Diari digital d'Andorra Bondia
Rosa Gili: “Nosaltres no renunciem pas a res del nostre ideari, i Liberals tampoc”

Rosa Gili: “Nosaltres no renunciem pas a res del nostre ideari, i Liberals tampoc”


Escrit per: 
M.S. / FOTO: J.G.

La consellera general del Partit Socialdemòcrata repassa la tasca pendent que queda en aquests darrers mesos de legislatura i lamenta que l’executiu de Demòcrates per Andorra vulgui fer ara, “de pressa” i “corrents” el que no ha fet en vuit anys. Rosa Gili defensa també l’acord assolit amb Liberals d’Andorra de cara a les properes eleccions, “un tema de pragmatisme”, i diu que l’elector l’entendrà.

A sis mesos o nou d’acabar la legislatura, quin balanç es pot fer? 

El balanç del Govern de DA és molt pobre. He tingut l’ocasió de ser-hi des que van començar i ja ho van fer malament, sense projecte, amb el programa fet a darrera hora i malgrat l’èxit electoral després no saben què fer. I això ha estat una constant durant tota la legislatura. Improvisacions, temes que no els havien parlat entre ells abans i a partir d’aquí, és clar, totes les disfuncions que s’han anat plantejant. Des de grans i importants reformes, que deien que farien i en moltes ara estem corrent, a algunes fetes de forma parcial i malament...

Per exemple?
Estic pensant en el tema de la funció pública, que crec que el balanç és lamentable. Penso que d’alguna manera s’han carregat la motivació dels nostres funcionaris, en el sentit que se’ls ha denigrat. Abans sempre parlaven de privilegiats, va haver-hi després tot el tema de la reducció de sous i les jubilacions, que no dic que no calgués tocar-lo, però sí que es va fer molt malament. I s’ha continuat fins ara, en què tot just tenim la tan famosa i anunciada Llei de la funció pública, llei que ha provocat una vaga com no l’havíem tingut mai, i un descontentament molt important. Hi ha molta part de fons però també molta de forma. Tornen ara a modificar el pla de pensions de la funció que ja va ser sonat al seu moment perquè van aprofitar aquesta llei per deixar tocada la funció pública, perquè va ser allà on es van carregar la figura del funcionari. I em fa por que d’aquí a uns anys recollim els mals fruits de tot això. 

S’acaba la legislatura i hi ha una trentena de textos al Consell General.
La quantitat de textos que s’estan entrant és la mostra de la mala planificació que han tingut durant tots aquests anys. Cada ministre vol marxar amb el seu llegat, que em sembla legítim i normal, però si haguessin planificat millor les coses segurament no aniríem com estem anant.

Hi haurà temps per tirar-ho tot endavant tenint en compte els períodes de vacances parlamentàries?
Segur que no. Això de les vacances ho vull matisar. La majoria no sé si en fa, però en el nostre cas, tenim molta feina. Jo mateixa estic treballant en tres lleis al mateix temps, tinc tres comissions i a la vegada  tenim terminis d’esmenes que van acabant aquests dies. A part de la tasca legislativa, en tenim una de molt important que és la de control al Govern, però el dia té les hores que té i, a diferència del que passa a altres països, no tenim equips que ens ajudin perquè econòmicament no és possible. A més, el fet de ser un grup mixt de deu persones, una de les coses lamentables de la legislatura i que no hi ha hagut voluntat de solucionar, també ho dificulta més. Se’ns ha fet funcionar molt malament, al marge del perjudici econòmic. Però tornant al tema de les vacances, aquest període fora de sessions, al marge que tenim dret a fer vacances com tothom, és un temps que el dediquem a fer altres coses. A més, ens passarem el mes de juliol treballant esmenes perquè hi ha lleis que el termini acaba al setembre.

Com està el treball del codi de relacions laborals?
Dijous es va fer l’última reunió de la comissió prevista per aquest període de sessions en què es va tancar el repàs de totes les esmenes. De moment, la manera que ho han portat els consellers demòcrates, i essencialment el senyor Bardina que és qui hi ha treballat, és no tancar-se en banda d’entrada, i moltes coses les ha volgut consultar i les estan analitzant. Durant el mes de juliol faran arribar el seu posicionament tancat un cop analitzades les esmenes de tothom. Veurem com s’acaba això, però independentment de la ideologia de cadascú em sembla un debat bastant constructiu, ja que ens hem trobat en altres comissions que pel sol fet d’haver-ho presentat l’oposició ja no s’ho miraven, i això és molt trist. Com a mínim aquí tens la satisfacció de dir “he passat moltes hores treballant això i com a mínim s’ho estan estudiant”.  

I després?
Després ja veurem, tot i que ens preocupa la seva dinàmica. Evidentment, és molt des de la visió de la part empresarial, i això ho hem repetit moltes vegades, ja que és un país desequilibrat en el sentit que la part assalariada no està representada. Per això vam entrar la proposta de llei sindical. Pensàvem que era important treballar bé aquesta part perquè després hi hagués interlocutors de les dues parts per fer un bon codi de relacions laborals. Em sap greu que alguns membres polítics de la majoria i alguns empresaris no vegin que és important que els treballadors  treballin en bones condicions perquè les empreses vagin bé. Cal trencar aquest estigma de pensar que si es dona drets als treballadors aquests torpedejaran la feina de les empreses, cal un canvi de xip. I ara estem fent una llei molt important com és el codi de relacions laborals i la part assalariada no ha tingut veu.

Parlava abans de funció pública. Ja treballen en les esmenes que presentaran al text?
Ens ho mirarem aviat. Fins ara estem molt agafats pel que tenim, i no ens l’hem pogut mirar gaire. Amb tot, no estem gaire esperançats amb relació al que pugui establir. El fet d’haver trinxat, com deia abans, la figura de funcionari ja la deixa molt coixa. El que no pot ser és que tinguis un funcionari que ha de decidir coses importants i que sigui algú que tingui un contracte que el puguin fer fora. A tots els països que ens envolten aquesta figura del funcionari té una alta protecció, que és precisament el que li dona la independència. I al final les repercussions són per als ciutadans.

S’ha perdut una ocasió per transformar realment l’Administració? 
No t’ho sé dir. El que lamento més és que no hi hagi hagut un treball constructiu de manera general, que totes les parts se sentissin còmodes i es miressin aquesta funció pública amb la idea de què és el millor per al país, i aquesta manera de fer s’ha perdut. Els dos anys de govern socialdemòcrata es va treballar conjuntament amb aquelles taules i encara recordo la brometa de l’ara cap de Govern amb allò de donar feina als fusters. Doncs bé, això és la prova que no han estat una gent que ha volgut dialogar sinó que han mirat els seus interessos partidistes. Ho hem dit moltes vegades, el senyor Martí és un mestre guanyant eleccions perquè sap de quina manera ha de lligar els seus vots però això no coincideix forçosament amb l’interès general. I això s’ha demostrat, i molt, amb el tema del SAAS, on s’ha vist que a DA no li preocupava una cosa tan important com la sanitat pública i l’hospital, que només en tenim un. Crec que s’ha fet jugades polítiques amb el ministeri de Salut, i anar posant ministres. Ara hi ha el senyor Álvarez, que pot ser una persona molt divertida i tot el que vulguem però que no està brillant per la seva efectivitat.

Precisament una de les reformes pendents és la de la sanitat. Se’n veurà alguna cosa aquesta legislatura?
En tinc dubtes. Per exemple, en el cas de tota la qüestió del metge referent, hi ha professionals que no ho acaben de veure bé i és un tema que demana tenir les coses molt clares i ser eficient. I a aquestes alçades de la pel·lícula, sabent que DA sempre té el cap el rèdit electoral, molt em temo que els faci por la implantació d’això i que es retardi i no es faci. És una més.

Una més?
Sí, si per una cosa s’ha caracteritzat DA és per fer coses de cara a la galeria i pel Govern dels amiguismes i dels procediments més que al límit, que han presentat moltíssims dubtes a la ciutadania. Si són legals o no, no hi entraré perquè és la Justícia qui ho ha de dir, però en tot cas moltíssimes de les coses han estat molt poc ètiques i molt al límit. I per aquesta raó crec que ha de ser una prioritat que hi hagi un canvi de Govern, per posar els comptadors a zero, obrir les finestres i que entri aire fresc.

Des de la majoria i des del Govern s’ha criticat l’oposició per l’excés de demandes d’informació i preguntes a les sessions de control, i fins i tot per fer esmenes a la totalitat.
Em preocupa moltíssim aquesta deriva perquè en el fons el que et demostra és que hi ha una falta de democràcia al darrere. Que vegis com un destorb aquells que pensin diferent de tu, i que representen un percentatge important de votants perquè DA governa amb un 30%, és, com a mínim, una falta de respecte cap a nosaltres, però també als ciutadans que ens han votat, i al concepte de democràcia. I això és greu.

Des de la CASS s’han tornat a demanar mesures per garantir la viabilitat del sistema.
Tot aquest tema és molt poc seriós. Quantes vegades hem sentit el senyor Martí dient que ell és molt valent, però a l’hora de la veritat el que diu és el contrari. En l’anterior campanya electoral vam dir que potser caldria adoptar mesures impopulars; DA, malgrat omplir-se la boca de valentia, no ha fet res. Una vegada més és aquella política de fer l’andorrà, qui dia passa, any empeny i miro cap a l’altre costat, de manera que no faig enfadar ningú però no soluciono els problemes. Govern no vol fer res i a l’hora vol implicar-nos a tots per poder dir que entre tots hem fet una cosa impopular. Però no és la nostra responsabilitat: després de gairebé vuit anys DA no ha entès quin rol els ha donat els ciutadans, que és executar i governar, perquè sempre ens estan dient i vostès què fan i què proposen.

Però es diu que hi ha en joc la sostenibilitat del sistema.
Potser hem de pensar quines són les nostres prioritats a dia d’avui. La prioritat és que la CASS sigui sostenible i s’autofinanci o que la gent pugui viure dignament? És important saber quina societat vols. Això potser anirà en detriment d’altres inversions, en lloc de fer clouds, edificis buits, potser una part d’aquests diners hagués estat important posar-los en el benestar de les persones.

Els congressos de PS i L’A van aprovar, i per àmplia majoria, l’acord de cara a les eleccions, però com s’explica això a l’elector? 
És un tema de pragmatisme. A nivell de PS tenim molt clar com ens agradaria que fos el país, i pensem que molta gent ho comparteix. Però sempre piquem de front amb un sistema electoral que és molt complicat i que entenem que no reflecteix la voluntat dels votants, i ja no dic dels ciutadans, que també, tot i que és un altre debat. Vam tenir un 24% a les darreres eleccions i tenim 3 consellers de 28, i entenem que en un país tan petit no és normal. És molt difícil d’explicar que un vot a Canillo valgui sis o set vegades més que un vot a Andorra la Vella. Creiem que això ha de canviar i això s’ha de fer des de dins, i a través del vot de gent. Aquesta visió ha estat una manera pragmàtica de mirar de capgirar aquest sistema electoral. A més és un moment que pot ser bo, ja que hi ha altres coses que ens han acostat amb els Liberals en el sentit de compartir que estem enfront d’un Govern no democràtic, molt poc responsable èticament, que hi ha hagut amiguisme, que s’han saltat lleis... I es busca tenir més incidència per canviar aquest país i per fer-ho cal tenir més consellers. I aquesta pot ser una bona manera. Crec que l’elector, que segueix la política dia a dia i veu com funcionen les coses a dia d’avui, pot entendre que es posi damunt la taula tots els mitjans perquè les coses canviïn. 

El que passa és que potser és fàcil compartir la diagnosi dels problemes i el que manca al país, però potser no tan la recepta, que és diferent entre PS i L’A.
Hi estic d’acord. Però aquest mecanisme que s’ha decidit dur a terme en els congressos justament és que no fa anar en contra de res. És a dir, nosaltres no renunciem a res del nostre ideari, i Liberals tampoc. Ara s’ha de treballar, evidentment, perquè és una proposta rupturista que s’ha d’explicar.

Potser seria més fàcil si parléssim d’unes comunals i no d’unes generals?
Crec que l’elector votarà el conseller general que li agradi més. Evidentment que és un pack, però no s’ha de veure així, sinó que vota PS o Liberals en funció de les seves preferències. Hi ha també una reflexió a fer i demanar-se si és normal aquest sistema electoral en què per dos vots de diferència un s’emporta dos consellers i l’altre cap. Una de les ILP dels sindicats va precisament en aquest sentit. I és que són molt pocs consellers i que sigui tan aleatori, entre cometes, tenir-ho tot o no tenir res, cal pensar fins a quin punt és democràtic, fins a quin punt és representatiu... El que deia, no renunciem a res, sí que és una cosa que pot sorprendre, i som conscients que ho hem d’explicar bé. 

Aquest acord serà una diana per les llistes rivals en les eleccions.
En som conscients, sabem que els nostres adversaris és on hi sucaran pa, i a més a més així podran mirar de no parlar d’altres coses. Estem en un país molt d’etiquetes però les coses evolucionen, la gent parlant es pot entendre i crec que és una evolució i la prova és que els nostres militants al congrés ho han entès i els militants liberals també. Juguem amb les regles del joc que hi ha i no enganyem ningú. Se’ns diu que volem cadires, quines cadires? Jo he fet el meu pas per la política i no tinc cap obsessió a continuar. Veurem que passa més endavant amb els companys, però crec que el que ens mou al final és aquest país, els seus ciutadans, els que venen després, els nostres fills i nets, i que no n’hi hagi quatre que se’l carreguin a benefici propi.

Sona una mica a comiat de Rosa Gili de la primera línia política.
El fet d’estar des del 2015 amb tres consellers ha estat molt dur. A més, l’època post-transfuguisme d’alguns va ser difícil, també era al partit, tenia la meva tasca professional... I aquesta legislatura també ha estat molt intensa, tot i que personalment molt enriquidora. No me’n penedeixo, però és una implicació molt important, donar molt temps teu, temps de la teva família. Tinc el neguit de lluitar per les coses que crec justes, així que deixar la política no, però no tinc cap interès a estar en primera línia.

Com veu l’acostament de DA a Unió Laurediana i als independents de la Massana?
És una prova claríssima que molts fan política sense ideologia. DA crec que té els resultats que té, sobretot a l’anterior legislatura, perquè juga a un joc, que crec que és el que agrada, d’indefinició ideològica, de dir el que vol sentir a la persona que té al davant, sigui conservador o progressista. Això és molt maco al principi, clarament, després et  trobes amb incongruències i quan has de fer accions no pots beneficiar tothom perquè hi ha interessos contraposats.

 

 

Rosa Gili
PS
Partit Socialdemòcrata
Número de vots: 137
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic