Diari digital d'Andorra Bondia
El ministre d'Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy.
El ministre d'Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy.

Víctor Filloy: “Ho pot semblar, però en matèria d’habitatge no estem improvisant”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Facundo Santana

El ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, defensa la política en matèria d’habitatge. Conscient que la situació “és difícil” per a moltes famílies, s’ha fet de seguida “les lleis de mesures urgents”, però també cal “anar aportant solucions que a llarg termini puguin reconduir” la situació. Filloy recorda que els comuns poden fer iniciatives d’habitatge a preu accessible.

La pandèmia de Covid-19 ha agreujat més la problemàtica de l’habitatge?
La Covid-19 no ha agreujat l’habitatge, però probablement ha agreujat o ha posat en més debilitat algunes famílies, i per tant l’accés a aquest recurs, que agafa una part molt important dels ingressos familiars, és més difícil.

S’ha observat una major demanda d’ajuts a l’habitatge?
Ho veurem quan tanquem els números. El 2019 el vam tancar amb 1.057 sol·licituds favorables, i l’any passat ja n’hi havia 1.072, però de demandes entrades en tenim 1.800, així que estem preveient que n’hi haurà més. Però això és per vàries raons, perquè hi ha més demanda però també influeix que hem flexibilitzat una mica l’accés a aquesta prestació justament per poder arribar a més famílies.

Ha crescut també l’import.
Els ajuts a l’habitatge es van posar en marxa el 2005 i vam començar amb 400.000 euros i el 2020 hi havia 2 milions d’euros, per tant s’han multiplicat per cinc aquests ajuts.

Com està la feina que s’estava fent amb l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona per disposar d’un sistema d’indicadors en matèria d’habitatge?
Ens han ajudat sobretot a visualitzar on estem i què ens falta per complementar aquest sistema d’indicadors. La primera fase de la feina ja està feta, i ja vam compartir l’informe amb la Taula d’Habitatge, on es va exposar l’estat de situació. Aquest sistema d’indicadors és molt ampli i recull diferents vessants. Des de tota la part de construcció a la part de capacitats de les persones i famílies, de la disponibilitat del parc, del preu d’aquest... Tot dividit per àmbits, i a més a més subdividit per qui pot ser responsable d’aportar certes dades a aquest sistema, ja siguin els comuns, Estadística, entitats tipus el Col·legi d’Arquitectes o l’Acoda... Ja tenim per tant el mapa dibuixat, els intervinents, i ens falta la darrera fase, que seria acabar de complementar allò que ens falta per disposar d’aquest sistema d’indicadors.

I què falta? Hi ha qui és reticent a l’hora de facilitar les dades?
No és qüestió de reticència o no, el que passa és que a vegades hi ha dades que no es recollien i fan falta per crear aquest sistema. També hi ha un altre sistema al costat, el registre de territori que s’està impulsant des d’Estadística, que també servirà per contribuir al sistema d’indicadors. No és que hi hagi qui no vulgui aportar informació, sinó que s’hi ha de posar ordre, i en algun cas encara crear aquesta informació.

Des de l’oposició se’ls ha retret que no tenen política d’habitatge.
Sí que en tenim i hi ha un fil conductor, si bé és cert que ens hem trobat que a vegades no s’ha acabat d’entendre del tot quina és la política d’habitatge que estem seguint des del Govern. Ho pot semblar, però en matèria d’habitatge no estem improvisant. Quan entrem a inici de legislatura de seguida veiem la importància d’aquesta matèria i per això es crea el departament d’Habitatge, per començar a resoldre aquesta situació d’una manera estable en el temps, i afegiria que fixa. I és que vam veure que la matèria de l’habitatge en funció dels cicles econòmics anava apareixent i desapareixent com a política. I no pot ser, ja que és quelcom que necessita molts anys de transició. Fixa’t que vam començar a aportar propostes i solucions el 2019, a l’inici de la legislatura, i segurament acabarà aquesta i no estarà resolt del tot.

Es refereix a les pròrrogues dels contractes de lloguer?
Sí, de seguida que entrem s’aproven les lleis de mesures urgents per intentar frenar la situació amb què es trobaven moltes famílies perquè el preu estava pujant. Aquestes mesures es consensuen amb tots els agents que fan part de la Taula d’Habitatge i per tant no és una decisió unilateral del Govern. És veritat que a vegades hi ha aportacions o solucions que no acaben d’agradar a un o l’altre, però justament és aquest equilibri que volem aportar.

La Taula d’Habitatge planteja també altres mesures.
Sí, ens demana no només tenir el mercat aturat d’aquesta manera, sinó intentar aportar mesures que a la llarga ens permetin aixecar aquesta intervenció. I d’aquí surten tres mesures molt interessants. Una, bàsica, és impulsar l’Institut Nacional de l’Habitatge per poder disposar d’un òrgan fix, estable, no polititzat i tècnic que aporti informació de mercat i garanteixi tota una sèrie de polítiques d’habitatge destinades a tots els col·lectius del país i a totes les necessitats. Però per això necessites un òrgan que s’hi dediqui a llarg termini i a més a més prevegi els canvis de cicles econòmics, els canvis demogràfics, tota una sèrie d’ítems que acaben afectant una qüestió tan sensible com és l’habitatge. A més, aquesta llei permetrà, a través d’un fons publicoprivat, crear habitatge a preu accessible.

Els ‘tempos’, però, depenen ara del Consell General.
Pels terminis creiem que el debat serà a l’estiu i esperem que cap al setembre ja estigui  llesta. Nosaltres no hem deixat de treballar i paral·lelament estem treballant perquè el dia que entri en vigor ja tinguem tots els reglaments necessaris per activar el fons d’inversió i poder disposar del capital que Andorra Telecom va dir que posava a disposició per fer habitatge de preu accessible. I internament, ja s’han començat fins i tot a analitzar estudis i projectes.

Un dels primers és el que ha d’anar al terreny de Borda Nova.
Sí, la cessió està feta, hi ha un conveni que es va signar el 12 de març i l’endemà entràvem en una crisi internacional. Ara, no és només una responsabilitat del Govern impulsar aquest tipus d’infraestructures, els comuns també poden i ja hi ha exemples. Per exemple per a col·lectius concrets, Andorra la Vella n’ha fet per als joves a Jovial i per a la gent gran al Calones. I pel que fa a iniciatives d’habitatges a preu accessible també en poden fer els comuns.

I quin és el preu accessible?
El que determina el preu accessible també va lligat amb el tema d’indicadors. És saber una mica quins són els preus de mercat, quina és la tensió que provoca segons quin tipus de lloguer a les economies familiars... És tot un sistema que hem d’acabar de lligar per determinar aquests preus, perquè el que pot ser preu accessible per a una família potser no ho és per a una altra, i segur que no és el mateix preu accessible a Andorra la Vella que a dalt de tot d’Arinsal. Influeixen molts criteris i crec que és bàsic acabar el sistema d’indicadors.

Parlava que la Taula d’Habitatge proposa tres mesures.
Sí, i a part de l’Institut Nacional de l’Habitatge proposa dues accions que creiem que són cabdals: la reducció del percentatge de cessions en sòl urbà consolidat i l’exempció de certs criteris d’habitabilitat. En el cas d’aquesta segona ja tenim experiència que és una fórmula que pot servir per aportar nou habitatge al mercat. Perquè no ens equivoquem, al final el preu probablement és el que és moltes vegades perquè no hi ha producte i hi ha molta demanda. La solució és que n’hi hagi més i aquestes dues mesures pretenen això.

I tenen una estimació de quant habitatge poden aportar de més al mercat?
Encamp i la Massana s’han acollit a la possibilitat de reducció del percentatge de cessió i han manifestat que hi ha diferents promotors interessats a fer promocions aprofitant la rebaixa de cessió al 0%. Pel que fa a l’exempció de criteris d’habitabilitat ja estem veient també que pot donar uns fruits interessants. Andorra la Vella ja ha anunciat que hi ha propietaris que s’acolliran a aquesta mesura i també a Sant Julià de Lòria. Per tant, les mesures han generat cert interès i d’entrada, amb els números que s’han fet públics, ens pot aportar 200 pisos al mercat. I és important recalcar que això ve, no dels comuns, sinó d’una llei de mesures urgents que el Govern tramita al Consell General a demanda de la Taula d’Habitatge. Per això em sorprèn quan sento que aquestes mesures no estan prou consensuades.

Les dues mesures, però, estan recorregudes al Tribunal Constitucional.
Per a nosaltres va ser una sorpresa perquè per exemple l’exempció d’alguns criteris d’habitabilitat va ser una mesura que ja es va aprovar el 2019 i aquí el PS tampoc es va manifestar en contra ni la va portar al Constitucional. I a més, durant el treball de la llei en comissió i també en el ple de la Cambra, en cap moment el PS va apel·lar a una qüestió de constitucionalitat, sinó que va ser un cop aprovada la llei que va creure oportú dur-la al TC. Evidentment, abans de proposar aquest tipus de mesures les analitzem amb el gabinet jurídic i no veiem indicis d’inconstitucionalitat. Són bones mesures que han demostrat els seus fruits. La reducció del percentatge de cessió al 0% no és la primera que es fa, ja es va fer quan hi havia la crisi de la construcció. Es tracta d’una mesura potestativa per als comuns, no intervé en la decisió, en la capacitat ni en la seva independència, i és temporal en el temps. A més, és una eina tècnica que permet a les administracions comunals gestionar l’urbanisme en funció de cada època i cada necessitat.

El raonador del ciutadà ha demanat que les pròrrogues dels contractes s’allarguin fins que les mesures estructurals donin els seus fruits a la vegada que des de l’APBI s’ha demanat que s’acabi la intervenció del mercat.
El Govern el que ha de trobar és l’equilibri. Ha de vetllar perquè les famílies i les persones tinguin garantit el dret bàsic, que és el de l’habitatge. És veritat també que no ens sentim còmodes amb aquesta intervenció del mercat, però justament per això, la idea, i així ho va demanar també l’APBI, és que es fessin aquestes mesures paral·leles per anar pal·liant això. Ara, això necessita un temps, no perquè s’aprovin les mesures el 20 de desembre de seguida ja podem aixecar aquesta limitació. A la pròxima  Taula d’Habitatge serà un dels debats importants per veure on ens situem per fer una cosa o l’altra. Al final, des de les dues visions, tots dos tenen raó, i l’Estat el que ha de fer és trobar el just equilibri entre la lògica reivindicació del propietari de disposar dels seus béns  i la lògica reivindicació que pugui fer el raonador del ciutadà en aquest sentit de protecció de les persones i famílies.

El raonador també planteja que la pròrroga es decretés per més temps i no s’hagués d’anar aprovant any a any.
Cal calibrar les necessitats de cada moment. Ho plantegem anualment perquè som un país on la situació pot canviar molt ràpid. Per exemple, una de les qüestions que va portar tensió al mercat de l’habitatge va ser l’aparició de molts pisos d’ús turístic, es reconvertien els pisos tradicionals a aquest ús. Justament aquest any s’està en la situació totalment contrària i està passant a la inversa. Agafar mesures a dos o tres anys quan amb un canvi de cicle econòmic, per una situació com la que estem passant, cal calibrar-ho molt bé. Per això ho anirem fent any rere any. La nostra primera missió és atendre les famílies. D’aquí els ajuts a l’habitatge, entendre els col·lectius que més ho necessiten, i per això hem fet el programa d’ajuda a l’emancipació dels joves... Intentem sempre vetllar per les persones, però evidentment hi ha d’haver una visió equilibrada també amb els drets d’aquests propietaris.

Quina acollida ha tingut el programa per a joves?
És una mica aviat per dir-ho, perquè el vam aprovar al desembre i ens ha agafat les vacances de Nadal  pel mig. Aquesta proposta neix d’una demanda del Carnet Jove, de l’estudi que va fer a nivell nacional, on es van enquestar més de 1.400 joves i es va elaborar un document amb una sèrie de prioritats. I una era aquesta, un programa d’emancipació. Ja veurem si era així o no, però al final si ha pogut donar servei a uns quants joves que han pogut fer el pas, doncs fantàstic.

Víctor Filloy: “Ho pot semblar
però en matèria d’habitatge no estem improvisant”
Comentaris: 4

Comentaris

deixeu de clabar impostos als pisos, és d elarg el sector més castigat del país. si abaratiu els % de impostos, els pisos seran mes baratos
molt bones voluntats....jo tinc un salari uns euros inferior al salari mig, pago lloguer com molts dels meus amics, i aquest tema el comentem.....n'esteu fent un gra massa.....quasi que populista. Està molt bé ajudar a les persones que no poden pagar, pero som una gran majoria que paguem lloguers normals a propietaris normals que saben entendre les situacions de cada moment i cobrem sous normals. fa 14 anys que visc al mateix pis i no tinc queixa, ni jo, ni els 7 veins de la escala que tots paguem al mateix amo. No entenc aquest follon,,,,,,es com lo d l'avort....el PS posa el parany i tothom hi cau.
Doncs deixa'm dir-te que desconeixes totalment l'Andorra de salaris de 1000 a 1300 euros que son molts més dels que penses.. on no et renoven els lloguers cada 5 anys.. a mi em volen aplicar una pujada del 50%, i molts companys de feina els ha passat o passarà el mateix. Saps que aquesta pujada representa en molts casos el pressupost mensual en alimentació? Digues, què han de fer aquestes families?
Impossible.... fa 3 anys que els contractes es renoven automaticament i maxim a un IPC.... a plorar a un altre lloc. Jo soc molt Humil, pero no mentider

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic