Diari digital d'Andorra Bondia
El cap de Govern, Xavier Espot al seu despatx.
El cap de Govern, Xavier Espot al seu despatx.

Xavier Espot: “Hi ha hagut tasca de continuïtat, però s’han iniciat nous projectes”


Escrit per: 
M.S. / Foto: Jonathan Gil

El cap de Govern, Xavier Espot, repassa i fa balanç dels primers cent dies al capdavant de l’executiu, un període on “s’han teixit complicitats” entre els diferents components de l’executiu tripartit. Cent dies també on, al marge de la “tasca de continuïtat i coherència amb l’acció de go-vern dels darrers anys”, s’han començat a “iniciar nous projectes d’acord amb el programa electoral conjunt aportat per les tres formacions”.

Tot just cent dies al capdavant del Govern, quin balanç en pot fer?
Ho dic amb tota humilitat, però crec que no podia ser d’una altra manera, faig un balanç positiu en el sentit que encaràvem un repte mai vist abans a Andorra, que era configurar i posar en marxa un govern de coalició. Moltes persones des de l’inici, en certa forma, estaven a l’expectativa que això fracassés i crec que aquests cent dies han demostrat que no és així. 

S’ha cohesionat el Govern en aquest temps?
Durant aquest temps s’han teixit complicitats, una relació de confiança que no existia anteriorment perquè molts de nosaltres ni tan sols havíem tingut la possibilitat de compartir vivències conjuntament, i crec que això és el punt més positiu que es pot extreure d’aquests cent dies. Ha quedat clar que, més enllà de la procedència o de la formació política a la qual pertanyem cadascun dels integrants d’aquest Govern, tothom ha pres consciència que hi ha un bé superior que és el Govern d’Andorra i que tots els representem per damunt de les nostres adscripcions polítiques. 

I el dia a dia?
S’ha fet feina i, crec que això va a favor dels ministres liberals i de Ciutadans Compromesos, no només hi ha hagut una tasca de continuïtat i de coherència amb l’acció de govern dels darrers quatre o fins i tot vuit anys, i per tant s’ha avançat en aquelles qüestions que havien quedat aturades com a conseqüència del final de la legislatura i tancant altres qüestions que requerien una decisió i havien quedat pendents, sinó que s’han començat a iniciar nous projectes d’acord amb el programa electoral conjunt que vam aportar les tres formacions polítiques. Per tant, la valoració conjunta és positiva. 

Com estan funcionant els mecanismes de coordinació?
Tots estan funcionant de forma efectiva i positiva, potser l’únic, i és per la periodicitat que s’havia establert, és la reunió de les executives dels partits, que encara no s’ha fet però que ara al setembre se celebrarà per primera vegada. Tots els altres mecanismes de coordinació, tant a nivell de comitès com de procediment de resolució de discrepàncies, s’han aplicat convenientment. I malgrat que algunes persones han anat a buscar allà on trobaven discrepàncies, a l’hora de la veritat hem estat capaços, evidentment des de la divergència d’opinions, que és legítima i que també a vegades existeix al si de governs monocolors, d’arribar a un punt d’entesa i de transmetre de cara a la ciutadania que havíem arribat a un acord respecte a aquells punts inicialment discrepants. 

Canviaria alguna cosa? Hi ha hagut crítiques per no haver nomenat amb més rapidesa tots els secretaris d’Estat i directors dels diferents departaments.
Potser sí que és millor enllestir-ho tot en una setmana o quinze dies com a màxim, i que quan es nomeni els ministres dos o tres dies després ja es pugui nomenar els secretaris d’Estat. El que passa és que això no és una qüestió que es pugui valorar unilateralment, ja que molt sovint també depèn de la disponibilitat que tinguin les persones nomenades o requerides. El més important és que puguem haver aconseguit nomenar els millors secretaris d’Estat disponibles. I això algunes vegades et condiciona perquè són persones que ja tenen una altra ocupació professional, que evidentment han de donar un preavís i per tant el Govern també s’ha d’adaptar a la realitat personal que tingui cada secretari d’Estat, i això és el que ho ha allargat una mica. Però en tot cas, ara que iniciem el curs polític i ja s’hauran incorporat tots els secretaris d’Estat, i ara que realment toca posar-se a actuar i aplicar el programa del Govern i iniciar noves iniciatives, ja estaran plenament operatius. 

Quines serien les prioritats a partir d’ara?
El full de ruta està perfectament traçat i ja hem començat a posar les bases per poder implementar aquestes prioritats. Hem d’establir dos grans  blocs. Hi ha una sèrie de prioritats prioritàries, valgui la redundància, en aquelles qüestions que van més enllà del Govern de coalició i dels grups parlamentaris que li donen suport, i que són aquelles tres qüestions que han de ser objecte d’un pacte d’Estat, com són la Unió Europea, la sostenibilitat del sistema de pensions i la salut pública. 

I s’ha avançat?
Ja s’han fet passes endavant molt significatives. En el cas del pacte d’Estat per la Unió Europea, ja ens hem reunit amb Terceravia, tenim un document de pacte d’Estat consensuat amb les tres forces que donen suport al Govern i s’ha traslladat a Terceravia i a principis de setembre es traslladarà al Partit Socialdemòcrata. Aquí no tot depèn ni del Govern ni dels grups que li donen suport. Terceravia ha dit que inicialment no veuen amb bons ulls subscriure aquest pacte d’Estat, sinó que prefereixen subscriure inicialment un memoràndum d’entesa, un document més genèric, i per tant també ens hi haurem d’adaptar. En tot cas estem avançant i treballant per subscriure aquest pacte d’Estat encara que sigui en dos temps. 

I en les altres dues?
També s’ha començat a treballar a nivell intern en un document del pacte d’Estat però estem en espera de la presentació de l’estudi actuarial que es farà a l’octubre i per tant no té massa sentit que constituïm aquest pacte d’Estat fins que no tinguem unes dades actualitzades sobre quina és la salut del nostre sistema de pensions. I respecte del pacte sobre la salut pública, el ministeri també s’ha reunit no només amb els grups que donen suport al Govern, sinó també amb els altres dos grups parlamentaris i també està en procés d’elaboració d’un document que després sotmetrà a consulta. Per tant en aquests blocs no hem esperat al setembre per començar-hi a treballar.

I pel que fa a l’altre bloc de prioritats?
Són les que van més enllà del pacte d’Estat i que són més pròpies de l’acció de Govern i per tant que mereixen una coordinació més estrictament reduïda als grups parlamentaris que donen suport al Govern. Són tota la sèrie de qüestions que en definitiva formen part del pacte de Govern que vam subscriure. La creació d’aquesta zona franca que ha de permetre donar oxigen al nostre teixit comercial, el procés de diversificació del nostre sector turístic, i aquí la ministra de Turisme ja està treballant en una sèrie de nous projectes o de projectes dels quals ja s’havia parlat i que van quedar aparcats i que es podrien recuperar i que presentarem al setembre. En matèria de medi ambient, la ministra ja s’està reunint amb tots els explotadors agraris per iniciar el treball de diversificació del teixit agrícola i ramader. En l’àmbit de Justícia i Interior ja s’ha començat a treballar en aquelles lleis que queden pendents d’aprovar, i en Funció Pública s’ha recuperat el diàleg amb els sindicats de cara a valorar si és possible fer una modificació d’alguns articles de la Llei de la funció pública sense posar en dubte la reforma feta la legislatura passada. Això ho podria anar desgranant ministeri per ministeri però ells saben quines són les seves prioritats, aquestes estan calendaritzades a quatre anys vista. Evidentment, després poden sorgir coses imprevistes que puguin fer variar una mica això, però és important que hi hagi aquest calendari. De cara al setembre el Govern farem una sèrie de reunions o seminaris específics per acabar d’ajustar el calendari i fixar clarament els passos a seguir per als pròxims mesos i els pròxims anys. 

I respecte a l’habitatge?
Sí, aquesta és una de les prioritats. Es va tornar a convocar la Comissió nacional de l’habitatge i no només la vam convocar, sinó que disposa d’un reglament regulador i de nous interlocutors que abans no en formaven part, com per exemple el Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra. És doncs una estructura perfectament formalitzada i amb vocació de continuïtat. A vegades, però, com deia abans, hi ha circumstàncies imprevistes que et fan variar una mica el mètode d’implementació de tota una sèrie de mesures que volíem tirar endavant, i és una mica aquesta proposició de llei que ha presentat el PS. L’estem analitzat perquè creiem que qualsevol proposta que es posi damunt la taula i que busqui resoldre una problemàtica real i urgent que tenim, evidentment que s’ha de valorar perquè no potser d’una altra manera. Ara bé, també és veritat que mereix cautela i ser analitzada de forma curosa perquè des de l’oposició a vegades es poden fer propostes que des de la majoria mereixen més atenció i, especialment, quan aquestes propostes impacten en el fons de reserva de les pensions de jubilació. Justament, si volem un pacte d’Estat en matèria de sostenibilitat de les pensions el que no podem fer és establir mesures que posin en risc aquesta sostenibilitat que ja de per si és precària. Ho analitzem però, i això també ho hauria d’entendre el PS, qualsevol mesura que es pugui establir no es pot fer al marge d’aquesta Comissió nacional de l’habitatge. 

Entre les seves propostes també portaven la de crear un fons.
Amb independència d’això, també estem treballant en tota una sèrie de mesures que es començaran a implementar a partir del setembre. Nosaltres també, i veurem com ho encaixem amb aquesta proposició de llei, proposàvem crear un fons público-privat que no només es nodrís del fons de reserva de la CASS, sinó que pogués anar molt més enllà. No sé si s’aprofitarà aquesta proposició per introduir-ho o si haurem de fer un nou projecte. Creiem fermament en la necessitat de tirar endavant aquest Institut de l’habitatge i també estem posant les bases per poder-lo crear en breu. Evidentment això haurà de tenir l’empara legal i la darrera paraula la tindrà el Consell General. També seguirem insistint en totes aquelles mesures i incentius, que ja no estan tant a l’abast del Govern, sinó d’altres institucions, per donar més facilitat a la construcció d’obra nova, com poden ser els incentius urbanístics o fiscals. Continuarem fent pedagogia prop dels comuns perquè facin més esforços en aquest sentit i també se sentin corresponsables de la problemàtica que tenim, que és una problemàtica de país. 

Defensava una nova manera de fer política, creu que la ciutadania ja l’ha pogut començar a percebre?
Crec que en certa forma sí que s’ha pogut començar a percebre. Per exemple, en la primera sessió del Consell General va quedar molt evidenciat que hi havia una rebaixa important de la tensió i la crispació. Aquesta altra manera de fer, però, no és responsabilitat exclusiva del Govern ni dels grups parlamentaris que li donen suport, sinó que també necessita ser secundada pels grups parlamentaris de l’oposició, i espero que aquest tarannà es pugui mantenir. Tant el ministre portaveu com els altres  membres del Govern que han anat fent declaracions, igual que els mateixos presidents dels grups parlamentaris, crec que tenen un to sempre de cordialitat, i això no vol dir ser ferms en determinades ocasions, en què el Govern ho ha de ser. 

Per exemple?
Quan el ministre d’Ordenament Territorial va ser dur amb algunes declaracions que es van fer de l’esllavissada per part del PS. Ho va ser amb bon criteri, i no perquè es demanessin explicacions, que això és molt legítim, però el que no pot fer un grup parlamentari de l’oposició o un partit davant aquestes circumstàncies és pressuposar la responsabilitat del Govern en l’esllavissada sense tenir indicis fonamentats que això és així. I és en aquest sentit que el ministre va fer aquestes declaracions, no perquè demanessin documentació, sinó perquè hi ha determinades acusacions que són molt greus i que en tot cas només es poden posar damunt la taula legítimament si es disposen d’indicis fonamentals.

Xavier Espot: “Hi ha hagut tasca de continuïtat
però s’han iniciat nous projectes”

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte