Van avançant els treballs dels pisos amb serveis per a la gent gran.
Estem en aquesta fase d’enderroc de la nau que hi havia d’una empresa de pneumàtics, però també d’excavació per poder assentar les bases del futur edifici, que és un dels projectes que ens fa més il·lusió, com no pot ser d’una altra manera.

El projecte ha aixecat un interès que queda palès amb les trucades que es fan al Comú, tot i que ja vau dir que donaríeu la informació en el seu moment.
Ens consta que truquen aquí al Comú i a Afers Socials de Govern, i això vindrà en una fase posterior i hem de dir a la ciutadania que s’esperin, que són uns pisos que representen una manera de concebre com conviurem en un futur. La nostra piràmide demogràfica es va envellint i passa en tots els països del primer món: cada cop tenim una població de més edat i que per sort acostuma a gaudir d’una bona salut. Més enllà de la crisi d’habitatge cal pal·liar una necessitat molt important, que és el fet de poder viure amb dignitat amb un preu que em pugui permetre, envellint amb dignitat i tenint espais comuns i compartits amb altres residents que viuen una situació semblant.

És un projecte pioner a Andorra? 
Sí, i segurament se’n derivaran de similars.

Com està el tema de l’Hotel Pol?
Si parlem d’habitatge també hem de fer referència a l’Hotel Pol, que pot ajudar una altra franja d’edat, en aquest cas els joves, els estudiants. Hem encarregat des del Comú un pla de viabilitat. Paral·lelament, la Universitat d’Andorra (UdA) va fer una enquesta als seus estudiants per saber quin preu podrien arribar a pagar en una residència. El que tenim molt clar és que el projecte que surti de l’Hotel Pol s’adapti a les necessitats reals dels estudiants i al perfil socioeconòmic d’aquells que cursen els seus estudis a l’UdA. No pot ser d’una altra manera. El pla de viabilitat ha de respondre a aquestes necessitats i des del Comú el que volem és que el preu final s’adapti a les necessitats dels estudiants.

El pla de viabilitat també donarà resposta al sistema de finançament? Com per exemple el publicoprivat?
Sí. Això ens ho ha de dir el pla de viabilitat així com la manera de gestionar la residència, tot amb l’objectiu que els estudiants en surtin beneficiats i puguem acollir els estudiants d’Andorra que pel seu context familiar tinguin la voluntat de tenir la seva independència, però també per atreure estudiants de fora.

Quin treball hi ha des de l’UdA?
 Des de l’UdA estan fent molta bona feina i des del ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats estan mirant d’implementar nous programes amb l’objectiu de fer créixer la universitat. Això ha d’anar acompanyat, evidentment, d’una residència d’estudiants i dels serveis que necessitaran. Des del Comú tenim molt clar que un dels pols de creixement de la nostra parròquia és la recerca i l’educació, la qual cosa es fa palesa amb l’adquisició de Catsa o amb la voluntat de tirar endavant la residència. Anem en la línia que ens vam marcar.

L’edifici de Catsa sembla destinat al sector de la recerca.
Tenim molt clar que ha de ser un edifici que doni servei al sector de la recerca. El Govern ha encomanat un estudi de viabilitat. La recerca va molt en la línia del desenvolupament futur de la parròquia així com el món de l’educació. Tots els projectes que sorgeixin del Comú aniran en aquesta direcció. No ho podem fer sols i aleshores treballem  paral·lelament i activament amb l’UdA, amb Govern, amb els diferents ministeris, amb Andorra Recerca i Innovació,  amb les parts privades i amb qualsevol empresa o agent privat que ens vingui a veure i que vagi en la mateixa línia. 

Quin és el paper del Comú?
El que hem d’intentar és unir tots els actors i agents externs en projectes comuns com ara els pisos de la gent gran, en què hem aconseguit un finançament unint diferents actors privats i públics. Crec que el paper del Comú és una mica aquest, intentar encaixar totes les peces perquè la parròquia creixi. En el cas dels pisos s’ha creat una fundació, la Laurus, i s’ha trobat l’encaix jurídic fonamental per tirar endavant el projecte. I això potser és el que ens ha costat més, aquesta part burocràtica. S’ha fet molta feina, una feina feixuga per unir tots els actors.

Tornant a l’Hotel Pol. Ara acollirà el L’Andart. Una oportunitat per donar visibilitat a la mostra, però també a l’edifici que per als lauredians representa moltes coses. Bodes, àpats, reunions polítiques, celebracions...
Això de donar-li visibilitat era una miqueta la idea, com va passar amb Catsa. Quan es va reobrir molta gent va descobrir o redescobrir aquell espai, fins i tot nosaltres mateixos com a institució o Govern, que va veure les possibilitats de l’edifici per encabir-hi projectes. Amb l’Hotel Pol ens passava el mateix. Teníem molt clar que havia de ser residència universitària però quan vam saber la possibilitat de repetir el L’Andart aquí a la nostra parròquia ens va semblar una molt bona ocasió per obrir l’edifici al públic. Molta gent hi té records associats d’infància, de joventut, sopars, la discoteca que hi havia...Era una molt bona ocasió per reobrir-lo. Els visitants descobriran una exposició magnífica, amb un nivell artístic brutal. Però, a més a més, hi haurà la connotació més emotiva de tornar a veure aquest espai. De fet, hi ha una part de l’exposició  que reprèn la història d’aquest edifici. Potser la diferència amb l’edició de Catsa és que aquest cop el Comú s’hi ha implicat més activament ja sigui amb l’adequació de l’espai però també amb la recerca de gent que pogués ajudar a construir el relat de la història de l’hotel. S’hi han implicat diferents departaments del Comú de manera molt activa.

La cinquena edició del L’Andart recollia el món industrial en una fàbrica de tabac i enguany el de l’hostaleria. Dos motors econòmics de Sant Julià de Lòria i d’Andorra.
Potser abans el món de l’hostaleria vivia un millor moment i era una part activa de la parròquia.

Un dels projectes del Comú és la remodelació del Parc del Senzill.
És una obra que ens fa molta il·lusió. Primer perquè és un espai que té molt potencial, a prop del riu i allunyat de la part més sorollosa. Hi ha arbres, una part d’ombra natural i un espai, creiem, molt desaprofitat. En els últims vint anys no s’hi han fet grans inversions. Vam fer la primera fase del circuit de ressalts −que va néixer del Consell d’Infants−, i trobem moltes més famílies que hi van. I vam veure que amb una inversió moderada podíem recuperar aquest espai de convivència i trobada. En aquest sentit, la diferència més significativa és que hi haurà més espai amb gespa, amb berenadors, i s’hi podran fer més celebracions i programar més activitats i espectacles.

A més està en una zona on hi haurà els pisos de la gent gran i on està prevista la construcció d’edificis residencials a prop de l’antic càmping Huguet.
Els pisos de la gent gran són allà a tocar i és una part del poble que encara que ens sembli una mica allunyada és a 400 metres del nucli urbà. Hi tenim zones residencials com la Borda del Jaile, que és a 600 metres i no creiem que sigui als afores. Aquesta part del sud de la parròquia a poc a poc anirà agafant protagonisme en el dia a dia.

El circuit de ressalts o ‘pump track’ va ser la primera fase de la remodelació del Parc del Senzill. Quan començarà la segona?
Abans que acabi l’any. Serà una reforma integral dels equipaments. A la part esportiva separarem la pista de futbol sala i en crearem una de 3x3 de bàsquet. Serà un lloc intergeneracional amb les pistes de petanca. Estem contents de recuperar aquest espai i de donar-li un nou impuls.

Parlant d’esports per a infants i joves i de parcs, s’ha tancat el mes d’agost i amb aquest les activitats d’estiu amb un èxit d’inscripcions amb 700 joves.
Tenim una parròquia molt participativa i una gran varietat d’activitats. Les de LAUesport i les de la Ludoscola. Aquest any i per als més petits hem tingut uns campus de psicomotricitat amb monitors especialitzats, una activitat que fomenta el desenvolupament motor, la coordinació i la creativitat. També tenim el campus de les cheerleaders, que està molt consolidat i una part més cultural amb el Laboratori de les Arts, que és un projecte maquíssim que engloba diferents disciplines com el teatre, la dansa, el cant o les arts plàstiques. És una setmana que comprèn totes les disciplines amb un espectacle final d’una gran qualitat. A la parròquia trobem varietat. Som una parròquia molt activa.

I hi ha les de l’Espai Jove.
Des de l’Espai Jove es programa per a aquesta franja d’edat adolescent la combinació de cites esportives amb activitats fora de la parròquia.

En el capítol d’obres tenim les del Centre Cultural, que  estan ara en la façana i en els auditoris.
Estem d’acord tots que ens hauria agradat que l’obra anés més ràpid. Estic en desacord amb algunes declaracions que s’han fet recentment sobre que no hi ha hagut cultura durant aquest temps perquè n’hi ha hagut. Ens hem readaptat en els espais. La prova és els Fils d’art, Els Pastorets... s’ha utilitzat la Sala Sergi Mas, el vestíbul del Centre Cultural.Hem seguit tenint cultura però no hem tingut la programació de teatre en els auditoris. Ens hem trobat amb unes obres en què la despesa estava molt disparada i hem volgut controlar-la i quan tu vols controlar més, les coses s’endarrereixen. Volem que els diners que es gastin estiguin molt justificats. A finals d’any han d’estar acabades les obres de la façana. I a principis de l’any vinent ja tindrem els auditoris en marxa. Hem d’agrair a la ciutadania la seva paciència.

Hi ha un tema en què el Comú està lluitant i és el de l’incivisme, especialment amb escombraries que es dipositen fora d’hores o mobles que es deixen al carrer quan no toca, malgrat que els dies són dijous i diumenge i a partir de les vuit del vespre.
És una xacra que hem de combatre. Hi ha una feina de pedagogia molt important amb el tema del civisme. Des del Comú treballarem per diferenciar millor els contenidors i això evitarà que n’hi hagi que estiguin constantment saturats. Ja hem fet una primera acció que és crear dins del departament de Serveis Generals la figura de Medi Ambient i d’allà penjarà l’agent de ciutadania. 

Quan es posarà en marxa?
A finals d’aquest mes de setembre amb un canvi de l’ordinació d’higiene pública. Ens ha d’ajudar a fer una mica de pedagogia i anar recordant a la gent com tractar els residus, a quines hores s’han de dipositar els voluminosos, la recollida dels excrements dels gossos i a controlar les colònies de gats. Hi haurà també una campanya de comunicació i hi haurà més llocs per a dipositar els residus. A poc a poc anirem tenint una parròquia més neta i endreçada, simplement amb els petits gestos de cadascú, sense grans inversions notarem una gran millora. El sentit comú a vegades no és el mateix per a tothom.

Amb les colònies de gats es va dur a terme un procés d’esterilització.
Hem destinat més inversió en l’esterilització de les colònies i veurem resultats a mitjà i llarg termini. També s’ha de tenir en compte l’alimentació, perquè un gat no pot menjar qualsevol cosa.