Diari digital d'Andorra Bondia
El ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot.
El ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot.

“Predisposició a ser candidat n‘hi pot haver, però pot estar condicionada”


Escrit per: 
Pepa Gallego/Foto: Jonathan Gil

Començarem l’entrevista amb un ordre no esperat, i després farem balanços. Li han preguntat de moltes maneres si serà vostè el cap de llista de DA i ha defugit la resposta. Deixi’m intentar-ho a mi: si li proposen ser candidat de DA a les properes eleccions, quina serà la seva resposta?
(Silenci) Sense ànim de defugir la resposta. Sempre he dit que tot té uns temps i tot té el seu moment i no serveix de res voler alterar aquests temps perquè, si ho fem, no fem un favor a l’interès general. Tinc un gran respecte pel càrrec que exerceixo, pel Govern i evidentment per Demòcrates per Andorra, per tant, qualsevol manifestació de preferència personal que anticipi els temps que s’han marcat des del meu punt de vista no fa honor a totes aquestes institucions. S’han fixat uns procediments i el partit ha establert una forma de procedir i hi hem de ser respectuosos. S’ha creat una comissió ad hoc per intentar identificar un candidat de consens, que encara està treballant. Ara accelerarà els seus ritmes, però jo crec que si jo o qualsevol altre candidat anticipa les seves preferències personals en certa manera està influint en els treballs d’aquesta comissió. Aquesta comissió ha de fer la seva feina i pot ser que no identifiqui un candidat, sinó més d’un i per tant el que haurà de fer és preguntar si estan o no disposats. I en aquell moment si se’m pregunta a mi, serà el moment en què diré si estic o no disposat. I evidentment ho farem públic. He defugit la resposta?

Sí. 
Deixi’m afegir una cosa. Ja no és només la predisposició que un tingui. Pot haver-n’hi, però condicionada a una sèrie de factors; per tant no és un sí o un no. És un procés que requerirà el seu temps. No sé per què es té ara tanta pressa, perquè no sempre s’havia dit amb tanta antelació. En aquest moment tenim un encàrrec molt important, que és governar i acabar els projectes que ens vam comprometre en el nostre programa electoral.

DA continuarà aglutinant diversos colors o ja té definit el seu i n’exclourà d’altres?
Això dependrà de qui sigui la persona que encapçali el projecte i de les persones que l’acompanyin. Seria desitjable que DA seguís fidel als seus trets definitoris, que son el pal de paller: un partit situat en la centralitat política i que per tant ha de ser capaç d’aglutinar gent des de la socialdemocràcia a la democràcia cristiana o al liberalisme. Per tant, el fet d’estar en el centre també permet anar sumant persones. Sobretot, persones competents. 

Es diu que la política desgasta, sobretot a aquells que exerceixen càrrecs importants i a les cares visibles del partit, com Ladislau Baró. Però també Jordi Cinca i Gilbert Saboya han  manifestat aquest desgast. Vostè, té més resistència? També és més jove.
Evidentment la política desgasta tothom, independentment de l’edat. En el meu cas, com a ministre i per l’alta responsabilitat hi dediques un temps gairebé exclusiu i es prenen decisions en les quals s’ha de fer prevaldre l’interés general, i això de vegades significa anar en detriment d’algun interès particular. Són càrrecs que desgasten. Ja porto set anys en el Govern i és evident que pots acusar un cert cansament, però correspon dir-ho a la ciutadania. D’altra banda, també és veritat que no sé si és per l’edat o per la meva manera de ser que continuo il·lusionat per la feina i amb ganes de seguir acomplint aquells projectes que obeeixen al interès general. 

Els programes electorals de tots els partits, haurien de tenir escrit negre sobre blanc qüestions tan importants i d’actualitat com és la postura en l’acord d’associació amb la UE i la legalització de l’avortament?
No només aquestes qüestions, tots els partits polítics –i amb això no vull dir que jo em posicioni com a candidat a DA–, crec que tots tenen l’obligació de ser precisos i el més concrets possible en els seus programes electorals. El programa no deixa de ser un precontracte amb la ciutadania, i quan vas a unes eleccions i les guanyes aquets precontracte es converteix en un contracte amb unes condicions vinculants. Evidentment que no tots i cadascun dels punts es poden complir perquè durant la legislatura hi poden haver circumnstàncies sobrevingudes. Crec que els partits i les persones que hi ha al darerre tenen l’obligació de dir-ho abans i de complir-ho. 

Canviem de terç. D’aquell embús legislatiu que es parla, quines lleis, sobretot perquè afecten les seves carteres, són prioritàries?
De seguida contestaré, però abans m’agradaria precisar que s’ha creat com un mantra en el sentit que hi ha un embús legislatiu i que això no és normal o és inadequat. El que recordo és que gairebé s’ha donat en totes les legislatures, i si està justificat és en aquesta per com va arrencar i perquè es van dedicar molts esforços cap a un lloc. La iniciativa legislativa la té el Govern però també el Consell General. I no sé per què sis mesos o vuit abans de les eleccions s’han d’aturar els treballs legislatius. Dit això, per la meva part, la majoria dels projectes legislatius els vaig entrar en l’anterior període de sessions, per tant entenc que s’haurien d’aprovar. Alguns, com les mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges, ho vaig fer per via d’urgència. Però també la modificació de la llei de la Seguretat Social per reformar el règim de cotització dels autònoms, el codi de procediment civil... Tots haurien d’entrar. La llei de seguretat pública i la llei d’ocupació entenc que haurien de prosperar. La d’igualtat, que tot i que la vam entrar al mes de juliol ha estat ampliament consensuada amb caracter previ, també. Tots haurien de veure la llum. 

Creu que serà factible?
Sí. I després hi ha el projecte legislatiu de la llei de la infància, i ens falta un informe del Consell Superior de la Justícia, i vull com a mínim entrar-lo a tràmit parlamentari, aquest no sé si serà aprovat, però entenc que és un text que el proper govern el reprendrà per l’atenció que suposa als nostres infants i adolescents. 

Ara sí, fem balanç de les seves carteres. Si li sembla comencem per Afers Socials, que potser és la més gratificant?
Potser, almenys és a la que més esforços o temps li he dedicat en els darrers dos anys perquè la vaig agafar a mitja legislatura, i en Justícia i Interior ja hi havia molta feina feta, i amb el treball dels dos secretariats d’Estat, m’ha permès  concentrar-me més en Afers Socials. És una temàtica que m’engresca particularment, però també Interior i Justícia, que de fet és d’on ve la meva formació.

Doncs li prego brevetat i concisió: quin balanç en fa?
Si ho pogués definir en una frase, el que s’ha fet en aquesta legislatura és el desplegament gairebé total de la llei de serveis socials i sociosanitaris. Estem parlant d’una de les lleis clau en l’àmbit social dels països del nostre entorn. Quan es va parlar d’aquesta llei, tothom es preguntava com ho faríem. Era una llei ampliament consensuada, llevat del PS que no va estar d’acord amb alguns dels punts. Era una llei molt ambiciosa en les prestacions socials, també per la normativa i sobretot pels serveis i programes que s’havien de desplegar.  Haver-ho pogut fer en dos anys i mig, és per estar-ne raonablement satisfet. 

El col·lectiu de les persones amb discapacitat també ha vist reconeguts els seus drets, també les víctimes de violència de gènere...
Efectivament. He sigut concret i he resumit però tenim la  implementació del Conveni de les Nacions Unides dels drets de les persones amb discapacitat, que es va ratificar al 2014 i que hem integrat sense reserves, i després de la llei de prevenció i d’erradicació de la violència de gènere. Això ha comportat molts esforços per part de l’equip d’Afers Socials, que ha donat en tres anys un gir de 180 graus pel que fa a àrees i personal.

Alguna cosa li ha quedat per fer. La setmana passada l’Associació Andorrana per la Malaltia de l’Alzheimer reclamava un centre de dia.
Sí, això li anava a dir. És l’única infraestructura del desplegament de la llei de serveis socials i sociosanitaris que queda per fer, la del centre de dia per a malalts mentals. Crec que és una assignatura inajornable de la propera legislatura. Les persones que tenen problemes de salut mental necessiten un servei  digne i inserit en la comunitat. El que diu la llei és que s’ha de disposar d’un centre per a persones amb problemes de salut mental que hauria de desglossar-se en un centre de dia i en una residència. Després mereixen una atenció particular l’Alzheimer i les demències. Ha de ser un dels projectes de futur.

Canviem de cartera i passem. I Justícia. S’ha reformat legislativament tot el previst?
S’ha fet el codi de procediment civil, que prosperarà, i la llei de mediació. La legislatura passada ja es van fer moltes lleis. La reforma global de l’administració de Justícia tal i com s’havia projectat s’ha culminat. Hi ha algunes lleis puntuals que s’hauran d’anar revisant, com la llei de la jurisdicció administrativa i fiscal que és del 1989 i requereix una modernització, però això ja és més puntual. La gran reforma s’ha culminat. 

Sempre es parla de la necessitat de més recursos en Justícia. També s’han incrementat, però, són suficients?
Del 2011 al 2017 hem passat d’11 a 15 batlles, més un batlle amb reserva de plaça; hem passat de 14 a 16 magistrats, i tenint en compte que molts estaven a mig temps i han passat a temps complet, hem passat de quatre a sis fiscals, i dos amb reserva de plaça. Per tant, tot obeeix al reforç de les places de la judicatura. Sempre es pot fer més, però l’obligació és prioritzar en funció de les necessitats que hi hagi. No podem desatendre la necessitat de fer una gestió responsable de les finances públiques. 

El que no podrà és inaugurar la nova seu de Justícia.
És una infraestructura molt necessària des de fa molts i molts anys, i dignificar les condicions de tot el personal que treballa en l’adminsitració de Justícia. 

Posi’s ara el barret d’Interior: ha aconseguit modificar les lleis dels cossos especials però també crear una nova  llei, la de seguretat pública. 
Sí, una llei que s’aprovarà i en la que oferirem més garanties en diferents àmbits com la videovigilància, amb unes condicions regulades, i després també ser més incisius i més durs amb les actituds de caràcter incívic que dificulten la qualitat de vida dels ciutadans. Les sancions s’han elevat i s’han fet més àgils. 

Com a ministre d’Interior no ha fet molt de soroll als cossos especials, caracteritzats alguns d’ells per ser molt crítics.
Sí, penso que en recursos també poden estar contents perquè hem creat quinze places noves de policia, hem creat mitja dotzena d’agents penitenciaris, la legislatura passada vam crear deu places noves de bombers i també en inversions materials poden estar contents. Les organitzacions sindicals són exigents i és legítim. Sempre he estat atent a les necessitats, però quan una cosa no ha estat possible els he dit i mai els he promès res que no podia fer. 

Andorra, és més segura que fa quatre anys?
Si ens remetem a les estadístiques de criminalitat, sí. Ja partíem d’una situació molt favorable i penso que hem anat millorant. I els casos, alguns més rellevants o més coneguts i d’altres que no, s’han anat resolent. 

Per tancar l’entrevista de manera circular. Si a l’abril DA guanya les eleccions i és cap de llista, serà un govern continuista del Martí.
Ni m’ho he plantejat. Estem en un estadi molt inicial i tot al seu moment. Ara estem en el procediment intern del partit, després en l’àmbit de la voluntat personal i  la constitució d’un equip.

Com no contesta, insisteixo. Si no encapçala la llista, li agradaria continuar sent ministre per acabar projectes? 
El que sempre he dit és que estic al servei del projecte. Representem la centralitat política i les solucions realistes i moderades als problemes als quals ha de fer front la ciutadania del nostre país. Som la garantia de la responsabilitat de la gestió de les finances públiques, i d’una política social, i estaré allà on el projecte em necessiti. Si he de posar punt final a la meva carrera política tampoc suposarà cap trauma. No visc per a la política, tot i que hi estic plenament dedicat en aquest moment. Però hi ha vida més enllà de la política. 

“Hi ha recursos per a les dones que volen avortar”

El posicionament de DA per a la legalització de l’avortament el sabem. i el de Xavier Espot com a persona?
És concordant. M’he de remetre al que van dir tant el senyor Baró com el cap de Govern en el debat d’orientació política. Molt ampliament, si se’ns demana l’opinió sobre si estaríem d’acord o no amb la despenalització de l’avormaent en els tres supòsits bàsics, evidentment molts de nosaltres diríem que sí, que hi estem d’acord. Però abans ho deia, governar és mirar per l’interès general i és tenir una perspectiva àmplia de les coses, i sobretot ser conscient del que pot comportar una i altra decisió. Despenalitzar l’avortament avui en dia, i no vol dir que les coses no puguin evolucionar en un futur, però avui fer aquesta modificació en el codi penal, despenalitzar l’avortament en els tres supòsits suposa evidentment de retruc posar fi al nostre règim institucional. I això i la modificació constitucional que se’n deriva va més enllà de l’important debat de l’avortament. És una qüestió prou seriosa perquè es faci un debat pausat i on es posi tot sobre la taula, els pros i els contres i que els ciutadans ho valorin d’una forma objectiva. El que no s’hi val és explicar la meitat de la història.

Mentre esperem aquest debat, les dones veuen restringit els seus drets.
També és important dir que la nostra norma penal penalitza l’avortament però això no ens converteix en un Estat medieval, ni insensible i que no proveeixi l’acompanyament necessari a les persones que es troben en aquesta situació. Disposem de la xarxa de recursos socials, sanitaris i de més tipus que fan possible que una persona estigui degudament acompanyada. 

Acompanyada? També econòmicament?
En tots els sentits, hi ha els recursos i les xarxes perquè no estiguin a l’estacada. 

Aquesta “incompatibilitat” que diuen entre el coprincipat i la despenalització de l’avortament, pot evolucionar? Ja ho hem vist, farà unes dècades segurament no es podria parlar d’unions civils entre parelles homosexuals. Depenem aleshores del Vaticà?
Tot evoluciona, fins i tot les postures de l’església catòlica han anat evolucionant. Efectivament, fent política ficció legalitzar unions civils fa unes dècades hagués posat en perill el coprincipat, i fer-ho fa quatre anys, no, perquè la signatura d’un dels coprínceps podia tirar endavant aquesta llei. Però en l’avortament a més suposa tocar la Constitució. Mai hem tingut una Constitució que prohibís les unions civils de persones del mateix sexe, però en canvi sí que diu que protegeix el dret a la vida d’una manera intensa, i si ens remetem a les actes de la comissió tripartita del procés constituent, queda meridianament clara la interpretació. No podem fer creure a la ciutadania que els problemes complexos tenen solucions fàcils. L’eventual solució és modificar la Constitució i és posar fi a un règim institucional que té molts avantatges i és la garantia de la supervivència i de la sobirania del nostre país. 

Xavier Espot: “Pot haver predisposició (a ser cap de DA) però pot estar condicionada”

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Sumarse de nou, al projecte DA, amb el fracás estrepitós de Marti i la banda,vol dir que es com ells...confirmat! Millor una Andorra sense govern que una altra vegada amb aquests destructors...
Que dir!, un pot anar molt en contra dels seus propis criteris morals. També un pot donar-se unes excuses sempre de caràcter polític i amb dosis d'autoengany potencialment perillosos . Però el resultat és el mateix, cedeixen davant del xantatge 1 vegada però si funciona ,en seran més.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte