Somveïns està acabant la transició de plataforma a partit polític. D’aquí a quatre o sis mesos es preveu celebrar el congrés constituent, segons indica el seu president, Xavier Surana, que desvela alguns dels posicionaments de la nova formació.


L’octubre passat es presentava la plataforma i ara es constitueix com a partit polític. Com ha estat el procés?
Ha estat un procés molt natural i molt lògic. I demanat per la ciutadania. Ja quan vam sortir com a plataforma van ser els veïns, molts d’Andorra la Vella i després d’altres parròquies, perquè justament hi havia, encara hi ha, tota la problemàtica de l’habitatge i d’altres, com el cost de vida. I vam tirar endavant la plataforma, just arribaven les eleccions comunals i passades les eleccions hem vist també que com a plataforma podem tenir un pes o una força, i en canvi com a partit polític en tens més, tens una estructura, una executiva, pots optar a altres ingressos o ajudes quan et presentes a eleccions, i per tant ha estat un pas molt natural.

En aquell moment deien que tenien diferents colors polítics i que segurament per fer una estructura a nivell nacional no es posarien d’acord? Què ha canviat? 
Com a plataforma podria haver-hi gent amb diferents sensibilitats polítiques, i com a partit polític també, com passa en d’altres partits. Per exemple hi ha gent que ha anat d’altres partits a Demòcrates per Andorra. Aquí ens passa el mateix, està venint gent a picar-nos a la porta que venen d’altres partits polítics també. Tindrem una estructura molt clara, ara estem acabant de definir amb l’executiva el posicionament amb el tema de l’acord d’associació amb la Unió Europea, però hi haurà uns posicionaments molt clars i estem convençuts que hi haurà gent que els compartirà i que per tant s’integraran dintre del partit polític de Somveïns i d’altres potser no. Aquí ja sí que nosaltres ens veiem obligats a fer aquest pas de definir de manera clara quin és el nostre posicionament.

Hi ha una executiva i heu d’acabar de muntar l’estructura, què falta per ser partit i començar a córrer?
Nosaltres ara ja comencem, havent rebut la documentació del Govern, és un tràmit més administratiu que en uns mesos l’executiva es confirmi, que és el que s’ha de fer ara, i amb els estatuts, que tot en principi serà igual, en aquest sentit no es preveu cap canvi. Per això ja podem operar en aquest sentit. I després és començar a treballar els comitès locals, nosaltres sí que estem convençuts que és l’estructura correcta, altres partits potser no ho veuen així. Nosaltres sí que creiem, i més per la llei electoral i el pes que hi ha a les parròquies, que és important que hi hagi aquests comitès a cada parròquia. Per sort tenim gent dins l’executiva, i també d’altres que ens recolzen, que són de diferents parròquies, i és en el que hem de començar a treballar, que aquesta gent que coneix els problemes que hi ha a la seva parròquia ja els pugui anar a tractar i que ells ja tinguin aquesta vinculació i aquesta representació en l’executiva.

No es deixarà doncs aquest vessant més parroquialista original de Somveïns.
No, perquè vam néixer a nivell de plataforma a la parròquia d’Andorra la Vella, però justament els comitès locals la feina que tenen és ser vius en cada parròquia, que a cada parròquia hi hagi representació de Somveïns i poder crear aquests comitès i poder tractar els problemes que hi ha a cada parròquia. I després ja estarà l’executiva i el nivell nacional.

Ja tenen un calendari? Suposo que es deu haver de fer un congrés constituent.
Sí, entre 4 i 6 mesos. La idea és, com a molt a principi d’any, fer aquest primer congrés més constitutiu. Ara també estem tancant les condicions que ha de tenir l’afiliat per poder accedir, i a partir d’aquí va tot molt lligat al tema dels comitès i començar a treballar. Però nosaltres tampoc tenim una data perquè tinguem unes eleccions, per tant anem fent passos, no volem deixar les coses per última hora. Creiem que el correcte és fer les coses bé, pas a pas i sense precipitar-nos.

Però a les pròximes nacionals sí que hi hauria interès a poder-se presentar.
Sí, amb les dates que hi ha previstes. El partit ja ha d’estar més que consolidat, ja tindrà una estructura, perquè quan arribin les eleccions, si són d’aquí dos anys i mig més o menys, ja ho tinguéssim tot.


Deia que s’han d’anar definint posicions en diferents aspectes, no sé si n’hi ha algun que ja estigui clar? A nivell social, econòmic o fiscal, Unió Europea?
Justament és el que comentava. El tema de l’acord d’associació ens preocupa molt, per això ho estem acabant d’analitzar i no volem fer un posicionament clar i definitiu fins que s’hagi analitzat tot el que comporta. Hi ha aspectes que, per exemple, en som més conscients que ja tenim més clar que no ens beneficia, com és el tema de la seguretat. Ens preocupa molt que no es puguin demanar els penals sistemàticament per venir a Andorra. Jo personalment crec que no podem prescindir d’això, és un filtre molt important i ens permet tenir la qualitat de vida que tenim avui en dia a Andorra. El tema de l’educació, de la sanitat i de la seguretat, per a mi és un atractiu per a la gent que vol venir a viure i a treballar a Andorra, i els turistes, que valoren que en els seus països el tema de la seguretat va cap a baix i aquí el que hem de fer és mantenir-lo i millorar-lo. 
També podríem parlar del tema de l’avortament. Creiem que l’avortament en els tres supòsits s’ha de poder fer.  Això ha d’avançar cap aquí. Nosaltres entenem que l’avortament en aquests tres supòsits s’ha de poder fer. I no s’ha de poder fer frontera avall, s’ha de poder fer en territori andorrà. O sigui, són posicionaments en temes clau que per a nosaltres són molt importants. El tema de la doble nacionalitat. Entenem que no tenir-la a dia d’avui és un hàndicap per als nostres joves, per a la nostra gent. I per tant, lligant-ho una mica al tema de l’acord d’associació, si nosaltres disposéssim de la doble nacionalitat, ja els nostres fills, que poden ser espanyols o francesos també, ja serien europeus i per tant, no tindrien cap problema per anar a viure, a treballar o a estudiar a Espanya o a França o a qualsevol altre país europeu. Per tant, el tema de l’acord d’associació, això que tant es diu, no és imprescindible.

La Unió Europea és un dels reptes que hi ha damunt la taula. Un altre gran repte és el de l’habitatge. Quines propostes tenen? En poden presentar alguna?
En el tema de l’habitatge, el problema és que el Govern arriba tard. No és un problema de fa dos o tres anys. Per a mi hi ha hagut manca de previsió i de visió. El tema de l’habitatge ja fa molts anys que s’arrossega, que hem vist que anaven pujant els lloguers. Ara sembla que el Govern ja ha començat a prendre unes iniciatives, però nosaltres creiem que els projectes publicoprivats és el que s’hauria d’haver potenciat més. No creiem que la intervenció de l’habitatge que s’està fent sigui correcta, no creiem que sigui la solució. Ja estem veient que els preus continuen pujant. Per tant, la intervenció de la propietat privada no és pas el nostre posicionament. 

L’altre gran repte del país és el creixement urbanístic i entenc que hi ha un consens en què s’ha de frenar. Em sembla que ho han dit tots. 
Hi ha un consens, però potser a qui correspon de frenar-lo no està fent el pas. Qui pot fer el pas de frenar-lo és qui està governant, no els que estan a l’oposició. Aleshores, anem molt tard. Realment és fer-nos la pregunta de quin país volem. Ara estem parlant que tenim una població de 86.000 i estan donant per normal que podrem arribar a 100.000. Jo penso que ja estem per sobre del límit que hauríem d’estar. Una població de 85.000 persones podria mantenir aquesta qualitat de vida, però en proporció també hauran de créixer els serveis que oferim al ciutadà. L’hospital ja fa anys que es queda petit, fa falta més personal, més professionals, a nivell de policia igual, manquen efectius. Si volem créixer més, tota la resta ha de créixer, i en conseqüència la despesa també pujarà. Lligat a la despesa ve un tema molt preocupant, que és la política fiscal. Si ho lliguem als comerciants, que tenen un 4,5% d’IGI, això comporta que l’IGI hagi de pujar, que ja se’ns estan donant signes últimament des del govern, que l’IGI pugi, que l’IRPF també ha d’anar pujant, al final el comerciant cada vegada serà menys competitiu. Aleshores tenim un problema molt important sobre la taula. S’ha de posar fre. És el que diem, no s’ha de poder construir tant i d’aquesta manera, perquè el país té la capacitat que té i hi ha l’espai que hi ha, aleshores s’ha de fer una reflexió en profunditat, però qui primer que ha de posar a fer aquí és qui està governant.

Deien que no tenien ideologia, però s’està definint. 
No som partit d’esquerra ni de dreta, som més aviat un partit de centre, perquè hi ha temes d’esquerra que nosaltres també els compartim, perquè es pot parlar del tema d’ajudes socials, n’hi ha d’haver. Som conscients que hem de ser curosos i donar ajudes a aquella gent que els fa falta. Tenim molta gent d’Andorra que porta aquí moltíssims anys i que són els que han de tenir primer aquestes ajudes socials. I a aquesta gent hem de preservar-la, que es quedi a Andorra, que no es vegin obligats, com està passant ara, que tinguin problemes per pagar la vivenda i hagin de marxar d’Andorra. En canvi, en d’altres temes, com el tema de la immigració, potser estem més cap a la dreta. La immigració som conscients que s’ha de controlar. Andorra sempre ha estat un país d’acollida i entenem que la immigració primera, que s’ha de privilegiar i que hem de potenciar,  que hem de cuidar i hem d’evitar que marxi són els que han aixecat aquest país, i són per tant els espanyols, els francesos i els portuguesos. Tenim una comunitat important també de filipins, d’hindús. Tota aquesta gent són els que han fet créixer Andorra i són els que hem de mirar que es puguin quedar aquí perquè ja han fet arrels, tenen fills i tot, i hem de preservar-los i evitar que marxin i siguin substituïts per d’altres perquè no tinguin ni per pagar el lloguer.

El fet que ara es constitueixin com a partit pot canviar les relacions dins de la coalició d’Enclar?
No, no. Nosaltres tenim molt clar que una cosa és el partit polític, i l’altra és Enclar a Andorra a la Vella. Enclar és una coalició en la qual treballem en harmonia, realment hi ha molt bon ambient. Ja sabeu que està format pel PS, Concòrdia, Somveïns, també hi ha independents, i no ha d’afectar gens.