Diari digital d'Andorra Bondia
El director tècnic del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya, Ramon Copons.
El director tècnic del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya, Ramon Copons.

Ramon Copons: “El canvi climàtic provoca estrès en l’economia perquè l’hivern s’escurça”


Escrit per: 
M.P.A. / Foto: Jonathan Gil

El darrer informe de l’Observatori pirinenc del canvi climàtic de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) actualitza el coneixement sobre les seves repercussions al territori pirinenc transfronterer. El director tècnic del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya (CENMA), Ramon Copons, explica quins poden ser alguns d’aquests impactes al massís, i concretament al país, des del treball de recerca que s’està portant a terme. 

“El Pirineu perdrà la meitat de la neu fins al 2050.” Així de dràstic?
Aquesta previsió es basa en una modelització que s’ha fet a 1.800 metres d’alçada. Si pugem una mica la cota de neu, a causa del canvi climàtic, les parts més baixes són les que es trobaran més afectades. Això no vol dir que a la cota 2.000 o 2.200 hi hagi la mateixa neu, o una mica menys o una mica més. Hi ha diferents escenaris d’emissions de CO₂. En aquest cas, s’utilitza el de major emissió. Aquest és l’escenari més pessimista i centrat en la cota 1.800. El document ho recull. A nivell de premsa és el que ha sonat més, però s’ha de matisar.

Quines són les repercussions del canvi climàtic al Pirineu?
N’hi pot haver moltes en funció de com canviïn les temperatures, a quina velocitat, la distribució i les quantitats de precipitació. Hi ha repercussions en la biodiversitat, els recursos hídrics, hi haurà sectors més afectats en funció dels usos, en l’energia. És a dir, que si la distribució de les precipitacions és irregular i hi ha llocs que es basen molt en l’energia hidràulica, això tindrà molts efectes en els riscos naturals. Hi haurà impactes, ens haurem d’adaptar. És un estat d’alerta. El 2019-2020 tindrem informació més actualitzada.

Els impactes en la biodiversitat, quins poden ser?
Són hipòtesis de treball. Pot afectar molt la flora i la fauna. Hi ha animals que estan molt adaptats a l’entorn hivernal que els afavoreix, és la manera que tenen de competir amb altres animals que no hi estan tan habituats. Per exemple, la perdiu blanca té un pelatge a l’hivern de color blanc. Si desapareix la neu, va pujant d’alçada, però arribarà un moment que si la superfície o la durada de la neu es va reduint, aquesta perdiu serà un punt blanc molt atractiu per als depredadors. Per tant, certes espècies tendiran a desaparèixer. 
En el tema de la flora és molt clar perquè entra en joc també l’acció humana. A dia d’avui, aquí a Andorra, com a Pirineu, estem tenint la invasió de moltes espècies de flora que no són d’aquí. Tenim una planta que es diu budleia, que té una flor rosa, és molt maca la planta per posar en un jardí, però s’ha trobat en zones ermes i ja està creixent. El seneci del Cap, que ve de Sud-àfrica, ha arribat a Europa i va pujant cap al nord. S’ha trobat fins i tot a Alemanya. Aquesta afectació d’espècies invasores és el que estem veient molt més clarament. Això passa en altres massissos, no només als Pirineus.

I a nosaltres com ens pot afectar més?
En temes d’efectes energètics. La quantitat de pluja varia molt poc al llarg d’un any, però veiem que comencen a haver-hi irregularitats. Hi ha determinats moments de l’any que plou més que en altres. Abans teníem una major regularitat. Veiem que plou més a la tardor i a la primavera i a l’estiu i a l’hivern plou poc. Això no anirà bé per als embassaments. A Andorra en tenim un de molt petit, el d’Engordany, i l’afectarà poc, però a d’altres del Pirineu els afectarà molt. 
La irregularitat de les pluges afecta en temes de riscos, sobretot amb les pluges d’estiu, que tenim puntes molt fortes. L’exemple més adient és la pluja que vam tenir el juliol del 2015 a Sant Julià. Va ser una pluja molt forta, puntual, en un interval de temps extremadament petit i que no teníem consciència que es pogués produir. Els ulls de pluja afecten més el sud de la parròquia d’Andorra la Vella i a Camp de Claror. Tindrem més torrentades cap a l’estiu. 
Les quatre estacions astronòmiques, les intermèdies, tardor i primavera, sembla que siguin aparentment més curtes. Necessitem més dades. El pas de l’hivern a l’estiu sembla que sigui més brusc. Però són hipòtesis. És a dir, si tenim un volum de neu important a capçalera i el canvi d’hivern a estiu no és progressiu, vol dir que de cop i volta aquesta neu que tenim a dalt serà susceptible de fondre’s ràpid. Si a més, tenim pluges irregulars i fortes, amb un mantell de neu disponible a fondre’s, vol dir que els rius baixaran amb més quantitat                  d’aigua.  
La millor manera de lluitar-hi és adaptar-nos al risc o conviure amb el risc. Perquè el risc zero a muntanya no existeix. El canvi climàtic hi és, no és un dogma, hi ha dades. El que s’hauria de fer és lluitar perquè el canvi climàtic sigui menys accelerat i menys intens, per una banda; i de l’altra, adaptar-nos als canvis que hi haurà.

Així, el podem frenar?
El podem disminuir. En la història de la terra hi ha hagut molts canvis climàtics, però la major part d’ells han estat de forma progressiva. Quan n’hi ha hagut un de brusc, com el d’ara o més encara, ha donat lloc a la desaparició de certes espècies. N’hi va haver un d’important, fa 250 milions d’anys, i van desaparèixer el 96% de les espècies. Fa 62 milions d’anys n’hi va haver un altre, quan va caure un meteorit i va donar lloc a la desaparició d’espècies, com els dinosaures. Els canvis climàtics produeixen efectes dràstics. El d’ara és molt accelerat. Els últims dos milions d’anys no s’ha conegut un canvi tan brusc i general com el d’ara. La principal causa és el consum de combustible fòssil, ja sigui en forma de carbó o de petroli, el que produeix és anhídrid carbònic a l’atmosfera que provoca un efecte hivernacle. La capa d’ozó s’està restablint fa unes dècades des que es va deixar d’usar un component en les neveres. Per tant, l’home l’ha pogut revertir. Amb el canvi climàtic podem disminuir la tendència d’increment. Si deixéssim de consumir combustible fòssil, que ara sembla impossible, podríem arribar a un nivell d’estabilització. 

Però hi ha molts interessos en joc.
El petroli és encara un combustible econòmic. L’extracció cada vegada és més cara i per fer-ho consumeixes molt CO₂, però encara surt rendible. El fracking és econòmic, però afecta les aigües potables, que són un bé més important que el del petroli. L’energia fòssil es fa servir també pels plàstics. Hem de canviar de xip. Entenc que per al transport de camions s’usi combustible fòssil perquè produeix una capacitat calorífica i una potència que no donen altres tipus de fonts d’energia. Els cotxes consumeixen molt combustible fòssil. La quantitat de plàstics, derivats del petroli, que consumim perquè és econòmic, però per a la terra no ho és i van a parar al mar. Desprenen més CO₂ quan es cremen. Hem de trobar un altre sistema de mobilitat. Aquí tenim la llei de transició energètica, que està molt bé. 

Els governs estan prou sensibilitzats en el canvi de polítiques?
El nostre sí. Forma part de la CTP, i tots els territoris que en formen part hi estan compromesos. L’escola és el lloc més efectiu per fer educació ambiental i de respecte social. Els nens d’avui seran la societat del futur i ha de ser una societat més respectuosa amb el medi ambient, i aquí s’està fent molt a nivell d’escoles. Els nens ens obliguen a separar els residus i a agafar un autobús. Actuar contra el canvi climàtic és urgent i necessari i la Xina n’és el millor exemple. Ha fet polítiques de substituir el carbó per altres  energies que no produeixen tant punt positiu.
El punt negatiu és que et surt una persona que no creu en el canvi climàtic, com és Donald Trump, en un país molt important i amb una gran superfície. Això és una mala notícia. Ell sap que hi ha canvi climàtic, tots els que estan a dalt ho saben i saben que serà contraproduent tard o aviat, però són persones que miren el curt termini, la rendibilitat econòmica.  

Hi haurà impactes en el turisme de la neu? 
Hi ha una tesi doctoral de fa uns anys, de Marc Pons, que va veure que la temporada de neu es reduirà a curt termini, però amb les màquines de fer neu, anem treballant. Qui pateix primer? Les estacions d’esquí que estan a cotes més baixes, a l’extrem sud i nord dels Pirineus. Si aquestes tanquen, on anirà la gent de Tolosa o Barcelona? A casa nostra. Perfecte. Però a llarg termini, cap al 2080 o 2100, les nostres estacions, amb aquesta acceleració del canvi climàtic, sortiran repercutides, malgrat que generis neu. Ens hauríem d’adaptar. Estem fent estudis, a nivell local, sobre com pot afectar aquesta disminució de neu tenint en compte diversos factors per saber en quina mesura l’afecta. A curt termini, major afluència de turisme perquè altres estacions patiran abans, però nosaltres també més tard. Ho hem d’analitzar a nivell local.

S’hi han de destinar més recursos?
S’han de destinar més recursos per cuidar i mimar la neu, i també per tenir altres fonts d’ingressos; és a dir, desestacionalitzar. És la meva opinió. Estem buscant alternatives ecoturístiques. Estem potenciant els nostres parcs naturals que tenen geologia, flora, fauna, paisatge, biodiversitat per fer activitats d’estiu i respectuoses amb el medi ambient.

El canvi climàtic és un factor d’estrès per als Pirineus, diu l’informe de l’Observatori. Per què?
Cada territori té la seva problemàtica. La problemàtica que tenim a gran escala als Pirineus i que no tenim avui dia a Andorra és sobretot la despoblació. Si hi ha despoblació i la productivitat de les pastures no és la mateixa i a més els recursos energètics són diferents, amb el canvi climàtic s’agreuja aquesta problemàtica. El canvi climàtic és un factor d’estrès en la nostra economia perquè la temporada hivernal s’anirà escurçant. Per fer neu de cultiu necessitem aigua, necessitem energia, però si tenim irregularitats en les pluges, els aqüífers que tenim dintre no seran tan fàcilment recarregables. Per tant, això sí que seria un estrès.

“Les papallones són uns indicadors brutals del canvi climàtic”

Què fa el Cenma de cara al canvi climàtic?
Des del 2013-2014 la nostra recerca s’està adaptant al que s’està demanant a nivell global, al que treballen els nostres veïns francesos i espanyols perquè hi ha un marc d’ajuts que donen a Europa, el fons Feder de desenvolupament regional. Nosaltres no podem rebre aquest finançament perquè no estem dintre de la UE, però hi treballem conjuntament. Andorra és un país susceptible a rebre aquest fons. La nostra recerca s’està adaptant als estàndards d’aquests programes, perquè els projectes interns que havíem fet estaven molt ben encaminats. Els nostres projectes hauran d’estar encaminats a un interès comú, global, això no vol dir que en fem alguns d’interès local. 

En quins projectes treballa?
Per exemple, en el de monitorització de les papallones. Les papallones són uns indicadors brutals del canvi climàtic. Des del 2005 estem fent una sèrie d’indicadors de papallones i veiem canvis en el nombre d’exemplars en funció de com ha estat climàticament aquell any i comencem a veure alguna tendència. Gràcies a aquest estudi, tenim contactes sobretot amb la part catalana, bàsicament perquè els rius drenen cap al sud. Veiem que els catalans estan tenint un problema amb el canvi climàtic. Hi ha una espècie de papallona, la nocturna, que està devorant els boixos. És més brutal que el tema de la processionària. Això ho hem sabut enguany que hem vist dos exemplars d’aquestes papallones. Ara, sabent que estan arribant, la nostra recerca s’haurà d’adaptar per veure què podem fer. Un altre projecte que tenim és el de fer el mapa oficial d’Andorra geològic, amb una escala molt detallada. I a partir d’aquí estem tenint un coneixement del nostre patrimoni geològic i convertir-lo en activitats ecoturístiques. 

I els reptes?
Ara el repte és donar resposta als ODS de l’Agenda 2030, donar resposta a necessitats globals del massís pirinenc i des de la nostra particularitat. Que puguem ser partícips de les tècniques innovadores i les solucions que es donin als territoris del voltant.

Ramon Copons: “El canvi climàtic provoca estrès en l’economia perquè l’hivern s’escurça”
Número de vots: 24
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic