22 de març del 2014. Ahir va fer un any d’aquesta efemèride. És la data que recordarà per sempre la jove junta directiva del Bàsquet Club Andorra, presidida per un exjugador, Gorka Aixàs, que també recorda l’afició al bàsquet del país que es va tornar a enganxar a l’esport de la cistella, i també per un grup de jugadors liderats per Jordi Trias, un ala pivot que va ser MVP d’una Copa del Rei amb la samarreta de l’FC Barcelona i que va venir al Principat a recuperar la seva millor versió, i per un tècnic que s’està fent com a entrenador aquí després de donar-ho tot com a jugador al Manresa, Joan Peñarroya. Divuit anys després es va tornar a la millor lliga de bàsquet d’Europa, l’ACB o, per qüestions de patrocini, Lliga Endesa. Quatre temporades de somni, del 1992 al 1996, que després es van convertir en un autèntic malson. Es va baixar a les catacumbes del bàsquet, però un grup d’exjugadors va agafar el club i va decidir que aquells quatre anys inoblidables tornessin. 
El 22 de març del 2014, el Quesos Cerrato Palencia va perdre a la pista del Breogán Lugo i el dia anterior, el divendres, el River Andorra s’havia imposat al Leyma Básquet Corunya. Van seguir el partit del màxim rival, el Palència, des d’un restaurant i depenien de la derrota dels de Natxo Lezkano per assolir l’ascens esportiu després de 20 victòries en 24 partits. El Quesos Cerrato va perdre per 92 a 81 i el River Andorra va aconseguir allò que tant buscava des de feia molts anys. “Un somni complert. Vam completar una etapa molt important i també vam poder donar una alegria a la gent que ens havia seguit”, va assegurar el president del club, Gorka Aixàs, que dissabte va poder assaborir una victòria important per a la permanència a la pista de l’històric Fiatc Joventut de Badalona per 67 a 82, amb un gran partit de Víctor Sada amb 15 punts i 21 de valoració.
El 2013, el Bàsquet Club Andorra es va quedar amb la mel als llavis en perdre el cinquè partit del play-off pel títol de LEB Or i el consegüent ascens a l’ACB contra el Lucentum Alacant, que després no va pujar als despatxos. “Va ser un ascens estrany. Quan penses en la possibilitat de pujar a l’ACB creus que s’aconseguirà a la pista, però per circumstàncies vam seguir un partit d’un rival nostre des d’un restaurant. Tot i així ho recordo perfectament, com si fos ahir”, va reconèixer Aixàs.
Per a aquella temporada, l’equip dirigit per Peñarroya tenia com a killer Marc Blanch, un veterà experimentat en mil batalles, Jesús Fernández, el triplista Shaun Green, el sostre de 2,15 Tomas Hampl, el base Dani López, un jove inexpert com Gerbert Martí, l’escorta amb ganes de tornar a l’ACB David Navarro, el base experimentat Éric Sánchez, que va patir lesions, sobretot a l’inici, el capità Pablo Sánchez, el director de joc austríac, Thomas Schreiner, l’ala anotador Asier Zengotitabengoa i el líder a la pista, Jordi Trias. “Recordo que era molt bon equip. Va dominar la competició durant tota la temporada. Un equip amb clara vocació de poder pujar perquè ho reunia tot. Barrejava lluita i molta classe”, va dir Aixàs.
L’ascens esportiu es va produir el 22 de març del 2014, però faltava la confirmació, que havia de venir dels despatxos ja que s’havia de reunir uns 3,5 milions d’euros com a cànon i 1,8 milions corresponents al fons regulador d’ascensos i descensos, i s’havia de tenir un pavelló de 5.000 espectadors. Més feina als despatxos que a la pista. L’aposta de l’entitat bancària MoraBanc i també del Govern va ser clau. Tot i així, la celebració de l’ascens esportiu es va fer. “No sabíem encara si podríem pujar. Hi havia incertesa. L’aval de la pista l’havíem aconseguit, però faltava el més important. Era complicat perquè tot el que s’havia aconseguit a la pista i el suport de la gent s’havia de traduir en suport econòmic.” Es va fer i ahir es va bufar la primera espelma..., que tothom espera que siguin més.

Nathan Jawai juga amb passaport cotonou

El pivot australià del MoraBanc Andorra, Nathan Jawai, nascut fa 28 anys a Sydney, venia, en principi, per ocupar plaça d’extracomunitari per ocupar el lloc deixat el mexicà Román Martínez, però el centre de 2,08 té doble passaport i el club el va poder inscriure com a cotonou. Per tant, només ocupa plaça d’extracomunitari l’ala pivot Shaun Green. El concepte de cotonou té el seu origen de l’Acord de Cotonou, signat a la ciutat del mateix nom situada a la República de Benín. Un acord d’intercanvi comercial i d’assistència firmat el 23 de juny del 2000 entre la Unió Europea i els 78 estats d’Àfrica, del Carib i del Pacífic. Aquest acord ha beneficiat molts jugadors que no ocupen plaça d’extracomunitari.