d’encarregar un estudi de viabilitat des d’Alp fins a la Seu i Andorra. Per tant, vol dir que hi ha un cert pronunciament que com a mínim és un tema que val la pena estudiar.

Així parlaríem d’una línia de Ferrocarrils de la Generalitat i no de Renfe.
La Generalitat té la competència en ferrocarrils interiors. Per tant, pot fer el ferrocarril entre Alp i la Seu sense dir-ho a ningú, però és evident que quan hi ha un caràcter internacional ha d’intervenir-hi l’Estat espanyol. A més, la línia fins a Alp és de titularitat de l’Estat espanyol i caldria coordinar-se. Però el que és important és que hi hagi una administració pública amb competència territorial que estudiï la viabilitat del projecte, després ja es veurà qui el fa, però no deixa de ser un primer pas que és molt rellevant.

Econòmicament seria viable?
Aquí hi ha diferents coses. Primer, aquests estudis han d’avaluar la rendibilitat econòmica i social. Per tant, cal una aproximació del que pot costar, beneficis que pot tenir, demanda... Va bé que es facin estudis perquè fins ara no n’hem tingut cap i és bo que hi hagi algú que ens il·lustri. La resposta la tindrem quan aquests estudis estiguin acabats.

I en temps de viatge? Perquè és un dubte que sorgeix.
Pel que fa al tema de la competitivitat, cal pensar que hi pot haver trànsits diferents. Hi pot haver persones que de Barcelona fins a la Seu vagin en cotxe perquè les condicions ho permetin i aquí pugin al tren i entrin a Andorra, que és on hi ha el drama, on hi ha congestió i esperes. 
Potser hi ha gent que no es plantejarà anar de Barcelona a Andorra en tren, però sí per evitar allò que és més molest, allò que desincentiva els viatges. Som molts els ciutadans de tot Catalunya que algun dia hem dit “anem a Andorra” i dius “no, perquè no volem estar tres hores a la carretera”. En canvi, si saps que arribes, aparques, puges al tren i en mitja hora ets al centre d’Andorra, et planteges les coses d’una altra manera. 

La freqüència de pas important seria de la Seu a Andorra.
Sí, seria un servei amb molts trens de la Seu a Andorra i menys trens de la Seu a Barcelona. Possiblement s’ha de dimensionar així. On hi ha més gent és de la Seu a Andorra. Potser un tren cada quart d’hora en moments punta. Això serà competitiu i serà molt bo per a Andorra perquè molta gent que pren la decisió de no pujar per por al col·lapse podran accedir-hi. A la vegada, tots aquests cotxes que a dins d’Andorra no saps on deixar-los, que congestionen i contaminen i et fan perdre qualitat en tot el producte turístic, si no hi són, tots guanyem qualitat. Per tant, una mena de llançadora de la Seu a Andorra té molt sentit. Sobretot si Andorra vol vendre un país dels Pirineus, amb qualitat ambiental, etcètera. Tot això és incompatible amb viure permanentment congestionat de cotxes. Crec que una de les grans virtuts del ferrocarril és aquesta, que milloraria extraordinàriament el producte turístic.

També cal pensar en la connexió amb l’aeroport d’Andorra-la Seu.
Sí. Tindria molt sentit. Això reforçaria l’aeroport. Si jo em gasto diners per arribar fins a l’aeroport, he estat una hora des de Madrid i n’estic dues i mitja per entrar a Andorra, la gent diu “per què?”. El tema és adonar-se que això és molt vulnerable. El drama el tenim des de Sant Julià fins a la Seu, i la solució no és fent més carrils a la carretera perquè això no serveix per a res.

Doncs justament el Govern ha demanat un carril més a la N-145.
Això al meu entendre no té sentit perquè la carretera és absolutament suficient, el problema és quan trobes tots els temes de duana i frontera, i sobretot la baixa capacitat que té la via interna d’Andorra. Per anar d’Escaldes o Andorra la Vella fins a la frontera hi estàs dues hores i mitja. Passes la frontera i ja està, ja no hi ha més el problema. Per tant, quina bestiesa és voler més carrils o no hi ha cap problema? Fer més carrils més avall no serveix absolutament de res. El problema se soluciona posant un altre mitjà de transport. 

Com el transport segregat que es va apuntar entre la Seu i el Principat, que aniria paral·lel a la carretera.
S’ha d’estudiar quina és la manera més adient de fer-ho. De totes maneres, d’invents com aquests n’hi ha molts a tot el món, però al final el que funciona és el tren. 

I ajudaria en la mobilitat interna.
Cada vegada hi ha més gent i més consciència que Andorra ha de resoldre la mobilitat. I l’única manera de fer la connexió amb el sud és deixant de creure només en la carretera i pensant que hem de tenir un transport multimodal. I això és molt important perquè una de les necessitats que tenim és treure cotxes de dins el país. Per tant, una manera és facilitar la multimodalitat, poder deixar el cotxe a Adrall i pujar en tren. Llavors ja hi haurà sistemes per moure’s per dins d’Andorra. I així evites congestions que són antieconòmiques, antiecològiques i antiturístiques. Quan s’entengui això, des del primer a l’últim andorrà demanarà el ferrocarril amb entusiasme. Millorar els sistemes de transport millora el mercat laboral i l’economia. Cal no ser dependents d’un únic fil i Andorra penja d’un fil.