Al grup dels 100, amb Sonejee i Ilde

El migcampista internacional Márcio Vieira, que va debutar amb la selecció el 12 d’octubre del 2005 en un partit contra Armènia, arriba avui a les 100 internacionalitats als 36 anys i entra dins d’un grup selecte on només havien arribat dos defenses centrals: Òscar Sonejee i el vetat Ilde Lima

 

No és una persona de gaires paraules –almenys a la premsa–. És un jugador d’aquells que agraden als entrenadors, als directius i també als companys. Sense una mala paraula, discret i que realitza una feina fosca –qui no fa una feina fosca en aquesta selecció?–. Políticament correcte. Sense mullar-se a fora del camp, però dintre es fa uns tips de pencar, com la gran majoria. En un sistema on preval més l’acte de defensar que d’atacar, poca brillantor se li pot extreure del seu futbol. Ell és  Vieira i ell és el tercer jugador de la selecció absoluta d’Andorra que arriba a les 100 internacionalitats, això si el seleccionador, Koldo Alvarez de Eulate, el fa jugar avui contra Letònia, però Márcio Vieira és un fix, a no ser que vingui alguna polèmica incontrolable a dins de l’ens. El migcampista de l’Atlètic Montsó, de 36 anys, entra dins d’un grup selecte on només hi ha dos defenses centrals que van ser companys seus: Òscar Sonejee i el vetat Ilde Lima. Aquest últim, a més a més, atresora el rècord Guinness de longevitat internacional amb 22 anys i 148 internacionalitats enfront dels 22 anys i 143 dies de l’equatorià Iván Hurtado. A Ilde Lima no el deixen sumar més, de moment, per una decisió interna de la Federació Andorrana de Futbol (FAF) que el seleccionador Koldo sembla acceptar.

Vieria va debutar amb el combinat andorrà el 12 d’octubre del 2005 en un partit a l’Estadi Comunal contra Armènia. Ell jugava a la segona divisió portuguesa, a l’FC Marco. Aquell partit va acabar amb un resultat de 0 a 3 amb un gol en pròpia meta d’Òscar Sonejee, un d’Aram Hakobyan i un altre d’Ara Hakobyan. En aquell partit va ser expulsat al primer temps Ilde Lima. Vieira va jugar de titular i al minut 57 va ser substituït per Ludo Clemente. Quinze anys després jugarà el seu partit número 100 contra Letònia, però a l’Estadi Nacional. “Serà un partit molt especial. Des del 2005 quan vaig debutar contra Armènia no pensava que arribaria als 100 partits, i és tot un orgull arribar-hi”, va assegurar Vieira, que fa un bon balanç de la seva carrera com a internacional. “És un mèrit molt gran arribar als 100 partits, i més en una selecció com la d’Andorra. Continuaré fins que em senti bé”.

Una carrera, a nivell de club, que després de l’FC Marco va continuar a Espanya quan va fitxar per l’Eivissa amb només 22 anys la temporada 2006-2007, on va coincidir amb dos internacionals més: Sergio Moreno i José Antonio Gomes. La gestió de Toni Lima, en aquella època director esportiu dels de Can Misses, va ser clau per a l’arribada dels tres jugadors de la selecció. En finalitzar aquella primera temporada amb els eivissencs, Vieira va fitxar pel Terol de la tercera divisió espanyola i només va romandre un any per després incorporar-se a l’Atlètic Montsó. Des del 2008 fins a l’actualitat, en aquest poble aragonès de la província d’Osca. A banda de jugar a l’equip de tercera divisió espanyola també és coordinador de la base del club. Amb la selecció també va patir una lesió al peroné que va poder solucionar gràcies al català Carles Pedret, el doctor de confiança d’Ilde Lima. “Ho vaig passar malament perquè es tractava d’una lesió complicada i molt llarga i també es va ajuntar després amb la Covid. Pel meu cap van passar mil coses, però al final es va solucionar i vaig poder tornar a jugar.”

Vieira no vol triar un partit com a millor record i ho fa tot més extensiu. “Jo tinc una cosa molt clara... Com em va rebre la FAF i la selecció. Tota la gent que treballa a l’ens, inclosos els metges, els fisios i els tècnics. Els que hi són i els que ja no. Els meus companys i també els que no hi són. Em quedo amb això”. També va valorar el que suposa estar dintre d’un grup format per Sonejeee i Ilde. “Ara entenc, en el seu moment, com d’especial va ser per a ells arribar als 100 partits. Sento orgull per estar amb ells dos”, va expressar el tercer centenari de la selecció. Un partit especial, però a porta tancada.

 

La selecció vol evitar el fanalet vermell a la UEFA Nations League

 

Cap victòria, dos empats (contra Malta a l’Estadi Nacional i contra Letònia a Riga amb penal aturat per José Antonio) i tres derrotes. La UEFA Nations League no ha anat massa bé a la selecció d’Andorra. Els de Koldo Alvarez de Eulate, sense Marc García ni Marc Vales per lesió i sense Ilde Lima, vetat per l’ens, reben avui a les 20.45 hores la visita de Letònia amb l’objectiu de no acabar en fanalet vermell del grup A de la Lliga D. Letònia suma quatre punts i Andorra, dos. En l’últim partit, els de Dainis Kazakevics van empatar 1 a 1 contra Illes Fèroe amb gol de Kamess. Els letons acumulen quatre empats i una derrota i cap victòria. “Afrontem el partit amb la il·lusió de tornar a competir. Tenim molt clar quin és el pla i volem seguir el nostre guió. Ser nosaltres, i intentarem més bons minuts que l’altre dia contra Malta”, va assegurar Koldo, que va analitzar d’aquesta manera Letònia. “És una selecció que ha empatat quatre partits i n’ha perdut un al minut 95. Jugador per jugador és el millor equip del grup i tenen moltíssima qualitat.”