Diari digital d'Andorra Bondia
Zaira Nadal
Zaira Nadal

Zaira Nadal: “En els concursos de vegades volen un Porsche pel preu d’un Volkswagen”


Escrit per: 
M.S.C. / Foto: Jonathan Gil

La nova degana del Col·legi d’Arquitectes d’Andorra (COAA), Zaira Nadal, explica que l’obertura no ha comportat una entrada massiva de professionals i ha permès regularitzar els que eren al país. Lamenta que a les administracions els costi convocar concursos d’idees i que quan ho fan es tendeixi a deixar els termes poc clars. Reitera la necessitat d’una llei de l’edificació, que fins ara ha rebut poca atenció del Govern.

¿Quines són les prioritats del COAA a hores d’ara?
La defensa dels arquitectes i la professió. En aquest sentit és molt important divulgar tot el que representa un arquitecte, perquè per la nostra formació podem fer l’obra de cap a peus. Això vol dir des del disseny inicial, tenir en compte el que vol el client i adaptar-ho a la normativa i el procés constructiu des del punt de vista tècnic i econòmic, fins al final d’obra. Tot això és molt important i és important que tothom ho sàpiga, perquè sovint hi ha la idea que som els que fan quatre ratlles i ja està. Tenim moltes responsabilitats i controlem tot el procés, i això al final és un estalvi.

¿Com els ha afectat l’obertura econòmica?
El Col·legi no ha tingut una invasió massiva, com en altres professions liberals. Es tracta més de gent del país que ha regularitzat la seva situació. De fet, n’hi ha força que són de fora de la Unió Europea però ho han fet molt bé perquè s’han convalidat els títols a Espanya. Està molt bé que per voluntat pròpia ho hagin fet, i esperem que això continuï sent així. Perquè de vegades hi ha coses que sembla que no estan clares i per això cal primar sobretot la qualitat i que els arquitectes que vinguin tinguin la formació necessària.

¿Estem parlant d’un volum important d’arquitectes que han regularitzat la situació?
Uns cinc o set casos. Són gent que ja fa anys que està al país. Tampoc hi ha gaire feina perquè vingui gaire gent.

¿I la possibilitat dels andorrans de treballar a fora?
Això és complicat. Si es tracta d’algú que fa un canvi de vida, es dóna de baixa d’aquí i se’n va a treballar a fora, entenc que d’una manera o altra s’ha de poder col·legiar a fora i actuar, tot i que és un procés costós i que demana temps. En casos de feines puntuals, tot es complica molt més perquè el fet de col·legiar-se i els sistemes d’assegurances d’aquí no són iguals que en altres països... Per feines puntuals o no surt a compte, o el client no s’espera perquè el procés triga molt temps. No és fàcil.

¿Quines mesures resoldrien aquesta situació?
El que demanem és que sigui recíproc. Fins ara no hem tingut aquest problema però si d’aquí uns anys tot va millor, podem tenir una allau. Com a mínim cal controlar-ho. A més som un país petit. La proporció d’arquitectes, 87 exercents, respecte dels que hi ha a Espanya o a Catalunya és molt diferent.
La crisi ha fet que no hagin notat l’impacte de l’obertura econòmica.
Entenc que sí. 

Una demanda dels arquitectes era l’aprovació d’una llei d’ordenació de l’edificació. 
L’última junta va fer un esborrany. Van tenir alguna resposta del Govern però va quedar parat. Ara hem recuperat aquesta qüestió i mirarem de tirar-la endavant aquests tres anys vinents. El Govern ja ha assignat una persona per anar consensuant punts. A més, volem tornar-nos a reunir en breu amb els tècnics –enginyers, interioristes i arquitectes tècnics– i a més a més és necessari que hi entri l’Acoda, perquè és un sector molt important i que té molt a dir, perquè també té moltes responsabilitats. I també volem parlar amb l’associació d’asseguradors. La LOE per nosaltres és molt important perquè defineix responsabilitats i ens pot ajudar molt pel que fa a assegurances. En altres països hi ha la desenal, que t’assegura l’obra a futur. No com ara, que ens assegura la motxilla però ningú ens assegura a futur i quan et jubiles pots trobar-te que hagis d’anar pagant.

Esperen, doncs, poder reunir aquests altres sectors. 
Sí. Entenc que com a país també els ha d’interessar perquè és una garantia per a l’usuari. I també per l’obertura econòmica, hem de tenir un control de tot i ha d’estar tot més regulat. De fet hi ha una directiva europea que assenyala que la creació arquitectònica és d’interès públic. Per tant, el Govern ha de ser el primer interessat a tenir una llei de l’edificació.

¿Està tardant massa aquesta llei?
Va lenta. Va lenta per totes dues parts. No tenim la sensació que sigui una prioritat per al Govern. Potser ara més, perquè ens han assignat una persona, a diferència de fa tres anys. I nosaltres també som els que som i tenim els nostres despatxos, i a més cal posar-se d’acord amb molts col·lectius. És complicat. Esperem que en aquests tres anys es pugui aprovar.

Una de les reiterades demandes del COAA ha estat la convocatòria de concursos d’idees. ¿A les administracions encara els costa?
Encara costa. Potser ara en fan més, però es barregen termes. Ens han escoltat una mica i fan més concursos d’idees. Però, evidentment, l’obra té un cost. El Govern sap el que s’hi pot gastar. Per això caldria que ho posés més fàcil per als arquitectes i es fixés un import i, amb aquest, que els arquitectes fessin el que millor sàpiguen. El Govern tindria assessorament gratuït sobre totes les propostes que pot fer amb aquells diners. I seria una variable que als arquitectes ens deixaria més tranquils. És molt important el concurs d’idees, però ha d’anar lligat amb altres paràmetres d’aquest tipus. L’econòmic no ha de ser un entrebanc. Perquè de vegades et demanen un Porsche però el que es volen gastar és el preu d’un Volkswagen. Cal que tot sigui més coherent. Tot això donaria molta més qualitat. A més, el COAA sempre ens hem ofert a col·laborar per fer els plecs de bases. No entenc com les administracions no ho aprofiten més, perquè és tot gratuït. 

L’últim cas que ha comportat les queixes del COAA ha estat l’estació d’autobusos.
Ni el Govern ni el Col·legi volen confrontacions. Però el Govern té la seva postura i el Col·legi hi veu coses que no estan bé. Per això presentarem un recurs.

¿Com van rebre la resposta del ministre d’Ordenament Territorial?
Política, al final, potser. Perquè parlava de terminis quan un any en arquitectura és normal i en urbanisme encara més. També va comentar la qüestió qualitat-preu, però és amb un concurs d’idees com es pot valorar la qualitat-preu. Van adjudicar una obra d’urbanisme, que no tenia res a veure amb edificació, i després s’ha convertit en edificació. Després han afegit plaques solars a la coberta. Tot ha anat amb imprevistos, i això mai ha sortit bé quant a qualitat-preu. I en relació a les consideracions sobre el Col·legi, suposo que volia desviar l’atenció. La junta està obligada a vetllar pels interessos del Col·legi i a més ens hem assessorat amb un advocat.

¿Espereu que no es tornin a donar situacions com aquesta?
És la intenció. L’única cosa que demanem és que en situacions així es faci un concurs, obert a enginyers, arquitectes... Les competències han de ser per a qui pertoquin, perquè hi ha hagut una mica de confusió ja que s’ha interpretat que volíem anar en contra dels enginyers. S’ha tirat molt pel dret en un edifici que és important per al país. No entenc com no han pensat en uns tècnics que poden aportar molt.

El COAA també està treballant en els peritatges en què participen arquitectes.
Hi ha una proposta de conveni amb la Batllia a sobre de la taula encaminada a garantir qualitats i terminis i perquè hi hagi una rotació –això està relacionat amb l’Associació de Pèrits Experts–. Hem traslladat a la Batllia el nostre neguit perquè de vegades hi ha informes d’arquitectes de fora que no tenen l’autorització per exercir aquí –entenem que han de ser d’aquí– o d’arquitectes d’aquí que no han regularitzat la seva situació, i per tant no poden fer aquests treballs. Ara cal continuar mantenint converses per tancar la qüestió.

¿Què comportaria regularitzar aquest aspecte?
Es tractaria de lligar les demandes de la Batllia amb les del Col·legi. Perquè la Batllia s’ha trobat amb pressupostos molt diferents en segons quins peritatges. Caldria fixar alguna mena d’honoraris perquè fos més uniforme. També la Batllia demanava aclarir la qüestió dels terminis i nosaltres vam remarcar la necessitat de garantir la qualitat i que hi hagi més rotació perquè la feina estigui més repartida. Això també ho hem fet en concursos de baixa licitació.

¿En quin estat està avui el sector?
L’any 2015, la superfície visada que es va registrar va ser la més baixa dels darrers quinze anys. Això ja és molt indicatiu. Aquest 2016, si es mantin­gués la tendència dels primers quatre mesos, superaríem les xifres de l’any passat. Seria perfecte.

¿Com ha afectat aquesta tendència en els despatxos d’arquitectura?
En els darrers anys els despatxos es presenten molt més a concursos. Per altra banda, tot i que no tenim dades, la baixada de feina molts professionals l’hem aprofitat per formar-nos i actualitzar programes... i obrir portes noves. Potser fa uns anys hi havia despatxos que només feien projectes, però ara és el camp en què menys feina hi ha. L’arquitectura, per sort, té altres parcel·les, com ara la certificació energètica. Has d’obrir camps perquè si el principal va malament... S’ha enfocat a altres activitats, com valoracions, informes, plans parcials –que també són activitats noves encara que van arribar amb la crisi.

¿El nombre de despatxos s’ha reduït últimament?
No hem notat baixes per falta de feina, però segur que han reduït l’activitat. Tot i així, tant com per donar-se de baixa i plegar del tot, no. 

 

“Rebaixar la cessió, sobretot on està al 15%, a més d’altres mesures ajudaria a impulsar obres”

Darrerament s’ha fet una aposta per la rehabilitació amb el Pla Renova. ¿Quin impacte té la rehabilitació?
Els arquitectes fem un tipus de producte que té una vida de cent anys. En els darrers cinc anys, tota la normativa que s’ha aprovat va encarint la construcció. Això no ho dic en el sentit negatiu perquè hi ha unes exigències de qualitat, d’aïllament o de sostenibilitat que no poden ser d’una altra manera. El Pla Renova està molt bé perquè ajuda i és una necessitat que té Andorra, però com que també hi ha hagut aquest encariment... A més, el sector de la construcció també depèn de l’economia global i ara és un mal moment. Es fa el que es pot. 

¿Es podrien trobar altres mesures per impulsar l’activitat, ja siguin legislatives o d’alguna altra mena?
El cert és que hi ha factors globals, com la crisi que encara arrosseguem i l’obertura econòmica, a la qual ens hem d’adaptar i encara no sabem com. El que està clar és que tot ajuda. El Renova ajuda, els ajuts del Govern ajuden. També ens hauríem de plantejar qüestions de la nostra pròpia productivitat, com ser més eficaços i productius. Per posar un exemple, als edificis d’aparcaments es posen màquines per a extracció de fums que representen un alt cost de l’obra i de manteniment. En canvi hi ha sistemes naturals, si el projecte ho permet, que eviten la despesa durant la construcció i els manteniments. Això s’hauria d’aplicar a molts més llocs i el Govern tot això ho hauria de promoure més. Això es pot solucionar a través de reglaments i, encara que sigui una petita cosa, la suma d’altres com aquesta té un impacte.

¿La rebaixa del percentatge de cessió obligatòria pot ajudar a impulsar la construcció, com assenyala l’Associació de Contractistes d’Obra?
És com els ajuts de Renova. Tot ajuda però no és la gran solució. El que és cert que entre una cosa i una altra podria ajudar, sobretot en comuns, que el tenen fixat al 15%. Hi 
ajudaria.

Escaldes-Engordany valora fixar un percentatge diferent segons la zona. ¿Com ho veurien?
Té el seu sentit. Perquè en els plurifamiliars pot ser que el promotor vulgui fer negoci. En canvi, a qui es vol fer un xalet seria interessant donar-li l’oportunitat de fer-se casa seva. És un bon equilibri. Perquè Andorra ha tingut uns creixements molt descontrolats.

¿S’han trobat amb dificultats a l’hora d’impulsar un projecte per la qüestió de la cessió?
No puc parlar pel col·lectiu. Personalment, però, sí que puc dir que m’hi he trobat. Però ho vam poder solucionar amb el Comú de la parròquia on es feia la construcció. Perquè es tractava d’una promoció molt gran i la cessió econòmicament també era molt gran, i el propietari no ho podia assumir. Finalment es va acordar fer-ho en forma d’equipament. Es va poder arribar a una solució amb el Comú. 

Des de l’AGIA es va remarcar que hi ha una mancança d’habitatges de luxe arran del creixement de les residències passives. ¿Han registrat aquesta tendència?
Sí que és cert que per algunes converses hem sabut que hi ha propietaris que aposten per no esgotar tota l’edificabilitat per fer una cosa més reduïda i en aquesta línia. Aquesta aposta per la qualitat es dóna en diferents parròquies.

¿Això pot suposar una nova oportunitat per al sector?
Sí. Si hi ha aquesta necessitat al mercat s’hi haurà de donar sortida. De moment, però, no hem registrat una gran demanda d’aquesta mena d’habitatges. Suposo que, amb la crisi generalitzada, qui pot impulsar actuacions com aquestes també és cautelós.

entrevista
Zaira Nadal
Número de vots: 223
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic