Pintat: “No entenc com la CASS no ha invertit un sol euro en habitatges”

Hi ha veus que apunten a un possible avançament electoral i més concretament durant el primer semestre de l’any vinent. Creu que hi ha un motiu que ho justifiqui?
Qui provoca aquesta notícia? No ho entenc. El que és un bon observador sap que si hi ha un govern que té una majoria estable no hi hagi un avançament. A més, ara s’ha afegit el conseller general no adscrit, Víctor Pintos. S’ha presentat el pressupost. No hi ha cap problema sobre l’economia andorrana. Sí que és veritat que falta mà d’obra. Si algú està nerviós no entenc el per què. A més, el Partit Socialdemòcrata tampoc està en les seves millors hores, aparentment.

Justament un avançament podria ser una estratègia per agafar l’oposició, que com diu vostè no està en les seves millors hores, si tenim en compte els problemes al Comú d’Escaldes-Engordany entre PS i Concòrdia, amb un possible trencament a la majoria.
És que si mires a l’oposició la que més es mou és la Montaner.

Però amb el sistema electoral de catorze consellers parroquials i catorze nacionals has de tenir presència a totes les parròquies i, tot i que Andorra Endavant es mogui, sembla complicat.
Si no fas coalicions a les parròquies no passes i quan més candidats hi hagi més difícil és passar.

I sorgeixen formacions que van cap al centredreta, on hi haurà molta oferta, potser massa i tot.
Ara toca la dreta, la tradició i els conservadors.

Potser perquè és una tendència generalitzada també a Europa.
És l’exemple més proper d’Espanya i de França. El socialisme no està bé i ja tornaran a pujar.

Als països de l’Europa de l’Est, com Hongria, la dreta està força consolidada.
Perquè tenen un problema de relació amb Rússia. El fet d’estar en primera línia els obliga a tenir bones relacions amb Rússia. I els alemanys i els francesos el contrari, sembla que tinguin interès en què hi hagi males relacions. Ningú ho entén. I finalment, la situació beneficia els americans i els xinesos.

Un altre tema recurrent i d’actualitat és el referèndum sobre l’acord d’associació. Què en pensa?
Públicament qui diu que no? Que jo sàpiga només hi ha Concòrdia i Andorra Endavant, però hauríem de dir a canvi d’això proposem aquest altre model que pot comportar fer enfadar els de Brussel·les, dir-los que tot el que hem fet fins ara no agrada i que cal una majoria política per a poder-ho fer perquè ara són minoria. Jo no veig que tinguin les idees clares per dir allò que volem ser. Hem de tenir bones relacions amb els països veïns. L’acord d’associació és l’única via de futur que té Andorra, ja que Europa ha deixat clar que no acceptarà cap alternativa. Portem més de deu anys de negociació i ara no es pot explicar que perdem sobirania. Salvarem sobirania per administrar misèria? Ja hem triat un model econòmic que de sobirania no ens queda gran cosa. Rebem nou milions de turistes cada any i milers de treballadors fronterers. Considero que una bona relació amb Brussel·les és vital per garantir l’actual benestar.

Precisament es posarà en marxa l’Entry/Exit amb el rerefons del problema dels falsos fronterers.
Això de l’Entry/Exit era del tot previsible. Europa es protegeix contra la immigració, ja sigui legal o il·legal i tot el que no vingui d’Europa tindrà dificultats. A Andorra ens estem alimentant de mà d’obra sud-americana. En el cas de marroquins o algerians ho tenen més bé perquè poden venir com a francesos i sense cap problema. Si no hi ha extracomunitaris s’haurà de contractar comunitaris. A Espanya hi ha molt atur. Només cal que pugin una mica els salaris.

L’augment de sous repercutirà en el consumidor, el client final.
S’hauran d’adaptar i, a més, això de l’Entry/Exit veurem com s’aplica i quin grau de rigor hi haurà. Fins ara la circulació és bastant fàcil. No crec que passin del zero a l’infinit, sempre hi ha d’haver un punt mitjà, un període de transició o de tolerància, uns venciments clars i precisos. No li interessa a Espanya ni a ningú crear nous problemes. Complir la llei sí, però aquesta llei és vella a Europa.

Espanya ja s’ha queixat pels falsos fronterers.
Perquè Andorra ha estat una mica fresca en aquest aspecte. Envia el problema cap a la Seu d’Urgell, cap a la comarca veïna. És normal que es queixin, que protestin.

Què li sembla l’actual model d’inversió estrangera?
L’actual model és el que ningú s’esperava, i que el sector immobiliari tingués aquest boom que dura des de fa tant temps i que ningú s’havia imaginat i que, a més, acabés amb aquelles torres que són el símbol de la nova Andorra. No m’agraden gens. Inicialment la inversió estrangera estava basada en projectes que aportessin valor afegit i ara està centrat en la construcció. A més, cada cop que el Govern ho intenta frenar sembla que s’acceleri. L’economia funciona amb una llei tan senzilla que és la de l’oferta i la demanda. Per definició, per geografia i per estructura, Andorra té unes capacitats constructores limitades. Més del 80% és comunal, doncs teòricament no es pot construir. L’oferta és limitada i la demanda, no sols la interna, sinó la importada per aquesta obertura a la inversió estrangera, ha augmentat i molt perquè molta gent, espanyols o francesos, han comprovat les qualitats de viure a Andorra.

I sobretot la seguretat.
La seguretat i moltes més coses. Educació bona i gratuïta amb quatre ofertes educatives. La sanitat boníssima. Només cal que vagis als Centres d’Atenció Primària de cada parròquia i allò és un luxe. Si gairebé estem a punt de cobrar per anar al metge. Medicaments quasi tots pagats per la Seguretat Social i un bon nivell de protecció. Potser l’únic que falta és un equipament per a la gent gran. Aquí hi ha una manca important perquè l’envelliment és una realitat i el Govern poca cosa ha fet. La gran institució que fa una feina immensa és la Clara Rabassa. El que més em crida l’atenció d’allò que parlàvem de la inversió estrangera és que els preus pugen i la gent del país té dificultats per accedir a l’habitatge. El Govern posa pisos a preu assequible al mercat però no entenc com la CASS mira cap a un altre costat i no ha invertit un sol euro en habitatges, a banda d’aquella magnífica obra que hi ha a Prada Casadet. Prefereix jugar als mercats financers. A mi em sorprèn molt. El totxo és la inversió més segura i més rendible.

Especialment en situacions de crisi.
Clar. El mercat bancari, sobretot el de valors i de la borsa, puja i baixa i hi ha risc. A més a més, hi ha molt pocavergonya disfressat de savi. Hi ha una economia més especulativa que creativa. On és la creació de riquesa?

Encara haurem de tornar a Adam Smith o a Marx, amb allò que deia sobre la riquesa i la seva dependència del valor produït.
Emissió de deute, emissió d’obligacions, fons d’inversió... coses estranyes com aquesta moneda virtual, els bitcoins i companyia que ningú entén ben bé. És això creació de riquesa? Jo crec que no. A Andorra, que és un país petit i on està demostrat que l’immobiliari és un valor segur, sorprèn que la CASS no hagi fet cap inversió.

El problema és que queda poc terreny ja per construir.
I ja veus el problema que té Ordino. A la parròquia més maca i més ben conservada hi ha hagut una oposició de propietaris. Als quarts, com a Bixessarri o Fontaneda, per motius orogràfics i pels riscos naturals, la construcció està limitada. El fons de la vall ja l’han destrossat i vull creure que a la muntanya ho faran amb més responsabilitat, tot i que tinc els meus dubtes.

Ara que ha parlat de riscos naturals, a Sant Julià vam patir especialment els aiguats del 1982 amb el Joan Pujal ‘Pageset’ de cònsol major i vostè de cònsol major.
Allò va ser com la fi del món. Dotze morts. La gota freda va caure del costat d’Os. Després l’allau d’Arinsal. Va ser bestial el que va arribar a baixar allà. Nosaltres n’hem vist dos. Històricament hi va haver l’esllavissada del Fener, el 1865, que va colgar el poble. Si es diu fener és un patamoll, una zona humida. Doncs el risc natural a Andorra és molt important. Si deixem construir amb aquesta alegria algun dia pot haver-hi algun altre ensurt. Sense oblidar els terratrèmols, que són habituals als Pirineus.

Com a ministre d’Afers Exteriors va viure en primera persona el punt més àlgid del contraban de tabac amb Espanya i la impermeabilització de la frontera per part dels Grups d’Acció Rural (GAR) de la Guàrdia Civil. Què en pensa ara de l’augment del contraban pel Pas de la Casa?
El que m’estranya és que el Govern no en sigui conscient. França té una crisi financera molt gran, i pot sortir algun partit com la França Insubmisa dient que Andorra ens crea molts problemes i els estem prejudicant fiscalment. Paguem l’educació, paguem infraestructures, paguem els correus i ells ens ho tornem amb el contraban. És una cosa escandalosa i innacceptable que Andorra ha de resoldre com sigui. Ens hi hem de posar. De la mateixa manera que s’ha eliminat amb Espanya, s’ha d’eliminar amb França. S’ha de ser radical i sense vergonya.  Van a peu per la muntanya, es veuen i són fàcils d’identificar. És un problema andorrà. França és molt generosa amb Andorra i té l’elegància de fer docents andorrans. Des que es van iniciar les escoles franceses, les primeres mestres ja van ser andorranes. És una cosa que molt poca gent sap.

Aquí a Sant Julià, la primera mestra del sistema educatiu francès, va ser ‘madame’ Huguet el 1900 i després van venir mestres com ‘madame’ Martí o ‘madame’ Batlle.
Això et fa veure la importància de les relacions França-Andorra i cal recordar que l’ensenyament laic del sistema francès no vol dir antireligiós. També hi ha un Lycée, que és l’únic que té França a l’estranger que no depèn del ministeri d’Afers Estrangers.

Hem començat parlant d’un eventual avançament electoral i fins i tot han sortit noms des de les files de Demòcrates. Un d’ells és el de Ladis Baró. Què li sembla?
És un professional de la política. Té capacitat, formació i habilitats. Li agrada la política i qui més li pot fer competència a la dreta del Partit Socialdemòcrata? Ningú. Si ell personalment considera que li ha arribat l’hora de viure bé, qui li pot negar aquest dret.

Però Demòcrates hauria de guanyar a Sant Julià, una parròquia que sempre se li ha resistit, tret de la coalició amb Laurèdia amb Comú a les comunals del 2015. A les legislatives del 2011, a Sant Julià va guanyar Unió Laurediana, amb Roser Bastida i Montse Gil, que posteriorment s’integrarien al grup parlamentari demòcrata.
A Sant Julià el Ladis guanya segur. Personatges com ell estan per damunt dels partits. A la parròquia el coneixem des de fa molts anys i cau molt bé a tothom, i Sant Julià és una parròquia molt política. Coneix l’essència d’Andorra, analitza molt bé i és prudent. El Ladis passaria molt bé.

Es despenalitzarà l’avortament?
La despenalització és una necessitat i s’hi arribarà, però la legalització és impossible amb l’actual estructura institucional de coprincipat, i és més important això que el dret a avortar. El Govern està treballant en la despenalització. El Vaticà ha acceptat moltes coses, com ara el matrimoni homosexual o la incineració, però el dret a la vida és un dogma sagrat. Sort n’hi ha que hi hagi una institució que la defensi.