Què us ha portat a constituir-vos com a sindicat? Què podeu fer ara que la coordinadora no pogués fer?
Ens ha portat a constituir-nos com a sindicat el fet que ja treballàvem com a tal. Tots els casos i el que hem manejat ha estat a nivell sindical, simplement ens faltava aquest punt d’organització col·lectiva, de legalització. Per facilitar-nos la vida burocràticament. I ha arribat el moment de fer-ho.  

Tampoc es necessitava? Hi haurà algun canvi, alguna cosa que no féssiu i ara pugueu fer? O al revés? O és per facilitat a nivell d’aconseguir una sala de reunions? 
Sí, sobretot pensem a tenir un espai regular al qual poder accedir amb facilitat, etcètera. I que la gent es pugui afiliar. 

Clar, la coordinadora és un ens eteri i ara es té una estructura.
Tenim una estructura, tenim una base. Durant dos anys hem mantingut una base i ara és hora d’estructurar-la.

Quina base és aquesta? Quina base tenim? 
La base que tenim ara ja no és què podem fer per tu, sinó què podem fer totes per organitzar-nos col·lectivament i fer pressió. Llavors, així es crea més expansió i és un lloc on pot venir la gent i treballar conjuntament, i afectades que vinguin i quan se solucioni el seu problema, tant si és favorable com desfavorable, que es puguin quedar per treballar als grups que tenim per ajudar altres afectades. 

Cal estar afiliat per poder participar i beneficiar-se de la feina del sindicat? 
No necessàriament. Tenim simpatitzants que a l’hora de fer i organitzar, una penjada de cartells, una formació o reunió, venen i donen un cop de mà.

Quins són els propers passos? Ara què fareu? 
Farem una campanya d’afiliació, donarem més veu al sindicat perquè la gent s’apropi. Hem de mirar de fer una campanya comunicativa i divulgativa molt estesa perquè arribi a tothom i que la gent vulgui vindre a afiliar-se o a ser simpatitzant o a ser voluntari per fer tasques. I anar rodant tot i reunir-nos per organitzar-nos cap als casos que tenim de trampes i abusos, que n’hi ha bastants, i formar-nos. Nosaltres no som advocats, ni som treballadors socials, ni res, som gent treballadora. Però que la problemàtica ens interpel·li de ple o no, estiguem més o menys sensibilitzades, entenem que la causa és estructural i per tant cal entendre les seves causes, a quins interessos respon, etcètera, ens pot facilitar col·lectivament a poder confrontar-ho amb més eficàcia. La necessitat material ens ha acabat empenyent. 

Es parteix d’una situació personal i un es pregunta com es pot defensar. 
Exacte, a cadascú li afecta la seva dimensió. Però és veritat que el component és estructural. Ja no és pensar individualment, és pensar de manera col·lectiva. Per això, no és tant què podem fer ara que no es pogués fer abans. Per exemple, el tema de la trampa del fill va ser com vam començar a iniciar-nos en l’acció sindical, reunint totes les persones implicades en la mateixa problemàtica. Es va fer un primer contacte amb diverses persones que estaven afectades pel mateix problema, encara que no era el mateix propietari. Arrel d’aquí es va aconseguir fer una assemblea d’afectats per la trampa del fill. Amb aquesta assemblea es va aconseguir una reunió amb la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, amb la gent afectada que hi va voler anar, alguns anònims i d’altres que van donar la cara i el seu nom i vam aconseguir que es legislés la trampa del fill. 

Heu dit una cosa interessant, que “van donar la cara”. Això és molt difícil. 
Sí, és molt difícil que la gent doni la cara, perquè “se’ns acaba el contracte”. Jo soc una de les primeres afectades a qui se li acaba el contracte. Llavors què passa? Si dono la cara el meu propietari em tirarà al carrer. T’hi tirarà igual, si és que estan esperant que arribi el 2027 per agafar tots els lloguers antics i apujar-los. Encara que han dit que els pujaran un 20 o 25%, se sap que si te l’apugen és per l’estat del pis. El propietari el que farà és fer-te fora per reformar-lo i poder-lo apujar més d’aquest 25%. Llavors, un cop et veus al carrer ja no tens res a perdre. O fas la maleta i te’n vas del país o, per no arribar a aquest extrem... Jo porto 22 anys al país, m’he fet andorrana fa poc, les meves arrels estan aquí, els meus fills, els meus amics... Jo no me’n vull anar, vull continuar vivint i treballant a Andorra. Per què he de marxar? És il·lògic. Després, el problema dels requisits que hi ha amb els pisos de lloguer assequible. La majoria de la gent no compleix els requisits, perquè hi ha gent que té fins a dos i tres feines per poder arribar a final de mes. Llavors, com que tens més ingressos no tens dret a un pis assequible. Però si aquesta persona està treballant, té dues feines perquè no arriba a pagar el lloguer que té ara. Hi ha requisits que no estan ben plantejats. 

El Govern ha començat a fer reunions amb els propietaris per recollir inquietuds sobre el projecte de llei per a la desintervenció del mercat. La setmana passada van dir que la Coordinadora seria un dels interlocutors. Us han contactat?
Sí, ens han enviat un mail i ens han demanat una reunió. Estem mirant dates i horaris. Abans també vam estar reunint-los amb la senyora ministra.  Mantenim que el que ha fet el Govern és un efecte hivernacle. Tenim contracte fins al 2027, i la gent doncs no surt, fins el 2027 no s’han de preocupar. Però arriba el cap de Govern dient que faran la desintervenció abans del 2027 i ja s’estan començant a veure casos de desnonaments. 

Però no hi ha res aprovat...
Això és, l’efecte hivernacle s’acaba, si la gent no es mobilitza, no es treu aquesta por, que jo també tinc, de sortir i parlar, si no lluita pel que creu que és seu, no que el pis sigui seu, sinó el dret a un habitatge digne, a no haver de marxar del país o acabar en una habitació, ningú altre ho farà. Llavors el sindicat el que farà és tota aquesta gent necessitada que vingui a nosaltres amb aquesta problemàtica, el sindicat l’ajudarà en la mesura que pugui. Tornem a dir, no som serveis socials ni advocats però amb la pressió i l’organització col·lectiva sí que es pot.

Us han presentat una mica les línies mestres de la desintervenció del mercat?
Encara no. Al març proposen, al febrer hi haurà aquests contactes i temptejos. Si no m’equivoco, ells aposten per accelerar-la. No entenem si és que un cop arribat l’1 de gener del 2027 el procediment sigui molt, molt àgil o que es pugui anticipar.

No ho poden anticipar. 
Clar, a partir de l’1 de gener del 2027. Això de moment ens ha quedat a totes bastant clar. Desintervenir a poc a poc, sí farà que potser l’allau de burofaxos amb desnonaments o amb rescissions de contractes, que no sigui tota la vegada. Però també serà un cost d’oportunitats per als propietaris Si jo tinc un volum important de pisos, jo sé que aquest moment encara s’hauria prorrogat, però aquest ja s’ha aixecat. El cost d’oportunitat hi és. La doble cara en aquest sentit. El toc de seguretat que hi ha hagut aquest temps, però una seguretat fràgil, o el cost d’oportunitat des de la contrapart. L’ideal seria, si hi ha una regulació estructural grossa, un índex de preus de referència amb el qual poder començar a estipular quines són les dades reals o mesurables d’un habitatge, etcètera, no diem que es pogués aixecar la desintervenció demà mateix, ja a nivell fàctic, dels tempos parlamentaris, etcètera. Però hi hauria garanties. L’ideal seria que es pogués començar a treballar en aquestes línies i començar a regular de manera contundent durant aquest any, que no sigui arran de la desintervenció. Començar a plantejar d’aquí a 10-15 anys, a mitjà termini, quin serà el nou marc legal respecte a l’habitatge. 

Quines mesures demaneu? També s’entén que fa molt temps que està prorrogat i potser tampoc és sa, no? 
Ningú vol que s’eternitzin les pròrrogues. Ara bé, s’han de donar unes condicions concretes, amb regulació estructural, unes garanties. Idealment també, o potser necessàriament, una instància mediadora, un tribunal de mediació, que, dins dels desequilibris en les relacions contractuals que hi ha, pugui actuar i equilibrar una miqueta la cosa. El que nosaltres sempre hem proposat i defensat és que s’ha de posar un topall als preus de lloguer amb referència a l’estat del pis, de la ubicació i tal. Regular en base al valor real del pis, eliminant el component especulatiu. Després també exigíem que s’acabés amb la trampa del fill, que s’investigués molt abans que la gent es quedés al carrer. És una cosa que hem defensat molt, que quan un inquilí va al Govern, o al Raonador del Ciutadà o a l’Institut Nacional de l’Habitatge, per dir que li estan fent una trampa, hi hauria d’haver una manera per poder dir-li al propietari que l’inquilí no marxa de l’habitatge fins que no s’esbrini si és una trampa. 

El problema és que la trampa no es pot demostrar abans de que es faci.  
Clar, fins que la persona està al carrer. Se sanciona el propietari, aquests diners se suposa que van a les arques públiques per invertir en salut, educació i habitatge, però a l’inquilí no se l’indemnitza ni se l’ajuda ni res. Aquest inquilí s’ha hagut de buscar la vida, demanar un préstec per donar l’entrada d’un pis o ha hagut de marxar del país. Sempre hem mantingut que la trampa del fill s’ha de parar abans que l’inquilí es quedi al carrer. I si l’inquilí es queda al carrer, que hi hagi una compensació. Si de veritat és una trampa, que també pot ser no ho sigui. Hi ha de tot.

Hi ha propietaris que realment volen el pis per a ells.
Clar. Però diverses trampes del fill que hem portat el sindicat s’ha pogut demostrar que sí que eren trampes. I aquesta gent ja estava al carrer. Un ha hagut de marxar del país perquè no podia continuar aquí i un altre està en un pis més petit pagant el doble..

Quants casos us heu trobat que s’han demostrat?
Nosaltres uns quants. Quatre o cinc demostrats. També sabem que s’han posat sancions per la trampa del fill i estem en espera que la ministra ens contesti quantes sancions s’han posat. 

Estarà bé saber quants i tenir una perspectiva... A més, crec que hi ha qui busca deslegitimar el moviment i el sindicat dient que “tampoc n’hi ha per tant”. I poder dir que això ha passat de veritat i en tenim com a mínim tants casos ajudarà. 
Al final, la trampa és tan escandalosa... Cobrint-se amb un supòsit justificat com és rescindir-te el contracte per un familiar, que és un supòsit justificat i comprensible, que es demostri que no era el cas és molt escandalós. Hi ha hagut vegades que no ha arribat a la seva consecució final sinó que s’ha negociat un increment i l’arrendatari l’ha acceptat. Potser al familiar ja no li cal tant el pis ni tan urgentment. Per això, la punta de llança en el seu moment, quan vam començar, va ser la trampa de fill, però és qualsevol tipus d’abús en les relacions contractuals que es puguin donar. Ara mateix un dels grups que tenim d’acció sindical és trampes i abusos.

I quins altres tipus de trampes trobeu? 
Trobem trampes amb la calefacció, apujades i rebuts que no pertoquen. Tenim un cas d’una persona que li han canviat les finestres i per això li han pujat el lloguer.

Però les reformes està previst a la llei que es pot apujar el lloguer... 
Exacte. Normalment són abusos... Objectivament es revaloritza, és cert. Ara bé, quin ha de ser l’increment? 

Si no recordo malament, la llei marca uns marges. 
Sobretot les trampes que tenim són de consums. O, si no puc pujar-te el pis, et pujo el traster, i sinó la plaça de pàrquing. En el context de pròrrogues, que s’ha allargat tant i no es pot rendibilitzar potser com els agradaria, doncs miren de quina manera poden serpentejar per rendibilitzar una miqueta més, que des de la perspectiva de la contrapart s’entén. Ara bé, nosaltres vetllem pels nostres interessos, en tant que classes populars i treballadora en particular. 

Heu parlat del parc públic d’habitatges de lloguer assequible, que els requisits són difícils de complir, què li demaneu al Govern en aquest aspecte? Ja es van fer unes reformes.
S’agraeix l’esforç que s’està fent i som conscients que s’estan mirant els casos desfavorables per veure com poden treballar pel que fa als requisits.  Cal analitzar en aquest sentit, veure com fer-los més amplis, o si hauria de pesar el criteri d’urgència de la persona més que un altre criteri concret.

Però llavors estem parlant d’habitatge social, no d’habitatge de preu assequible. 
Aquí el drama és que el cost de la vida està com està, el poder adquisitiu està cada cop més precaritzat, llavors ni suficientment pobres ni suficientment... 

I a més diré que el que va passar Canillo, per exemple, li ha donat en part la raó al Govern, que potser la gent no té tanta necessitat.
És un diagnòstic molt ràpid. Potser si indaguéssim una miqueta més... La localització... Si realment t’urgeix tantíssim hi aniries. Si parlem de famílies, on està el centre escolar dels nens, on està el propi centre de treball... M’acaba de compensar per tema de desplaçaments, de conciliació? Són molts factors a tenir en compte. No és evident, no hi ha recepta màgica.  I sí que s’ha començat a treballar amb aquest parc, però... Aquí la problemàtica està que una cosa són habitatges socials, i una altra cosa són pisos de lloguer assequible, i després l’altra són pisos de protecció oficial, que aquí a Andorra no n’hi ha. Hem de diferenciar què és una cosa i què és l’altra. I això no ho estan fent. L’habitatge social ha de servir com a habitatge d’emergència per a persones vulnerables en risc d’exclusió social. L’habitatge públic ha de ser contrapès al mercat privat i trencar les dinàmiques especulatives, i no és un ajut. És garantir un dret bàsic com el de l’educació i la sanitat. Aquesta és la diferència. Això aquí no s’està fent. Només es diu lloguer a preu assequible. Però hi ha famílies vulnerables que potser el que necessiten ara mateix és un pis social. 

Els que necessiten pis social els ubiquen. 
Sí. Però Afers Socials arriba fins on arriba. Al final el punt és que visquem en el sistema en què visquem, l’habitatge té la seva funció econòmica, com a actiu financer, es pot fer negoci amb ell, etcètera. Però la seva funció immediata, que no deixa de ser un sostre i s’ha de començar a tendir cap a aquesta funció social. Els habitatges són per viure-hi. Els requisits s’haurien de mirar i valorar de quina manera es pot arribar a tota la gent que de veritat ho necessita. 

Voleu afegir alguna cosa més? 
Sí, que estem preparant una assemblea d’afectades i la farem pública properament a les nostres xarxes i esperem que tota la gent que estigui afectada per alguna casuística del lloguer vingui i parli del seu cas, que si no comencem a organitzar-nos col·lectivament, a formar-nos, a fer pressió, ens podem quedar sense res.