En termes generals, quin balanç feu d’aquesta primera meitat del mandat? 
Jo, personalment, la dividiria en dues parts. El primer any, que per mi va ser de coneixement de la institució i el seu funcionament, de l’equip polític i també del personal del Comú, del funcionariat, que va ser un any molt intens. I aquest segon, per part meva, més en marxa, ja coneixes tothom, coneixes les persones, que al final són qui fa funcionar tot el Comú. S’han fet moltes coses, hem sigut molt dinàmics. Hi ha molta gent al carrer que diu que hem sigut molt proactius. 

Éreu nou en política. Com valoreu l’experiència? 
És molt intensa, i quan estàs a fora ho veus d’una manera, que quan estàs a dins, i sobretot, potser no en primera línia, sinó en una segona, perquè en primera línia hi ha l’Eva, estem... 

Jo diria que és la primera línia. Al front no envien un soldat sol i un segon a rereguarda...  
Doncs a línia i mitja. És molt intens i és com una muntanya russa, com el lema de la Massana, Muntanyes d’emocions. Tens dies molt feixucs, situacions complexes en què s’ha de parlar, i dius...

Per què vaig apuntar-m’hi? 
Totalment. I després hi ha moments molt agraïts, com per exemple quan estàs amb la gent, parles, trobes solucions ràpides als seus problemes i ho compagines després també amb certs esdeveniments, com per exemple el que vam fer de les dones sufragistes, que personalment em va omplir molt. Són muntanyes d’emocions a nivell laboral, però després també és molt important compaginar a nivell familiar, a casa, perquè són moltes hores fora, trucades a hores intempestives. És un mix de tot això, però és molt enriquidor. 

Recomanable? 
Sí, crec que tota la gent que ho pugui o ho volgués fer, hauria de passar per un Comú, perquè després relativitzes més o captes diferent les informacions i les accions que es fan a nivell comunal.

No és tan fàcil com sembla... Un dels temes estrella del mandat podríem dir que és la construcció, juntament amb l’habitatge, i les mesures per frenar el creixement descontrolat. La Massana ha estat pionera a establir unes quotes. Funciona? Es mantindran? 
L’element estrella no és la construcció en si, l’estrella, si volem que sigui un element, és l’aigua i la part social, i d’aquí tot el que són quotes depenen ara de la revisió del Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP) que estem fent. Per part del Comú la voluntat és tenir una Massana sostenible, no tan sols a nivell d’habitatge i de qualitat de vida, això va lligat amb tot el que parlarem després, de les inversions a nivell de l’aigua... 


És l’altre gran tema estrella del mandat. 
L’aigua potser sí, més que la construcció. 

Però ha marcat aquest primer mig mandat a nivell nacional, per dir-ho així. 
Entenc el que voleu dir. Nosaltres hem marcat un precedent, hem innovat amb les quotes, és una cosa que no s’havia fet mai. No volíem una construcció desmesurada, sinó que fos controlada i regulada. I vam poder trobar aquesta eina, les quotes, que ens ha permès reduir a més d’un 60% el que es construïa els anys anteriors. La voluntat és controlar, no frenar en sec ni parar, perquè aquí darrere hi ha tot un teixit econòmic i social que en depèn.

Les empreses del sector us han fet algun retorn?
Sí, hem tingut retorns d’aquestes empreses i entitats lligades al món de la construcció que ho han agraït, i fins i tot han proposat que aquesta eina fos aplicada en altres comuns o institucions per justament tindre una regulació i saber quan es pot construir, tenir una planificació. Perquè avui dia es troben que amb tanta demanda i necessitat de mà d’obra estan  desbordats, el servei que ells poden oferir no és el que els agradaria i les quotes els permeten aquesta planificació i optimització de la construcció. Per a les administracions també, saps quins ingressos podràs tenir... És interessant, jo crec que és una eina de futur i pel que és el Comú de la Massana ens agradaria que aquesta eina pogués fer durada en el futur. 

En reunió de cònsols s’ha tractat aquest tema. 
Sí, hi ha comuns que els va agradar, han demanat com ho vam fer, quins criteris vam utilitzar per arribar als 22.548 metres quadrats repartits en diferents quarts. No són 22.500 metres quadrats que només es construeixen al nucli de la Massana, sinó que s’ha tingut una visió d’harmonia a nivell de la parròquia. 

I si en un quart no es construeix, es perden aquells metres? 
Correcte. I aquí hi ha comuns que estan molt interessats, ens ho van demanar justament per poder aplicar aquesta eina o similars. És un element que a nivell de la revisió de Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (Logtu) potser hauria d’estar sobre la taula. 

Heu tret el tema... la Logtu es treballa des del Consell General però també hi havien d’anar els cònsols. 
Sí, hem tingut trobades amb els representants de la Comissió d’Urbanisme del Consell General, s’han fet trobades amb tots els comuns, s’han fet uns retorns i a partir d’aquí ...

I vau presentar aquest model de quotes? 
Si s’ha de presentar el presentarem, cap problema. 

No us ho han demanat des del Consell? 
Sí, ens van demanar com ho vèiem nosaltres. A nosaltres ens agradaria que fos una eina de futur, que pogués ser aplicable, que es mantingués.

La construcció i l’urbanisme volem que siguin sostenibles i un dels elements de sostenibilitat és l’aigua, que és un dels més problemàtics. A més, la Massana és l’únic Comú de moment que en algun moment o altre ha hagut d’adoptar mesures. Com està això? 
Sí, és cert que el Comú de la Massana va adoptar mesures després d’un període de sequera marcat, on hi havia una inquietud per poder aprovisionar d’aigua a la ciutadania. És important transmetre que no és que no hi hagi aigua a la Massana. A la Massana hi ha aigua, i suficient, el que ara hem de ser nosaltres proactius a poder fer arribar aquesta aigua a tothom, perquè la parròquia ha anat creixent, i hem de poder abastir amb aigua potable tota aquesta gent i també ser eficients en el moment d’emmagatzemar o captar tota aquesta aigua que hi ha. Aquí sí que una de les estrelles del mandat és la inversió en la xarxa d’aigua. Està previst que s’inverteixin uns dos milions cada any justament per fer front a l’abastiment, la captació i l’emmagatzematge d’aquesta aigua. 

Dos milions cada any i fins quan? O després, un cop s’hagin fet les primeres inversions... 
Sí, aquí l’objectiu primer és optimitzar la xarxa. En un parell d’anys s’ha augmentat un 10% l’optimització de la xarxa d’aigua amb tot el que podien ser fuites, la telegestió... L’objectiu és anar fent aquestes accions i a la llarga tindre un pla d’avituallament de l’aigua a llarg termini perquè estigui ben estructurat, pugui fer front al canvi climàtic, que cada cop és possible que les precipitacions siguin més irregulars o menys marcades, i després també poder fer que la ciutadania quan obri l’aixeta li surti aigua i poder mantenir aquest benestar per a una població que va creixent i que creixerà. 

Diu que ha augmentat un 10% l’optimització de la xarxa. Un cop s’hagin implementat totes les millores, se sap quin és el percentatge d’optimització? 
L’objectiu és arribar al voltant del 75% d’eficiència de la xarxa. Al voltant del 80% es considera que una xarxa d’aigua és eficient. 

Donem per fet que sempre hi haurà fuites al voltant d’un 20%. 
Avui en dia tenim una xarxa d’aigua molt vetusta. Fa molts anys que s’ha fet, ha quedat petita, hi havia fuites... Totes aquestes inversions que no s’han fet durant anys les haurem de potenciar ara a curt termini i després anar a consolidar a llarg termini. 

El tema de l’habitatge és un problema a nivell nacional, però en què els comuns tenen un paper important. 
Sí, poden ser actors directes per facilitar habitatge o terrenys. Nosaltres a l’inici d’estiu vam fer una sessió de terreny a Govern perquè des del Comú som sensibles a aquesta necessitat i nosaltres materialment potser no hem pogut participar-hi, però sí a nivell de superfície hem fet una sessió per poder construir aquests pisos.


A part d’aquest terreny també es va vendre a bon preu Ribasol. 
Sí, per fer pisos socials.

Van dir que al setembre ja es podrien adjudicar. 
Haurien d’estar per caure. Nosaltres hem fet la sessió de terreny, aquí a nivell estructural. Govern ha fet unes inversions i en el moment que els hi cedim són ells els que gestionen els tempos. Nosaltres ja no tenim aquesta incidència tot i que estem al corrent.

Heu cedit un terreny i una estructura. Pot fer alguna cosa més la Massana? 
Sempre es pot fer més, o s’ha d’intentar. Avui en dia la problemàtica és l’adquisició com a propietari d’immobles. Una cosa és el lloguer i l’altra és la propietat. I estem parlant amb el Govern per trobar mecanismes perquè el ciutadà, la gent d’aquí, el resident o el nacional pugui optar a ser propietari. 

El Govern ja hi està treballant i aquesta tardor hauria de presentar...
Aquí hi ha dues institucions, però per part nostra la voluntat és de trobar mecanismes o eines per ajudar específicament a l’adquisició, a la propietat. 

I des del Comú us plantegeu algun tipus de programa? 
Queda subjecte una mica al que tregui el Govern i a veure aquí com ho trobem. 

Parlem de l’estació. Es va crear una societat per facilitar la gestió econòmica i financera. Com està funcionant? Estan contents? La Massana hi ha guanyat? 
Ensisa, amb Crèdit Andorrà i EMAP van crear la Setap365, això es va fer en el darrer mandat. EMAP va passar a integrar aquest conglomerat, que s’ha convertit en una empresa molt gran. Aquí hi ha diferents socis i l’objectiu era poder fer que l’estació, que és el motor vital de la parròquia, continuï sent un actiu important i que pugui continuar endavant. Amb aquesta integració es buscaven diferents objectius, com ara augmentar la capacitat d’inversió. Si no m’equivoco, durant la temporada 2025-2026 hi haurà una mica més de 2.800.000 euros en inversió, i això ho permet la integració. Si no, tots sols potser no hauria sigut tan gran. També amb les economies d’escala, poder guanyar a nivell de costos, trobar sinergies a nivell de funcionament, dels dos costats, aportar els coneixements. Tampoc han de venir a ensenyar com s’encén un teleesquí, perquè hi ha gent que és molt competent i porta molts anys, i com a tota integració i com a gran estructura és cert que es necessita un temps d’adaptació, ja en portem dos anys i una mica més, i a poc a poc les coses es van ficant al seu lloc.

Aquests 2,8 milions en què s’han invertit? 
S’invertiran essencialment en el funcionament de l’estació. No es posarà un nou telecadira, però sí que hi haurà inversions en la neu de cultiu, en restauració... Inversions que potser són menys visibles però no gens menys necessàries.

No s’havia de fer alguna cosa entre Pal i Arinsal?
Està en tràmits... Per l’estació i pel Comú, ens agradaria que fos en aquest mandat, que es fes la unió esquiable, que també era una de les parts d’aquesta societat. S’estan fent tots els treballs necessaris, els estudis, per poder realitzar la unió del Port Negre fins a Setúria o fins a un altre lloc. 

Canviem de tema. La desviació no depèn tant del Comú, però una part sí.
Sí que depèn del Comú, i en gran part també el mandat passat ho va desbloquejar, ja que la part que tenim entre la Serra de l’Honor i la Cabanota l’ha pagat el Comú de la Massana, i ha permès desbloquejar el projecte que hi havia des del Govern, que era molt més gran. Llavors, sí que és el Govern que en gran part ha mogut o té el volum més gran per moure sobre la infraestructura, però és el Comú que ha permès, a través d’aquest petit tram, desbloquejar-ho i fer que sigui efectiu. 

Agraïts al ministre de la Massana que hagi accelerat els tràmits? 
Agraïts, sí. La veritat és que molta gent ha estat sorpresa de la celeritat que ha tingut per desbloquejar certes converses i el Ministeri d’Ordenament Territorial, el ministre en aquest cas, el Raül Ferré, sent de la parròquia, també ha permès de desbloquejar i que tot vagi més ràpid del que és costum en aquestes infraestructures.

Per anar acabant, com són les relacions amb la minoria? 
Molt bones. Com deia al principi, ens hem d’anar coneixent amb els companys de l’equip polític, els treballadors, i també ens hem de conèixer amb els companys de la minoria. A l’inici cadascú té una mica la visió que té, però a poc a poc s’han anat llimant aquestes maneres de treballar i ara la comunicació és molt fluida. Parlem per WhatsApp, ens truquem si hi ha qualsevol necessitat, la informació passa i no estem tancats en res, al contrari. No anem a sopar cada dia, però la relació és força bona.