En tàndem amb Eva Choy, provinents totes dues del món educatiu, troben a faltar tenir una participació més àmplia en la gestió del govern comunal, tot i que lloen la transparència de la majoria. Tudó és crítica amb la separació de la marca Vallnord i amb el pla estratègic de l’estació. Reclama que prevegi més possibilitats de finançament. Lamenta la inactivitat en qüestions com l’hotel Casamanya i el Centre de Congressos.
Quin és el balanç que fa d’aquest primer any de gestió de la majoria?
Durant aquest primer any la majoria ha continuat els projectes que havien quedat en el tinter en l’altre Comú, ha estat una gestió molt continuista en molts projectes. És veritat que ha estat una gestió força transparent i que ens han tingut força informades, tot i que potser trobaríem a faltar una participació una mica més activa per part de l’oposició.
I del primer any com a oposició?
Ha estat un primer any per situar-nos en l’ambient polític i comunal d’Ordino, pel fet de ser inexpertes en aquest camp comunal. Dia a dia hem anat descobrint coses i maneres de fer i ens hem sentit còmodes al costat de la majoria en aquest sentit.
Diu que han tingut informació i que la majoria és transparent; de pocs comuns es diu això. Però demana més participació.
Sí, tant l’Eva com jo venim del món de l’educació, en què estem molt acostumades a debatre, a participar, a aportar idees, encara que no tothom sigui del mateix parer, i és veritat que políticament tot això està molt mal vist i, tot i la transparència i la voluntat d’informar-nos, la participació és més pobra. És a dir, quan anem a les comissions la nostra escolta és activa, però no productiva.
Què destaca de positiu i de negatiu del pressupost aprovat?
Tot i que nosaltres ens vam abstenir, creiem que la majoria ha volgut ser molt rigorosa i molt prudent, és a dir no hi ha molta inversió en el pressupost. I com part negativa destaco que el Comú ha d’invertir sempre en la nostra estació, i això als ciutadans del poble no els repercuteix en el dia a dia.
Parlem ara de l’estació. El pla, que es deia pla estratègic i ara master plan, ja s’ha presentat i aquesta nit es presenta al poble. Què en destaquen?
Ens el van presentar la setmana passada. No hi havíem treballat mai com a oposició ni ens havien informat de com s’estava realitzant. Sí que és veritat que en molts consells de comú el cònsol major havia dit que el poble decidiria, i per tant nosaltres pensàvem que hi hauria diferents opcions. Avui al vespre es presentarà al poble.
És un pla factible i que es pot realitzar, molt realista i molt adequat a l’estació que tenim, tot i que nosaltres, com a oposició, teníem unes expectatives més grans, vam aspirar a un pla estratègic millor. S’adapta a l’estació però no s’adequa a les nostres expectatives.
Però què defineix el pla? Per què no s’adequa a les vostres expectatives?
Les infraestructures, les inversions i què requereix l’estació, i inclús com fer-ho. Nosaltres ens imaginàvem que hi hauria més opcions i inclús que hi hauria com un decàleg del que voldríem si mai volgués venir un inversor extern. Per tant, que preveuria diferents tipus de finançament, diferents tipus d’estació: més familiar, més tradicional... En cap moment hem vist que s’hagi analitzat la tipologia de clients que voldríem, i és el que nosaltres hem trobat a faltar.
Per tant, no descobreix res de nou aquest pla?
És molt agosarat dir-ho, però penso que és el que tota la població espera. És important per a l’estació perquè totes les infraestructures estaven molt obsoletes. S’havia fet molta inversió en restauració i en serveis complementaris a l’esquí, però les infraestructures s’havien de canviar, i això sí que es veu reflectit en el pla director i sí que calia.
Però el pla no dona cap fórmula de salvament efectiu?
És que això tampoc no sé si existeix. No és evident. L’estudi inicial del pla està molt ben fet. Amb tot, només dona una via de finançament i nosaltres hem dit que se’n prevegin més.
Els inversors privats sempre depenien d’aquest pla. Ara, que es té a la mà, què en penseu?
Tots els inversors el que volen és invertir per tenir un benefici. Si són capaços de donar-lo, cada inversor decidirà. Ara, tinc els meus dubtes que els inversors hi estiguin interessats veient el pla director. Però no se sap mai. De totes maneres teníem un tipus d’inversor, i n’hi pot haver molts.
Però el possible inversor privat de què es parla és el que vosaltres vau aportar?
Nosaltres em vam aportar un, i sabem que el cònsol ha rebut altres demandes de persones que estaven interessades a invertir.
La comercialització separada de les estacions, té xifres positives?
Sí. Les xifres, que no són definitives, les de l’any passat i aquest any, van en el mateix sentit. Tant EMAP com Secnoa estan còmodes i sembla que les xifres donarien raó a la separació. Jo continuo pensant que les coses ben fetes, quan hi ha unió, són més positives. Segurament que en aquell moment no funcionava i no estava ben fet i que els pactes que es van fer al principi no eren els correctes, però reestructurant-los i parlant clar penso que s’hauria pogut arribar a una entesa, i penso que la marca Vallnord és més potent que Pal-Arinsal separada d’Arcalís. Segurament hi havia coses que no funcionaven i que el germà petit continuava sent Arcalís, però la via de la comunicació s’havia d’haver seguit abans de trencar la marca. Perquè s’ha trencat realment, perquè sí que als forfets hi figura la marca Vallnord, però a Arcalís s’ha canviat el color, el dibuix. S’ha canviat tot. A Pal tenen la marca infantil del Pocoyo i a Arcalís ara agafaran la marca de l’Agustina.
Però, econòmicament, justifiquen aquesta separació?
Sí, és clar, també s’ha abaixat molt el preu del forfet. Jo continuo pensant que s’ha anat molt cap a una estació low cost. Sí que s’ha recuperat l’estació i els nivells de caixa són més elevats, però la marca conjunta per mi era més forta. Ells, cada part, se senten còmodes.
Canviem de tema. En altres qüestions més socials, en el vostre programa apostàveu, per exemple, per potenciar la Casa Pairal. Què està fent el govern presidit per Josep Àngel Mortés?
Pel que fa a la Casa Pairal, la gent que hi participa ho fa de manera més activa. S’ha afegit a les associacions, perquè no ho era. Es fa una xerrada a l’any, en què he participat. Ara estan en un bon moment.
Altres mesures socials?
L’horari del Comú també s’ha reestructurat. No hi ha gaire flexibilització. Però no sé si hi ha hagut demanda. En competències socials també s’ha fet el pis conjunt amb el Govern, del SAAS. I no hi ha res més.
I pel que fa a la revisió del pla urbanístic?
S’ha adjudicat a una empresa i ara comença la feina. Esperem que es faci una revisió que respecti la normativa i l’entorn. L’última revisió data del 2006 i entenem que en calia una altra, però estem a l’expectativa.
I quant a les mesures per reactivar el turisme a la parròquia?
Van venir el Tour i l’Ultra Trail. Ja ho tenim d’herència, que ens vingui el turisme esportiu, però és veritat que culturalment també s’està treballant molt. Per ser una parròquia petita penso que es fan moltes coses. El Borrufa i el Freeride també tenen lloc aquí. Són coses que donen renom a Ordino. Sobretot és turisme d’esdeveniments. Amb tot, sí que hi ha un turisme més cultural, amb la Casa d’Areny-Plandolit, Casa Rossell...
En l’àmbit cultural també s’ha sabut que tornen els contrabandistes. Quina valoració fan d’aquesta iniciativa?
Personalment crec que és molt bona. Com a directora de l’Esbart de les Valls del Nord penso que és una aposta molt positiva, perquè per una banda es recupera una tradició –l’última representació va ser el 92‒ i els textos són recuperats dels padrins, que deien el que es feia. I per altra banda, hem pogut recuperar i aglutinar totes les entitats culturals de la parròquia, tant l’Esbart com la Coral Casamanya com a grup artístic.
I l’hotel Casamanya?
La frustració és no poder arribar a un acord entre el Comú, el Quart i la població. Un edifici que és al mig del poble i que té unes dimensions molt bones per poder fer algunes coses el tenim tancat i sense cap ús. Lamentem que es quedi així i que no es tiri endavant, que no s’aposti per trobar-hi una solució.
Canviem de tema. Què opina de la no congelació de les transferències?
Penso que és positiva. Penso que han estat congelades durant molts anys i és veritat que les parròquies necessiten aquests diners per tirar endavant. A més a més, no hem de deixar de banda que l’estació d’Ordino aporta un percentatge important en el PIB del país i en algun moment això s’ha de reflectir en les aportacions econòmiques del Govern. És veritat que si no hi ha transferències no hi pot haver inversió i no hi pot haver creixement a la parròquia.
A què destinarà Ordino aquestes transferències?
Encara no s’ha dit, no s’ha decidit.
A què les hauria de destinar, doncs?
A inversió per al benestar del poble i dels ciutadans, tot i que el cost del dia a dia de la despesa comunal es menja una part d’aquestes transferències.
I què opina sobre les negociacions, que ara sembla que ja arriben a port?
Nosaltres vam demanar al cònsol que ens informés de totes aquestes reunions i vam quedar que ens ho explicarien, però no se’ns ha tingut al corrent de res, ni de com ha anat ni de res.
I per què aquest secretisme? Per què creuen que totes les minories dels comuns desconeixen el contingut d’aquestes reunions sobre les competències?
Potser no s’acaben de posar d’acord. Malgrat que, menys la Massana, siguin del mateix color, pot ser que quan un dirigeix un poble se’l faci com molt seu i vulgui tirar molt cap a casa. No ha de ser gaire fàcil, tampoc, determinar les competències. Penso que hauria d’haver sigut un treball conjunt a tres bandes, entre el Govern, els comuns i el Consell General, i s’ha fet molt amb el Govern i els comuns. Per tant, ara veurem què diu el Consell i com es posiciona, i les oposicions també haurem de dir-hi la nostra.
El que sí que està clar és que les competències han d’estar molt dirigides al bé dels ciutadans, i els que hi estan molt a prop són els comuns.
Les minories haurien hagut d’estar representades en aquesta taula?
És complicat, però si més no al llarg del treball potser sí que hauríem d’haver estat més informats.
Quina opinió li mereix que els excònsols de Sant Julià hagin estat condemnats per malversació de fons públics i falsedat documental? Creu que això marcarà un abans i un després en la manera de fer dels comuns?
Segurament marcarà un abans i un després. De fet, l’any que hem passat i aquest en què hem entrat estan marcant un abans i un després en moltes personalitats polítiques. Penso que són persones elegides pel poble, a les quals el poble dona tota la confiança, i que això ens dona un grau de responsabilitat molt més gran que a qualsevol altra persona. Em sap greu per la família de la Montse, però és veritat que si se’n fa una hi ha d’haver repercussions. Però també remarco que hi hauria d’haver repercussions per a tots els que en fan una. I en aquest sentit tinc els meus dubtes. Com a persones que exerceixen un càrrec públic no tenim dret a l’error o a pensar que no passa res.
“Si el propietari del Centre de Congressos fos un particular, es mouria per buscar gent interessada”
Parlem ara del Centre de Congressos.
Es va obrir un concurs i no s’hi va presentar ningú perquè la persona interessada va arribar cinc minuts tard, i de moment no s’ha tornat a obrir un concurs i no el lloga ningú.
Quina és la solució que s’hauria de donar per a una instal·lació així, que suposa una despesa important per al Comú?
El Comú la utilitza puntualment, per exemple per a la trobada de la Font Blanca o la jornada gastronòmica, però és veritat que el manteniment és molt car i penso que s’hauria d’obrir a l’exterior com una eina més, per poder-hi organitzar banquets, trobades de diferents sectors professionals, exposicions... S’hi hauria de donar un caràcter més turístic i cultural, perquè fos un espai que la gent contractés. I cal anar a buscar els actes. Si sabem que es fan congressos de metges a la Seu d’Urgell o a Tolosa, cal anar a buscar-los i fer-los venir aquí, com fan les agències de viatges amb els esquiadors.
En una altra escala hi ha el Centre de Congressos de la capital, que també opta per l’externalització.
Sí, aquí a Ordino ja es va intentar i no s’ha aconseguit.
Encara que no sé si s’ha plantejat el casino a Ordino.
(Riu) Es podria plantejar, com també una clínica de recerca. L’externalització podria ser una solució, però al concurs no s’hi va presentar ningú. Potser caldria revisar el plec de bases. Acostumem a ser una societat còmoda. Si un particular en fos el propietari, jo penso que es mouria per anar buscar i recuperar gent que hi estigués interessada. Potser també es podria replantejar l’escenari, l’espai. No es planteja si canviant algunes coses podria ser més útil. Penso que l’escenari en si no dona gaires solucions per fer gaires espectacles. I el fet de tenir l’auditori del Govern a prop tampoc fa que això sigui necessari. Per tant, s’hauria de canviar algunes coses de l’espai.
