Va agafar el timó de la ràdio i la televisió públiques el febrer del 2014, divendres tancava aquest llarg mandat i avui s’estrena com a director adjunt de Catalunya Ràdio. Se’n va satisfet i orgullós de la feina feta però sense successor conegut, tot i els tres mesos de preavís que va donar, “temps més que suficient per trobar-ne un”.

Deia l’altre dia en compareixença al Consell que deixa una televisió “sanejada”. Així és com la va rebre fa nou anys, després de la injecció que hi va fer el Govern Martí per eixugar-ne el deute. 
És cert. Però crec que deixar sanejada una empresa que sempre havia generat deute no és poc mèrit, i cal dir-ho. El Govern no hi ha posat un euro més del pressupost que s’ha anat negociant cada curs.

Deia també que deixa una televisió “pacificada”. És raonable, que una televisió pública pagui nòmines de 1.300 euros?
És absolutament insuficient en una societat com la nostra, on el cost de la vida és el que és. Si pretens reduir la rotació de personal i vols tenir els professionals relativament tranquils i implicats, has de pagar uns salaris millors dels que estem oferint. 

Han perdut competitivitat, els salaris de RTVA?
El que s’ha encarit, com tots sabem, és el cost de la vida, que ha augmentat a un ritme que els salaris no han pogut resistir. Però com passa a tants altres sectors.

La plantilla actual frega els 90 treballadors. Està dimensionada?
A dia d’avui, amb el que fem, és una xifra correcta. Una altra cosa és cap on volem que vagi RTVA. I per arribar-hi, en un parell d’anys caldria incorporar una desena de professionals. Amb l’increment proporcional del capítol salarial. 

És viable?
Ho és si el polític compra el projecte. Però això ja serà feina del meu successor, quan se’l designi.

Reclamava també una reformulació del marc legal de RTVA perquè deixi de ser aquest artefacte híbrid que és una societat anònima que es finança amb diners públics. Què proposa, exactament?
El que sembla lògic és que RTVA sigui com la gran majoria de televisions públiques de tot el món: és a dir, una televisió pública al 100%. I això requeriria que RTVA entrés a formar part a tots els efectes de l’Administració de l’Estat. 

I que la plantilla formés part de la funció pública.
Així és. I no sé si l’Estat està ara mateix disposat a fer aquest pas. Però si no ha de ser aquest el camí, si RTVA ha de continuar sent una televisió privada, llavors que es regeixi també exclusivament segons el dret privat, i que la qüestió pública no ingereixi en la gestió.

Quines disfuncions li fan nosa?
Com que RTVA es finança a través dels pressupostos de l’Estat, això ens obliga a complir uns requisits propis de l’Administració de l’Estat sense que ho siguem. Per exemple, quan la llei del pressupost limita l’increment salarial dels funcionaris, nosaltres estem obligats a aplicar aquesta limitació sense que siguem treballadors públics. Si hem de ser un organisme públic, d’acord, però siguem-ho al 100%. O ase o bèstia.

Ho ha plantejat mai?
No. El que he plantejat és que es fa molt difícil la gestió d’una entitat pública de dret privat obligada a complir amb preceptes pensats exclusivament per al sector públic.

L’alternativa, ser una empresa privada també al 100%, però mantenint el finançament públic, sembla una mica trampós.
És que som un servei públic. I no conec cap altra ràdio i televisió pública a Europa que jurídicament estigui en aquesta situació. Si fóssim una empresa 100% privada continuaríem sent un cas únic, però com a mínim quedaria més clara la forma jurídica i la gestió.

Descrivia en el seu comiat la situació a RTVA com a idíl·lica. Però els últims mesos hi ha hagut un degoteig de professionals. Hi ha hagut topades, problemes personals?
Jo no he gestionat mai a partir de criteris personals, ni he fitxat amics ni he acomiadat suposats enemics. 

No hi ha hagut mala maror aquests últims mesos, doncs.
Els últims mesos l’empresa s’ha tornat a trobar a la tribuna pública. I de forma anònima molta gent ha vomitat m... sobre l’empresa. Però això no vol dir que hi hagi hagut mala maror. Per saber-ho s’hauria de demanar als treballadors, i això no ho ha fet ningú.

Però sí a extreballadors.
Un extreballador vol dir exactament això. A qui li has de demanar pel clima laboral és a qui hi treballa. I en una empresa amb 90 professionals, segur que algun ha marxat a disgust. Però si en deu anys ha passat en un parell d’ocasions, tres com a molt, no crec que es pugui extrapolar fins a afirmar que és el que defineix la meva forma de gestionar la plantilla.

Sembla que el comitè d’empresa de Catalunya Ràdio estava una mica mosca amb la seva designació. Li van plantejar alguna reticència?
Totes les que es poden tenir respecte a algú que no coneixes. Ni la redacció ni el comitè d’empresa sabien qui era, i era natural que em volguessin conèixer. Especialment perquè arran de tot el que aquí es va arribar a publicar hi havia qui tenia una idea esbiaixada de mi. Per sort, són professionals amb criteri i sentit comú i em van escoltar, més enllà d’un suposat entorn que d’un temps cap aquí es va dedicar a intoxicar.

Per motius polítics? Tírria personal?
Pot haver-hi de tot però creu-me que ni m’ha preocupat ni he dedicat un minut a rumiar-hi. Altra feina tinc.

La seva designació va ser a dit: el va nomenar el director sense cap mena de concurs. Tampoc sembla que hagi agradat gaire.
A mi se m’ha nomenat exactament pel mateix procediment que van ser nomenats tots els directors adjunts de Catalunya Ràdio que m’han precedit. No hi ha res fora de l’habitual que el director general triï el seu equip. 

I no li genera cap conflicte intern?
Per què me n’hauria de generar? A mi se m’ha de valorar no per com he aterrat a l’empresa sinó per com executaré les responsabilitats i competències que m’encarreguin. 

El PS demanava mesos enrere el seu cessament. Hi ha res de personal amb el partit o amb els seus dirigents?
Per part meva, no. Cal dir primer de tot que estira-i-arronses n’he tingut amb tots els partits.El càrrec de director de RTVA el designa directament el cap de Govern. Al final és un càrrec polític i entenc que per això mateix formo part de l’ecosistema polític i estic subjecte a la fiscalització. Però jo no tenia ni tinc adversaris polítics perquè és que jo no faig política. No he sigut ni un actor ni un actiu polític.

PS i TerceraVia van parlar obertament d’ingerències polítiques i en el cas dels socialdemòcrates, d’“invisibilitzar-los” amb plena consciència.
De forma absolutament infundada. Com a director no participava en les reunions de redacció, en cap, perquè aquesta és competència dels editors i de la cap d’Informatius. No he teledirigit mai l’escaleta dels Informatius, ni he decidit qui obre ni qui tanca. Les decisions periodístiques es prenen exactament amb els mateixos criteris que per exemple al BonDia. 

Hi ha hagut mai consignes del director cap a la redacció, o del Govern cap al director?
Mai. Que ho demostrin. 

Sí o no?
No. 

Insinuacions, suggeriments?
De discussions n’he tingut amb tots els polítics i amb tots els caps de Govern. I n’hi  ha hagut que  no estaven d’acord amb com l’havíem tractat. Però que això es converteixi en ingerències o consignes és un salt qualitatiu que no s’ha donat mai. 

De cara a l’any electoral, es mantindran els minutatges, el mateix temps per a cada partit, tingui o no representació parlamentària en el cas de les generals?
Els mantindrem. En període electoral tots els partits han de disposar del mateix temps, sigui una formació nova o faci deu anys que mana. Tothom ha de tenir el mateix temps. I aquesta sí que és una decisió personal meva per salvaguardar l’empresa, els treballadors i també el director, que a més a més n’és administrador únic. Per molt que periodísticament sigui del tot discutible.

L’oferta de Catalunya Ràdio li arriba en un moment ben oportú, quan començava a percebre el desgast de quasi deu anys al timó?
M’arriba en un bon moment, tant personal com laboral: tinc cinquanta anys i una trajectòria que considero bona. Podria haver continuat aquí, però era una oportunitat per créixer.

No hauria sigut més elegant resistir fins a la fi del mandat?
Quan serà, això?

Al juny, com a molt tard.
Si m’espero a les eleccions deixo passar l’oportunitat. Quan ho anuncio al Govern dono tres mesos, amb el compromís personal de deixar l’empresa endreçada. Temps crec que suficient per trobar qui em substitueixi, i que el traspàs de poders es pugui fer de forma ordenada. Per part meva no tinc res a retreure’m. He sigut molt elegant.

El mandat del seu successor caducarà amb el Govern. Això no facilitarà les coses.
No ens enganyem, és un lloc sensible i hi he estat molts anys. Al final necessites algú amb unes certes característiques i amb passaport andorrà. I el cert és que no som tants. No és fàcil, però hi ha un bon equip que pot acompanyar la persona que sigui perquè les coses segueixin funcionant.

El nou director, no hauria d’estar ja nomenat?

Això s’ha de demanar a Govern.

És raonable, aquesta situació d’interinitat?
En absolut. Per això vaig donar tres mesos de preavís. La meva intenció era fer un traspàs que no podrem fer perquè jo ja no soc director de RTVA.

No hi ha ni director ni administrador. Situació inèdita.
Del tot. Hi ha d’haver algú que se’n faci responsable. I legalment, les dues figures, la del director i l’administrador únic, són indissociables. Altres fórmules jurídiques per resoldre aquesta cul de sac caldria demanar-les a Govern perquè jo les desconec. I tampoc les he vist, en tots aquests anys a RTVA.

Li han demanat opinió sobre algun hipotètic successor?
No. 

Ni l’ha donat.
Si no me la demanen, no la dono.

Tornar a Eurovisió és viable, o el millor que podríem fer és oblidar-nos-en d’una vegada?
La viabilitat de participar a Eurovisió depèn de dos factors: l’econòmic i la capacitat de l’empresa per assumir el projecte. Per la part financera la decisió és política, i el cert és que amb els pressupostos recurrents de RTVA no es pot assumir. D’altra banda, participar-hi xuclaria molts recursos que en el meu mandat els hem destinat a altres reptes que consideràvem prioritaris. Però el director de la RTVA és qui té l’última paraula, perquè és una prerrogativa exclusiva de RTVA. S’hi pot anar, però s’ha d’estudiar bé i analitzar què sacrifiques a canvi.

Els continguts de RTVA es basen avui exclusivament en informació i tertúlies. Són plantejables altres formats?
En la meva opinió, no, perquè ja n’hi ha una amplíssima oferta tant a la TDT com en el digital. A banda que és molt car fer ficció o entreteniment i aquests recursos RTVA els necessita per fer el que no fa cap altra televisió: parlar d’Andorra i explicar-la.

Continuarà al MoraBanc?
Soc el segon màxim accionista del club, i no tinc cap incompatibilitat per continuar com a vicepresident.