La muntanya tornarà a tenir el màxim protagonisme en la 103a edició del Tour de França. La pujada al mític Mont Ventoux el dia 14 de juliol, coincidint amb la festa nacional francesa, i una etapa catalanoandorrana entre Vielha (Vall d’Aran) i Andorra uns dies abans, el 10 de juliol, són alguns dels punts més destacats de la presentació ahir de la Grande Boucle al Palau de Congressos de París, amb presència del ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp. 
El país sembla que li ha agafat gust a les grans etapes. Ho va demostrar en l’última Vuelta a Espanya i tornarà a repetir, sense tants ports de muntanya, al Tour de França. Serà la novena etapa i entrarà per la frontera del riu Runer. Travessarà Sant Julià de Lòria per pujar el primer port de muntanya, aquest de segona categoria, el port de la Comella (1.347 metres), i continuarà fins a Encamp per enfilar el nou coll de Beixalís (1.790 metres), de primera categoria, per creuar després la Massana i Ordino fins a arribar a la coma d’Arcalís (2.240 metres), de primera especial. Aquesta serà la tercera vegada que el Tour de França tria Arcalís per a final d’etapa. El 1997 es va imposar l’alemany Jan Ullrich. Va ser la pujada més potent que s’havia fet mai a la història del ciclisme, amb una potència mitjana de sortida de 497 vats, un total de 32,502 quilòmetres de mitjana i un temps de 7.46.07 per completar els 252 quilòmetres amb sortida a Luchon. El segon va ser Marco Pantani i el tercer, Richard Virenque, que van entrar a 1.07 de l’alemany, que després va ser acusat per dopatge i va estar implicat en la coneguda operación Puerto.
El 2009 es va imposar el desconegut francès Brice Feillu. L’etapa va tenir un total de 224 quilòmetres i va sortir des de Barcelona. El ciclista francès de l’Agritubel va passar la meta amb un temps de 6.13.31 hores. Es va formar una escapada de nou ciclistes quasi des de la sortida: Egoi Martínez, José Iván Gutiérrez, Christophe Riblon, Rinaldo Nocentini, Aleksandr Kuschynski, Christophe Kern, Jérôme Pineau, Brice Feillu i Johannes Fröhlinger.
Sis anys després, el Tour de França torna al país i també tindrà una jornada de descans. El 12 de juliol la sortida es farà des d’Escaldes-Engordany amb pas pel port d’Envalira (2.403 metres) i arribada a Revel (Alta Garona). Un total de 55 quilòmetres en territori andorrà. “Serà una etapa molt maca amb tres ports dins del país i dos a fora, amb el port de la Bonaigua i el port del Cantó. Ens haurien agradat més ports de l’estil de l’etapa de la Vuelta a Espanya, però és difícil de tenir el Tour de França amb molts quilòmetres dintre d’Andorra. Això sí, serà un dia molt maco i de molta duresa per als ciclistes”, va assegurar des de París el ministre de Turisme, Francesc Camp, que va assistir a la presentació i no es va poder veure amb el resident i líder del Katusha, Joaquim Purito Rodríguez, ja que no era a París. “Esperem que vingui molta gent ja que és una etapa amb un bon final després de passar per la Comella i per Beixalís. A més a més, la prova es realitzarà en diumenge, quan més audiència hi ha.” De moment, no s’ha parlat del futur amb el director del Tour de França, Christian Prudhomme. “Ens hem de centrar a organitzar aquestes dues etapes i després ja els intentarem convèncer perquè vinguin més sovint.” 
El Tour de França començarà el 2 de juliol al Mont-Saint-Michel. Una primera etapa destinada als esprinters que deixarà pas a una de primera dificultat, l’ascens a Cherburgo, de només tres quilòmetres però amb rampes de fins al 14%. L’organitzador de la Vuelta a Espanya, Javier Guillén, es va mostrar “encantat” que el Tour tingui una etapa semblant a la de la clàssica espanyola. “Estaré content si hem pogut inspirar altres amb l’etapa d’Andorra. Va quedar molt bé i és bo que el món del ciclisme pugui continuar gaudint-ne. M’alegro molt que el Tour hagi inclòs una etapa a Andorra i tots sabem que hi haurà un magnífic espectacle”, va dir Guillén a París.
El britànic Chris Froome (Sky) es va mostrar satisfet després de conèixer el recorregut de l’edició del 2016. “És un gran recorregut que realment desafia cada aspecte del ciclisme amb contrarellotges, muntanyes i també enganyosos descensos tècnics. És una carrera meravellosa i especial. Tinc 30 anys i sento que encara tinc molt a les cames.” El doble guanyador de la Grande Boucle, el 2013 i el 2015, creu que el que és “bonic” de la ronda francesa “és que no se centra específicament en una etapa”. “Exigirà ser un ciclista complet, però l’etapa que realment destaca és la del Mont Ventoux. Sé que difícil que és aquesta pujada i quant temps es pot guanyar o perdre”, va sentenciar.
Qui també es va referir a la prova va ser Purito. El resident i líder del Katusha, impulsor de l’etapa andorrana de la Vuelta, no va poder deixar de fer referència a la novena de les etapes amb final a Andorra. “Uauuu! Bonaigua, Cantó, Comella, Beixalís, Arcalís...”, va escriure sobre els ports que pujarà el 10 de juliol. Alberto Contador, que no va ser a París, va escriure al seu Twitter: “Tour muntanyós des del principi fins al final. Bonic, atractiu i que em motiva. Ja hi estic pensant.” 
I també hi pensen els grans aficionats al ciclisme.