Diari digital d'Andorra Bondia
Santiago Albiol: “Tenim clar que pel fet d’estar tractat aquí no has de perdre oportunitats”
Santiago Albiol: “Tenim clar que pel fet d’estar tractat aquí no has de perdre oportunitats”

Santiago Albiol: “Tenim clar que pel fet d’estar tractat aquí no has de perdre oportunitats”


Escrit per: 
M.S.C. / Foto: Jonathan Gil

Santiago Albiol, oncòleg a temps complet de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, parla dels beneficis que comportarà per als pacients la introducció d’aquesta figura. Assenyala que el tractament del càncer al Principat està al mateix nivell dels països de l’entorn i destaca que encara que no es puguin oferir tots els tractaments el que cal és assegurar que es donen quan i com cal.

Quines millores comportarà per als pacients tenir un oncòleg fix?

Primer de tot, tindran més temps d’oncòleg. Farà que no hi hagi tanta gent en cada consulta, es podrà repartir més els pacients, i això permetrà guanyar temps de consulta per pacient i estar més estona fent no només el que correspon al tractament sinó també parlant amb el pacient, cosa que és molt important i de vegades, per desgràcia, no disposem de prou temps.

També es reduirà el temps d’espera entre la diagnosi i la visita a l’especialista, un fet que provocava neguit en el pacient?
Fins ara hi havia un lapsus de temps relatiu. Perquè cal entendre l’oncologia no només com l’oncòleg en si perquè forma part d’un equip multidisciplinari. Aquí, de temps d’espera pràcticament no n’hi ha. Al pacient no només l’ha de veure l’oncòleg sinó també la resta de professionals. Moltes vegades, encara que no vegem el pacient físicament, sí que coneixem el cas a través de les comissions. Això fa que quan ens arriba a nosaltres moltes vegades ja coneixem el cas. El que sí que entenc és que això no es transmet bé al pacient ni a la família, no saben que ja hi estem tre­ballant. 

Aleshores és quan pot sorgir aquesta sensació de neguit.
Sí, pot sorgir. I aquest és un dels altres avantatges que hi hagi un oncòleg treballant més temps. A part també podem contactar de forma més directa amb els pacients, amb el seu entorn, amb els professionals, i coordinar millor l’atenció integral del pacient.
 
Quins professionals intervenen en el tractament d’un malalt de càncer?
L’oncologia és totalment transversal. Estem a medicina interna i especialitats i hi intervenen molts professionals de forma directa i de vegades indirectament. I aquests no són tan sols metges perquè també hi intervenen infermeria –primària és fonamental– i altres especialitats com cirurgia, radiologia o cures pal·liatives. Molts professionals estan integrats en la decisió del maneig i del tractament d’aquest pacient.

Hi ha millores a fer en aquesta coordinació transversal?
Sempre hi ha millores a fer. Per molt bé que ho fem sempre es pot fer millor. Aquestes situacions són molt complexes, perquè impliquen molts professionals, i per tant sí que es pot millorar. S’han de potenciar els comitès de tumors i hi estem treballant. Allà es discuteixen casos, es fa protocols, s’estandarditzen els tractaments i els circuits... Tot això es pot millorar i hi estem treballant.

Les millores en aquesta coordinació passarien pels comitès de tumors.
Sobretot.

L’oncòleg fix també té tasques de coordinació.
Sí. Una part de les tasques és l’organització del servei d’aquesta coordinació. Però l’òrgan important són les comissions, perquè és on ens reunim tots els professionals que hi intervenim i és on hem de prendre les decisions. L’oncòleg és un facilitador i coordina tot del maneig dels pacients.

Qui forma part dels co­mitès?
Hi ha sempre el servei d’anatomia patològica, perquè és bàsic i sempre hi és, i els diferents professionals en funció de les diferents patologies. També hi tenim representació d’infermeria, d’hospital de dia, d’oncologia i de cures pal·liatives, així com cirurgians, uròlegs, pneumòlegs… Tot depèn del tipus de tumor de què es tracti.

Aquestes tasques de coordinació, quin benefici representaran per al pacient?
Es tracta d’assegurar que el pacient tingui una continuïtat assistencial i que no hi hagi alternacions en aquesta continuïtat assistencial. Des del diagnòstic fins al final del procés, fins que arribem a una situació de curació o de cures i més enllà, amb programes llargs supervivents, en què estigui implicada també primària. I que en tot moment el pacient se senti acompanyat i que rebi l’assistència que sigui necessària en el moment necessari.

Fins ara no es garantia la continuïtat assistencial?
És complicat. Els comitès ja fa temps que funcionen i s’estan consolidant. Afortunadament, aquí sí que hi ha una certa continuïtat, ja que tot i no ser-hi cada dia sí que hi era, fins i tot telefònica, perquè tenim molt contacte no només amb els metges de l’hospital sinó també amb metges de primària i contínuament ens truquem i parlem. Però falta que això estigui clarament estandaritzat, sobretot perquè realment estiguem segurs que hi ha una equitat, que el procés es fa correctament, que això es pugui avaluar… Tot això és el que falta.

Un oncòleg a temps complet representa un nou pas en el tractament del càncer?
Aquí ja portem quinze anys de feina. Aquest és el pas lògic tenint en compte el creixement que hem tingut, no perquè hi hagi més casos de càncer a Andorra sinó perquè més pacients confien en nosaltres i saben que es poden tractar aquí. Perquè abans marxaven a fora per desconfiança, per desconeixement o perquè aquí no hi havia el servei. Però cada cop tenim més pacients que es volen tractar aquí i aquests darrers canvis són el pas lògic per donar una atenció adequada a la demanda que tenim.

En relació amb el tractament del càncer al país, en quin estat estem? Encara hi ha molt camp per recórrer?
Estem bé. El pacient rep la mateixa atenció que si estigués en un altre lloc, només faltaria. D’això ens n’encarreguem i ho hem fet des del principi. No només nosaltres, sinó tots els professionals que hi intervenen i també la gestió. Ara bé, sí que és cert que hi ha coses que aquí no es poden fer i segurament no es podran fer mai. Però això passa aquí i a tot arreu. El que sí que ens hem d’assegurar és que les coses que es facin aquí, que ja són moltes, es facin amb un nivell d’excel·lència màxim i que les que no es puguin fer aquí, perquè són d’alta complexitat o requereixen un seguit d’equipaments de què no disposem, es puguin fer en centres que tinguin la màxima garantia i que el pacient i la família se sentin sempre acompanyats. Són pacients d’aquí. 

Com es fa, aquest acompanyament?
Quan portem els pacients a fer coses fora els hem de coordinar nosaltres i després tornar a rebre’ls. No consisteix a enviar-los i perdre’ls. Avui en dia aquí es poden fer molts tractaments de quimioteràpia i tractaments biològics, i en immunoteràpia es pot fer pràcticament tot. 
Després hi ha algunes tècniques quirúrgiques que són altament complexes que no es poden fer i que no es podran fer. I després hi ha la radioteràpia, en què passa tres quarts del mateix. Sí que és cert que l’oncologia va evolucionant i evoluciona de forma molt ràpida i ens hem de posar amb altres qüestions de biologia molecular… Però si aquí no es pot fer cal buscar altres llocs on es pugui fer amb garanties. Tenim clar que no per estar aquí has de perdre 
oportunitats que tindries si fossis tractat a 
Espanya, França o Anglaterra. Els pacients d’aquí han de tenir les mateixes possibilitats.

El fet d’haver-se de traslladar a fora a fer la radioteràpia, quines complicacions comporta per als pacients?
Bàsicament el desplaçament. Alguns dels pacients tenen problemes de salut i desplaçar-se és un trasbals. Però el que hem de garantir és que es faci bé i que el pacient rebi el tractament que ha de rebre, en el temps que l’ha de rebre. I hem d’assumir que –no sé si la radioteràpia en concret– moltes coses no es podran fer aquí. 
Són suficients les campanyes de detecció precoç que es realitzen?
La prevenció és fonamental. No tots els càncers es poden prevenir, ni en totes les campanyes funcionen igual. Però s’ha d’intentar fer una prevenció global, no només del càncer. O sigui, prevenció en relació amb informació sobre hàbits saludables. Això és fonamental. Quan el pacient té càncer ja el té. Aleshores hem d’actuar nosaltres, però hem d’intentar que això no arribi a passar. El problema és que no sempre és possible perquè hi ha tumors que no se sap com prevenir-los i que apareixen per molt que facis una vida supersaludable i que no tinguis cap antecedent. Però en els que es coneixen sí que cal incidir-hi, sobretot en els hàbits, que poden evitar molts càncers i moltes morts.

Fins ara només hi ha el programa de detecció precoç de càncer de mama.
Sí. Ara es posarà en marxa el cribratge de càncer de còlon. Són els dos més importants, perquè en càncer de pulmó es va provar però va fracassar. És controvertit, el cribratge en pulmó. Fa molt temps que se n’està parlant, sobretot als Estats Units, i pràcticament s’ha abandonat perquè no dona gaires beneficis. I altres prevencions, com el PSA pel càncer de pròstata, també ara estan en discussió. En aquells en què s’ha demostrat un clar benefici és el de mama, que ja està en marxa, i el càncer colorectal, que just s’està parlant de posar-lo en marxa. També hi ha el de cèrvix, però ja el fan habitualment els ginecòlegs. Per a la resta, no hi ha cap evidència científica que doni realment beneficis quant a supervivència, perquè aquests estudis el que busquen és realment això.

Quan es posarà en marxa el programa de detecció precoç del càncer de colon?
Que jo sàpiga encara no està definit. Aquest programa permetrà detectar precoçment. La detecció precoç és un aspecte important però potser té molts més beneficis fer una dieta sana, fer exercici, no fumar, no prendre begudes ensucrades... Això té molts més beneficis.

Aquests són els principals consells a l’hora d’evitar patir un càncer?
No tot es pot evitar. Tenir un càncer no és un càstig. No és que algú tingui culpa de res. Però sí que hauríem d’intentar evitar fer coses que es coneixen que són nocives no només per al càncer sinó també per a trastorns cardiovasculars, que cal no oblidar que són una causa molt important de mort. Aquestes són, per exemple, l’hàbit de fumar, els greixos... I en canvi cal fer una dieta amb fibra, fer exercici regularment. Tot això és altament beneficiós i està demostrat.

“La millora del tractament, la prevenció i el fet que la gent es cuidi permet veure casos més tractables”

Quins són els càncers més freqüents a Andorra?
Són els mateixos que hi ha a l’entorn. Serien el càncer de mama, el colorectal i alguns tumors urològics i de pulmó. Les dades són molt similars a les dels països dels voltants.

Un gran nombre d’experts afirmen que cal desdramatitzar el càncer, perquè avui les possibilitats de curació són molt altes. Amb tot, continua sent una malaltia amb un nivell de mortalitat important.
Cada cop hi ha més pacients que sobreviuen al càncer. Això és per diversos motius, i un és la prevenció. És cert que els tractaments han evolucionat molt, però també es fa més èmfasi en la prevenció i cada cop la gent es cuida més. Tot això ens permet veure cada vegada casos menys evolucionats i més tractables. És cert que el càncer té un impacte molt important en el pacient. Crec que hem de ser justos en el sentit que quan et diagnostiquen un càncer no cal pensar d’entrada que estàs mort, com passava fa un temps. Ara és molt probable que no sigui així. Però tampoc cal anar a l’altra banda, perquè de vegades el pacient té expectatives excessivament optimistes que tampoc es corresponen amb la realitat i que tampoc el beneficien. Hem de tenir la mesura justa. Amb tot, cal dir que no viure-ho com un drama és difícil, encara que tens moltes possibilitats de curar-te o de cronificar la malaltia. Això és cert, i cada cop més.

Hi ha la sensació que cada vegada hi ha més casos de càncer entre gent jove.
Els càncers són bàsicament entre la gent gran. Abans, com que la gent es moria abans, no hi havia tants càncers perquè les persones es morien d’altres coses. Ara hi ha alguns càncers específics que són més freqüents en joves que en persones grans, com són els tumors hematològics, per exemple tumors germinals de testicle. 

 

 

Santiago Albiol
oncòleg
Número de vots: 155
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic