Vendrell: “Els partits progressistes són els que han portat més riquesa a la parròquia”

La candidata a cònsol major del Partit Socialdemòcrata i Independents d’Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, defensa la necessitat d’un canvi a la parròquia després de vuit anys amb el mateix partit al Comú. Valora de forma positiva algunes accions realitzades, com la renovació de l’avinguda Carlemany, però critica el poc suport que s’ha donat a l’empresariat de la parròquia. Aposta per projectes de petit cost i per una gestió rigorosa i transparent.

¿Com valora la gestió de les darreres dues legislatures?
Han fet coses positives. Una d’aquestes és la reforma de l’avinguda Carlemany. A més, amb aquesta obra s’han refet les canonades d’aigües residuals i potables, s’ha aprofitat per actualitzar (almenys així ho espero) les infraestructures sota terra que són de difícil accés. ¿Coses negatives? El que em molesta molt és la partida de comunicació que ha tingut el Comú d’Escaldes. Com a ciutadana d’Escaldes m’ha molestat molt que s’invertissin tants euros en una partida pressupostària que és comunicació. I tots sabem com ha acabat aquesta comunicació.

¿Quines mancances té la parròquia?
El que hi trobo a faltar, i sempre he trobat a faltar, és l’aigua. Som en una parròquia on el seu nom, Escaldes, ja té un significat. Ens diem així perquè tenim aigua termal. Però aquesta aigua termal no la veiem. Només es veu Caldea, un projecte del qual estic molt orgullosa i en què a casa meva sempre hem cregut i continuem creient-hi amb l’ampliació. Però el ciutadà o el turista no pot veure l’aigua a l’exterior. Nosaltres volem donar a conèixer l’aigua termal, ja sigui a través de Caldea, a través del museu de l’aigua o a través d’altres activitats i infraestructures de petit cost.

¿Com ara quines?
Serien unes infraestructures no gaire cares de posar en marxa. Abans hi havia una font amb dues aixetes d’on es podia obtenir aigua freda i calenta i la gent veia que Escaldes tenia aigua termal. Aquesta font ha desaparegut. A més, hi ha altres fonts que brollen i que no coneixem. Per això, si impulsem un recorregut cultural explicant el perquè de les fonts donaríem un complement al que ja s’ha fet. Una altra estructura senzilleta, com  un lloc on poguessis posar els peus dintre l’aigua calenta o tocar-la amb les mans, permetria donar més importància a aquest recurs.

¿Quina valoració fa de l’estat de les finances comunals?
Pel que he vist amb els estats de comptes del Comú, fins al 2010, en set anys el Comú d’Escaldes s’ha endeutat amb 6 milions d’euros de més dels que ja tenia. Per tant, jo no diria tant que és una gestió exemplar. Sí que s’han gastat molts diners per fer reformes, algunes que comparteixo, com l’avinguda Carlemany. Altres, com el museu de l’aigua, potser s’haurien pogut esperar un o dos anys més per fer-los i reduir una part del deute. En els tres primers anys d’Antoni Martí es va reduir 10 milions d’euros, però l’últim any del primer mandat aquests 10 milions ja es van esborrar perquè vam tornar al nivell d’endeutament deixat per Lydia Magallón. Aquest últim mandat ha estat quan hi ha hagut més despesa. Hem passat de 31 a 37 milions d’euros.

Ha comentat que vostè pot aportar els seus coneixements en gestió. ¿Per on passa el rigor en la gestió econòmica?
Com que tinc una formació de base tècnica, sóc una persona molt rigorosa amb la feina i molt exigent. Hi ha gent que treballa amb mi des de fa onze anys. Amb set anys i mig que fa que tinc l’empresa hem passat de ser dos a deu. És evident que no gestiono els recursos d’un Comú, i tampoc és el mateix gestionar en època de certa bonança. Per això cal ser capaç de gestionar les finances amb rigor, transparència i honestedat. No m’agrada que s’adjudiquin concursos que no surtin publicats al BOPA, que es declarin deserts concursos sense cap explicació, o que s’adjudiquin concursos a empreses que no forçosament són les menys adients o les més qualificades.

¿Diu que la gestió dels darrers anys ha estat poc transparent?
S’han fet adjudicacions sense estar publicades al BOPA i s’han declarat deserts concursos sense donar explicacions i no sempre s’ha adjudicat, ja no dic al millor postor, sinó a la qualitat tècnica de l’equip que acompanya la proposta. Conec empresaris d’Escaldes a qui no se’ls demanava pressupostos. A més, si la diferència entre l’oferta d’una empresa d’Escaldes i la d’una altra parròquia és molt petita, s’agafarà la d’Escaldes només pel fet que aquesta té la seu a la parròquia, paga uns impostos a Escaldes i crea riquesa a Escaldes. Un Comú ha d’afavorir els empresaris de la parròquia. Els altres comuns ho estan fent i no entenc per què Escaldes se n’ha privat. Això ho trobo molt lleig, perquè les empreses d’aquí se senten desafavorides.

¿Sobren treballadors al Comú?
He estat funcionària i sé què és aquest món. No crec que els funcionaris tinguin la culpa de la situació de crisi, que és el que se’ls està dient arreu. Els funcionaris tenen raó de ser perquè hi ha serveis que són públics i que no es poden privatitzar. Ara mateix desconec com estan organitzats al Comú, però segurament hi pot haver una reestructuració de les funcions que fa cadascú i es pot intentar organitzar millor les tasques. Per contestar la pregunta cal un coneixement de fons que ara no tinc.

En tot cas no hi haurà reducció de plantilla.
Aquesta no crec que sigui la bona manera per reduir les despeses, tot i que els salaris són una part important del pressupost. Perquè si redueixes personal també redueixes serveis que estàs donant. Potser sí que caldria organitzar millor la feina. Això es faria en concertació amb el personal. Tampoc preveiem retallades de sou, perquè la funció pública no té per què pagar la mala gestió dels polítics. Quant a congelació de sou, caldrà valorar com està la situació de crisi i si es pot assumir l’índex de preus al consum.

¿Quines infraestructures preveuen?
Hi haurà complements al que tenim ara. Amb la situació en què estem i el deute del Comú tampoc m’atreveixo a fer projectes grans, però sí iniciatives petites que tinguin un impacte en una zona, com pot ser el circuit d’aigua termal. També cal veure què podem fer als locals públics que no s’estan utilitzant. La gent gran i la joventut tenen demandes i es podria donar servei a aquests col·lectius.

I en l’àmbit social, ¿quins projectes tenen?
Hi ha un servei complementari a l’atenció a domicili, que també podria servir per crear llocs de treball, que és la creació d’una borsa de treball per a cuidadors de persones grans. La intenció és potenciar que des del Govern s’impulsi una figura similar a la de guardes d’infants, amb una formació inicial i un seguiment de l’administració. Les persones que haguessin fet la formació entrarien a la borsa de treball i les famílies que necessitessin un cuidador s’hi podrien adreçar. Nosaltres farem aquesta demanda al Govern i veurem des del Comú quina maniobra d’acció tenim per crear l’estructura.

¿Preveu alguna retallada dels serveis socials?
No. De cap manera. També cal que la gent entengui que si s’ha d’estrènyer el cinturó, se l’ha d’estrènyer tothom, però sense tocar l’assistència bàsica.

¿Preveu acostar les tarifes de serveis com les guarderies al cost real?
Això no ho puc respondre en aquest moment. El que és previst és que no es treguin places de guarderies. Tampoc hem d’anar en contra de les llars d’infants privades. M’agradaria que hi hagués una col·laboració entre les privades i les públiques, perquè els infants poguessin rebre una educació similar.

Ha comentat que cal apostar per les empreses de valor afegit.
L’economia del medi ambient ens aportarà riquesa i llocs de treball. Per tant, s’ha d’impulsar. El medi ambient l’hem de preservar, i fent-ho estàs creant llocs de treball. A Andorra, on tenim un nivell mediambiental força òptim, l’hem de preservar.

¿També cal actuar a la vall del Madriu?
La vall del Madriu s’ha de preservar. No és una vall verge, però els darrers anys no ha canviat. Per això tenim el reconeixement de la Unesco i per això l’hem de preservar, impulsant-la com a lloc on els visitants encara podran trobar un concentrat de l’Andorra rústica del segle XIX. El pla de gestió s’ha d’encaminar cap aquí. No podem deixar de banda els cortalans. Ells han de rebre un profit de la vall, però mantenint-la en aquesta situació. Si fem un accés rodat, tothom hi perdrà.

¿Quins projectes té per a les zones més descuidades?
A la part alta de Fiter i Rossell caldria intentar fer les voreres. També les Sant Jaume i de Copríncep de Gaulle, perquè rellisquen molt. A més, el giratori a la sortida d’Escaldes podria permetre fer un sentit únic i fer més amples les voreres, sempre deixant la possibilitat del doble sentit. Caldria estudiar-ho. També caldrà que les voreres siguin accessibles i Braile als ascensors públics.

¿I pel que fa a mobilitat?
Proposem ampliar els horaris i els trajectes del bus comunal i mancomunar el servei amb la capital. També apostem per tancar l’avinguda Carlemany fins a l’església en èpoques puntes.

¿També es vol mancomunar algun altre servei?
Tot i que no depèn del Comú, hi ha l’aigua potable. Reduiríem costos i augmentaríem la qualitat. A més, el Comú de la capital té un servei d’aigües exemplar. A mi m’agradaria arribar a aquest nivell. També es pot mancomunar el servei de cultura, evitant encavalcaments.

¿Aposta per les externalitzacions i privatitzacions?
No veig que es pugui externalizar cap servei, però sí que col·laborarem amb el sector privat.

¿Quines accions preveu per al comerç?
Continuant amb l’embelliment de la parròquia, ja fas que els turistes es decantin per Escaldes. Cal, però, que no només es quedin a l’avinguda Carlemany, sinó fer-los pujar a la part alta d’Escaldes o d’Engordany.

¿Quines diferències té el seu programa amb el de DA?
Els dos programes van cap a una gestió més austera, però sense deixar de banda el ciutadà i intentant aportar-li més. Però nosaltres no portem vuit, o setze, anys de Comú, i en les poques vegades que els partits més progressistes han governat són els que han portat més riquesa a la parròquia. Aquest és el cas de Caldea, el festival de jazz. Aportarem aquesta visió renovada perquè al llarg dels anys et vas acomodant. Crec fermament que Escaldes necessita un canvi, d’una visió més conservadora a una de més progressista.

¿Quina influència pot tenir Antoni Martí en el resultat?
Antoni Martí és el cap de Govern, tot i que és d’Escaldes i ens en podem sentir tots orgullosos que sigui de la parròquia. Ja no és cònsol. Com a cap de Govern ha de cuidar-se de la política nacional i ja té prou feina. Ens han dit que era un bon gestor però augmentant el deute jo també ho seria. Espero que a nivell nacional no faci el mateix perquè potser en lloc de sis milions serà multiplicat per set. La meva rival és Trini Marín. I si l’ombra de Martí encara la veuen és potser perquè volen que encara sigui cònsol. I aquí s’equivoquen.