Entrevista a Nacho Martín, aler pivot del Tecnyconta Saragossa

Nacho Martín, el veterà aler pivot del Tecnyconta Saragossa, torna diumenge a jugar al Poliesportiu d’Andorra com a rival després de jugar una temporada amb el BC MoraBanc (2016-2017). El jugador, format a Can Barça i nascut a Valladolid, està en un gran moment de forma als seus 35 anys i és una peça bàsica en els esquemes de Porfi Fisac amb 7,7 punts, 3,3 rebots i 8,4 de valoració. També va ser MVP a la jornada 26.

Torna a jugar de rival a la pista del BC MoraBanc Andorra i ho farà en una espècie de final per classificar-se per al ‘play-off’ pel títol... Creu que està en joc aquesta vuitena posició com sembla?
Jo no diria tant que és una final, però sí com un partit molt important pel que vingui al futur. Encara queden set partits per acabar la lliga regular de l’ACB i moltes coses depenen del que fem en aquest transcurs de la setmana. Sigui com sigui és un partit important i no ho podem negar. Nosaltres tenim l’ambició de guanyar aquest partit i seguir amb aquesta bona línia que portem fins ara.

El Tecnyconta Saragossa, el seu equip, arriba bastant bé al Principat d’Andorra. En vuitena posició, amb 14 victòries i 13 derrotes, i a una està l’Iberostar Tenerife i el BC MoraBanc...
Estem bé, estem competint bastant bé. L’altre dia contra el Barça se’ns va escapar la victòria als minuts finals. La línia és positiva i esperem seguir així quan visitem diumenge el Poliesportiu d’Andorra.

Amb 35 anys, 323 partits a la Lliga ACB, MVP a la jornada 26... Està passant pel seu millor moment de forma?
No estic en el meu millor moment, però sí que és veritat que em sento còmode a l’equip, estic feliç, gaudint del bàsquet un altre cop. No considero que sigui el meu millor moment com a jugador, tot i així, puc dir que estic alegre jugant a Saragossa. 

I més després de la lesió de turmell, que el va deixar molt temps lluny de les pistes...
Aquesta lesió em va fer passar per mals moments i va ser un sotrac bastant gran, però sí que és veritat que això em faci gaudir més dels moments i ser feliç un altre cop jugant a bàsquet. Quan et treuen el bàsquet t’adones del molt que t’agrada.

S’ha retrobat com a jugador de bàsquet a Saragossa o va ser més aviat a Manresa?
M’he trobat còmode a tots els llocs. Després de la lesió l’únic que em va costar va ser agafar ritme de competició, i un cop ho vaig aconseguir em vaig notar més fluid. Vaig estar molt a gust pel meu breu pas per Valladolid. Tot seguit, sis mesos molt bons a Manresa, i ara estic molt feliç a Saragossa.  Després de la lesió em trobo millor i espero seguir així de bé.

La lesió està completament oblidada?
Oblidada no perquè la cicatriu està allà... Sí que és veritat que es perd una mica la mobilitat i no torna a ser com abans, però ja porto un any llarg jugant i el turmell no m’ha donat cap tipus de problema. 

Quan va començar la pretemporada i després la temporada s’esperava estar lluitant a set jornades per al final per entrar dins dels ‘play-off’?
Jo mai penso què farà el meu equip quan comença el curs, perquè fins que no comences a competir no saps on estaràs. És cert que Saragossa  els últims anys ha estat a zones complicades de baix de la classificació patint molt i ara estem dintre dels vuit primers. Creiem que l’aficionat no esperava un salt tan fort com aquest. Tampoc ens hem de flipar i hem d’anar a poc a poc.

Està vivint una segona joventut a Saragossa?
Jo no diria que és una segona joventut, però sí que és veritat que estic molt a gust i encara em queden molts anys per davant.

Quin balanç fa de la seva única temporada al BC MoraBanc Andorra?
Mala sort... Jo vaig fitxar perquè hi havia un projecte il·lusionant, amb un bon equip, els companys m’agradaven molt, però mai saps quan et lesionaràs. Per tant, va arribar la lesió, vaig haver de parar i molts mesos de baixes i per aquest motiu no vaig continuar. 

Tindrà alguna sensació especial quan trepitgi el Poliesportiu d’Andorra?
M’agradarà molt retrobar-me amb els que van ser els meus companys i també alguna persona del cos tècnic, com Paco Vázquez i David Eudal, i de companys, Andrew Albicy, Guille Colom o Oliver Stevic. Vaig fer bones amistats allà, i tot i la lesió vaig estar molt a gust. 

Quin tipus d’ambient es trobarà el Saragossa al Principat?
No és fàcil jugar aquí com a rival perquè és un camp calent, els aficionats estan molt a sobre dels àrbitres i dels rivals. Això sí, si volem jugar els play-off haurem de guanyar allà, i no val d’excusa. 

Joan Peñarroya ja no dirigeix el BC MoraBanc i ara hi ha Ibon Navarro. Ha canviat molt l’estil de joc?
Ha canviat perquè són entrenadors diferents, però Ibon també exigeix molt i l’esperit, més o menys, és semblant. Tampoc analitzo massa el joc perquè em fixo més en les victòries o en les estadístiques dels jugadors que conec. Sobretot els meus amics com Albicy i Guille Colom. El BC MoraBanc no ho està fent malament i no és tan fàcil jugar play-off. A més han arribat a les semifinals de l’EuroCup.

Heu fitxat ara Latavious Williams per substituir Fran Vázquez... Queda clar que aneu pel ‘play-off’.
Era un fitxatge necessari perquè la baixa de Fran Vázquez és molt important per a nosaltres. Fran és un jugadoràs i es notarà molt la seva baixa. Latavious és un jugador contrastat, que coneix la Lliga ACB i de ben segur que ens ajudarà.

Tecnyconta Saragossa és una mica com la joventut al poder amb el lideratge de Carlos Alocén... Com se sent a aquesta plantilla un tipus de 35 anys?
M’hi sento com el més veterà de l’equip, però hi ha una bona barreja. Crida molt l’atenció Carlos Alocén, però també hi ha Marc Martí, Jonathan Barreiro i Jaime Pradilla. També tenim de veterà Bo McCalebb, Fran Vázquez, que ara està lesionat... I Okoye, ja el veureu aquí diumenge, però és una bèstia, que té capacitat d’anotar, córrer el camp, i aquí el gaudireu com a rival, n’estic totalment segur.

 

El Campus 3x3 Nacho Martín no es farà a l’estiu

La tercera edició del Campus 3x3 Nacho Martín no se celebrarà enguany al Principat, però no descarta tornar en un futur. “Una sèrie d’acords que teníem pactats no es renovaran perquè han canviat d’opinió i aquest és el motiu principal perquè el campus no segueixi a Andorra. Això sí, seguirà en altres ciutats com Madrid, però no significa que en un futur no tornem a organitzar-lo aquí. Hi ha moltes ciutats disposades a acollir el campus i no passa res. A mi el d’Andorra m’agradava molt fer-ho és la veritat”, va reconèixer Nacho Martín.

 

FOTO: ACB Photo / E. Casas