El tanca brasiler, de 35 anys, que va militar durant tres temporades a la desapareguda secció de futbol sala de l’FC Andorra i que té la seva parella i els seus dos fills vivint al Principat, ha conquerit la Copa d’Espanya derrotant de manera sorprenent el totpoderós FC Barcelona. Carlinhos va rebre el suport, a la graderia del Quijote Arena de Ciudad Real, de l’exgerent del club Emili Puig i de l’exdirectiu Toni Puig.

Als 35 anys i després de tres anys sent un dels líders de l’FC Andorra, li arriba la glòria amb la consecució del títol més important a la millor Lliga de futbol sala del món. ¿Què se sent?
Aquest és el títol més important de la meva carrera esportiva a Espanya i la meva segona Copa seguida, ja que amb el Rába Eto d’Hongria en vam guanyar una l’última temporada. Això sí, el de diumenge és un sentiment únic. No tinc gaires paraules perquè encara no em crec tot el que està passant. 

En la final vau guanyar tot un FC Barcelona amb uns sis milions d’euros de pressupost. El del seu equip és de 600.000... ¿Novament va ser una demostració que la il·lusió ho pot tot?
És una diferència molt gran de pressupost. No hi ha gaires explicacions per a aquesta distància econòmica, però només amb les ganes, la il·lusió i el treball són molt vàlids per aconseguir els objectius. Nosaltres hem fet com les formigues, sempre treballant una a una. 

¿Està passant per una segona joventut?
No és una segona joventut per a mi. Aquesta és la recompensa de molts anys de treball seriós. 

Vostè viu i juga a Jaén, però té la parella i els seus dos fills a Andorra. ¿Com porta aquesta distància?
És molt complicat viure lluny d’ells. La meva parella treballa aquí, a Andorra, i els meus nens també estudien aquí. Sempre intentem estar junts, sigui a Andorra o a Jaén. Estan molt a gust al país i jo no els en puc moure perquè amb aquesta famosa crisi signo contractes d’any en any. Ells han fet la seva vida aquí i estan adaptats. 

No només hi té la família sinó que hi ha deixat molts amics. Dos d’ells el van venir a veure a Ciudad Real. L’exgerent del club Emili Puig i el seu germà, el també exdirectiu Toni Puig. ¿Com és la seva relació després de tot el que va passar al club, que va acabar desapareixent?
La meva relació amb ells és molt bona. Jo no tinc el costum de barrejar coses. Ells dos sempre em van ajudar molt tots els anys que vaig estar a Andorra i aquestes coses les haig de reconèixer. 

¿Quins records té d’aquella etapa tan convulsa, sobretot en l’últim any, en què el futbol sala d’elit es va acabar al país?
Em quedo amb les coses bones. Va ser un any molt bo esportivament en què teníem un equip molt jove amb un pressupost molt baix. Vam competir de tu a tu amb els grans de la Segona Divisió. El meu últim any va ser el millor ja que vaig quedar com a segon màxim golejador de la Lliga amb 26 gols. Mai m’he oblidat dels meus tres anys a l’FC Andorra.

Ja no hi ha futbol sala d’elit al país. ¿És trist?
Molt! Andorra és un bon lloc per fer esport i sempre ha estat un país on s’ha respirat molt futbol sala. Si hi hagués equip encara estaria allà. Em sentia com un andorrà més. 

Van deixar de pagar a molts jugadors. ¿A vostè li van quedar a deure diners?
Em van pagar com a tots els meus companys, ja que van portar el contracte de cadascun al Govern. Em deuen poc, però com a la gran majoria.

¿No va reclamar el que li 
tocava?
No, perquè era poqueta cosa. No valia la pena. 
¿Qui va ser el culpable d’aquella trista situació?
No en tinc ni idea ni tampoc ho vull pensar ni saber. Només m’enduc el que vam fer aquell gran any esportivament. D’aquell equip, Ique està a ElPozo i jo, a Jaén. 

¿Encara té contacte amb alguns dels seus excompanys a Andorra?
Sí. Amb Ique, Kel, Antoñito, Xuxa..., però em porto bé amb tots i per algun motiu o un altre parlem més o menys. 

¿El seu futur pot ser tornar a Andorra un cop es retiri del futbol sala?
Vull viure el present, i a veure fins quan m’aguanta el cos. Vull retirar-me sense arrossegar-me. Tornar aquí esportivament és complicat, tot i que és una gran opció si em retiro.

Marimón, un excompany, goleja amb l’FC Encamp

Un excompany de Carlinhos, Luis Marimón, porta una bona ratxa de resultats des que va arribar a la banqueta de l’FC Encamp i un altre excompany, Cabinho, goleja sense parar. El tècnic resident va veure com el seu equip golejava en l’última jornada de la Primera Divisió la UE Sant Julià per 32 a 1. El segon classificat, l’FS La Massana, va patir de valent per superar per 2 a 1 l’Extremenya i el DDS Madriu, tercer, 
va golejar per 13 a 2 l’Encarnada.