Rosa Gili: “Cada dia més persones em diuen que m’hauria de tornar a presentar”

La mandatària escaldenca fa balanç un cop encetat el tercer any de gestió comunal. Adverteix que la problemàtica de l’habitatge genera una gran preocupació als ciutadans i demana al Govern “creativitat” per trobar solucions. Sobre el seu futur polític, assegura que no té interès en cap formació ni a crear cap projecte.

Quin balanç fa de la primera meitat del mandat?
Tot el que ha passat ha fet que hàgim tingut poc temps per rumiar massa, ha tocat actuar molt amb la Covid. També tenim tendència a posar sobre la taula temes nous, lligats al compromís que vam agafar, i ara que ja estem al tercer any toca activar algunes coses. Ha estat molt intens.

Confia poder deixar enrere les dificultats de la pandèmia aquest 2022?
Desitjo poder fer-ho el més ràpid possible, perquè realment està durant molt. Han sigut dos anys molt complicats per a tothom, estiguis on estiguis ens concerneix  a tots.

La pandèmia els ha obligat a deixar algun projecte al calaix?
Jo diria que no perquè ens vam presentar amb un programa realista. És a dir, crec que no plantejàvem res que fos una bogeria a nivell econòmic i per tant, essencialment ens estem movent en les grans línies en què ens vam presentar. El que sí que ens ha afectat és en els terminis. Entre la parada forta del confinament, després hem patit, com totes les grans empreses, Covid dels uns i dels altres que ens ho ha posat més difícil. Però tot i així intentem mantenir els compromisos i la línia del que teníem marcat.

Preveuen poder deixar enrere, també, les ajudes que es van posar en marxa per la pandèmia?
Les ajudes les hem mantingut. Com que la nostra arribada va coincidir amb la Covid em costa separar-ho. Sí que vam posar en pràctica tota aquella ordinació amb ajudes per a les persones i hi havia coses específiques per a la Covid, però n’hi havia altres que també haurien tingut tot el seu interès abans de la pandèmia i que segurament amb la pandèmia eren encara més importants perquè molta gent va patir econòmicament.

Segueix vigent?
L’ordinació continua sent d’actualitat, però pensem que la part pitjor segurament l’hem passat. Tot i així, malauradament continua havent-hi persones que tenen necessitats, continua havent-hi el problema de l’habitatge, que no s’acaba de resoldre. Tant de bo no les necessitéssim, però encara les tenim. Ara estem treballant en la tercera edició de l’ordinació d’ajuda cap a les empreses i aquí sí que mantindrem coses de reactivació, de modernització de negocis, però algunes altres a nivell d’impacte de la Covid ja no tenen tanta raó de ser.

Han millorat les relacions amb el Govern?
Jo vull creure que les relacions són bones, sempre ho han sigut. Penso que soc algú amb qui es pot parlar, i el meu equip també. Sí que és veritat que alguna vegada pot haver-hi hagut algun malentès, però crec que amb el Govern la relació és bona, no em consta que hi hagi cap moviment contrari al que estem fent i estem tranquils perquè en tot moment pensem en les persones.

Quines són les ajudes que més es demanen?
Hi ha molta preocupació en relació amb l’habitatge. Gairebé m’atreviria a dir que el problema ha empitjorat. Hem vist aquesta atracció que tenim de cara a gent de fora que han vingut i tot això està molt bé per una part, però per l’altra ens fa més pressió cap al mercat immobiliari i notem que hi ha molta preocupació. Ara que hem engegat el projecte dels pisos socials és quasi una constant de persones que ens demanen per aquests pisos, que ja voldrien estar en una llista d’espera i per tant notem que la preocupació és important.

Parlem dels pisos, sí. A final de mes s’acaba el termini del concurs d’idees. Ja han rebut alguna proposta?
No sé si n’ha arribat alguna o no, caldrà esperar que s’acabi el termini per obrir els sobres. Nosaltres desitgem que n’hi hagi moltes. El concurs d’idees era un incentiu més perquè també teníem ganes que moltes persones hi rumiïn per donar-nos la millor opció possible, perquè realment és un projecte de gran necessitat. L’hem plantejat de cara a la comunitat, una mica intergeneracional, són opcions que hem d’explorar, que en altres llocs es fa i que és important per lluitar contra l’aïllament. 

És el tipus de projecte ideal per fer front a la situació?
Ens fa il·lusió perquè pot ser interessant, però sabem que amb això no resolem el problema ni del país ni d’Escaldes. Segurament ens quedarem curts perquè fan falta altres actuacions. De fet, aquest problema fa molts dies que s’arrossega, fa anys que es veia a venir i ara que ja hi estem de ple a dins costa una mica veure solucions més de pes que puguin revertir la situació d’un dia per l’altre.

El Govern hauria de prendre més la iniciativa en la construcció de pisos socials?
Construir demana temps i, per tant, aquesta és una actuació a llarg termini. El que penso és que el Govern ha de treballar una mica la creativitat amb tot el que ja hi ha construït. Fa poc es van presentar indicadors i vam saber tots els pisos buits que hi ha. És una xifra bruta i cal desglossar si són segones residències o pisos que els propietaris no volen llogar o no poden. Crec que s’haurien de centrar en això, és un tema que s’ha d’abordar a nivell nacional, analitzar realment per què no ho lloguen. Crec que va més enllà de construir pisos a tot arreu. Per exemple, quan es va dir de treure el 15% de cessió ja vam dir que no ho faríem perquè no et garanteix que hi hagi pisos de lloguer a preu assequible.

Potser algú a 300 euros no vol llogar-lo. Què es pot fer? Intervenir preus no sembla una opció.
Pot haver-hi altres maneres, aquí anava al que deia de la creativitat, veure de quina manera la gent pot tenir ganes de revertir això en la societat. Jo, si estigués a Govern, m’ho estaria estudiant. Ara hi ha l’Institut de l’Habitatge. Nosaltres vam ser molt crítics amb la llei i ara estic en espera de veure què faran. Li desitgem molts encerts al nou director, però a dia d’avui encara no he vist res que em faci pensar que es pot arribar a resoldre aquesta problemàtica.

Quina relació tenen amb la minoria?
Vull creure que bona. Fem regularment comissions, els ho expliquem tot i els hem dit sempre que si hi ha algun tema que els preocupa tenim la porta oberta. Després, a nivell de Consell de Comú, tinc certa comprensió i empatia que l’oposició és complicada, tens poc marge de maniobra. També entenc que a vegades a l’oposició es fa més comèdia del que tocaria perquè entenc que vulguin fer-se valdre com a alternativa. Però vull creure que estem oberts, que recollim les seves propostes sempre que les veiem encertades perquè les idees bones no és que ens les fem nostres, és que no ens sap greu dir que ens les han dit ells.

Deia la consellera Barquín fa uns dies que la parròquia està trista.
Jo crec que si està trista potser és perquè hi ha hagut la Covid, potser perquè la gent no pot pagar els lloguers, perquè es cobren sous baixets... Per part nostra hem intentat ajudar tothom, hi ha hagut activitat cultural fins i tot en el moment més dur, el meu despatx està obert i rebo tothom. No faré valoracions perquè és una percepció molt personal, però francament, no penso que sigui per culpa nostra. Hi ha altres coses que nosaltres no podem solucionar. 

Es planteja repetir com a candidata a cònsol?
És la pregunta del millón [riu]. Intentaré afegir alguna novetat al que dic... Cada dia noto més pressió amb persones que em diuen que m’hauria de tornar a presentar. És veritat que molta gent diu que una actuació comunal és més en vuit anys que en quatre, perquè quatre anys és una mica just per canviar les coses. També hi deu haver gent que deu voler que me’n vagi cap a casa.

I la pressió funciona?
No ho sé. A mi m’agrada l’actuació i no la crítica i, per tant, si puc canviar una cosa, intentaré anar-la a canviar. Però al final també és una decisió personal i deixes de banda una carrera professional o nous projectes. Després, encara que tu vulguis potser vas a unes eleccions i la gent no et vol. Quan vagi passant el temps veurem si es concreten els projectes i si la gent està contenta o no. Si tingués la percepció que no ho hem sabut fer bé, seria de rucs obstinar-se. Però veurem, si veus que les coses surten bé pot ser un incentiu, però a dia d’avui penso que no hi ha cap pressa perquè em posicioni en aquest sentit.

Així encara és més difícil que li demani sota quines sigles seria...
El tema de les sigles em preocupa molt poc. Vaig fer un pas que em va costar molt de fer, va ser molt dur marxar del PS, però ho vaig fer perquè no estava còmoda amb certes coses i no em veia acabant un mandat amb aquella incomoditat. I quant a les altres famílies polítiques, és que ni m’hi sento a gust ni tinc cap interès per anar-hi. A mi em mou més veure que hi ha gent amb ganes de fer coses i que puguem defensar el mateix, que no pas amb quines sigles anem. Això no hauria de ser el més important. A dia d’avui ni tinc ganes d’anar enlloc ni tinc ganes de crear res. Ja veurem. És el wait and see.

Tornar al PS és impossible?
Tornar al PS a dia d’avui no tindria cap sentit. He girat la pàgina. Quan vaig fer el pas al Comú no va canviar res. Hem continuat treballant igual, amb el mateix compromís, amb etiqueta o sense. Avui no s’entendria ni per a mi tindria cap sentit tornar. No ho vaig fer amb un cop de cap, és un procés. I de veritat que va ser molt dur, va ser un procés molt dolorós.

Ha tingut ofertes d’altres partits?
No, no. Potser perquè saben que els diria que no m’atabalin. Quin interès tinc ara? És que no en tinc cap.