Diari digital d'Andorra Bondia
El president de la Federació d’Associacions de Gent Gran, Simó Duró.
El president de la Federació d’Associacions de Gent Gran, Simó Duró.

Simó Duró: “Al costat de cada CAP hi hauria d’haver una estructura residencial”


Escrit per: 
Redacció

Al setembre haurà complert el seu mandat al capdavant de la Federació d’Associacions de Gent Gran. Té piles per continuar, però mostra el seu enuig perquè diu que des de l’Administració no hi ha sensibilització de cara a la gent gran, i que es continuen reivindicant les mateixes qüestions des de fa molts i molts anys. Considera que és necessari un pla d’Estat enfocat a la gent gran i que s’hi dediquin esforços pressupostaris. 

Quina valoració en fa d’aquests gairebé quatre anys al capdavant de la Federació d’Associacions de Gent Gran? Disposat a continuar?
A mitges. Tinc energia, però em dol molt que en algunes coses que es reivindiquen des de fa gairebé quatre anys, i més, encara s’estigui en el mateix punt. Em sap greu que hi hagi engany per part de l’Administració. 

Encara no hem començat i ja el trobo molest, crític. En què enganya l’Administració?
Aquest engany passa primer perquè hi ha un desinterès general per part dels polítics, exceptuant el grup parlamentari que ens ha dedicat més temps, el de Pere López. El grup liberal,  unes poques hores i, respecte dels demòcrates, només podem destacar el contacte amb el ministre Xavier Espot, que sempre ha estat fluid però sense resultat. Quant a la resta de consellers, potser han dedicat un quart d’hora a parlar-ne.

Però en alguna cosa sí que es deu haver avançat...
En l’àmbit legal, es presenta com un quadre internacional molt rellevant. Les lleis les tenim i també els reglaments, però la seva aplicació és coixa per culpa dels intermediaris. Penso que aquest ministeri que acumula Afers Socials, Justícia i Interior és massa voluminós. El ministre pot tenir molta sensibilitat però ha de delegar. No tots els intermediaris ho veuen de la mateixa manera. Les lleis donen caràcter assistencial perquè la gent pugui viure bé. La llei, la de serveis socials i socionsanitaris, no és la meva llei perquè hauria de marcar un nivell més igual per a tothom quant a recursos, i menys ajudes. 

I com es pot fer una llei que equipari el nivell adquisitiu de tothom?
És una qüestió de pressupost. Parlo, per exemple, en el cas de les pensions, siguin de jubilació o d’invalidesa, s’haurien d’assegurar que la pensió s’equipari al nivell de la vida, als costos, que hi hagi un equilibri. S’han de mirar els lloguers i el menjar. Que sigui digne perquè tothom tingui reserves i estalvis per si volen fer algun viatge. S’hauria d’ajudar certes persones per vellesa o salut, però sempre fortament controlades, amb un control més efectiu. Avui hi ha gent que no volen demanar per vergonya, d’altres que demanen i ho aprofiten i d’altres que n’abusen.  Hi ha gent que amb un Mercedes van a buscar coses al Banc dels Aliments, i només és un exemple. 

Aquesta és una qüestió que sempre han criticat, la manca de control.
Hi ha poc control. Aquest control no faria falta si les pensions fossin bones. 

Fa gairebé dos anys li vaig preguntar quina era la principal preocupació que té la gent gran del país, i m’atreviria a dir que avui em contestaria el mateix. 
Sí, les pensions, des de fa molt més de dos anys, igual que  altres demandes, com el podòleg, des del 2003 fins ara. Tot promeses i més promeses. Ara sembla que, a l’octubre, totes aquestes qüestions, com el 100%, el copagament, la podologia, la pedicura i d’altres, com els viatges, com que s’acosten les eleccions, es faran efectives.

N’estarem pendents. Però,  tornant a la pregunta, les pensions continuen sent el principal maldecap de les persones grans?
Sí, és la mare dels ous. Fa dos anys li comentava a vostè en l’entrevista que haurien de ser,  com a mínim, de 1.000 euros, però ara ja hem d’anar a més. Hi ha molts abusos en el lloguer. Sí que hi ha ajudes, però cal destacar que la mateixa Llei de serveis socials i sociosanitaris obliga les famílies que se’n facin càrrec i és una llei injusta perquè no té en compte que aquella família paga una hipoteca i un fill que estudia a la universitat a fora i tenen més carregues. La llei moltes vegades ajuda de forma coixa. El formulari és molt llarg i feixuc, i cal destacar que no hi ha una compenetració entre el ministeri i la CASS. Hi ha hagut casos en què s’han de duplicar la documentació i les visites mèdiques quan es va a un lloc i a un altre.

Anem concretant, què hem de fer amb les pensions?
Les pensions han de venir del pressupost general per arribar a un llistó de més de 1.000 euros i, després, si hi ha persones que s’han d’ajudar, que s’ajudin,  també. I també volem posar en primera plana aquelles persones que no han cotitzat. Pensem en les mares de família, que també  han tirat aquest país endavant. Hi hauria d’haver una pensió que revaloritzés la seva tasca. 

Però realment aquesta demanda la creu factible? L’ha demanat? Què li han dit?
Fa tres anys, em van contestar que no hi havia cèntims al pressupost, i jo els vaig preguntar pels sous que tenen tots els ministres. Si no hi ha cèntims que s’espavilin i que els treguin de sota de les pedres.

Quines pedres? Fa dos anys parlava dels sobrants d’Andorra Telecom i de FEDA.
Del pressupost general de l’Estat. D’Andorra Telecom, en que tots hi participem, que pot ser una font i, si convingués, de tots els tributs que surten dels apartaments, de la propietat. D’on sigui. Això arribaria a dignificar la gent gran i pensionistes de cara a l’aparador internacional.  Valdria més això que  tots els fòrums i fotos que es fan a l’estranger. 

A més de les pensions, l’assistència és l’altra preocupació de la gent gran. 
Sí, però s’ha de dir que, tot i  que en assistència domiciliària la gent gran està ben assegurada, sempre hi ha aspectes que es poden millorar. A la pràctica, està controlat. S’ha afegit més personal i assistència domiciliària material, amb aquell pis on  assessorar-se i llogar cert material per a l’assistència. S’ha millorat al cent per cent. 

Ara resulta que diuen que El Cedre es reformularà, que el 75% dels usuaris no requereixen els serveis que ara tenen, i que en necessiten més de residència. 
A la clínica del SAAS es va fer una conferència sobre el model centrat en la persona, molt interessant. Nosaltres ja fa temps que vam sol·licitar que es revisés El Cedre i vam demanar fins a cinc cops poder visitar el centre i no ho vam aconseguir. D’això ja fa uns quants anys. Aplaudim aquesta remodelació que es vol fer a El Cedre sobre el model centrat en la persona. Però ja ens trobem amb el mateix, idees molt bones, però no s’ha parlat de pressupost, d’on traurien els diners, ni de dates. Sempre hem pecat del mateix. 

En matèria de dependència s’ha avançat?
Hi ha un projecte amb Espanya i França que vol estudiar quines capes, quan arriben a la vellesa, necessiten res. Qui necessita una residència i qui una    clínica. D’assistència domiciliària d’alta qualitat ja en tenim. També tenim residències, a més de la remodelació d’El Cedre i tot el que es vol fer. Però quina és la diferència? Aquí tot això pot costar més de 4.000 euros al més i a baix, 1.400 euros. 

Què manca en el sector assistencial per a la gent gran al Principat?
En l’àmbit familiar, caldria promocionar el control i formació d’assistència domiciliària. Al costat de cada centre de salut, però, també hi podria haver  petites estructures, com centres de dia. A Ordino, a l’hotel Casamanya, hi haurien pogut fer el centre de salut i, a la part de dalt, unes habitacions per a persones que necessitin quedar-s’hi algunes nits. I també a altres indrets, a totes les parròquies. 

Parlant de parròquies, la que més dedica a social ho fa amb el 8% del pressupost total i, d’aquest, la majoria va a escoles bressol. La gent gran queda molt reduïda en les inversions dels comuns. 
No hi hagut sensibilització. No només per a persones grans sinó també per a les persones amb discapacitat. L’Administració no els té en consideració pel que fa a desplaçaments i accessibilitat ni en altres aspectes. Ja no amb relació als comuns, sinó que  hauria de ser una planificació d’Estat.

Un pla d’Estat per a la gent gran?
Sí. Parlem de necessitats de la gent gran. Un pla que contemplés que al costat de cada centre d’atenció primària (CAP) hi hauria d’haver unes petites estructures perquè la gent de la parròquia que ho necessiti s’hi  pugui quedar uns dies a dormir  o només durant el dia. Em refereixo a espais residencials, cosa que hauria de planificar l’Estat, en concepte de centre de dia, però també residencial. 

Tornem als diners... Com ho paguem?
Altre cop! Agafant-ho d’Andorra Telecom, dels ingressos del tabac i dels tributs de l’habitatge, com ja he dit. I així ens anivellarem amb el pressupost que els països de la UE dediquen al social, que va des del 6% al 12%. És ben senzill. Es poden treure diners. Han fet un primer pas amb els pisos socials, però la resta també ho poden fer.

Hi ha bon ambient entre les associacions? 
Sí. Si mai hi ha tibantor és que hi ha gent que està farta que cada cop parlem del mateix. 

A curt termini quin projecte es marca tirar endavant la Federació?
Volem emprendre aquell conveni amb el ministeri d’Afers Socials, que ara està adormit per formalitzar la gestió de la federació i tenir un local. 

Encara no tenim data d’eleccions però estem al final de la legislatura. Què haurien de portar els programes electorals dels diferents partits amb referència a la gent gran?
Primer, haurien d’estar sensibles a la realitat i tenir en compte un pla d’Estat per a la gent gran. Segon, s’haurien de preocupar més del benestar de la gent i, si parlen de carrers i camins dels drets humans, que dediquin més esforços a tot el social. Que no pensin només en les lleis, sinó a donar poder adquisitiu i una assistència a la gent, i en aquest segon aspecte sí que s’ha avançat. 

En aquest sentit, entenc que vostè té una bona opinió del ministre Espot.
Sí que el valoro, però penso que té massa carteres amb massa pes i això és un problema. Penso també que ell sí que té sensibilitat però al seu grup polític això no els preocupa, els preocupen més els seus negocis i allò que en podran treure del casino. 

La gent gran no només és el ball del diumenge i el viatge anual? 
Sí, és clar, això també. És per a ells i està bé. Que no els ho treguin... (riu), però hem de mirar també pels que no estan tan bé.

 

“De reunió formal amb el cap del Govern, Antoni Martí, no n’hem fet cap”

Fa poc que s’ha renovat la representació al consell d’Administració de la CASS. Ja s’ha reunit amb Jacint Risco, la persona que els representa?
Com a federació, no ens hi hem reunit;  vam decidir que cada associació fes el que volgués. Alguns candidats no havien tingut cap contacte, o pocs, amb les associacions i, en canvi, el senyor Risco abans ja havia fet moviments de tipus social, assistencial i d’ajuda. Amb Risco, vam quedar que establiríem un sistema en què cada mes o cada quinze dies vindria a exposar-nos a la federació els diferents problemes, a informar-nos-en, per poder així donar-li suport. 

Ha comentat que amb el ministre d’Afers Socials també hi tenen un contacte fluid.
El ministre va proposar que hi hagués una institucionalització d’una manera de funcionar, amb un pressupost. Per a aquest any, en vam presentar un el setembre passat, que vorejava  els 36.000 euros, per pagar el funcionament,  poder comptar amb personal que ens ajudés a omplir formularis i participar en algun viatge,  però només ens van donar 5.000 euros i ens vam quedar molt malhumorats. Hi havia una sèrie de coses en què posar un sistema del botó d’emergència però molt millorat i tot això no s’ha fet. I aleshores el ministre va manifestar que també formalitzarem un conveni per millorar les coses. 

I en què consisteix aquest conveni?
Vam examinar el conveni el mes de febrer i de moment no ha prosperat perquè vam fer unes esmenes. Demanem una independència de gestió, tot i que cada any s’ha de presentar una formulació hipotètica del que preveiem fer i de la memòria del que finalment hem fet. També hauríem de presentar un pressupost. Volem que sigui assignat en temps i forma, i no com en altres associacions, que el reben el mes de juliol. També volem un lloc, una ubicació i unes despeses de funcionament. Des del ministeri ens van dir que el lloc ens el buscaríem i sembla que seria a Prada Casadet, al costat de la FAAD. Seria un lloc permanent per a l’assessorament i l’organització. Aquest conveni està ara adormit. 

Parla que s’ha reunit molts cops amb el ministre Espot, quants cops amb el cap del Govern, Antoni Martí?
Amb Antoni Martí vam coincidir una vegada en una reunió que es feia al Govern i va venir. Martí  ja coneix el meu punt de vista i no sempre lliguem caps. De reunió formal amb el cap del Govern no n’hem fet cap. 

 

Simó Duró: “Al costat de cada CAP hi hauria d’haver una estructura residencial”
Número de vots: 15
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic