Diari digital d'Andorra Bondia
Santiago Niño-Becerra: “La banca encara té moltes coses a aclarir i netejar en els seus balanços”
Santiago Niño-Becerra: “La banca encara té moltes coses a aclarir i netejar en els seus balanços”

Santiago Niño-Becerra: “La banca encara té moltes coses a aclarir i netejar en els seus balanços”


Escrit per: 
M.S.

El catedràtic d’estructura econòmica Santiago Niño-Becerra torna demà al Principat, a dos quarts de vuit del vespre a AnyósPark, per presentar el seu darrer llibre, ‘Mails, lo que ustedes me cuentan (y mis respuestas) acerca de lo que más les preocupa’, en què l’autor respon de forma directa i sense tallar-se ni un pèl a les principals preocupacions que li expressen els seus seguidors.

Tenint en compte els correus que ha rebut, ¿quines són les principals preocupacions dels ciutadans?
Doncs jo he vist que són molt clàssiques: els fills i el seu avenir; la seva feina i la de la parella; les expectatives; entre els joves, la conveniència d’emigrar i la idoneïtat dels seus estudis, les pensions...

¿I les més curioses?
Aquest és el tema: no n’hi ha, o almenys a mi no m’han transmès preocupacions estranyes. Els temps canvien, però a la immensa majoria de les persones els continuen preocupant qüestions bastant convencionals; possiblement és perquè, encara que la tecnologia hagi canviat moltes coses, en el fons a les persones els continuen movent coses semblants que en el passat. 

¿Creu que els governs donen resposta a aquestes preocupacions dels ciutadans o tenen altres prioritats?
Decididament no, entre altres raons perquè no poden. Pregunta: ¿quants governs de quants països o regions del planeta continuen sent els mateixos o amb una composició semblant a quan el 2007 va començar a manifestar-se la crisi? Els governs passen però les preocupacions romanen; pot ser que es redueixin o s’incrementin, però romanen. Després, a més, hi ha el lloc on resideix el poder, que, per descomptat, no es troba en els palaus ni a les cases de Govern. Blackrock té moltíssim més poder que la majoria dels governs del planeta, i molt poques persones podrien esmentar el nom del seu president.

¿Hi ha alguns indicadors que apunten a una millora de la situació, però realment es pot parlar de recuperació?
Bé..., en les dues últimes setmanes han estat presentats tres informes sobre l’economia mundial pel Fons Monetari Internacional (FMI), la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (Unctad) i el Banc Central Europeu (BCE), i hi ha moltes més ombres que llums: amenaces proteccionistes, guerres de divises, perills que pot causar la creixent desigualtat en la distribució de la renda, la situació ambigua de la banca europea... No sé si davant de tot això es pot parlar de recuperació. 

¿El ciutadà del carrer percebrà la fi de la crisi o la situació postcrisi serà tan semblant a l’actual que serà imperceptible?
Doncs penso que serà una cosa així pel que fa a percepció de la realitat. La diferència fonamental radicarà, penso, en el fet que la situació serà totalment estable, sense les oscil·lacions en tipus de canvi, mercats o commodities que actualment tenen lloc un dia sí i un altre també; alhora les expectatives seran limitades precisament perquè es dóna tal estabilitat. Penso que, per a la majoria, no serà una situació atractiva. Serà el que l’expresident del Deutsche Bank va definir com a “nova normalitat”.

Hi ha bancs que fins i tot tornen a oferir hipoteques amb condicions similars a les anteriors de la crisi. ¿Hem après realment la lliçó?
En la meva opinió i en la majoria dels casos, es tracta d’una fugida cap endavant. La banca encara té moltes coses per aclarir i netejar en els seus balanços, i la majoria de les persones no disposen de la seguretat suficient per embarcar-se en l’adquisició d’un habitatge. 

Es parla de nou model econòmic, ¿però com és aquest model nascut de l’excés d’endeutament i el consumisme més salvatge?
Precisament el nou model prescindirà totalment d’aquestes pràctiques, unes pràctiques a les quals es va arribar per l’esgotament a què estava arribant el model implantat després de la Segona Guerra Mundial. La recessió de 1991 va suposar l’inici de la fi d’un model que havia nascut suposant la plena ocupació i els increments salarials continuats, supòsits que la tecnologia va començar a escalabrar en els 80. La bombolla puntcom i les subprime van ser el cant del cigne d’aquest model ja superat. 

¿Es podrà mantenir un cert Estat del benestar com el coneixem o aquest model ja és història?
Penso que el model de protecció social que coneixem i com encara el coneixem (pensions, subsidi d’atur, educació i sanitat gratuïtes...) ha mort. Uns serveis mínims han d’existir, igual que s’implantarà una renda bàsica i potser uns bons de menjar a la manera dels Estats Units, però el gruix de l’actual model de protecció social desapareixerà a causa que ni serà útil el seu manteniment ni financerament sostenible.

¿Quin paper tindrà la tecnologia en aquest nou model?
Absolutament determinant. De fet la digitalització, manifestada com la indústria 4.0, serà 
–ja està començant a ser-ho– l’eix al voltant del qual es construirà tota l’activitat econòmica. 

¿Estan preparades les empreses per a aquesta evolució constant?
La immensa majoria de les empreses (i la pràctica totalitat de les persones) no estan preparades per abordar la nova realitat, que implica una readaptació permanent. ¿Quines empreses ho estan? O les corporacions gegantines, a causa de la seva enorme capacitat financera i d’innovació, o les micropimes que siguin minúscules i que es moguin en terrenys en els quals generin valor. Un panorama bastant diferent de l’actual. 

Santiago Niño-Becerra
'Mails'
AnyosPark
llibre

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte