Fa un mes que sou president de Ciutadans Compromesos. Com ho afronteu?
Primer, jo tinc actualment 66 anys i mig, i, tot i que faig política des de fa més de 35 anys, no he tingut mai cap càrrec, ni a nivell del Consell General ni del Comú, perquè he volgut guardar la independència per dir el que em sembli quan em sembli. 

Suposo que Ciutadans Compromesos us dona aquesta llibertat.
Totalment. Em sembla que és això, una mica, el que s’ha anat a buscar, i crec que som en un moment important. Així jo podré, evidentment amb un sistema col·legiat, no parlaré en nom meu sinó de Ciutadans Compromesos, però tinc la independència de no tenir cap càrrec i de no tenir res que em pugui parar.

No teniu coses del passat amb què pugueu entrar en contradicció i us puguin retreure? Que potser és un dels perills més habituals? 
No. S’ha de dir que l’origen de CC és una plataforma, i com a tal és àmplia, i va agafar des de gent de centreesquerra fins a gent de centredreta. L’únic càrrec que ha tingut una persona d’un partit verd ha sigut amb CC, la Jael Pozo. Sempre hi ha hagut obertura d’esperit. 

Tot i això, sí que podríem dir que el partit té tendència més al centredreta. 
Tendència no, és de centredreta declarat. Potser no sortia fins ara als estatuts, però hi serà. Diguem que dins de la modulació i el progrés que ha anat fent el partit, ara ens veiem ben enfocats en un centredreta, i insisteixo en això, no populista. 

Important el matís, eh? 
Sí, no som populistes. CC portarà, l’any 2027, setze anys de governança al Comú de la Massana, i si considerem el partit anterior a CC, que no era un partit, també era una plataforma, en portaríem, quan s’acabi la legislatura, 24. O sigui, som gent formal, que tenim una idea de gestió i que tenim, sobretot, l’experiència d’aquesta gestió. Amb la qual cosa el que podem formular en el nostre programa sempre són coses realitzables, no coses que puguin portar a l’oposició, que siguin fàcils de dir i pràcticament impossibles de portar a terme. 

Els estatuts estan pendents de modificació, perquè, a part d’introduir que és una formació de centredreta, volen ampliar l’executiva. 
Sí. I altres petits detalls que s’estan estudiant. Quan es van fer aquests estatuts, va ser una mica de pressa i corrents perquè volíem ser partit al més aviat possible. I ara, que tenim una mica més de temps i marge, anirem afinant aquests temes i altres petites coses que s’han d’anar adequant.

No sé si es preveu també la modificació per permetre, o no sé si cal, l’extensió a escala nacional, perquè Ciutadans Compromesos és eminentment parroquial... 
Això no cal posar-ho. 

En tot cas, s’havia parlat d’intentar fer-se nacional. Com està, això? L’última vegada es va deixar aparcat... 
Això, de moment, cal deixar-ho aparcat. S’ha d’anar a buscar una plataforma, o partit nacional, o plataforma de partits, més aviat de centredreta, en què CC s’hi senti a gust. 

La vostra aposta seria tornar a repetir en les properes eleccions coalició amb Demòcrates per Andorra? 
Això depèn del programa. En les passades, el programa era molt similar i ens vam posar d’acord de seguida. L’actuació del Govern, de vegades, s’ha distanciat de les nostres maneres de pensar de centredreta, la qual cosa és normal perquè, també, DA no deixa de ser una plataforma, hi ha moltes tendències. Dependrà del programa que ells exposin i que arribem a un acord. El que sí que puc dir és que, en aquesta legislatura, nosaltres assegurarem totalment la governabilitat del país. 

Lligat a tot plegat, dieu que la coalició amb DA dependrà del programa. Entenc que el mateix serveix per a aquest moviment, plataforma, nou partit que s’està forjant de dretes? En el qual DA també ha participat...
Nosaltres també hi vam participar. Sé que hi va haver una reunió i que es va fer una mica, suposo, una carta de presentació de com es veien les coses i tot això, i estava pilotada per DA. Però avui dia no hi ha hagut cap altra reunió ni res.

I també s’estava parlant de fer un altre partit, ja no deien centredreta, deien dreta directament.
Per fer un partit s’ha de tenir un programa i una ideologia. Nosaltres portem bastants anys no sent un partit, però sí una plataforma, i tenim una ideologia i un know-how, una manera de fer. Si el que nosaltres pensem, i ja portem temps demostrant-ho a escala comunal, s’apropa al programa d’un altre partit, o d’una altra coalició, o d’un altre grup de gent, benvinguts siguin per parlar.


Però per allò de no populistes, entenc que Andorra Endavant quedaria el marge. 
Jo no dic que en quedi el marge, dic que nosaltres tenim experiència de gestió i el que no farem serà fer propostes que siguin irrealitzables, tot i el populisme que puguin portar. 


Heu comentat que hi ha hagut diferències notables amb accions que ha pogut tirar endavant el Govern de DA. Entenc que una de les més fortes o marcades ha estat a partir de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge.
Sí, la Llei òmnibus, però no només va tenir tensions amb CC, sinó que van tenir també tensions internes. No oblidem que aquesta llei va venir després d’una manifestació en què va participar bastanta gent, i que potser van fer la llei una mica de pressa i corrents, com nosaltres els estatuts, i que es necessiten modificacions. Jo sé que CC, com també alguns consellers de DA, han pogut modular una miqueta aquesta llei, perquè la d’avui no és la que es va presentar. I això, una mica, també és gràcies a CC. O sigui, van fer un debat intern, que hi hagi desavinences, resol-les dintre. 


És democràtic... Quina és la principal aportació de CC a la nova llei? 
Sí. L’han modulat una miqueta perquè sigui una mica menys intervencionista. Nosaltres trobem que hi ha hagut una mica massa d’intervencionisme del Govern en alguns aspectes. De pacte en pacte ha arribat a la llei actual. Aquesta ha sigut la intervenció de CC. 

Estan satisfets, de manera general, amb el resultat final? O hem d’esperar a veure els resultats? 
Hem d’esperar a veure els resultats. Tot és millorable. I això és una llei que, com va dir la senyora Marsol, necessita un cert temps perquè es desenvolupi i perquè es vegi com va. Mireu, un exemple que les coses són modulables és que es van posar de pressa i corrents pisos socials a Canillo pensant-se que ens els traurien de les mans i mireu què està passant. Tot canvia, tot es modula. Ens hem d’adaptar. La política és adaptació.


Entenem que aquesta llei responia a dos grans reptes del país. Quines solucions proposen? Comencem, si voleu, per l’habitatge. 
L’habitatge és un problema complex. És un fet que hem de veure perquè vol dir quin tipus de país volem. Si volem anar creixent en població, és evident que cada vegada hi haurà més necessitat d’habitatge. És evident que molts d’aquests pisos que estan fent són de luxe. És evident que també l’habitatge s’ha de contraposar amb el fet que Andorra pot esdevenir un immoble de dalt a baix, on no hi hagi verd, on no hi hagi espais. Jo recordaria que, tot i ser un partit de centredreta, tots els comuns van posar moratòria, però l’únic comú a dir que es podria fer una gestió pel que fa a atorgar permisos de manera modular cada any va ser la Massana. Per què? Perquè la Massana va anar a parlar amb constructors, propietaris, van parlar amb la gent que poden intervenir en aquest tema. Passarà que amb aquesta programació els emprenedors i els constructors podran dir que aquest any es permeten tants metres quadrats. Automàticament podem tenir tant de personal. Els promotors i sobretot els constructors podran treballar una miqueta i tenir una planificació del personal que requereixen. Això ajudarà a modular una miqueta el problema d’habitatge.


Li anava a dir que el problema de l’habitatge ve derivat d’un problema de creixement demogràfic, diguem, descontrolat, i, en paral·lel, un creixement urbanístic també descontrolat per aquest mercat de luxe que no sabem si hi és. 
De totes maneres, totes aquestes moratòries que han fet quasi tots els comuns es deuen que han fet un estudi de càrrega, que per a cada comú és diferent. I és evident que aquesta població ha d’estar una mica modulada per l’hospital que hi ha, només en tenim un i dona per al que dona, per les escoles, per les carreteres, per l’aigua, per tot el sistema de clavegueram... Tot això és el que ha de limitar la població. 

Els serveis, bàsicament.
La limitació de la població no es fa per edicte polític, es fa senzillament per fins on poden suportar els serveis aquest augment de la població. No és un polític que diu fins a 80.000, 95.000 o 100.000. No, és el sistema que dirà que fins aquí no en podem suportar més perquè morirem de l’èxit. 

L’altre gran repte que té el país és l’acord d’associació amb la Unió Europea. Ciutadans Compromesos va donar llibertat als seus militants per defensar el que creguessin més oportú. Llavors aquí la pregunta és personal. Què en penseu? 
El que penso jo no té rellevància, no és important. Em sembla que el que vol la gent és saber per què nosaltres vam decidir donar llibertat de vot. Però el més important és que nosaltres hem intentat ser honestos amb nosaltres mateixos. Primer, perquè considerem que no és ni bon ni mal andorrà un que voti sí o no. Els partits estan dient el que ells creuen que s’ha de votar. Llavors, si un elector diu “jo em vull carregar DA”, i DA vol que sí que es voti al referèndum, farà una cosa que és incongruent, que és votar no al referèndum per fer fora DA. S’ha de distanciar. El referèndum és molt seriós. L’associació amb Europa no té res a veure amb un partit o un altre. 

Per això es demanava unitat des del pacte d’estat. I tenim partits de diferents cordes defensant-lo. 
Jo li diré una altra cosa i és l’aspecte de l’honestedat. Vostè creu que un elector, del partit que sigui, davant del referèndum votarà, que hauria de ser així, amb l’esperit de país o votarà el que aquesta associació comporta per a la seva feina? 

Votarà pel que a ell li toca, som egoistes de mena.
Exactament. Per això dic que és una honestedat de cara a la gent. Vostè creu sincerament que una persona, per exemple, que estigui dintre la banca que sigui de dreta pura, que el sistema financer ha dit claríssimament que a ells l’associació amb Europa els va bé; si aquest senyor, que com a membre de dreta vota la senyora Carine Montaner, que és el partit de dreta actualment: vostè creu que tot i que la senyora Montaner diu que s’ha de votar que no ell com a banquer votarà que no o votarà que sí, que és el que a ell li interessa? 

Jo vull pensar que votarà que sí però és que Montaner arrossega... 
Pot arrossegar el que sigui però la gent el primer que pensa és en la butxaca, el seu treball. Siguem honestos, la gent votarà pels seus interessos. El que ha de fer el Govern i els partits que donen suport a l’acord és una bona pedagogia. Per exemple, a mi no em serveix que em vinguin senyors catedràtics d’alta volada a fer-me un curs magistral sigui pel sí o pel no, perquè el que ells defensaran és el que defensa el partit que els paga. En canvi sí que m’interessa un debat com el que va haver-hi al Centre de Congressos d’Andorra la Vella on hi havia gent posicionada pel sí i pel no i hi va haver un debat interessantíssim. Allà és on es veu, on es pot treure el suc. No m’agrada que m’imposin, m’agrada que em demostrin. No vull un curs magistral, vull que em facin pensar i que em faci decidir pel meu bé i del país. Per exemple, trobo un encert que el Govern, després de dir primer que no, hagi acceptat la Cambra de Comerç dins el sistema de negociació. És que si vas dient que no estàs creant un clima de “què volen amagar”? Obre’t, ensenya, sigues transparent: no hi ha cap problema...

A mi no m’heu de convèncer...
I un neguit curiós. Tots els partits que defensen el sí estan dient que sobretot és una cosa per a la gent jove, que podrà sortir a treballar.  La gent gran ja té la vida feta.

No tindràs tants problemes per cobrar la pensió...
I també jo soc una persona que viatja molt però penso en la gent jove que curiosament aquí podrien anar a estudiar primer i després treballar en qualsevol país de la Unió Europea. Una cosa que sembla tan favorable per als joves, com pot ser que un partit com Concòrdia, que pràcticament té tots els joves, etigui defensant el no? És curiós que no es faci pedagogia per a aquesta gent jove, tampoc. 

El país té algun altre repte? 
N’hi ha un que sembla que no existeixi. El problema d’habitatge toca a una gent i a una altra no, l’associació amb Europa potser als funcionaris els toca menys que als que tenen un comerç, però hi ha un problema que toca a tothom que és la CASS. Per l’amor de Déu, la CASS afecta a tothom i aquí sembla que... Sé que s’està treballant per tirar endavant això i tenir unes solucions, perquè aquest tema és molt important.

Hi trobarem solució? Perquè deien aquesta legislatura però jo veient les dates que som començo a dubtar-ho i és responsabilitat de tots.
Estic d’acord amb aquest neguit. Tant el president de la CASS com el del Fons de Reserva de Jubilació diuen que estem bé en aquest moment però que pinten bastos de cara al 2030. No és tant lluny. Amb els petits retocs que s’han fet sembla que ho han allargat dos anys més, però és que s’ha d’actuar ja, no la legislatura que ve, ahir! Això sí, s’estan posant altres problemes de segona importància davant, i aquest és un problema important i que ens afecta a tots. 

Tornem una mica al partit. Més enllà de modificar els estatuts, quins objectius i reptes tenen?
Els reptes que tenim són demostrar que som un partit creïble, fiable, que té experiència amb la governabilitat tant del Comú com del Govern, i que totes les idees que presentem al nostre programa són realitzables, no són fum. No és allò que poses per quedar bé des de  l’oposició perquè saps que no governaràs mai. Per a les eleccions generals pretenem trobar una plataforma a nivell nacional, on evidentment pot haver-hi DA, que sigui centredreta i que tinguem una programàtica similar, i a nivell del Comú continuar la nostra gestió i que la gent que ens ha donat confiança sàpiga que sempre el que puguem ho farem.

 
És continuar sent decisius i poder influir. 
Nosaltres el que volem ser és independents. El que crec que ha de quedar clar és que nosaltres som un partit polític independent i que no som ni una marca blanca ni una sucursal de cap altre partit de centredreta. Tenim la nostra manera de fer, els nostres pensaments i la nostra experiència, que és demostrable, i que estem disposats a negociar amb qualsevol ens, plataforma, partit, persones independents, que siguin d’aquestes tendències.