Sobrepassat ja l’equador de la legislatura, la síndica general, Roser Suñé, fa balanç d’aquests dos primers anys “marcats” per la Covid, i a la vegada a les ensenyances que se n’han pogut extreure per canviar les prioritats. Així mateix, Suñé repassa aquelles lleis que marcaran aquest nou període de sessions.

Superat l’equador de la legislatura, quin balanç en pot fer?
Per fer balanç d’aquests  dos anys i escaig de legislatura no es pot obviar que hi ha hagut la Covid. De fet, la legislatura ha estat marcada per dos elements que la diferencien: el propi resultat de les eleccions que fa que hi hagi una coalició que governa, amb la qual cosa també hi ha una entesa entre tres grups parlamentaris i que va determinar unes dinàmiques de treball que es van haver de greixar i posar en marxa al principi, i l’esclat de la Covid el març del 2020.

Que ho atura tot.
Va determinar tot el treball del 2020, segur, i crec que, encara ara, estem lluny de poder analitzar a fons què és el que ha suposat per a tots nosaltres aquest canvi. Per tant, sí, la Covid marca la legislatura, toca de ple el ritme de treball del 2020 però al mateix temps ens ensenya que sí que hem estat capaços de donar resposta a la situació creada mitjançant un seguit de lleis que, a nivell econòmic, crec que han facilitat que, a nivell de societat, les coses poguessin ser més suportables. 

I deixa coses al tinter.
Segur que quedaran coses que s’haurien fet que no s’han pogut fer. A nivell de Consell, però, i és una reflexió que comences a fer però crec que encara han de passar uns quants anys per poder-ho veure, sí que i tot i que a vegades se l’acusa de lentitud i que triguem molt que les lleis surtin de les comissions, s’ha vist que quan és necessari és capaç de legislar ràpid. Una part de les lleis relacionades amb la Covid es van fer amb la participació de tots els grups, i això no vol dir que tots hagin de votar el mateix, sinó que tots hi treballen.

També ha aportat altres canvis al Consell General.
Ens va permetre també fer avenços a nivell tecnològic que no hauríem fet. Estic segura que si arribo aquí el 2019 i plantejo a la tardor poder autoritzar la presència de consellers en pantalla m’haurien dit si m’havia begut l’enteniment. I això ho hem fet, hem vist que funciona i s’ha fet una modificació del reglament per poder-ho mantenir en cas de malaltia.

Parlava de greixar les relacions dels partits de la coalició de Govern, la Covid ha ajudat també a greixar la relació amb l’oposició?
També. Des de la meva perspectiva del lloc que ocupa com a síndica, que es deu a tots els grups, crec que el treball que ha fet l’oposició ha estat responsable i ha participat en els moments que ha estat necessari dins cadascú de les divergències programàtiques, que són molt respectables. La màquina crec que ha funcionat, sí.

Arrenca un nou curs polític que hauria de ser el de la recuperació, què n’espera?
M’agradaria que l’anàlisi i el treball de debat sobre el pressupost fos fructífer, que es passessin els missatges que corresponen a la societat d’aquesta corresponsabilitat que han fet servir en aquest període. S’ha generat un deute important i hem de començar a entendre com hem de sortir d’això per no deixar el futur hipotecat a les noves generacions. I possiblement, un dels temes més importants que hi ha és aquesta comissió d’estudi sobre la sostenibilitat del sistema de pensions que hauria d’arribar a les seves conclusions i a partir d’aquí activar el pacte d’Estat per veure quina resposta legislativa es dona a aquesta situació.

El nou període de sessions comença amb 21 textos a tràmit. 
Sí, hi ha també lleis que per mi són d’interès, com la d’igualtat, que crec que d’aquí a una setmana és possible que ja estigui en comissió i per tant deixaríem tot aquest àmbit desenvolupat i cobert a nivell legislatiu; hi ha dues lleis relacionades amb el món econòmic que trobo molt interessants, com són la d’economia circular i la d’economia digital, on crec que cada grup podrà aportar allò que entén en aquest món. I a partir d’aquí, hi ha la llei de protecció civil, que és un tema que recordo de fa molt temps, que acaba d’entrar i haurà de fer tot el procés... Hi ha matèria de treball.

Hi ha textos com el de transparència que va entrar a tràmit el 2019.
Sí, però aquí hi va haver una voluntat d’analitzar a fons les visions que els diferents grups tenien i es van donar ells mateixos més temps perquè ho treballa la comissió d’Economia, que és la que ha hagut de treballar una part de les lleis relacionades amb la Covid. També és veritat que la Covid no ha de servir d’excusa per tot, hem de saber-la posar en el lloc que li correspon. Hi ha també una altra llei que no he citat, que també és important, que és el codi de família, i fa temps que s’hi ha treballat.

Deia en el discurs del dia de Meritxell que de la pandèmia s’han de treure lliçons i canviar prioritats, què s’ha après i quina ha de ser la nova normalitat?
Hem après que les coses no són estables i no són sempre iguals. Hem après que d’un dia per un altre les condicions que teníem canvien i per tant hem d’acceptar aquesta no-seguretat i que la capacitat d’adaptació ha de formar part de la nostra vida, i crec que hi és.

Parlava de les relacions.
Sí, també hauríem d’haver après, i no sé si ho hem après, que les relacions entre les persones són importants, el fet de comunicar entre nosaltres. El fet de tenir la pantalla al mig ens va ensenyar la comoditat que et donen els mitjans tecnològics però també la necessitat que tenim de poder treballar els uns amb els altres.

Però no només això.
No, després lligat a la Covid, crec que hi ha un punt cabdal en aquests moments que és el canvi climàtic que ens ha de començar a conscienciar realment que a les nostres vides hem de fer canvis. I per exemple la llei d’economia circular respon a això. Comencem a entrar en aquells debats de: el model resisteix molt més creixement?

I pot?
Aquesta és una anàlisi, jo no tinc la resposta ni pot respondre una sola persona tot i que tinc la meva opinió, que s’ha de posar sobre la taula. Fins a quan podem resistir la utilització del sòl, de la terra. Quan parlo del sòl no parlo únicament d’edificar, sinó d’aquest entorn geogràfic que tenim, on el portem, on posem el topall. I crec que la Covid ens ha ensenyat que hem de poder reflexionar sobre això. Ens canvia per exemple un aspecte clau de l’economia del país que és el turisme, que deixa d’arribar. Passem un hivern on no ve ningú, ve poca gent. Com treballem a partir d’aquí? Com ho enfoquem? Perquè no sabem quina serà la tendència, no sabem si els viatges de llarga durada es podran produir fàcilment en aquests dos o tres anys que venen. Hi ha tota una anàlisi a fer en tot això.

Cal repensar completament el model.
Per exemple la situació escolar. Vam  mantenir les escoles sempre obertes i amb una forta presència la major part del curs, però estic segura que el període Covid ha afectat el  desenvolupament d’aprenentatge d’aquells grups i s’haurà de treballar aquest aspecte també. L’aspecte emocional global de tothom, allò que en altres paraules es diu salut mental, és una altra assignatura que tindrem sobre la taula. Crec que tot just ara comencem a veure aquells elements que hem d’anar desenvolupant per treballar-hi.

I tornava a apel·lar a la unitat d’acció.
La unitat d’acció l’entenc com a capacitat de treballar, no de pensar igual. Està bé que aportem les diferents visions que té tothom.

Tem que a mesura que s’acostin eleccions això es pugui començar a esquerdar?
És possible. Si has fet anàlisi política quan hi ha eleccions hi ha eleccions. Aquí és on la Covid ens hauria d’haver ensenyat coses i on hauríem d’haver après que no es tracta d’anar en contra de, sinó de treballar amb. I no ho dic perquè quedi bé la frase, sinó que realment m’ho crec. Per a Andorra, com per a països més grans, seria més profitós que suméssim esforços per a anar cap a objectius, a vegades amb renúncies a alguns aspectes, que no constantment fer una política de descrèdit a l’altre, perquè l’únic que fem és confondre el ciutadà i malmetre la democràcia. Per a mi és un dels temes recurrents de reflexió sovint: què li estem fent a la democràcia quan l’únic que fem és discutir-nos entre nosaltres en el terme negatiu de la discussió. Que no ho veiem igual em sembla bé, però que hagi de ser sempre una baralla constant ho fa molt desagraït al final.

Es parla molt de democràcia participativa.
Aquesta és l’assignatura pendent. Aquesta legislatura teníem voluntat de començar a veure com en aquesta casa es podia fer alguna activitat més participativa, on es convidés el ciutadà a determinades qüestions. Hi ha moltes fórmules, en altres països s’han fet moltes coses, però la Covid ens va parar. Telemàticament no em sento confortable a engegar una iniciativa així, però s’hi haurà d’anar treballant. Les lleis poden ser més participatives, però participar no vol dir que el que jo dic ha de ser. La participació ha de tenir regles de joc molt clares, perquè si no també l’únic que fas és confondre. Pensant a fer un treball de participació a nivell de matèria de canvi climàtic, que és interessant, però clar si fas participar un ciutadà i li dius que és consultiu és consultiu, i si li dius que allò que dirà ho incorporaràs al text legislatiu aleshores has de respectar el compromís. El que no pots fer és confondre la gent, i aquí hi ha una reflexió interessant a fer.

Parlant de participació va apel·lar també a la participació dels joves.
Vaig voler fer aquesta menció específica perquè en el darrer període es va poder tancar l’Acord de joventut amb la participació de la societat civil i de tots els grups polítics i crec que aquest període, aquest curs, si entenem com a any escolar la dinàmica de treball, seria important que hi hagués un treball de seguiment d’aquest acord i de veure quines accions i quines polítiques es poden dur a terme. Té la doble lectura, els propis joves han de fer arribar allò que ells consideren i a partir de l’acord on se senten més implicats i els agradaria avançar i, evidentment, a qui li toca prendre decisions ha d’arbitrar, crear canals per poder-los escoltar.

I com s’hauria de fer aquest seguiment de l’acord?
Hi ha diferents fórmules, es pot fer un grup de treball que pugui seguir com es van desenvolupant. Crec que els grups que van aconseguir l’acord per fer l’Acord també trobaran la manera de fer el seguiment.

La fórmula usada és exportable a altres matèries?
Hauria de ser-ho, sí. Jo tinc, però, un especial interès a veure com es desenvolupa, perquè no pot quedar amb un sol text, hem fet un acord que contents i ja està. Un any després, que serà el juny vinent, hauríem de poder veure, de l’Acord n’ha sortit tot això o de l’Acord no n’ha sortit res, i si és així vol dir que en algun lloc no hem sabut articular i caldria buscar els mecanismes de correcció.

Fa temps que es treballa també en el codi de conducta, com està?
Hi estem treballant, estem tenint reunions i crec que estaríem a poder-lo tancar abans del final d’aquest any. És una comissió de representants de tots els grups que estan al Consell General i es tractaria de trobar un codi el màxim consensuat. És cert que en algun període vam procedir més lentament perquè volíem veure si hi havia transaccions en alguns dels punts de la llei de transparència que afectés, perquè si fa remissió que remeti realment al que li pertoca.