Diari digital d'Andorra Bondia
Sílvia Bonet.
Sílvia Bonet.

Sílvia Bonet: “El copríncep ha d’entendre que el debat de l’avortament hi ha de ser”


Escrit per: 
M.S. / FOTO: J.G.

La consellera general Sílvia Bonet fa un balanç “irregular” de la legislatura, retreu a l’executiu que hagi deixat de fer coses que duia al programa tot i tenir la majoria parlamentària suficient i el pressupost per fer-les, i diu que marxa “una mica decebuda” de la primera línia política i que “no es tornarà a presentar a unes eleccions”. Bonet manté que cal afrontar el debat sobre la despenalització de l’avortament.

A tres mesos o sis d’acabar la legislatura, quin balanç fa? 

Un balanç una mica irregular. I és que crec que no és correcte analitzar aquest Govern per quatre anys si no que ho hem de fer per vuit ja que, encara que en algun moment hi hagi hagut canvis de ministres, no deixa de ser el mateix Govern i amb el mateix programa. I algunes de les propostes que figuraven en aquest, a dia d’avui s’han passat molt per sobre o s’han entrat al final amb la dificultat que això representa per poder-les treballar correctament. S’han deixat estar moltes qüestions pel desgast que tenen i això ho trobo una mica injust perquè es generen unes expectatives als ciutadans i després, de forma conscient, es van endarrerint perquè saps que generen moltes reticències. Un és molt valent en el programa i en la campanya electoral i després, a l’hora de la veritat, allò no és ni tan evident ni tan fàcil. Ja explicaran el perquè no s’han fet certes reformes i certes coses quan tenien les majories i el pressupost necessari per desenvolupar-les. 

Com s’afronta la recta final amb tants textos a tràmit?
Aquí estem per treballar fins a l’últim moment i el darrer segon. El Govern té tota la potestat d’entrar el que cregui convenient i necessari i, evidentment, aquí es treballarà amb la màxima eficiència però també amb responsabilitat. Tampoc hem d’anar corrent. A les comissions de les quals formo part tampoc s’ha premut l’accelerador. Sí és veritat que tots, de forma responsable, entenem que hem de ser una mica més àgils i que, probablement, les comissions duraran una mica més que en altres moments. Intentem portar la feina ben preparada a l’hora de la comissió perquè els debats no s’allarguin massa temps. Crec que tothom està participant i col·laborant perquè al final de la legislatura puguin haver-hi el màxim de textos, però els límits són els límits, i tampoc es vol, o com a mínim jo no, que els textos surtin malament perquè després és responsabilitat nostra. Ells poden anar presentant textos evidentment, però nosaltres també farem la feina com creiem que l’hem de fer. 

En ocasions s’ha volgut anar molt de pressa i després ha calgut modificar algun text poc després d’aprovar-lo i fins i tot entrar-ne alguna modificació abans de fer-ho.
Sí, és veritat que a vegades amb l’afany de fer les coses, i això ens pot passar a tots, tires endavant i després t’arriba algun informe que creies que no diria res diferent i de cop i volta t’aporta una cosa que et fa canviar o que t’entorpeix. Són temes de la política i l’important és que es puguin arreglar i solucionar. No li vull donar voltes a això perquè tots som humans, cada vegada les lleis són més complexes, cada cop s’ha de donar resposta a moltes més obligacions a nivell internacional i puc entendre que és difícil poder-ho encabir tot. Un cop dit això, sí que tots hem d’intentar fer un esforç per fer la feina el millor possible i si hi ha una cosa que no ha estat suficientment ben feta doncs no passa res i rectifiquem. Però sí que es veritat que a vegades han arribat i s’han entrat a tràmit coses que després s’ha vist que no portaven prou suport. 

Tem que el grup demòcrata vulgui prémer l’accelerador i passar el rodet en comissió per tirar endavant el màxim número de lleis?
Ho pot fer. Tot i que puc dir que, com a mínim fins a dia d’avui, aquesta no ha estat l’actitud de DA. Sóc presidenta de la comissió d’Afers Socials i estem treballant un text complex com és el codi de les relacions laborals, que fins i tot jo m’havia posat com a límit tenir-lo abans de l’estiu, i en canvi seguim treballant-lo. Hi ha molta comunicació a l’hora de les transaccions, s’envien amb anterioritat perquè la gent tingui temps de mirar-se-les perquè quan arribem a comissió ja es pugui debatre no com s’enfoca la transacció si no aquesta en sí. Podríem anar més ràpid i també més a poc a poc, però penso que anem a un ritme correcte. Farem la feina com l’hem de fer i tampoc no vull ni accelerades ni frenades. 

Es podrà aprovar tot el paquet de lleis laborals abans d’acabar la legislatura?
S’haurien d’aprovar, sí. A més una d’elles, com és la regulació del dret de vaga, no la tenim i és necessària. És un compromís a més amb Nacions Unides, i una legislació que totes les organitzacions internacionals ens recomanen que hi sigui, així que és necessària. Es podrà estar d’acord o no amb el contingut però no tenir-ho regulat no és una bona opció. La llàstima és que era un treball que s’havia de fer la legislatura passada i ho estem treballant al final d’aquesta. 

Quins textos s’haurien de prioritzar i mirar d’aprovar tan sí com no i quins potser no seria tant important si no s’aprovessin?
És complicat. Hi ha lleis petites que poden tenir un impacte i una incidència molt important. Per exemple una de les modificacions que s’ha presentat de la Llei de la CASS pel tema de la cotització dels autònoms, que és una modificació petita però que seria una llàstima que quedés al calaix perquè l’impacte i afectació que té sobre una part de la nostra societat és important. En canvi hi ha d’altres textos, com el de la funció pública, que el fet d’aprovar-lo generarà un malestar a tot arreu que, sincerament no sé si val la pena que tiri endavant o no. I tornem al mateix, és una llei que havia d’haver estat la passada legislatura i ens trobem al final de la segona amb un text que a més a més no té consens. Se’ls ha tirat el temps a sobre i potser aquí cal una reflexió sobre si es vol que passi o no passi. 

Vostè ha entrat una proposició de llei per regular les professions sanitàries, quin feedback ha rebut de la resta de parlamentaris? 
En principi la tinc parada perquè he d’acabar de parlar amb els col·lectius. N’hi ha alguns que havien treballat amb d’altres fórmules i volien continuar així i per ara està aturada abans d’admetre-la a Sindicatura. No sé encara que faré, l’he presentat per ajudar els col·lectius però si aquests pensen que aquesta no és la manera no tinc cap problema, ells són primer. Això ho tinc claríssim. 

La crema de fotos del copríncep ha tornat a posar damunt la taula el tema de l’avortament.
A mi no m’agrada el tema de cremar fotos, ni del bisbe ni de ningú. M’agrada defensar els posicionaments des de la tranquil·litat, el respecte i tothom té les seves idees. Sempre he defensat l’avortament en els tres supòsits i així ho vaig votar. És un debat que hem de tenir i, per molt que alguns diguin que no, molts el veuen relacionat amb el coprincipat. S’ha de tractar des d’una globalitat, però debatre-ho.

I podria tenir encaix sense tocar la Constitució?
Crec que sí. Del tema del dret a la vida, amb posterioritat a quan es va fer la Constitució, se n’ha parlat molt i experts en bioètica han tractat sobre quan es considera vida. I crec que aquí és el que ens permetria, sense posar en perill el coprincipat ni a ningú, poder fer encabir aquests tres supòsits sempre i quan fóssim rigorosos i realment es respectessin i no fossin una mica una porta oberta a tot. Sigui com sigui, se’n ha de parlar. El que no m’agrada és que amaguem els debats. Sé que sap greu i que, probablement, el copríncep li sap greu, però ha d’entendre que aquest debat és bo que hi sigui i que la societat ha de ser capaç de parlar-ne amb tranquil·litat, respecte i escoltant totes les posicions.

N’hi ha que no volen ni posar sobre la taula aquest debat.
Això no és bo. Crec que el bo és debatre les coses i no ens ha de fer por perquè el debat hi és i està al carrer. Així que debatem-lo tots, la societat civil, els polítics, els representants dels coprínceps i tothom, i mirem si es pot arribar o no es pot arribar. 

Com veu els diferents moviments preelectorals?
És una mica  un clàssic. Sabem la Llei electoral que tenim i que, a nivell de les llistes territorials, penalitza molt els grups més petits i que si no vas amb certes aliances les possibilitats són molt difícils. Però bé, aquest és el joc. Sí que és veritat que algun moviment i apropament serà una mica difícil d’explicar als ciutadans. Veig també una mica de dificultats a nivell d’organització. El número u és per a uns i els dos per als altres, però normalment aquí als debats va sempre el número u i això vol dir que el dos no podrà defensar les seves idees. Quan vagin a fer el porta a porta per a qui demanaran el vot a la nacional? 

Ha rebut cants de sirena?
Tinc taps a les orelles i intento no escoltar res.

Quan va haver-hi la crisi a SDP molta gent ja la situava en l’òrbita de DA.
Estic on estic i no a cap òrbita. Em centro en la feina que en tinc molta i la meva intenció és quan acabi la legislatura reincorporar-ne a la meva feina. Són ja uns anys en política i penso que es bo tornar a la vida real i ja veurem, el temps ja dirà. 

És possible que quan s’acostin els comicis rebi trucades.
En aquests moments no em vull centrar en això ni és la meva primera prioritat, de fet ni la segona, tercera, quarta ni quinta. No vull tornar a presentar-me en unes eleccions. Es pot ajudar a la gent des de molts altres punts de vista i ho faré. Si algú considera que el que he fet els darrers anys alguna cosa és aprofitable o que puc ajudar amb alguna cosa ja m’ho diran i sabran on estic. Aleshores ja decidiré si és adequat o no o el que sigui, però jo no. A més, per sentit comú i per lògica, fins i tot amb mi mateixa, que no em sentiria còmoda.

Marxa de la política una mica decebuda tenint en compte que ha viscut dues ruptures?
Una no la comptaria perquè em vaig veure una mica arrossegada. Vaig seguir el Jaume per fidelitat, tot i que creia que la situació era remeiable. La segona sí vaig ser jo qui va prendre la decisió. Sí que estic decebuda una miqueta, no en definitiva de la feina que no m’espanta i ja me la trauré, però sí d’aquesta obligació de fer-te passar pel tub. Sóc una mica rebel i costa. No tinc problema a rectificar sempre i quan se m’argumentin les coses. No m’agrada el joc brut, no m’agraden aquestes històries i d’això... n’està ple. N’està ple a tot arreu però Andorra és molt petita, i a vegades, en moments concrets, esperes tenir més suport i quan veus que aquest es transforma en atacs, dius home on estem. I més quan som pocs. Suposo que jo la política la veig des de l’apropament d’idees, des de la defensa amb respecte, des d’intentar convèncer l’altre que el que jo li explico és millor que el que ell vol i, probablement altres ho veuen d’una altra manera.

 

Sílvia Bonet
avortament
Número de vots: 337
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic