Riva: “No hem pretès atacar cap dret dels funcionaris, sinó ajustar les despeses”

La consellera general Sílvia Riva, presidenta de la comissió legislativa d’Interior, afirma que amb la Llei de contenció de la despesa en matèria de personal, que ha estat recorreguda per la plataforma sindical de funcionaris, “no hem pretés atacar cap dret ni vulnerar cap llibertat”, sinó que l’objectiu ha estat l’ajustament de les despeses de l’Estat. “No es pot fer un canvi de model de país des de l’immobilisme de l’administració”, afirma la parlamentària.

¿Quin balanç fa d’aquest primer any de legislatura, que tot just s’està a punt de complir?
Crec que en podem fer un balanç positiu dins el context en què s’ha arribat al Govern, que és en un moment molt complicat. S’han endegat unes reformes molt importants per al país i, com es deia al nostre programa electoral, s’han pres mesures per canviar el model de país, amb uns eixos fonamentals que passen per la reforma de la CASS i la reestructuració de l’administració pública, alhora que es conté la despesa.
A més, s’han posat en marxa mesures perquè el país sigui més competitiu de cara a l’exterior i estigui en disposició de rebre capital. Crec que en un any mai s’havia estat tan valent d’afrontar reformes interiors que possibilitin aquesta projecció exterior del país.

Acusen el Govern d’una certa inacció en aquest primer any de legislatura i que no es veuen resultats concrets. ¿Quina és la seva opinió?
Espero que la valoració la pugui fer la ciutadania al cap de quatre anys. Hi ha, però, unes mesures immediates que s’han començat a realitzar per donar suport en aquest moment de forta crisi econòmica. El que passa és que costa molt que la roda, en un moment en què està tan parada, giri.
Només d’arribar es va fer una molt bona feina per mantenir la consideració del país del Moneyval i es va resoldre la qüestió dels horaris comercials, i també ara s’ha llançat un programa per fer front al problema de la desocupació. També s’han complert altres promeses del nostre programa electoral, com la cobertura de la CASS dels estudiants majors de 25 anys o la rebaixa de la cotització dels autònoms.

¿Però no cal ser més proactiu, per exemple, per redreçar l’actual situació econòmica?
Andorra té una gran dependència dels països veïns i l’economia, per molt que es vulgui impulsar des del Govern, depèn molt de la conjuntura internacional. S’està fent un gran esforç per negociar els convenis de no doble imposició amb França i Espanya perquè ajudin a la reactivació econòmica juntament amb la llei d’inversió estrangera i l’obertura econòmica.

¿L’obertura econòmica solucionarà tots els mals de l’economia andorrana?
No hem de pensar que l’obertura serà la solució immediata a tots els problemes que pugui tenir el país. S’ha de tenir en compte que les economies actuen per si soles sense l’intervencionisme extrem dels estats, que han de marcar unes pautes però no han de ser els tutors de les decisions econòmiques de les nostres empreses. És cert que ens agradaria poder trobar-ne més, d’ajudes immediates, però és un moment complicat.

¿Val la pena contractar una empresa per 1,5 milions d’euros per captar inversió estrangera?
Són recursos importants i s’ha de veure com es gasten. Però no es pot pensar que només amb un marc legal ja hi haurà empreses que voldran venir a Andorra. En tot cas els resultats ja es veuran i serà aleshores quan podrem dir si ha estat una despesa o una inversió.

¿Com ha vist la tasca feta per l’oposició en aquest gairebé primer any de legislatura?
Fer tot un canvi estructural del país és poc agraït de manera immediata, i hem intentat seguir el guió que teníem establert, independentment de l’oposició. Quan hi ha hagut crítiques constructives no hi ha hagut cap problema per acceptar-les. Nosaltres sempre intentem donar les explicacions escaients perquè no hi hagi alarmisme, que no és positiu en aquest moment, com en el cas de la contractació de Monitor. Pensem que hi ha d’haver una oposició responsable i no una oposició que aprofiti aquest moment de crisi profunda i dificultats per atacar més fortament l’acció de govern.

¿Està garantida la cohesió interna d’un grup parlamentari tan ampli com el de Demòcrates per Andorra?
Els debats en el si del grup parlamentari són molt rics perquè hi ha moltes opinions, però la nostra obligació és arribar a unes conclusions després d’una reflexió. S’ha de tenir en compte que l’electorat va donar la confiança a gent de molts orígens polítics diferents i és molt difícil pretendre que aquestes persones, només per estar treballant de forma conjunta, pensin igual. Així, crec que sempre es millora el plantejament inicial. Evidentment, tot això requereix temps i no és immediat.

¿El full de ruta es limita al programa amb què DA es va presentar a les eleccions o n’inclou d’altres en què potser és més difícil que el grup es posi d’acord?
Hi ha un programa que han de seguir tant el Govern com el grup parlamentari, però també s’ha de tenir en compte la consolidació del partit, que cada dia està avançant més, i és el que haurà de marcar el camí de DA. El programa és el que ens va unir i per això són importants les reunions que mantenen periòdicament el Govern i el grup parlamentari perquè hi hagi una acció unívoca, encara que també hi hagi un debat intern que és molt interessant.

¿Per què no toca ara una qüestió com la de la nacionalitat, segons DA?
El que hem volgut primar són els drets econòmics i des de l’oposició s’ha volgut posar aquesta qüestió sobre la taula de manera oportunista. I per això nosaltres hem dit que ara no en podem donar una opinió perquè estem centrats en altres debats, però no es pot prejutjar quina serà la nostra posició. Creiem que la preocupació ara és el moment de crisi, que fa que centrem les prioritats en aquest àmbit, i potser en un altre moment s’haurà de parlar de qüestions com la nacionalitat.

A principis de la legislatura es va dir que s’intentaria el consens en determinades matèries, com la reforma de la CASS. ¿Per què no ha estat possible?
Crec que en una qüestió com la de la CASS a vegades la realitat espanta, en el sentit que és dura i difícil. Del que es tracta és d’arribar, des d’un punt de vista realista, que hi hagi una despesa que sigui assumible. Hi ha uns punts que s’han d’abordar, nosaltres ho hem de fer encara que no sigui agraït, i potser l’oposició no hi ha volgut participar per això. Però crec que finalment el nostre missatge s’entendrà i s’aconseguirà una bona reforma.

Suposo que la prioritat és arribar a una despesa de la CASS que sigui assumible.
Hi ha moltes coses a fer. No hem d’associar sempre la reforma a tan sols una retallada. Hi ha molta feina a fer i podem estar orgullosos d’haver tingut un sistema que ha donat unes prestacions molt bones, amb un cost correcte, i del que es tracta és que hi hagi uns ajustaments. Hi ha àmbits, com l’educació i la sanitat, que ningú espera que funcionin com una empresa.
S’ha de tenir en compte que la CASS és la que atorga ara moltes prestacions socials, quan això no li correspondria i s’hauria de centrar en la branca de malaltia. El que volem és arribar a una despesa que sigui assumible pels successius pressupostos que es vagin aprovant, independentment del color polític del Govern.

La llei de contenció de la despesa pública en matèria de personal ha estat recorreguda a la justícia, tot i els canvis introduïts a la tramitació del text. ¿Quina és la seva opinió?
Nosaltres el que hem volgut és aplicar l’ajustament de les despeses en tots els sectors. No hem pretès atacar cap dret ni vulnerar cap llibertat, sinó que el que ens guia és fer possible que es puguin pagar totes les obligacions que té assumides l’Estat.
En el sector privat ja fa temps que s’estan fent esforços en el mateix sentit, i en el cas de l’administració s’ha estat molt curós a l’hora d’aplicar aquestes mesures. A més, no s’han volgut tocar les rendes més baixes, sinó només els sous superiors als 3.000 euros. La comissió d’Interior va valorar positivament que hi hagués una provisionalitat, com van demanar els representants sindicals, i per això sobta que, havent-la inclòs al text, sigui aquest el resultat. Tot i així, els sindicats tenen dret a presentar recurs.

La futura llei de la funció pública és una de les prioritats de la legislatura. ¿Cap a on creu que ha d’anar la reforma de l’administració?
L’objectiu ha de ser que hi hagi una correlació adient entre la dimensió del país i la de les administracions. No es pot fer un canvi de model de país des de l’immobilisme de l’administració, que ha de tenir un paper clau. I no hem de creure que tota la discussió s’ha de centrar en les retribucions, sinó que hi ha molta feina a fer perquè l’administració sigui útil per crear un país més competitiu.

“El joc és un àmbit en el qual tenim molt potencial”

Les comissions bancàries pel pagament amb targeta han creat polèmica. ¿Què li ha semblat la decisió dels bancs?
Tothom està d’acord que es tracta d’una decisió que és poc oportuna. Nosaltres hem de defensar que ara no és el moment i per això ens agradaria que la banca reconsiderés aquestes comissions perquè no ajuden al manteniment del comerç, que no passa actualment per un bon moment.

¿I la marxa enrere que han fet de no cobrar la comissió en compres de menys de 30 euros és suficient?
El que ens agradaria és que en aquests moments el comerç no hagués de pagar aquesta comissió. De totes maneres, no es tracta que cada vegada que tinguem un problema aprovem una llei, com han demanat algunes persones i proposa el Partit Socialdemòcrata.

¿El joc és una altra via per revifar el país econòmicament?
L’Oficina del Joc tindrà la missió de fer un balanç entre els beneficis i els inconvenients que pot tenir el joc al nostre país. Hauria estat molt fàcil fer una llei del joc, però responsablement s’ha creat una oficina per establir els avantatges i identificar els problemes que hi pot haver  per, si es dóna el cas, poder actuar de manera ràpida i contundent. Fins que no hi hagi l’estudi fet no s’implementarà el marc legal. El joc serà bo si aporta riquesa al país i no destrueix la cohesió interna. A més, no s’han de plagiar models que no siguin el nostre. És un àmbit en el qual nosaltres creiem que tenim molt potencial.

¿La reforma de la llei d’immigració per promoure que hi hagi un nombre més elevat de residències passives pot tenir uns resultats positius a curt termini?
Pensem que si es vol ser un referent en aquest àmbit s’han d’establir els mínims del que demanes i el que ofereixes. En aquest sentit, s’ha buscar un perfil de resident i també un benefici per a l’economia interna, ja que hi haurà d’haver la compra d’un immoble i un dipòsit a l’Institut Nacional Andorrà de Finances. D’aquesta manera, la persona que vingui deixarà almenys 400.000 euros al país. El que s’ha volgut és crear un marc atractiu perquè aquest tipus de residents vulguin venir, amb relació a altres països. Podem oferir una bona seguretat i un bon sistema sanitari, raó per la qual també s’ha de demanar a aquests residents que facin la seva aportació.

El pla de xoc contra l’atur no soluciona el problema.
Es vol donar una feina i no només un ajut, però a part d’aquesta mesura s’està fent la reforma del Servei d’Ocupació, que actualment ha de donar un servei molt més ampli del que oferia abans.