Raymond Juan: “Un aeroport és important però no és necessari que sigui a dins d’Andorra”

El gerent de l’Associació d’Agències de Viatges d’Andorra (AAVA), Raymond Juan, parla del moment que viu el sector i de les necessitats que té Andorra com a país turístic. Des de l’entitat s’aposta per nous atractius per portar visitants en èpoques de menys afluència –com ara festivals de música de renom–, s’apunta que el casino no aportarà tants turistes com els que hauria pogut fer venir fa anys, i es confia en l’aeroport de la Seu.

Com es va viure el 2017 al sector de les agències de viatges?

El balanç de l’any 2017 ha estat força positiu i, si ens centrem només en l’hivern, veiem que, gràcies a la meteorologia i la presència de neu, ha estat una temporada excepcional. Si seguim per aquesta via anirem bé. Les perspectives de futur són positives.

Quina evolució ha tingut el sector respecte dels anys anteriors?
Estem sortint de la crisi. Si comparem l’activitat registrada l’any passat respecte d’edicions anteriors, veiem que l’increment està relacionat amb el reciclatge que estem fent contínuament. Les tendències d’avui dia no són les de fa uns anys i, per aquest motiu, hem hagut de canviar. Amb això, hem millorat. El que ens ha ajudat molt en aquests canvis han estat les noves tecnologies, per exemple.

Però les noves tecnologies també permeten que el viatger faci les reserves directament per internet. No representa una competència?
No. L’AAVA respecta qualsevol tipus d’empresa del nostre sector, encara que estigui per internet. Cal recordar, però, que una agència de viatges serveix per viatjar amb un segell de confiança. Si compres per internet i tens un problema et trobes amb certes dificultats per comunicar-te. Si compres un bitllet en una agència de viatges tens atenció postvenda i la possibilitat de resoldre un problema arreu del món i a qualsevol hora del dia i de la nit. Si tens un problema greu a Nova York, Moscou o qualsevol ciutat del món i pots parlar amb una agència de viatges ho agraeixes moltíssim. Les plataformes per internet tenen el seu lloc però nosaltres donem seguretat i confiança.

Així, doncs, no veuen perillar el futur del sector?
No. Està estabilitzat i consolidat. Això també té relació amb la quantitat d’agències que tenim i el volum de viatgers, ja que potser no en falten més. Per això, es mantenen les agències i també els assalariats.

Andorra necessita més atractius?
Sí, és evident. El sector sempre ha estat esperant algun tipus de parc temàtic, una necessitat que s’ha posat sobre la taula en diferents ocasions. Hauria de ser un parc temàtic ben pensat i ben adaptat al medi ambient del país i que pugui funcionar. Potser també  es podrien diversificar els esdeveniments esportius que s’organitzen o programar concerts de renom, per exemple, com els que se celebren a Peralada, Sant Feliu de Guíxols... Per què no fer concerts de renom a Andorra? Es podria potenciar el festival de jazz. També sabem que es treballava en el projecte del ràfting al riu Valira, però ara sembla que està parat, cosa que lamentem. 

Un dels objectius sempre ha estat trencar l’estacionalitat a Andorra. S’han fet passos endavant en aquest àmbit?
Per trencar amb l’estacionalitat s’ha de fer el que hem dit just abans. Un exemple és el Cirque du Soleil, que es fa durant el mes de juliol, una època que era molt més fluixa anteriorment a nivell de visites. L’impacte del Cirque du Soleil s’ha notat i trenca amb l’estacionalitat. Davant d’això, per què no pensar en alguna cosa per al mes de juny i una per al setembre o octubre? S’han de fer coses que puguin ser un reclam per a temporades fora d’hivern i estiu pur, que puguin omplir els forats. Per arribar a tot això,  no només hi han de contribuir les agències de viatges sinó tothom. Hem de fer accions conjuntes amb el comerç. I també ens cal anar a la una amb l’hostaleria i la restauració. 

Quin tipus d’accions es podrien organitzar amb la resta de sectors?
Un exemple d’aquesta col·laboració amb el comerç podria ser una activitat que es feia a París en la qual s’organitzava el mes de les rebaixes a Dubai. S’enviaven vols xàrter sencers cap a aquest país i se celebrava el mes de maig. Aquest només n’és un exemple.

Ara s’està treballant en el projecte del casino. Confien que servirà per portar nou turisme?
Tot suma, encara que considerem que aquest casino arriba amb cert retard. Avui en dia no té l’impacte que hauria pogut tenir anys enrere perquè el client del casino actual no és el mateix que anys enrere.

Hi havia més clientela anys enrere?
N’hi havia més i era diferent. És evident que el casino aportarà alguna cosa, però creiem que no serà la panacea. Un fet positiu, però, serà la creació de llocs de treball. I, vista la inversió que representarà el casino, la logística de l’entorn haurà d’estar a l’altura i posar-se al dia. 

El president de la Cambra de Comerç va dir que el que falta a Andorra és un aeroport dins de les fronteres. Creuen que això comportaria un diferencial respecte de la situació actual?
Pensem que un aeroport és important per a Andorra però no veiem la necessitat de fer-lo dins d’Andorra. Tècnicament, els especialistes sabran com valorar-ho, però un aeroport necessita un espai concret i el país és petit. 

Confien en el de la Seu d’Urgell?
Tenim un aeroport al costat, que és el de la Seu d’Urgell, i que, si s’inverteix en la tecnologia per a l’aterratge o altres aspectes, es pot convertir en l’aeroport d’Andorra tot i trobar-se a la Seu. Després, caldria un accés ràpid a Andorra amb la duana al mateix aeroport per facilitar la mobilitat del viatger. Aquest hivern hem viscut una experiència realitzada pel grup Regina que ha estat molt bé i que ha donat el seu petit resultat. Si més no, pensem que és una bona fórmula per parlar de l’aeroport i fer-lo funcionar. Però també creiem que aquest aeroport seria bo per rebre mercats alternatius. Hauria de ser receptiu d’illes, com les Balears o les Canàries, però també vols de llarga distància. També seria interessant rebre avions més grans perquè a nivell comercial donarien més benefici. Pel que sembla, però, només hi podran volar avions de 60 o 70 places com a màxim que, per començar, no estaria malament.

Per quin motiu és interessant volar a les Balears o les Canàries?
Perquè tenim un turisme important tant a les Balears com a les Canàries de residents a les illes, d’estudiants, i de turistes que es desplacen fins allà i podrien fer un salt a Andorra. Però també caldria ampliar l’espiral una mica més enllà de la proximitat. Per això cal que desestacionalitzem l’oferta, també, i oferir el que oferim ara però cada vegada millor. 

I l’heliport, portarà turisme?
Pensem que no. No massivament. És el que dèiem amb els avions. 60 o 70 persones no està malament, però un helicòpter en porta menys. Tenim l’històric a Andorra de la dificultat de crear un heliport al país. Per portar turisme no és tan necessari, però sí per altres raons, com les urgències, i també pot ser útil pel món empresarial, que tècnicament anomenem Mice (el turisme de reunions, incentius, congressos i exposicions), per a empreses que vulguin fer a Andorra el seu esdeveniment. Aquest tipus d’esdeveniments avui van des de les vuit o dotze persones fins a les 250. Això ens podria ajudar en aquest sector del nostre negoci. 

Des de l’AVAA s’ha demanat des de fa anys la redacció d’una llei de turisme. Segueix sent una reivindicació?
Sempre hem parlat de la llei de turisme. Sabem, però, que no s’està legislant actualment  en aquest sentit ni tampoc està prevista per a l’any vinent. La llei de turisme permetria regular la nostra professió, preservaria els drets d’operadors i dels clients. Això, potser, no és tan urgent com fa uns anys.

Fa uns anys, un dels principals receptors va haver de tancar i això va tenir efectes negatius per al sector. 
Aquí és on fa falta una llei de turisme. Amb el text, aquesta agència hauria tingut l’obligació –com passa als països veïns– de dipositar un import considerable en un fons de garantia. 

I a Andorra no passa.
Aquí no hi ha la llei. No és obligatori. Tot i que pots estar perseguit per la llei, sempre que  hi hagi un contracte. Una llei de turisme donaria més garanties, en aquest tipus de situacions i d’altres.  

En el que sí que s’està treballant és en uns nous reglaments de classificació hotelera i dels apartaments turístics.
Hi estem completament d’acord. Una bona classificació hotelera i una classificació i control dels apartaments turístics, tenint en compte el que se sent arreu, és necessària.

En quins altres projectes està treballant l’AAVA?
En primer lloc, sempre estem alerta per salvaguardar la seguretat del client i l’operador i defensar-nos de possibles problemes que puguin arribar. També a nivell comercial assistim a esdeveniments i salons del sector turístic, que fem servir com a expositor dels nostres productes.