Sergi Teixeira: “Com a ministra fa dies que hauria d’haver dimitit, té problemes a tot arreu”

El secretari general del Sindicat Penitenciari d’Andorra, Sergi Teixeira, explica que, després de molts conflictes, a la presó regna una “calma tensa” i demana fer ús de càmeres de vigilància de pit, per a seguretat d’agents i interns.

Després de bastanta conflictivitat, ara sembla que la situació s’ha calmat. 
Sí, ara hi ha una calma bastant important, sí.

És la calma tensa d’abans de la tempesta o de després? 
Crec que és la de després. Amb l’indult s’ha deslliurat molts detinguts que venien a dormir i això treu càrrega de feina, sobretot al torn de nit, important. Pel que fa als interns no és que hagin disminuït en gran nombre, van disminuint també perquè van complint la condemna, i sembla ser que aquests interns que tenen addiccions i tal estan controlats. La veritat és que portem un parell de mesos de calma tensa, però jo crec que és perquè s’ha tocat la tecla i tot ha anat rodat. Això no vol dir que demà n’entri un que tingui problemes i torni a generar aquest malestar.

Es pot dir que el pla de xoc que es va presentar, que una part ja es va aplicar, també hi ha contribuït? 
Jo diria que allargar una hora més de pati no hi ha contribuït gaire, ni tenir una estona més d’aigua calenta i de tele. Han anat sortint detinguts, els detinguts que tenen addiccions. Estic segur que els professionals han tocat la tecla i estan relaxats, estan tranquils. Tot ha sumat una mica, però no vol dir que el pla de xoc hagi estat... 

El que ha influït més és l’indult? 
L’indult ha alliberat molt la tasca en el torn de nit i les primeres hores del matí. Si hi havia 20 persones que venien a dormir, ara en venen 3 o 4, o 5. 

L’altra cosa que ha influït és que els interns amb addiccions i altres problemes de salut mental potser estan més ben atesos? 
Sempre han estat ben atesos. No podem dir que han estat mal atesos. No estan al lloc on han d’estar. La presó, o el mòdul convencional, no és el seu lloc.

Vostès apostarien per una ala específica per a aquest tipus d’interns? 
De fet, ens hem queixat en reiterades ocasions d’aquest cas, i no sé si a nosaltres o a terceres persones se’ns està fent cas. Ara s’estan fent les proves a l’edifici del costat. Tot això ho has de separar, perquè si una persona o dos tenen un problema psicològic o psiquiàtric, d’addiccions, estan amb persones que estan detingudes per d’altres causes, que tenen un comportament més tranquil, però si aquests dos alteren el comportament, tots estan més nerviosos, inquiets, tots tenen aquell punt d’alteració que no haurien de tenir. Tot això crea conflicte. Als països del costat hi ha el mòdul psiquiàtric, aquí no, aquí es barregen tots. I ha arribat el punt que fins que no han tocat la cara a dos companys no s’han agafat les coses per on s’han d’agafar i, gràcies a Déu, no va ser del tot greu, però potser sí que va ser el punt de reflexió. 

Però ara encara no estan separats. 
Això és el que vinc a dir, que ara mateix hi ha una calma tensa o posttempesta, però els detinguts són allà. Ara estan bastant tranquils. Què durarà? No ho sabem, però jo crec que la feina dels facultatius, de metges, psiquiatres, i sobretot de les nostres companyes, les infermeres, és una feina importantíssima. 

I creieu que l’edifici del costat podria ser la solució? Primer es deia de crear una àrea psiquiàtrica...
No sé quin és el projecte. Sabem que volen adquirir un altre edifici, que la presó s’ha de fer gran. La infraestructura que tenim ara ja no dona per més, no pel nombre d’interns, sinó perquè has d’encabir aules per uns i altres, tallers, tot això es va fent gran, però l’edifici és el mateix. L’error va ser ja en el seu dia construir la presó en un edifici vertical. Necessites molts més mitjans humans, és un altre tipus d’estructura, normalment les presons són horitzontals. El problema aquí a Andorra és on trobem un terreny per encabir-hi la presó. En la seva època havia d’estar al centre, perquè no és com actualment, que el transport públic, gratuït a més, et porta a qualsevol punt del país. No sé quin és el projecte, però tant de bo que tirés endavant ràpid, no serà una obra que es faci en dos dies, però almenys vas veient que la cosa tira endavant.

Amb l’ampliació estaria ben dimensionada la presó amb capacitat d’interns? 
Ara hi ha la modificació legislativa que va presentar la ministra per als preventius. No sabem com acabarà afectant, això. Segons hem pogut llegir i entendre és que el temps de prevenció serà menor, i perquè entris a la presó en preventiu serà més difícil, però això farà que segurament el mòdul de penats es quedi petit perquè hi haurà més penes per complir. Abans durant una instrucció en preventiu potser et donaven la llibertat i ja no tornaves a entrar. Pel que fa a capacitat interna sí que és veritat que la presó està feta per a 120 persones. Però és clar, vam fer a correcuita un mòdul de psiquiatria. Si mai entrés un menor tenim un problema, perquè estan ficats allà. Tenim el mòdul d’arrestos i semillibertats separats perquè tenen un tipus de condemna diferent, i aquests ocupen ja un mòdul de menors, també. Cal recordar que tenim una persona sentenciada a 20 anys que ha d’estar dins el mòdul de salut mental, no el podràs moure d’un lloc a un altre. Si el projecte es fa bé i amb professionals, no només a nivell penitenciari sinó també a nivell mèdic, psiquiàtric i tal, jo crec que amb els dos edificis, si aquesta població deixa de créixer com està creixent, perquè tot això va de la mà del creixement de la població, ja n’ hi hauria prou durant una temporada llarga. 

Amb relació a aquesta modificació que està a tràmit parlamentari, des dels sindicats us heu reunit amb els grups parlamentaris per plantejar algun canvi?
No... Aquests canvis ja ens els va comentar la senyora ministra i nosaltres no els trobem de tot malament. Però reduir la presó preventiva, això s’ha de parlar amb els professionals. Nosaltres com a sindicat ja ho veiem bé, perquè hi ha menys persones que compliran una prevenció i potser són innocents i estan allà tancats. Són coses legislatives...

Però a vegades des de dins es té una altra visió... 
A nivell de reducció de temps de presó preventiva sí, hi estem d’acord perquè potser una persona porta un any i resulta que l’absolen. Tot això té un cost per a l’Administració. Però a partir d’aquí nosaltres ho mirem pel retrovisor a veure què passa.

En els moments més tensos hi va haver intents de suïcidi i fins i tot un que ho va arribar a aconseguir. Es va parlar de protocols que potser no van acabar de funcionar. Com està la qüestió? 
Em sembla que el cas està judicialitzat, que la família no es va creure els informes que es van presentar a la presó. Jo no sé què va fallar, però he dit per activa i per passiva que la persona que es vol treure la vida, el pots tenir controlat, però si ho vol fer, ho farà. Això és un tema molt personal. El pots posar en una cel·la de vigilància i el tens controlat, però tard o d’hora ha de tornar a la seva cel·la.

Però, més enllà, s’han establert uns protocols nous? 
Si volen trucar al 177 poden trucar, aquí ve una hora més de tele, una hora més de pati, tenen més aigua calenta tenen aquest tipus de coses que potser els faciliten la vida però quan parlem d’autòlisi... El problema és estar tancat o, tornem-hi, que no estan al mòdul on han d’estar, són gent amb patologies, que potser no és el lloc que els pertoca. Però quan parlem de la persona que es va suïcidar no es pot culpar cap protocol. 

No volia centrar-me en un cas concret. 
Hi havia uns protocols, però és que tots els detinguts que malauradament s’han suïcidat el mateix dia havien passat per psicòlegs. Jo crec que és molt difícil de controlar. Tant de bo no es torni a donar, perquè qui ho passa malament són els companys que se’l van trobar. Aquesta gent ho té per vida dins el cap, això, que no són caixes, són persones.

I fins i tot el sentiment de culpabilitat, de “no l’hem vigilat prou”...
Aquí, gràcies a una col·laboració que tenim, no per part de la nostra direcció perquè fins i tot hi ha companys que encara avui estan esperant una trucada del director per saber com se senten, hi ha un bomber que és psicòleg que es va oferir i els companys que aquella nit se’l van trobar van passar per ell. Hi ha una gran tasca feta, però és feta després, de fora del centre. 

Potser estaria bé tenir la figura dins del mateix cos com tenen els bombers?
Nosaltres tenim psicòlegs i psiquiatres que venen a diari a veure els interns. Quan passa una cosa així hauria de ser ràpid, igual que truques al forense de guàrdia, trucar al psiquiatre, perquè les persones que se l’han trobat potser en necessiten en aquell moment. Jo crec que és el que va faltar. 

Una altra de les problemàtiques que hi havia damunt la taula era la mida de les cel·les i que hi havia dos i tres interns.
Les cel·les estan fetes moltes de dos i moltes de tres. Són cel·les que trobes a qualsevol presó. Què passa? Que actualment hi ha una població a nivell preventiu important. La població del carrer s’ha multiplicat, de 60.000 ara són gairebé 90.000. Tot això també es nota allà dins. Normalment és l’1% de la població activa que està tancada, aquí encara estem per sota. Però trobar cel·les d’una persona avui en dia en preventiu és molt difícil. I un cop jutjats baixen, i a penats sols és molt difícil perquè les cel·les són les que hi ha. Tres persones potser puc dir que és massificada, però dues estan bé. Sota el meu criteri. He estat a presons que les cel·les eren molt pitjors, he vist matalassos a terra. Aquí de moment no ho he vist. 

Lligat a això hi havia també tot l’informe del raonador del ciutadà, que parlava de sobremedicació. Vostès també ho comparteixen?
Amb el raonador puc coincidir en moltes coses però jo mai em ficaré amb la feina, perquè la desconec, no soc un professional de la medicina i no sé si aquesta persona ha de prendre una o dos o tres pastilles o cap.

Seguiu la pauta que us donen.
És molt agosarat, sota el meu punt de vista i a nivell sindical ho vam parlar, que el raonador digués que la població estava sobremedicada. A no ser que un professional li hagi dit que els sobremediquen perquè estiguin tranquils. Nosaltres ho desconeixem. El que sí que veiem és que les companyes infermeres, que són les que reparteixen la medicació, van saturades, que fan una feina que ja no és només d’infermeria, fan feina de psicòlegs, de psiquiatres, de curanderes, fan feina de tot. El neguit de les infermeres és que no poden estar a tot arreu, perquè hi ha molta medicació, molta persona que requereix aquests tractaments i vigilàncies. Que estan sobremedicats? Això, tenim uns professionals que venen, consideren que han de prendre aquesta medicació, i, igual que el metge no es posa en si estan més estona tancats o van més estona al gimnàs, nosaltres dins la seva parcel·la no hi hem de fer res, ells són els professionals.

El to de tota l’entrevista ha estat molt conciliador, però la ministra l’altre dia va deixar anar un encàrrec cap al sindicat...
Que som els culpables de tot. Beneït problema. Vam ser els primers a denunciar quan van tocar la cara als nostres companys i ella ens va comparar amb un centre d’estètica, potser es va equivocar. La que va començar tot això és ella; li està quedant una mica gran el tema de la presó. Però no només la presó, té problemes a molts llocs, no som nosaltres l’únic focus de problema. Nosaltres des del primer dia hem estat amb ella... però al final vas rebent i ens va mig enganyar amb el tema del pla de xoc, de fem una hora més de pati i posem un agent més a les garites. Va durar dos mesos. Nosaltres hem hagut de donar la cara, convèncer els companys que aquella hora de pati no ens suposaria fer més hores nosaltres. Al final ens va prendre el pèl i les coses com són. Crec que com a ministra fa dies que hauria d’haver dimitit. Dir que era una cosa petita el fet de denegar a una companya que acabava de parir el dret de presentar-se en un procés de selecció, que era una cosa menor. Menor no, perquè des d’Igualtat, el teu mateix Govern t’ho ha retret. Potser no és culpa del sindicat. El sindicat ha agafat la queixa de la seva afiliada, l’ha trobat normal i se l’ha acompanyat. Hi ha una resolució del seu secretari d’estat que diu que no, que si no es presenta, suspèn, i això a Igualtat no li ha semblat bé. No és un cas lleu, és el dret d’una persona que acaba de donar a llum i no es pot presentar, i hi ha una llei d’igualtat que diu que sí que ho pot fer. Si això hagués estat una altra companya més conformista potser se li hauria vulnerat aquest dret i no se n’haurien adonat, però va intervenir Igualtat i al final la raó la té la meva companya. Nosaltres hem proposat plans de 24 hores, hem demanat millores per als agents: som els únics que hem treballat el seu pla de xoc, fins que ens vam emprenyar amb ella, hem anat a totes les reunions, hem aportat idees que s’han agafat unes i les altres no, però nosaltres els culpables no som. El problema és que a aquesta ministra no li agrada que les coses li surtin malament, i de moment té dues persones a qui els van tocar la cara, té una persona apartada de servei i a qui no s’ha donat suport, que és el company a qui un detingut se li va pixar a sobre. Qualsevol altre ministre, qualsevol altre director hagués apostat per donar-li una miqueta de suport al nostre company, i no, aquí el primer que fem és apartar-lo. No li agrada la crítica, però no li agrada la nostra, té problemes amb els forenses, amb les guàrdies d’allà, té problemes amb immigració, amb les quotes, té problemes a tot arreu. Potser no som nosaltres. 

Dieu que heu estat des del primer dia treballant, que heu estat els únics... Però a la presó hi ha tres sindicats. Us heu sentit sols defensant els agents en aquests conflictes? 
Hi estem acostumats i ho continuarem fent. Primer són els agents, ara en breu volem demanar a la ministra que ja fa molts anys que tenim unes càmeres de pit i això hauria de tirar endavant, no s’han d’estar en una caixa, és per a la nostra seguretat... Els nostres companys que ara teòricament estan expedientats o apartats del servei, si haguessin portat aquella càmera sabríem exactament què ha passat. Els agents de circulació ho tenen, la policia ho té, i nosaltres que estem en contacte directe amb els detinguts 24 hores, si mai ens falten al respecte ho tens, però a la inversa també. És una garantia per als dos costats.