Diari digital d'Andorra Bondia
Sònia Yebra: “La competència de l’eix central la tenim fora d’Andorra, no al país”
Sònia Yebra: “La competència de l’eix central la tenim fora d’Andorra, no al país”

Sònia Yebra: “La competència de l’eix central la tenim fora d’Andorra, no al país”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

La presidenta de l’Associació de Comerciants i Propietaris de l’avinguda Meritxell defensa la necessitat de treballar conjuntament amb Carlemany i Fener per poder tirar endavant les accions apuntades pel pla estratègic. Sònia Yebra parla de l’embelliment de l’eix principal de la capital i incideix en la necessitat de posar en marxa una formació en comerç davant les dificultats per trobar personal qualificat.

Fa cinc anys que va agafar les regnes de l’associació, quin balanç fa de la feina feta? 
Vam entrar amb un objectiu, que era millorar l’eix comercial i millorar també el nivell de coneixement exterior del que era Andorra. Hem intentat treballar amb el Comú i amb el Govern, el ministeri de Turisme i Andorra Turisme, aquests temes. I què hem aconseguit? De moment estem en un punt en què s’ha fet un pla estratègic de turisme de compres, que és molt important a nivell nacional, i a nivell del Comú hi ha damunt la taula projectes d’embelliment de l’avinguda Meritxell. Crec que de moment estem assolint una part important de l’objectiu que teníem. 

L’associació ha crescut pel que fa als socis?
S’ha crescut una mica. Hem intentat fer una mica una campanya de captació de socis, un porta a porta. Però resulta que el que no hi vol ser no hi és. Sempre hem fet una crida quan hi ha les reunions perquè la gent vingui, s’interessi i s’involucri. La veritat és que l’associacionisme a Andorra no és fàcil, gairebé sempre participen els mateixos, però el que sí que és veritat és que hi ha una part important d’implicació dels comerciants i cada vegada la gent hi està més interessada. 

Ara ha arribat l’hora de fer un pas més i esteu treballant en poder fer una entitat més gran. Amb quin objectiu?
Treballar conjuntament, de forma homogènia i unificada, sumar esforços en tots els sentits, tant a nivell econòmic com de planificació estratègica. De fet, des del pla estratègic s’ha parlat de treballar de forma conjunta perquè ni els turistes, ni nosaltres a nivell de comerç, entenem de fronteres a nivell parroquial. Si no estiguéssim parlant de dues parròquies seríem una sola entitat, perquè al final els interessos que hi ha a l’avinguda Meritxell i els que pot haver-hi a Carlemany són els mateixos. De fet, hi ha propietats que estan tant en una avinguda com a l’altra, hi ha repetició de comerços i per això els interessos són els mateixos. I tot això porta a pensar que el que s’ha de fer és tirar tots a l’una, i intentar planificar i organitzar en una sola direcció. 

En quin punt està el treball per crear la nova entitat?
El procés és encara molt embrionari perquè potser les particularitats de cada associació són diferents. Meritxell i Fener són cent per cent privades mentre que Carlemany i Vivand, és una entitat mixta entre Comú i comerciants i això fa que les prioritats o les visions no siguin les mateixes. I s’està treballant en aquest sentit, tenim un full de ruta segons el qual ara s’està parlant de quins serien els objectius d’aquesta entitat conjunta, què es treballaria, quina seria la representativitat... però això encara no és clar. Estem una mica a l’expectativa de Vivand, nosaltres més oberts. Tenim molt clar que hem de treballar conjuntament i per tant estem disposats a negociar i arribar als acords que siguin interessants per tothom. Potser Vivand a causa de la seva experiència i trajectòria són una mica reticents a treballar de forma conjunta però tots creiem que hi ha un interès nacional i de tot l’eix central perquè al final hem de mirar a fora, al turista, al client que ve a Andorra i ser conscients que aquest no entén de fronteres, no entén de diferències ni d’estratègies a l’hora de fer diferents accions, de manera que els esforços a nivell de comunicació han de ser tots en el mateix sentit. 

Fa uns anys hi havia la FACA que no va quallar, què es pot aprendre d’aquella experiència?
La FACA es va constituir en el seu moment sobretot per un tema d’horaris comercials pel qual hi havia un objectiu conjunt molt clar. I en aquest cas et diria que a l’eix central tenim també un objectiu molt clar com és atreure el client cap a aquest eix principal i de millorar l’experiència de compra del client. Això passa per aquest treball conjunt, per repartir esforços. I més en uns moments on està tot molt difícil, a Andorra però també a nivell internacional. I si en un lloc petit com Andorra no som capaços de treballar conjuntament i no ho fem ara, crec que ja no ho farem mai. 

De fet des del ministeri, i també el propi pla, assenyala com una debilitat la manca d’una associació forta, d’un comerç més cohesionat.
En el cas de l’eix central, tenim molt clar que hi ha d’haver una sola veu. No estem parlant ni de grans ni de petits, ni que si davant de la meva  façana, porta o botiga... En aquests moments hem de mirar més lluny de tot això. La competència de l’eix central la tenim a fora d’Andorra, no a dins el país sinó a la Roca del Vallès, a la Jonquera, a Viladecans, a tots els centre comercials de diferents ciutats pròximes a Andorra. Hem de ser capaços de competir i posicionar-nos respecte l’exterior i no pensar tant en el que fa el del costat, el de Carlemany o el de Meritxell. Per nosaltres, amb visió d’empresaris, això no té futur. 

Quines expectatives tenen del pla d’embelliment?
Ens l’han presentat en una reunió amb l’arquitecte i l’enginyer i creiem que és fantàstic. Realment fa un canvi substancial respecte el que tenim ara i esperem que això sigui un pas més en tota la trajectòria i els diferents punts que hi ha dins el pla estratègic. És important perquè es vulgui o no l’entorn en el que es troben els comerços fa molt en el client quan passeja i es troba aquí, i més enllà que sigui maco. El que ens han presentat reflecteix l’interès de tothom de tenir un espai obert, clar, que sigui còmode i atractiu pel vianant, amb espais de descans però sense impediments al mig del carrer. És un projecte molt treballat, hi ha espais amb una mica de zona verda; hi ha una mica de tot el que en el seu moment hem demanat. Les llums també milloren i creiem que és un pas molt important en l’estratègia i  planificació a curt, mitjà i llarg termini. 

Incorpora aquells elements de seguretat de què s’havia parlat?
Sí, n’hi ha una part. A tots els carrers adjacents a l’eix principal s’ha dissenyat espais amb zones de descans i verdes, amb la qual cosa ja hi ha un cert mobiliari que dificulta l’accés a nivell de cotxes. També s’ha valorat amb els comuns que som a Andorra i que no té res a veure amb altres ciutats malgrat que sí que hi ha aspectes que s’han tingut en compte de cara que en un futur es puguin incorporar si es considera oportú.

Des de Mobilitat s’ha apuntat quin hauria de ser el sentit únic des de la Creu Grossa cap a la rotonda, baixada. Com ho valoren?
Sobre això hi ha diverses opinions. De fet, en la reunió se’ns van presentar tres propostes. La de mantenir el doble sentit actual i veure què passaria amb l’embelliment en aquest cas, que es podrien ampliar les voreres uns 70 centímetres per banda i es guanyaria així una mica més d’espai pel vianant. També es va presentar la proposta de sentit únic pujada i de sentit únic baixada. Independentment de la circulació, a nivell estètic hi ha un dels sentits que millora sobretot el que per nosaltres és un punt crític com és el pas de vianants entre la Rotonda i el que és la part alta de l’avinguda Meritxell, pas que es reduiria a tres metres si s’optés pel sentit pujada, precisament a la inversa del que apunta Mobilitat. En el cas del sentit baixada, es guanyaria per suposat respecte el doble carril, però el pas hauria de ser més ampla per la corba que han de fer els autobusos, mentre que en el cas del doble carril ens trobaríem en una situació molt similar a l’actual. Això encara no està definit, tot i que el parer de la majoria que era a la reunió era d’un sol sentit, i en aquest cas la majoria estava també d’acord en el sentit pujada. Ara, també és cert que a l’associació hi ha gent que prefereix mantenir el doble sentit. Nosaltres hem fet les aportacions que se’ns va demanar i ara és potser ja un tema més del Comú. 

Són suficients les accions de dinamització que promou el Comú?
La nostra prioritat no era tant les dinamitzacions com millorar l’eix. Creiem que les dinamitzacions les pot fer i les hauria de fer també cada comerç per promoure els seus productes i el seu punt de venda. I tota la part de millora de l’eix, de la il·luminació del carrer, de l’espai públic això sí que és una prioritat. Creiem que les accions puntuals, d’un dissabte a la tarda, poden ser interessants però necessitem accions de forma continuada, tot l’any, que es puguin repetir cada dia i hi hagi una raó perquè la gent es vingui a reunir en zones específiques de l’eix. Parlem d’accions d’oci i lúdiques, i un dels temes que hi ha damunt la taula és la Rotonda i de poder fer un espai allí. Al seu moment es va parlar d’unes fonts de llums, de colors, aigua i música, que pot ser important. De fet, en la reforma es preveu un escenari per poder fer accions continuades a la Rotonda, i és molt interessant però s’han de programar, també. 

Com està la implantació del pla estratègic? Quines expectatives tenen que es pugui portar tot a terme perquè té un cost important?
Els treballs fets a les comissions tenien l’objectiu fonamental de definir quines eren les accions prioritàries, i ara s’està valorant a nivell econòmic les aportacions per poder executar-les. El que es tracta és d’aconseguir un compromís. A nivell de l’eix central el que està clar és que tot passa pel treball conjunt entre Meritxell, Carlemany i Fener i que si no som capaços de crear aquesta entitat, entre comuns i privats que estem treballant, difícilment aquestes accions es podran dur a terme. Treballem en paral·lel, una l’entitat mixta publico-privada, amb els dos comuns i les associacions, i l’altra el grup d’associacions per poder treballar dins d’aquesta entitat.  

Sí, però el pla preveu fins i tot una zona de restauració.
Són temes d’inversió privada. El que es pretén amb el pla estratègic és donar l’entorn adequat perquè totes aquestes inversions privades s’acabin produint. Primer, tot passa per l’embelliment, també per la comunicació, pel treball conjunt, per un pla de bones maneres i bones pràctiques a tot els nivells... i la inversió privada vindrà amb el temps. Si no som capaços d’atraure un tipus de client determinat perquè tingui sentit un tipus de negoci com un centre de restauració o de luxe o del que sigui, no tenen futur les inversions en aquest sentit. S’està parlant d’un pla a llarg termini però per alguna cosa hem de començar i tot i que s’ha de fer poc a poc i pas a pas està clar que el futur ha de passar per aquí. El comerç és un terç de l’economia andorrana i hem de ser capaços que creixi i mantenir-lo com un dels punts forts de la nostra economia.

Com valora la política del Govern a l’hora de fomentar el turisme de compres?
Sempre hem reivindicat accions més concretes pel comerç i de fet, arran d’aquest pla estratègic, crec que esdevindran aquest tipus d’accions. També és cert que els estudis i enquestes que s’han fet dels turistes que venen al país, la compra és un complement de la seva visita a Andorra, de manera que ja està bé que es promogui que el client vingui a l’esquí, a gaudir d’un espectacle o a temes d’oci perquè això comporta que un cop està relaxat compri i gasti dins les seves possibilitats. Estem satisfets amb el Govern i amb el ministre Francesc Camp perquè s’ha agafat el projecte del pla estratègic com una cosa molt important, i esperem que amb tot el que preveu i les accions que es facin podem comunicar a l’exterior més bé el que és Andorra a nivell shopping. 

Venim d’una crisi econòmica forta, quin és l’estat del sector?
Hem de partir de la base que han canviat els hàbits de compra i de consum i tenir molt clar que estem en una situació econòmica i un entorn que no tornarà a ser el de fa deu o quinze anys i un cop assumit això... doncs està costant. I està costant perquè hi ha un canvi d’hàbits, la venda per internet, que cada vegada més a la cistella de les famílies l’oci i el viatge són una part important i per tant hem d’aconseguir que vinguin a viatjar a Andorra i fer despesa aquí. És cert que el sector pateix però ho fa a tot arreu, no només a Andorra. No és fàcil a cap lloc, a París, que ha patit amb els atemptats, però també Nova York, Londres o altres centre comercials importants estan patint. El que hem de fer és sempre mirar endavant i buscar estratègies que ens ajudin a continuar. El sector està difícil però a Andorra en l’àmbit d’empresaris i comerç som gent molt forta, amb molta empenta i que també hem viscut èpoques i etapes difícils, però som prou forts i prou professionals per poder planificar el futur. 

La dificultat de trobar personal sempre ha estat problemàtic per al sector.
Sí, però com ara no. És un problema molt greu. El pla estratègic situava com a punt dèbil precisament la qüestió del personal, de la imatge que no s’està a l’alçada del servei que tocaria. Però és molt difícil trobar personal. Hem tingut reunions amb el ministeri d’Interior sobre aquest tema però és complicat. No tenim gent nova i la que hi ha va rodant dins el mateix país. Hem d’intentar fer Andorra un país més atractiu perquè la gent vingui a treballar aquí. S’han de fer accions a nivell extern, potser la gent ni es planteja venir a Andorra a treballar i això és un problema perquè fa falta gent nova i gent més ben formada. Cal fer un esforç en aquest  sentit. 

També es pot mirar de formar els d’aquí.
Sí, també s’està treballant amb la idea de fer una formació professional de comerç. Se n’ha parlat amb el ministeri d’Educació, i voldríem poder fer una formació a tres nivells diferents, una Formació Professional, un grau mitjà i un grau en comerç perquè la gent jove que als setze anys no vol continuar estudiant pels motius que sigui pugui fer una formació mínima en comerç i puguin entrar i gaudir d’un servei acceptable a nivell comercial. 

Com veuen la negociació de l’acord d’associació? Els preocupa l’efecte pel comerç?
És un tema complex perquè és de país i cada sector lògicament hi ha de poder dir la seva. Com a comerç ens preocupa el tema de les franquícies, que són un problema per tot el que és el producte de luxe. També ens preocupa que arribi el moment en què haguem d’equiparar l’IVA i perdem també la competitivitat que tenim de preu. La negociació amb la UE, a nivell de comerç, hauria de passar per mirar de tenir unes franquícies més altes o simplement que no existissin, llibertat de producte i que tot plegat no comportés un increment d’IVA, de l’IGI en el nostre cas, com per deixar de ser competitius. 

Sònia Yebra
competència
eix central
Andorra
fora
al país
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic