Participa amb la psiquiatra Gemma Garcia en la segona jornada del projecte Filant xarxes impulsat pel Comú d’Andorra la Vella i Unicef. Un espai de diàleg entre generacions on es parlarà sobre convivència, aquest vespre al Centre de Congressos.
Amb què ens trobarem avui?
L’interessant és que l’equip d’Andorra la Vella porta temps treballant amb joves per generar aquest espai. No és que s’hagi posat un tema a l’agenda perquè a algú li va passar pel cap. Tot el procés ha estat generat amb els joves d’Andorra, tant la identificació de les necessitats i les prioritats com els temes i les preguntes que volen abordar. El que em sembla més potent és el fet que estem posant sobre la taula temes que interessen la gent jove, i això és el que té més valor.
Sembla que la convivència es deteriora cada vegada més. Què ens està passant?
Tot ha canviat superràpid. El món ja no és només offline, sinó que està molt mediatitzat per l’online. Les discussions s’han mogut cap a les xarxes socials i a les xarxes no veus la cara de l’altre. Llavors, ja no entrenes l’empatia, hi ha una sèrie de coses que no entrenes. Pots insultar sense veure la cara de l’altre, fins i tot amb insults que a la vida offline poden arribar a ser delicte. Allà hi ha unes llicències per a comportaments antisocials molt més oberts.
I això, què genera?
Genera conflictes. I l’augment de la polarització ens està mostrant que cada vegada ens movem en grups més homogenis. El teu grup d’amics són cada vegada més semblants i amb tots estàs molt d’acord però cada vegada tenim menys coneguts, amics o persones que estimem que opinen tot el contrari que tu. En el fons no tinc amics ancians perquè soc jove, no tinc amics homosexuals perquè soc hetero, no tinc amigues o amics trans perquè no ho soc, no tinc amics de dretes perquè soc d’esquerres. Al final generem societats molt avorrides, molt homogènies i estem al mateix vaixell sí o sí i no podem traure ningú del vaixell. I aquesta incapacitat per navegar junts fa que no hi hagi ni habilitats ni eines per gestionar la diversitat en els conflictes.
Com podem fomentar el diàleg?
Hi ha diverses maneres. La primera, el que farem avui. El fet de generar espais de diàleg sistemàtics entre generacions no és habitual. Els nostres joves tenen un sistema escolar en el qual cada vegada dialoguen menys perquè com que el sistema competitiu els obliga a rendir, els professors estan pressionats perquè els estudiants compleixin. No gaudeixen de la filosofia i d’asseure’t a discutir, o de la història. Aquest espai no hi és a l’escola, perquè els professors estan amb l’aigua al coll per complir indicadors. La falta d’espais de diàleg ens transforma en éssers superindividualistes i el fet que a Andorra les generacions tinguin un espai de diàleg sistemàtic és molt potent. Això t’educa per a la vida, aprens a dialogar dialogant, no aprens a dialogar llegint sobre el diàleg. T’han de posar al davant una persona que opina el contrari, que et remou l’emoció i que et fa gestionar aquesta emoció negativa per poder transformar-la en divergència i no en violència.
I a nivell familiar?
La idea d’aquesta tarda és generar un espai molt participatiu en el qual es pugui parlar i respondre preguntes des del que els passa a les persones que hi participin. I des de les dades recollides abans. Es veu que els joves d’Andorra voldrien tenir més temps amb les seves famílies. Llavors cal veure el model laboral, la conciliació familiar... Els pares no tenen temps i això genera menys paciència. A això se li suma la manca de temps per pensar coses o la manca d’espais creatius. Les famílies podrien replicar aquests espais de diàleg a casa.
I això com es fa?
Doncs no escandalitzant-se per exemple quan un fill pensa diferent. I és molt fàcil escandalitzar una mare o un pare perquè som de generacions diferents. Entrenar no escandalitzar-se perquè darrere l’escàndol hi ha el pensament que l’altre està malament i tu estàs bé. Un fill que percep que escandalitza al final no té la llibertat de parlar amb el seu pare o la seva mare.
Posi exemples.
No és el mateix que la meva filla em digui una cosa durant el dinar que jo escolti la meva filla parlar en públic davant d’altres persones. Em posa en la situació d’escoltar-la des d’un altre lloc. Jo aprenc de la meva filla com a experta en la seva vida, en el seu context i des de la seva manera de veure el món. Per exemple, un pare que vingui aquesta tarda potser dirà, ‘escoltant una altra jove vaig entendre la meva filla’. Aquest tipus de coses passen pel poder transformador del diàleg. Després ja seria formar-se de manera més entrenada, un segon nivell que implica formació. Ens adonem que hem d’entrenar més l’empatia, que no sabem gestionar els conflictes polítics o les nostres emocions.
Andorra podria ser un referent per a d’altres països?
Andorra és un territori amb una oportunitat tremenda perquè té els mateixos problemes que les grans ciutats però com que és més acotat, si vol innovar i ser un referent europeu en temes de salut mental i gestió de conflictes i en benestar i en diversitat i en inclusió, ho pot fer. Perquè la intervenció que es pot fer des de les polítiques públiques fins a la coordinació amb els docents i famílies és molt més ràpida. Es pot fer d’Andorra un laboratori social per generar un model social positiu on els conflictes es gestionin d’una altra manera, on el diàleg de persones diverses sigui habitual, on les persones sàpiguen dialogar des de la diversitat sense matar-se, sense polaritzar-se.
Alguna idea de per on començar?
Si Andorra diu que la manera de respondre a la polarització és augmentar el diàleg democràtic, això es podria traduir en augmentar les escoles de diàleg a tot el país, per exemple.