L’actor Roger Pera representarà aquest vespre l’obra de teatre Èxit, el musical de la meva vida, basat en el seu llibre, Èxit, on tot comença. L’espectacle tindrà lloc a les 21.00 hores a l’auditori Claror del Centre Cultural i de Congressos de Sant Julià de Lòria. Tota la recaptació es destinarà a l’associació Projecte Vida, encarregada de trencar l’estigma de les addiccions al país i lluitar contra la drogodependència. 

Aquest vespre presentarà ‘Èxit, el musical de la meva vida’.
Sí, avui estreno a Andorra l’obra de teatre basada en el meu llibre Èxit, on tot comença, que també presentaré avui abans de la representació. A l’obra explico amb la veu de l’Spiderman com les addicions van afectar la meva vida. 

És una obra trista?
No pas! La gent riu molt, perquè la meva vida ha estat plena d’aventures extraordinàries. Tot i que faig molta comèdia, també parlo d’una manera molt seriosa perquè estic a un examen de tenir el màster en drogodependència. 

Què l’ha motivat a donar a conèixer la seva vida?
Precisament, vaig publicar el llibre, faig la funció i també dono xerrades als joves, perquè m’agradaria que ningú hagi de viure el que vaig patir.

Ho ha aconseguit?
Tinc un do que m’ha ensenyat el teatre i el doblatge, que és transmetre emocions. En el temps que porto fent la gira d’aquesta funció, un dels meus grans èxits ha estat que el Jonathan, un noi de 16 anys que fumava porros, hagi vingut a veure la funció 13 vegades. Aquest noi ha entès el que li estava passant i ha demanat ajuda, perquè veure l’obra l’ha fet tocar de peus a terra. Al noi ja li hem salvat la vida, i això em fa sentir molt orgullós. Soc una mica com l’Spiderman: em llevo, em poso guapo i vaig a salvar el món. I això m’agrada i fa que m’estimi.

Farà alguna xerrada als joves d’Andorra?
La intenció era fer-ne als punts joves, però en aquesta ocasió no podrà ser. Ara bé, amb la presidenta de l’associació Projecte Vida, Eva Tenorio, estem intentant trobar un dia per fer-ne a les escoles del Principat de cara a l’octubre o novembre. 

Com va assabentar-se de la feina que fa Projecte Vida?
L’Eva em va contactar per les xarxes socials i vam parlar sobre el treball que fan per trencar l’estigma i lluitar contra la drogodependència a Andorra. Per això tots els diners que es recaptin amb les entrades es destinaran a l’associació.

Vostè es va enganxar a la cocaïna. Encara és addicte?
La meva gran addicció no va ser la cocaïna, sinó la feina, i les drogues van ser la conseqüència. Tot i que ja no consumeixi, ser addicte és per a tota la vida. Però tothom se’n pot sortir. Simplement, s’ha de buscar una manera de viure que et compensi millor que l’altra. Jo no vull tornar per res a la vida d’abans. 

Quan va fer el clic?
El 3 de gener del 2014, quan no em vaig presentar a una obra de teatre i no vaig contestar al telèfon als meus pares. En aquell moment em vaig adonar que l’addició estava per sobre de les coses que més m’estimo al món: el teatre i la família. 

Què ha fet per tractar-se?
Vaig començar a fer rehabilitació per canviar la meva manera de viure. Abans necessitava sempre adrenalina i ara he après a avorrir-me. La vida és molt més maca si és tranquil·la.

Considera que la societat té una percepció errònia del que és ser un addicte?
Sí, perquè una persona que té una addicció té una malaltia mental, de l’autoengany, és una anestèsia que el teu cor necessita perquè no li faci mal. Per això crec que és molt important treure el tema sota l’estora tant a Andorra, com a Catalunya o a la resta d’Espanya. Que ja fa 50 anys que anem endarrerits!

Per què?
Anem tant en retard que fins i tot anar al psicòleg és considerat estar boig. Tant temps sota l’estora, amagant les addiccions, que s’han convertit en tabú. En si, un addicte no és un viciós o una persona dolenta, sinó que és algú fràgil que necessita alguna cosa que l’anestesiï. 

Com és un addicte?
Totes les persones que són addictes tenen tres punts en comú: l’autoestima baixa, poca tolerància a la frustració i necessitat de sensació immediata. I això, si et pares a pensar, també és Instagram: pengem la foto que més ens agrada, ens frustrem quan no tenim gaires likes i necessitem que les publicacions agradin al moment. Al meu llibre acabo dient, ‘compte ha arribat una nova addició que és l’Instagram’.

Sembla que tindrà una segona part.
La veritat és que estic escrivint el meu segon llibre, que se centra en una història d’amor amb un problema d’addiccions a les xarxes socials.