Tanca la temporada de concerts a l’Auditori Nacional d’Andorra i ho fa amb l’espectacle de la cantautora francesa Poupie, que presentarà el seu primer àlbum ‘Enfant Roi’, ens avança com serà la posada en escena a l’Auditori i explica la seva relació amb la música i el repte que donarà a conèixer el 6 de desembre a la sala parisenca Olympia.

Avui actuarà a l’Auditori Nacional.
És la primera vegada que actuaré a Andorra i estic molt il·lusionada perquè faré una posada en escena molt especial. 

Especial?
Quan vaig veure la disposició de la sala on actuaré, un espai on el públic haurà d’estar assegut, vaig decidir adaptar l’actuació a un format més acústic i tranquil. És un repte que em fa il·lusió, perquè m’agrada adaptar-me a les circumstàncies.

Ens presentarà el seu primer àlbum ‘Enfant Roi’? 
L’actuació se centrarà sobretot en el meu primer àlbum, on també hi ha senzills que vaig publicar abans del llançament d’Enfant Roi, com ara Feu, tot i que també hi haurà lloc per a alguna cançó que no pertany a l’àlbum.

De les 13 cançons, quina és la més representativa? 
Comme les autres. Parla de ser diferent, però no gaire, perquè tots som els mateixos, però al final ens sentim tots una mica diferent de la resta, perquè som els únics que podem viure la nostra pròpia vida. Sempre dic que hem de respectar l’espai que hi ha entre nosaltres i els altres. Hem d’intentar no fer el mateix que els altres, ser diferents, perquè si no, anem en contra de nosaltres mateixos. Aquesta cançó t’anima a sentir-te diferent i a respectar la diferència.

També hi ha una cançó en anglès, ‘Bed Time Story’, i una en castellà, ‘Mucha Labia’. 
L’àlbum és un reflex de la meva vida i aquestes dues cançons no en són l’excepció. Conèixer gent em porta a altres mons. Quan les persones que conec no parlen el meu idioma, em dedico a aprendre’l per entendre’ls i conèixer millor la seva cultura i la seva manera de pensar. Mucha Labia engloba les meves experiències a Espanya: el meu primer amor, la vida a Madrid i la meva gran amistat amb la cantant Dani. Mentre que Bed Time Story és una part de la meva cultura, de les pel·lícules i dibuixos animats que veia en anglès que em van impulsar a aprendre la llengua viatjant a Nova York i el Canadà. 

La música sempre ha estat present a la seva vida?
Sempre ha estat present, però de manera no oficial. Ho he après tot pel meu compte, de manera autodidàctica. Sempre he sigut una persona molt enigmàtica, secreta, i la música sempre ha sigut com una amiga. 

‘Enfant Roi’ és una barreja d’influències de reggae, pop, trap...
Les influències que hi ha al meu primer àlbum van més enllà de la música. També hi ha influències cinematogràfiques com el drama policíac Thelma i Louise i influències artístiques com el pintor gironí Salvador Dalí.

Com l’ha influenciat Dalí?
La seva personalitat, creativitat i confiança en si mateix m’han captivat i inspirat molt per a la creació d’Enfant Roi. 

El seu estil musical i la seva posada en escena recorda una mica a Lady Gaga. 
Potser. Hi ha molts artistes que m’agraden i que tenen aquest poder d’arribar a la gent per transportar-los a un altre univers paral·lel.

Vostè també busca transportar les persones a un “altre univers paral·lel”?
És el que més m’agrada. Visc en una altra dimensió. La meva manera de viure, cada pensament que tinc, no és la manera en què he d’estar en el món. Jo vull que el públic vingui amb mi, en aquest món diferent, perquè crec que podrien guanyar molt fent aquest pas. 

Què guanyarien?
S’emportarien una experiència exclusiva, el fet de poder viatjar a un altre món sense deixar el planeta que tenim, la Terra. Per això, el que busco quan actuo és crear un somni real, perquè la gent sàpiga que els somnis són reals, si ho penses és real; no la realitat de tothom, sinó la teva realitat. Actuo per crear una altra realitat i que la gent sàpiga que hi ha tantes realitats com persones.

Com defineix la seva realitat?
Diria que és un lloc molt personal, eclèctic, on succeeixen moltes coses inconnexes, on no se segueix cap lògica, regla o norma terrestre. Per dir-ho d’alguna manera, tot està al revés. Una realitat que és molt més senzilla que la que tenim aquí. 

Als videoclips veiem la representació del seu món? 
Sí. Fins ara ho hem fet una mica a través dels videoclips, però encara no s’ha pogut transmetre del tot. Es podria dir que és una mena d’introducció al meu món. No serà fins al 6 de desembre a la sala Olympia de París que amb l’espectacle Planète Poupie, connectarem i marxarem al meu planeta per no baixar-ne mai més. Fins que em mori, compartiré tot el que sento i què passa allà. La gent ha de saber que la Terra no és l’únic lloc on es pot estar, que al cor i al cap hi ha altres realitats que poden existir.

‘Enfant roi’ és una mena de presentació del seu món?
Més aviat ha sigut com una introducció al bebè que soc a la terra fins ara: tot el que he pogut veure, sentir, crear i les conclusions a les quals he arribat en aquest planeta. En altres paraules: una bona presentació de mi. 

Veurem una Poupie adulta?
No. Jo continuaré sent aquest infant, perquè s’ha de ser petit per poder somiar. Ara ens espera una Poupie més lliure i plena, amb dret a escollir, que tindrà una filosofia diferent amb una nova manera de veure el món.