Diari digital d'Andorra Bondia
Rosa Pascuet: “Al final caldrà definir una estratègia comercial única per a tot el barri”
Rosa Pascuet: “Al final caldrà definir una estratègia comercial única per a tot el barri”

Rosa Pascuet: “Al final caldrà definir una estratègia comercial única per a tot el barri”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

La presidenta de l’associació de comerciants de Riberaygua i Travesseres repassa la tasca duta a terme per l’entitat en aquest primer any i mig d’existència, així com els reptes que tenen per endavant. Rosa Pascuet parla també de la situació del sector del comerç, de les dificultats que hi ha per trobar mà d’obra qualificada i de cap a on hauria d’anar el pla estratègic que està elaborant l’executiu.

Tot i el començament difícil, l’associació ja porta un any i mig de feina.
L’associació neix d’una necessitat de part del barri, perquè si no movíem res ni fèiem res els comerciants perdíem un tren que era molt important en aquell moment. Primer, no despenjar-se del que passava a Andorra als eixos principals, i segon, posar fi a la divisió que hi havia entre els mateixos comerciants, una part a l’associació de petits comerciants, d’altres que eren a l’associació de Na Maria Pla... Al final es decideix parlar amb el Comú i muntar una associació que fos representativa del que passa a Riberaygua i Travesseres. 

Tot i l’objectiu compartit, l’arrencada va costar.
És cert que si bé a l’inici va costar –érem pocs–, ara hi ha una desena de comerciants que ens reunim cada setmana per anar definint el que volem i a la vegada també col·laborem amb l’administració perquè no s’oblidin de Riberaygua i Travesseres, ja que correm un risc important perquè entre el centre històric, Meritxell i Carlemany monopolitzen tot l’esforç que fa el Comú o el que fa Andorra Turisme. Així que nosaltres som aquí per defensar els nostres interessos i recordar que tenim dret que se’ns tingui en compte i que participem en la vida comercial del país, i més de la capital. 

Però s’ha crescut i s’ha fet feina.
A poc a poc, amb un any i mig hem anat creixent, ja tenim 54 associats, que és veritat que no paguen quota però hi contribueixen d’una altra manera, com és finançant el que hem anat fent, com una guia i un plànol de la zona o la decoració que fem per Nadal, l’escenari d’ambientació que hem preparat per tot el barri... I tot això fa equip, que la gent s’ajunti, que es vegin els esforços i que tinguem un eix únic de treball, i que cada vegada es vagi involucrant més gent en les diferents iniciatives, com el guarniment de les flors, la senyalització del barri com a Riberaygua i Travesseres o la decoració pel Cirque du Soleil. 

Amb la incorporació de CCA i Andorra 2000, que ja hi era des de l’inici, s’ha aconseguit que hi hagi petits i grans. ¿Ha estat difícil?
Al seu moment sí que tothom ho veia com a interessos molt diferents, però la realitat és que tots volem un barri molt dinàmic, i que si hi ha dos pols d’atracció cal aprofitar-los i atraure la gent perquè al mig dels dos hi ha 180 comerços i han de tenir l’oportunitat de participar. A més cal tenir en compte que d’aquests comerços una part molt important són de serveis, fet que ens converteix en el nucli comercial que més serveis té pel país. 

I ara, ¿quin és el repte?
Al final acabarem definint una estratègia comercial per a tot el barri, com si fos un centre comercial obert, per a gent del país i turistes. I a partir d’aquí cal veure com ho fem perquè la gent interpreti bé l’oferta que tenim i en tingui una imatge clara i es digui: Riberaygua i Travesseres, ¿què és? Doncs un centre comercial del país, de serveis, de preus raonables, de comerços que no són d’elit, amb una gamma de productes per satisfer des de qui es vol gastar molt fins a qui es vol gastar molt poquet. A més, cal tenir en compte que al barri hi viuen 4.000 persones, i per tant tenim més força per a la gent del país que per als turistes, i això també és el que hem de saber explicar i vendre d’alguna manera. 

¿I això és el més complicat?
Aquest és el gran pas. Cal definir una estratègia conjunta de barri. Per exemple, quan un pensa en un Mercedes, tothom sap què és, doncs nosaltres hem de desenvolupar aquesta identitat pròpia del barri i cal que tothom al seu negoci pugui incorporar-hi d’alguna manera la bandera, l’emblema, l’estil de Riberaygua i Travesseres. I a partir d’aquí podem preparar formacions amb la Cambra, el Govern i el Comú, desenvolupar l’atenció i el model de relació amb el client i desenvolupar altres serveis que es podran oferir quan tinguem una unitat d’acció. 

¿És bona la relació amb el nou equip de govern comunal? ¿Hi ha diàleg?
La veritat és que sí. Per exemple, ens han ensenyat el projecte The Cloud, hem vist com estava ubicat i de quina manera, hi hem detectat alguna cosa i s’ha pogut rectificar parlant amb el Comú i Andorra Telecom. També tenim el suport de la consellera, que ha participat en cada activitat que hem fet, amb les banderoles identificatives del barri... 

Enguany hi ha hagut una acció decidida per mirar d’aprofitar la presència del Cirque du Soleil al cos­tat del barri. ¿Com ha funcionat?
Sobretot per a la restauració ha funcionat molt bé que hagin fet el menú, el fulletó amb els bars i restaurants que estaven oberts i podien oferir serveis. Cada any s’ha fet millor que l’anterior, i ara falta el següent pas, que és que tot aquell que va al circ sàpiga que al costat hi ha un barri comercial i què ofereix. La gent no vindrà perquè siguem guapos, sinó perquè tenim alguna cosa especial i que no és enlloc més o perquè tenim ofertes i promocions. Aquest és el pas per a l’any que ve, fer no només un fulletó que digui on està ubicat  i que som un barri comercial, sinó una guia de comerços, ofertes, animació... A més, cal tenir en compte que aquesta primavera ha estat molt dura per a molts comerciants i hem d’animar la gent, tots estem passant pel mateix.

Ara vindrà la Fira d’Andorra la Vella, que també és un bon moment perquè la gent s’acosti al barri.
Sí, és veritat, però ens quedem sense aparcament i aleshores hi ha una part dels comerciants que es queixen.

¿A quins altres problemes ha de fer front el sector del comerç?
En el sector falta també formació. Ens pensem que perquè posem un producte a la vitrina l’hem de vendre, i no. Però és molt difícil dir-li a un comerciant que ha venut tota la vida i ara no ven que ha de fer això o allò.

¿És necessari, per tant, més que productes de compra, ofe­rir una experiència de compra?
Una barreja entre experiència i preu. Tothom té una història de cinc anys de patiment i s’ha de mirar. Abans la gent mirava menys el que valia un producte o a on havia de comprar per estalviar i ara ho mira tot, compara preus per internet... La seva economia l’obliga a mirar i rebuscar perquè no pot gastar més i ha d’estirar el sou d’una altra manera. Això ha fet que el preu hagi guanyat molta importància, per desgràcia per al comerciant perquè el preu va en contra dels resultats, dels beneficis, i moltes vegades fa difícil que el comerciant arribi al seu punt d’equilibri perquè moltes vegades el mercat no li deixa guanyar el que necessita per viure. A més, la gent compra per comparació, i avui al mercat hi ha de tot, i de tots els preus, i aleshores cal donar molta informació, explicar molt bé el producte, i és molt difícil entrar en una quota de mercat o conservar-la, que ja és important. 

Altres sectors s’han queixat de les dificultats per trobar mà d’obra. ¿Hi ha també aquest problema al comerç?
Tenim una necessitat molt gran de trobar gent bona per vendre. El sistema de quotes està molt bé, però si les limitem tant no aconseguim gent bona, amb coneixements, i s’ha d’agafar el que hi ha i a vegades no és el que necessita el comerç, bé perquè provenen d’un altre sector, per edat o perquè cobraven més que el que cobrarien ara. I aquest problema cada vegada és més important. Només cal veure els diaris; hi ha més demanda que oferta. I això també genera un problema, perquè com que hi ha demanda els que treballen no milloren perquè no tenen competència.

Una de les mancances que heu assenyalat ja des de la posada en marxa de l’associació és la falta de senyalitzacions. ¿S’ha avançat en aquesta qüestió?
Hi ha una comissió, una taula de senyalització que està en marxa i s’ha d’esperar a veure. S’ha fet coses, però falta aquell arc d’entrada al barri, per dir-ho d’alguna manera. 

Està a punt d’arrencar una nova edició de l’Andorra Shopping Festival. ¿Com veieu aquesta iniciativa? Des del ministeri s’ha retret en alguna ocasió la poca implicació dels comerciants en l’esdeveniment.
Sí, però a vegades el comerciant no té ni el pressupost, ni el temps, ni les idees ni el personal, i és complicat, perquè s’ha de fer fora d’hores de feina. Tot i això són accions importants, que donen continuïtat a aquella primera acció comercial global que va impulsar el ministre Claude Benet, que va funcionar i ajudar a fer més pinya, igual com les taules de treball i comerç. Tot plegat va ser l’embrió d’aquest esquema d’associacions que s’han muntat i el canvi de mentalitat. I és que la competència no és la botiga del costat, la competència és l’oferta que hi ha al país d’origen dels nostres visitants, i el que hem de fer és lluitar perquè vinguin de fora i no es quedin allà. Això és el repte que té el comerç andorrà: començar a pensar i a treballar conjuntament i a generar actuacions i accions que siguin de veritat importants perquè la gent vingui. Al final el que volem són actuacions, de l’administració d’una banda, perquè és important, però també per part dels comerciants, perquè això és el que salvarà el comerç del país, no serà treballar cadascú per ell sinó conjuntament, per fer accions que tinguin de veritat una repercussió important en el comerç.

¿Què espera del pla estratègic del comerç que s’ha de presentar el mes vinent?
L’esperem amb candeletes. I ens agradaria que marqués un camí i un pla a seguir, que es mantingués al marge del Govern de torn. Esperem que, en base a la diagnosi que es va fer de cada zona, el pla acabi definint cada una de les zones amb una personalitat pròpia i com expliquem al final aquesta història. Ens agradaria que permetés una visió de polarització de les diferents ofertes tant d’oci i comerç a les diferents parts d’Andorra.  

¿Canviar la imatge d’un carrer de botigues per un país de botigues?
Aquesta seria la història que ens agradaria a tots. 

¿Els preocupa la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea i els efectes que pugui tenir per al comerç si no es pot mantenir l’acord duaner i les franquícies actuals? 
En aquest moment la part de compres és molt important per a l’arribada de gent al país. I una part d’aquesta arribada és l’oferta comercial però sobretot la diferència de preu, i això passa pel diferencial impositiu. Els polítics, quan van a negociar, han de tenir en compte que som un país petit, i que aquesta feblesa l’hem de defensar davant les institucions que calgui. També és important no caure en la temptació d’apujar els impostos per cobrir el dèficit entre ingressos i despeses del Govern.

Rosa Pascuet
Riberaygua i Travesseres
Número de vots: 183
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic