Mentre la NASA anunciava que un equip internacional d’astrònoms havia descobert un nou sistema solar amb set planetes de la mida de la Terra i mentre el Reial Madrid recuperava un dels seus dos partits ajornats a València, dues seleccions s’enfrontaven amb l’objectiu de trencar una ratxa de molts partits sense guanyar i dotze anys llargs sense assaborir el gust dolç de la victòria. Moltíssima gent estava pendent d’aquest partit, que ha rebut molts qualificatius de molt mal gust durant la setmana. Mai tanta gent havia estat pendent de la selecció de San Marino ni tampoc de la d’Andorra. En joc hi havia moltes il·lusions de jugadors modestos. Molta feina fosca al darrere i moltes tristeses acumulades, perquè la derrota en l’esport no la vol ningú, i si s’instal·la durant un temps menys encara. 
Andorra, amb la ratxa més gran de la història del futbol de 86 partits consecutius sense guanyar, només volia guanyar i dir adeu a aquesta maleïda ratxa. Per fi, alliberats. S’han alliberat de la llosa 12 anys i 132 dies després. Andorra no guanyava des del 13 d’octubre del 2004 contra Macedònia, amb aquell gol de Marc Bernaus. David Rodrigo entrenava aquella selecció, amb jugadors amb més experiència que els actuals. Per tant, la primera victòria de l’era Koldo Álvarez De Eulate va arribar ahir, i va ser en un amistós contra San Marino, que acumula amb aquesta derrota, per 0 a 2, 75 partits sense guanyar. Sobre el terreny de joc, aquesta munió de jugadors humils, hi havia 9.198 dies i 160 partits sense vèncer, i Andorra podrà dir que va trencar aquesta ratxa tan dolorosa sota la boira intensa al San Marino Stadium.
Els de Koldo Álvarez van dominar des del minut 1 una San Marino un xic desorganitzada. El partit es va aturar uns minuts perquè a l’assistent italià se li va trencar el banderí i al minut 28 va arribar el primer gol andorrà. L’àrbitre Irrati da Mantova va xiular penal per una caiguda dins de l’àrea d’Ilde Lima. “Si era clar? Tinc un bony i tot”, va dir Lima. El penal el va llançar l’especialista, el capità i el pitxitxi de la selecció, Ilde Lima, però el jove porter Elia Benedettini el va aturar. El porter del Novara va refusar, però Lima va aprofitar el refús per marcar el seu onzè gol amb la samarreta de la selecció. San Marino no va reaccionar i va continuar dominant a plaer Andorra, tot i no gaudir d’oportunitats clares de gol.
A la represa, els de Pierangelo Manzaroli sí que van crear perill. Tot i així, no van estar gaire encertats de cara a gol. A més a més, Ferran Pol va estar providencial. Al minut 66 va arribar la sentència de Cristian Martínez. El migcampista de l’FC Andorra, que no marcava des d’aquell espectacular gol a l’Aviva Stadium de Dublín, va pressionar la defensa, va robar la pilota i va marcar al veterà porter Aldo Simoncini. “Creiem que és la conseqüència de la feina. Sabíem que treballant així ho podíem aconseguir. Hem de saber contra qui hem guanyat i pensar que el partit del mes de març, contra les illes Fèroe, serà molt i molt diferent. Això sí, estem contents i és una petita alegria per poder seguir treballant”, va indicar el seleccionador, que creu que aquesta victòria ajudarà. “Dona moral segur, però en el sentit que no hem parat de treballar. És un partit que portem dies preparant i el cert és que, malgrat la boira, no hem pogut gaudir del que ens hauria agradat fer durant tota la segona part.”
Per la seva banda, el capità Ilde Lima va poder celebrar la seva tercera victòria amb la selecció. “Ens costa molt i és una il·lusió i una alegria immensa. I això després del que tant s’ha parlat d’aquesta ratxa negativa i que hem aconseguir trencar aquí. Fer gol amb la selecció és un moment molt maco i he pensat en la meva família, que també s’ho mereix.”
Un debutant a celebrar victòries amb la selecció com a jugador va ser Cristian Martínez. El seu primer triomf i amb gol. “És un partit que agrada jugar perquè tens opcions reals d’emportar-te la victòria, i crec que hem fet un treball magnífic tots, tant defensivament com ofensivament. A més a més, estic content pel meu gol perquè feia temps que no marcava. Amb el gol he sentit molta alegria perquè ho havien treballat, ja que sabíem que hi havia un central amb menys qualitat i així ha estat. He robat allà i ha entrat a dintre.” 
Andorra també va trencar estadístiques perquè no marcava fora de casa des del 15 d'agost del 2013 a Moldàvia, i va marcar dos gols com a visitant per primera vegada a la història. Per tant, per a molts la primera vegada, fins i tot per a un servidor.

FOTO: FAF