El conseller general demòcrata Xavier Montané afirma que amb la regulació del dret de vaga es buscarà l’equilibri entre el dret que tenen els diferents col·lectius de treballadors a exercir-la “i a la vegada poder preservar uns serveis mínims”. El grup demòcrata no té clars encara els aspectes del Codi de relacions laborals que es modificaran: “Es tracta de valorar si l’actual marc és prou flexible per donar resposta a la situació econòmica que tenim”, manifesta.

El grup demòcrata treballa en la reforma del Codi de relacions laborals, ¿quins són els objectius de la reforma?
Hi ha una comissió dins del grup parlamentari demòcrata que està estudiant aquest tema per proposar possibles canvis, però encara està en una fase que no ha arribat a conclusions. Per tant, ara no es pot dir que hi hagi voluntat política per modificar tal punt o tal altre del Codi de relacions laborals. Del que es tracta és de valorar si l’actual marc normatiu en aquesta matèria és prou flexible per donar resposta a la situació econòmica que tenim en aquests moments i als reptes de futur. Però, com he dit, encara no estem en la fase de dir quins són els punts d’aquest codi que poden estar obsolets.

La regulació de la vaga és una altra prioritat, però els sindicats creuen que el que es vol és limitar aquest dret…
En el que hi ha un interès especial és a regular els serveis mínims en cas que algun col·lectiu es pugui declarar en vaga. Creiem que la nostra Constitució preveu aquest dret, però s’hauria de regular i buscar aquest equilibri entre el dret a exercir la vaga que un col·lectiu pugui tenir i, a la vegada, poder preservar uns serveis mínims. I jo entenc que això no vol dir que es vulguin vulnerar els drets que tenen els treballadors a fer vaga. S’ha de tenir en compte que si es volen regular aquests serveis mínims és en benefici de tots els usuaris.

Després de les tres grans reformes, la de la CASS, els complements de jubilació i l’IRPF, ¿quedarà gaire marge a la legislatura per aprovar altres grans temes?
Per mi aquests temes són prioritaris, són tres textos legislatius que mereixen una dedicació important. Després s’haurà de veure quines altres matèries es poden abordar, com aquesta del Codi de relacions laborals. Hi ha temes importants com és, per exemple, l’adopció de tot el cabal comunitari que penja de l’acord monetari, que és també un treball importantíssim però que potser no transcendeix tant públicament.
Nosaltres des del grup parlamentari preferim fer els textos i després establir un diàleg amb els diferents sectors concernits, amb la qual cosa són uns processos en els quals hi ha molt treball polític que encara s’ha d’allargar en aquestes tres grans reformes.

Els sindicats es queixen que ni tan sols se’ls consulta en àmbits com aquest que fan referència als treballadors...
Crec que hi ha hagut diàleg amb els sindicats, per exemple, en la negociació dels complements de jubilació dels funcionaris. A partir d’aquí qualsevol farà la seva valoració si aquestes converses han estat fructíferes o no. Hi ha sindicats que han estat molt crítics amb com s’han des­envolupat aquestes taules de treball, però hi han estat. Pel que fa al Codi de relacions laborals, com he dit, estem en una fase que es pot qualificar encara com a molt verda.

Vostè sempre ha donat molta importància a la reforma de l’administració, però no sembla que s’hagi avançat gaire…
Hi ha tot un equip de treball al Govern que està intentant agilitzar tots els tràmits administratius i crec que en aquest àmbit es podria fer un pas molt gran. Per exemple, ja s’ha presentat la llei de societats, que agilitarà les obertures de noves societats i posarà una mica d’ordre al registre de societats. A més, s’està treballant amb els comuns per a la definició de les competències. I és que no ens hem d’enganyar, perquè el ciutadà el que vol és una administració que sigui eficient i que doni respostes immediates a les seves necessitats. Per això més que el marc legal el més important és el dia a dia i la relació que el ciutadà té amb l’administració.

¿Creu que s’ha d’esgotar la legislatura fins al final per enllestir tots aquests àmbits pendents?
L’única persona que té competència per convocar les eleccions és el cap de Govern i ja ha dit que no ho farà. Per tant, a mi ja em sembla bé. També s’ha parlat molt que tenim una àmplia majoria parlamentària, però al final la feina que es pot fer és la mateixa amb 15 que amb 22. Però el que és clar és que quan es tornin a fer eleccions posaria la mà al foc que no tornarem a obtenir 22 consellers, perquè voler repetir el mateix resultats crec que seria una il·lusió. L’avantatge ara és que si volem fer una reforma que necessiti majoria qualificada, tenim el nombre de parlamentaris suficients sense haver de pactar, tot i que ara no és el cas.

L’àmbit sanitari és el que més notícies negatives genera últimament, com és la marxa enrere en la voluntat de nomenar director del SAAS un imputat o l’afer a la web de la CASS...
En el primer cas penso que va ser una situació bastant deplorable que al final es va poder reconduir molt ràpidament. Crec que el Govern va ser molt àgil quan va conèixer la informació que va sortir sobre aquesta persona. Si s’han de demanar o no responsabilitats, el que ho ha de decidir és el Govern. Com a parlamentari el que veig és que el Govern ha estat diligent quan ha sabut que aquesta persona havia estat imputada. A més, va trobar un substitut ràpidament.
Pel que respecta a l’altre tema, hi va haver un incident que denota que hi havia alguna cosa que no funcionava en els sistemes de control, i així ens ho van dir tant el president de la CASS com la ministra el dia que van comparèixer davant de la comissió legislativa.
Però també voldria destacar la transparència i el nivell de detall a l’hora de donar informació. Penso que la ministra es va sotmetre a un control parlamentari modèlic pel paper que van tenir els tres grups parlamentaris i les dues persones que van venir a donar explicacions. Són incidents que quan passen no queden tapats, sinó que es comparteixen de manera oberta.

¿Aquest tema s’ha de donar per tancat, segons el grup de DA?
Nosaltres el donem per tancat perquè se’ns va explicar molt  clarament on va estar l’incident. Per tant, no hi ha confusió respecte d’això, i també ens van dir quines són les mesures que s’han adoptat perquè un cas similar no torni a passar. Una altra cosa serà que l’Agència de Protecció de Dades apliqui les mesures que li corresponen si així ho decideix, cosa que a nosaltres se’ns escapa com a parlamentaris. A més, em sembla que les valoracions que van fer des de l’oposició també van ser positives.

¿No s’hauria d’haver avançat una mica més en la definició de les competències entre el Govern i els comuns?
Com en tots els processos negociadors, si es vol arribar a un consens, es dilaten, i si es pretén adoptar una postura pròpia no duren tant. En aquest cas si el procés s’ha dilatat més és perquè hi ha la voluntat tant dels set comuns com del Govern d’arribar a un acord, cosa que a més no és fàcil perquè les finances comunals tampoc passen un bon moment. Per tant, les competències s’associen amb les transferències i buscar l’equilibri no serà fàcil. Estem parlant d’una reestructuració del model institucional del país pel que fa a competències i tampoc és un tema que s’hagi de tractar amb molta lleugeresa i es necessita temps. En aquest cas més que en cap altre està més que justificat el temps que
s’està necessitant per arribar a una entesa.

Una altra competència del mateix ministeri és el joc, que sembla que ja ningú no qüestiona que pot ser un cert revulsiu per a l’economia del país...
Nosaltres portàvem el tema al programa. El país està vivint una sèrie de canvis estructurals importants, com l’obertura econòmica, que tindrà uns resultats a mitjà termini segons la meva opinió per l’entorn econòmic que no hi ajuda, o com ho serà també la regulació del joc. El casino no ens farà sortir de la crisi però serà un atractiu més i un complement per a la diversificació turística que es busca.

Parlant de l’àmbit turístic, ¿quina valoració fa d’aquesta acció estrella del ministeri de Turisme que ha estat portar el Cirque du Soleil?
Penso que el repte que tenim és l’estacionalitat, que s’ha de trencar buscant turisme que no sigui tan de proximitat com ha passat fins ara i oferint complements, com ha passat amb el Cirque du Soleil. La idea és molt bona, a l’espera dels resultats que hagi pogut tenir, i que encara s’han de donar a conèixer.

Alguns indicadors econòmics s’estan recuperant. ¿Es pot ser optimista i creure que la recuperació econòmica és cada cop més a prop?
Hi ha dades que fan pensar que la situació pot tenir un futur millor que el passat recent que hem tingut, i això ens fa ser moderadament optimistes perquè ens equivocaríem ara si donéssim missatges d’un optimisme exagerat. I és que la situació continua sent molt complicada i hi ha moltes famílies i empreses que ho passen malament.
Hem de valorar les dades com són, i quan són molt negatives no tenim complexos per reconèixer-ho i quan comencen a ser una mica millor també s’ha de dir.  S’haurà de veure, però, si aquests indicadors marquen tendència o han estat un fet puntual. És una mala notícia, per exemple, el decrement del PIB, però estem analitzant dades de fa un any i s’hauran de veure les del 2013. Entenc que es va fent bona feina i que d’aquesta n’han d’anar sortint resultats.


“No és gaire normal que si es presenta un projecte com el de l’IRPF no s’entri a tràmit en un termini més curt”


¿Què li sembla la tardança a l’hora d’entrar a tràmit el projecte de llei de l’IRPF?
Hi ha hagut un projecte de llei que ha estat aprovat pel Govern i han passat algunes setmanes i encara no ha entrat a tràmit parlamentari, raó per la qual s’ha de reconèixer que la situació és una mica anòmala. Des del punt de vista d’activitat parlamentària, el retard no està portant cap tipus de perjudici perquè som fora del període de sessions al Consell General. Ara bé, com dic, s’ha de reconèixer que no és gaire normal que si s’aprova un projecte de llei no es presenti a tràmit parlamentari en un termini una mica més curt. A més, com ha dit el ministre de Finances, tampoc és fàcil elaborar la memòria econòmica que acompanya aquest text i s’han abocat recursos també a la recepció dels nous impostos. Per això si el text entra abans que comenci el nou període de sessions, el Govern no haurà incomplert cap termini.

Però se suposa que en aquest tema es treballa des de l’inici de la legislatura, i per això s’acusa el Govern d’improvisació...
Desplegar un marc fiscal com s’està fent i totes les reformes que s’estan fent implica molta feina i no hi ha improvisació al darrere. Sobretot s’ha de dir que estem fent molts esforços per arribar a un consens perquè, malgrat disposar d’una àmplia majoria parlamentària, sempre hem volgut treballar així perquè és el nostre tarannà i així tindrem menys desgast també.

Des de l’oposició es diu que són les diferències internes les que provoquen aquest retard perquè no es posen d’acord…
S’han dit moltes coses sobre aquest aspecte, però dins del grup no hi ha hagut un debat sobre si s’havia de posar o no un IRPF, però sí sobre quan hauria de posar-se en funcionament, quin tipus s’havia d’aplicar i, sobretot, com podem explicar per què es posa aquest impost si no és en  el nostre programa electoral. Els principis que defensa el grup parlamentari estan continguts en el projecte de llei elaborat pel Govern, tot i que, com amb altres lleis, tindrem contactes amb els diferents col·lectius socials per si hi pot haver aportacions que no s’hagin considerat i introduir esmenes si és necessari. Però creiem que el text es correspon amb el que el grup parlamentari defensa.

¿No hi ha el perill que finalment el tipus del 10% que es vol aplicar no sigui suficient per signar els acords de doble imposició?
Si amb aquest IRPF no poguéssim firmar els acords de doble imposició, les valoracions no podrien ser evidentment positives. Un representant de la Comissió Europea va ser categòric i entenc que amb aquest tipus és suficient, com s’ha demostrat en el cas de la negociació amb França. Tot i així, és clar que és més difícil signar un acord de doble imposició amb un tipus del 10% que del 20%, però Andorra el que fa és defensar els seus interessos i avui en dia no hi ha cap dada que no hi pugui haver aquests acords amb aquest gravamen de l’IRPF. Només l’oposició ho posa en dubte, però això forma part de la seva actuació política de crear confusió i també els permet justificar el seu model en relació amb aquest impost.

¿Podran les empreses fer front a tota aquesta allau de nous impostos?
Les empreses estan sotmeses als impostos de societats i d’activitats econòmiques i si els toca finalment pagar és perquè estan tenint uns beneficis superiors a 40.000 euros; si una empresa està en una situació molt dolenta no ha de pagar impostos. Pel que fa a l’IGI, pot tenir una sobrecàrrega a l’hora de gestionar aquest impost perquè s’ha de comptabilitzar aquest àmbit, però les empreses l’únic que fan és recaptar-lo per després entregar-lo al Govern.

¿Ja es pot afirmar taxativament que no hi haurà més impostos nous?
La veritat és que l’esforç que ha hagut de fer la ciutadania ha estat molt gran, no només per la càrrega fiscal, sinó per la mateixa gestió dels impostos, que no és fàcil. Sortim d’una cultura fiscal gairebé nul·la i haver d’aplicar una sèrie d’impostos comporta una complexitat evident. A més, aquest procés s’ha fet en un entorn de crisi. Per això, quan el cap de Govern diu que ja no es posarà cap més impost penso que no és una qüestió política, sinó que crec que ja no es pot demanar més.