Zaira Nadal: “Es pot posar a la situació del sector de la construcció un notable alt”

La degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra, Zaira Nadal, explica que el sector està en una situació estable però amb tendència a l’alça. Adverteix que sempre hi ha el risc d’una nova bombolla i per això defensa fixar límits a la construcció. També exposa la necessitat de disposar de dades per posar ordre al mercat de lloguer i reitera que el rebombori entorn de la qualificació energètica no està justificat.

En quina situació està el sector de la construcció?
Sembla que hi ha més activitat. El 2019 es va tancar amb 140.000 m2 més que el 2018. Però aquest any ha estat peculiar perquè l’1 de gener entraven els valors objectius com a obligatoris i precisament aquests 140.000 m2 de més s’han visat tots al desembre. Si amb les dades dels comuns hi ha aquest paral·lelisme voldrà dir que molta gent ha entrat els projectes per estalviar-se haver d’aplicar aquesta llei, tot i que és un error perquè és una llei que donarà més qualitat als edificis i que té un retorn, perquè si fas un edifici més eficient energèticament tens un estalvi en combustible.

Podríem fer una estimació de quina hauria estat l’activitat eliminant l’impacte d’aquesta llei?
Fins al novembre estàvem amb la mateixa xifra que el 2018. La tendència és mantenir-se i una mica cap a l’alça. No hi ha hagut una apujada descontrolada, de moment.

I si ho comparem amb l’històric de dades?
Amb la moratòria [per l’aprovació dels plans d’urbanisme] es va arribar als 3,2 milions m2; el 2004 va baixar als 260.000 m2; el 2005 van ser 374.000 m2; el 2007 van ser 577.000 m2; el 2008 es va mantenir i després va anar a la baixa fins al 2012. Avui ens trobem en una situació similar a la d’abans de la crisi però encara més baixa, perquè estem als 400.000 m2. Podríem posar a la situació del sector un notable alt.

Això ha produït un augment de despatxos o plantilles?
Diria que hi ha estabilitat. Potser hi ha hagut algun creixement puntual. 

Veu el perill d’una nova bombolla?
A això sempre hi estem exposats. És per això que per controlar-ho els comuns podrien posar un límit. De les estadístiques del que han autoritzat, fer una mitjana dels darrers 30 o 40 anys i amb això  donar les quotes màximes. I, per altra banda, cal que hi hagi una bona planificació a nivell general, perquè en obra pública es trauran moltes obres de cop, en funció normalment dels mandats. És més els interessos polítics que es mouen darrere, de vegades, que la planificació ordenada, coherent i reflexiva. L’obra pública es veu amb bons ulls perquè obre molts sectors de feina, però moltes obres de cop no és bo. Una de les repercussions és l’encariment dels costos, perquè hi ha problemes per trobar operaris.

També potser avui s’estan construint massa pisos de luxe.
Potser, en haver-hi la crisi es busquen nous mercats. És cert que, pel que hem sentit perquè de dades no en tenim, és un nou camí i a Andorra es coneix que és un atractiu per a gent de nivell adquisitiu alt.

Aquí s’hauria de posar límits o ho regula el mercat?
Gran part ja ve regulat. Però quan hi ha una problemàtica com l’actual amb el lloguer, potser s’hauria de fer una anàlisi perquè s’ha de donar resposta a les necessitats dels ciutadans.

Això s’està treballant a la taula de l’habitatge?
Només hem fet una reunió. Desconec quan serà la pròxima i tampoc s’ha treballat en la forma com nosaltres hi podem ajudar, tot i que el col·legi s’ha ofert a fer estudis, però de moment sembla que hi ha comuns que no volen donar les dades. No es dona la importància que té el fet de tenir dades per poder fer creuaments. No som capaços de tenir aquestes dades bàsiques i treure conclusions quan les creues.

Com es podria posar ordre als preus del lloguer?
Abans de donar mesures primer cal fer un bon diagnòstic. Cal saber si hi ha molts pisos buits, veure quins marges de rendiment hi ha per als pisos de lloguer i els costos que suposen, quin és el nivell de vida d’Andorra... Són paràmetres que has d’ajuntar perquè sigui beneficiós per a tothom.

La Llei de l’edificació la tindrem aquesta legislatura?
En breu mantindrem una reunió amb el Govern sobre aquest text. Confiem que la llei tiri endavant. Crec que el Govern està més conscienciat que això fa falta i ha de tirar endavant, i així ens ho ha fet saber.

És una antiga reivindicació. Ha canviat alguna cosa perquè es desencalli ara?
Fa anys que es demana per un tema d’assegurances, perquè a Andorra hi ha una responsabilitat de 15 anys sense diferenciar el tipus de patologies. Amb la llei, pels danys d’estructura hi haurà una responsabilitat de 10 anys, pels acabats i instal·lacions són 5... Amb l’obertura econòmica encara es va reforçar més la necessitat de tenir aquesta llei perquè és una forma de regular totes les competències i aclarir la responsabilitat de cadascú. 

Ha tingut impacte l’obertura econòmica?
En el nostre col·lectiu, no especialment. S’ha regularitzat més gent, han entrat arquitectes joves després d’acabar els estudis... Potser va coincidir que no hi havia gaire activitat al sector i també n’hi ha que venen de fora però amb un despatx d’aquí. 

Com veu el rebombori amb la qualificació energètica?
L’únic rebombori que hi ha hagut ha estat la queixa pel preu pels 240 euros, que estan més que justificats. Nosaltres no hem posat l’obligació, i a més, s’ha ajustat al màxim. Cal tenir en compte que en una transacció també hi ha el notari,  que també suposa uns costos i tothom ho veu normal, l’impost de transmissions patrimonials, i hi ha la comissió de l’AGIA. Quan un compra un pis i té totes aquestes despeses, 240 euros no té impacte.