Una menorquina que canta fado. Inusual?
Diria que de normal a aquestes altures ja no hi ha res, així que... Potser sí, pot ser sorprenent, aquest enamorament del fado. Jo visc a una illa molt musical, Menorca és molt musical, hi ha un gust per la música que s’estimula molt des de petit. Hi ha molta cançó d’arrel, molta cançó de taverna, i per a mi va ser molt natural el fado. Només que estiguis una mica obert.

... de ment
Un músic em mostra un fado i de sobte va ser un enamorament. Pels tipus de veu i per la manera de sentir. Jo també soc actriu i m’agrada cantar i contar. En el fado he trobat un espai molt adequat a la meva veu i la meva manera de cantar i sentir. El fado es mou molt en grans emocions. I a nivell de melodia permet molt a l’intèrpret fer un viatge. 

I temes populars. 
Totes aquestes cançons que neixen d’allò popular, d’arrel, tenen punts en comú: el batec del cor en el compassament. 

Un punt mariner en comú o m’ho estic inventant?
I tant, i tant. Pensa que el fado té una cosa dramàtica precisament per l’espera: d’aquell que surt a navegar i no saps ni quan tornarà. Hi ha molt de fado cantat a la mar. Potser aquí tenen més ressò les cançons que tenen a veure amb l’havanera, però la cadència atlàntica també és cançó marinera. Hi ha un pont de comunicació, sí. 

Per això ‘De mar amar’?
Exacte. Vol ser això, un pont entre la música mediterrània, que m’ha fet de bressol, i la música d’influència atlàntica, que l’he descoberta ja quan tenia cert criteri. En el meu cas he trobat un fil del qual cada cop vaig estirant més. 

Com?
He posat música a poetes de parla catalana, de Menorca, un so amb una influència clara de la cançó fado. Hi ha un tema, per exemple, que es diu Sa guiterra​, d’Àngel Ruiz i Pablo, que la sents i sembla que estàs escoltant un fado. I és una mica l’essència d’allò que vull comunicar: on trobar punts en comú en les maneres de sentir diferents. 

Deia, per cert, que recordava encara el primer contacte amb el fado. Com va anar?
Vaig escoltar Estranha forma de vida, en la versió d’Amália Rodrigues. Proposta d’un músic amb qui estàvem muntant un repertori i ell, coneixent la meva veu i la meva manera de funcionar m’ho va suggerir. 

Un bon primer pas. 
Una porta oberta als fados que va interpretar ella, tants. Un referent. M’interessa el fado tradicional, de Carlos do Carmo, d’ella, de tants d’altres. Però per la meva naturalesa de menorquina també tinc interès per totes aquelles músiques que no són tan puristes... que també és l’esperit d’Interfado, oi? El fado ens uneix, però com hi arribem... 

Aleshores?
M’inspira molt António Zambujo, que fa propostes molt diferents. Com a intèrprets bèsties, Dulce Pontes.Quan va venir a Menorca vaig poder compartir escenari amb ella, en Canção do mar. Ella, si vol, canta un fado, però va molt més enllà i sempre fa projectes molt més personals. I Mariza, que representa ja físicament el mestissatge, té una presència brutal. No sé... jo sempre vaig escoltant i m’agrada combinar el fado tradicional amb propostes novedoses. 

Menorca és molt musical, diu.  Un esclat musical a les illes?
Tant de bo fos així. No t’ho sé dir. Però sí que és una via d’expressió molt comuna, aquí s’hi fa molta música. Una altra cosa són les possibilitats de sortir. Per això jo estic tan contenta de venir per Lleida, perquè no és tan fàcil, no. Seguim tenint una dificultat pel tema d’estar aïllats. Potser per això cantem, perquè ens sentin fora. 

Aquesta és bona. 
Hi ha casos que despunten i entren en un circuit on la presència es multiplica. Però tots plegats hem d’estar reivindicant el nostre espai. Ara, afició a la música n’hi ha molta.

Que costi tant de cosir un territori amb la mateixa llengua i cultura!
Sí, sí. Jo no sé què passa però és complicat. Personalment, com que soc una actriu que canta, he tingut una trajectòria en musicals. Ara estic menys enfocada en aquest àmbit. 

Ara, en el disc?
En els meus projectes, sí. Acabem de presentar el segon disc, Pardals al cap, amb poemes d’autors de Menorca musicats per mi. Els presentarem en directe. Perquè hi ha alguns temes que tenen cadència de fado, cantats en català. Li tinc molt de carinyo a aquest treball. És un pas més en què jo puc aportar: què lliga el fado i una menorquina.